dimarts, 30 de març del 2010

Marjane Satrapi

Aprofitant  que aquest cap de setmana a casa hem tornat a veure "Persépolis", no voldria deixar passar per alt l'oportunitat d'aconsellar aquest film a qui encara no l'hagi pogut veure.
Aquesta pel.lícula autobiogràfica, ens explica la història de la petita Marjane, que amb només 8 anys veu com la revolució iraní de 1979, acaba amb el regnat del Sha i converteix l'Iran en una República Islàmica. El règim fundamentalista islàmic s'extén i la obliga a abandonar la seva família i el seu païs per refugiar-se a Àustria, durant el pas de la infància a l'adolescència.
Basada en els còmics de la mateixa autora, aquesta pel.lícula és fidel la major part del temps, al rigurós blanc i negre  dels dibuixos de Marjane, i descriu amb increïble precisió l'atmòsfera represiva del moment, tot alternant dosis d'humor i poesia a parts iguals.
Una estètica i una narració impecable, fan d'aquest  film una peça única en el seu gènere, premiada amb nombrosos galardons, no només dins el món del cinema, sinó també pel seu treball en favor de la diversitat i la multiculturalitat. 
Una pel.lícula, per riure i gaudir...però també per reflexionar. Als qui encara no hàgiu estat seduïts per Satrapi, aquí us deixo el trailer.

Aprovechando que este fin de semana en casa hemos vuelto a ver "Persépolis", no quiero dejar de aprovechar la oportunidad de recomendar este film a quién todavía no lo haya podido ver.
Esta película autobiográfica, nos cuenta la historia de la pequeña Marjane que con 8 años,  vé como la revolución iraní de 1979 acaba con el reinado del Sha para convertir Irán en una República Islámica. El régimen fundamentalista Islámico se extiende y la obliga abandonar su familia y su país para refugiarse en Austria, coincidiendo con el paso de la infancia a la adolescencia.
Basada en los cómics de la misma autora, esta película es fiel casi en su totalidad al riguroso blanco y negro de los dibujos de Marjane Satrapi y describe con increíble precisión la atmósfera represiva del momento alternando dosis de humor y poesía a partes iguales.
Una estética y una narración impecables, hacen de éste film una pieza única en su género, premiado en multitud de ocasiones, no solamente dentro del mundo del cine sino también por su aportación en favor de la diversidad y la multiculturalidad. 
Una película para reir y disfrutar...pero también para reflexionar. A los que todavía no hayais sido seducidos por Satrapi, aquí os dejo su tráiler. 




MARJANE SATRAPI

Taking advantage that this last weekend we have re-seen "Persepolis" at home, I do wish to take this opportunity to recommend this film for those who haven't been able to see it yet.
This autobiographical film, tells the story of the political changes occurred in Iran, starting with the revolution of 1979 through the eyes of Marjane Satrapi with just 8 years old. The Islamic fundamentalist regime extends and forces Marjane to leave her family and her Country for refuge in Austria.Based on the comics by the same author, this film remains loyal to the strict black and white drawings of Marjane Satrapi that describes with incredible precision the repressive atmosphere of that period alternating doses of humor and poetry in equal measure. 
For those who haven't yet been seduced by Satrapi, here I leave her trailer.
A flawless aesthetic and narrative, make this film a unique piece, awarded in many occasions, not only within the world of cinema but also for its contribution in favor of diversity and multiculturalism. A movie to laugh and enjoy ... but also for reflection.

17 comentaris:

  1. És curiós com, amb tot el que m'agraden els tebeos, el Persépolis de la Satrapi no m'entrava. En canvi, la pel·li la vaig trobar brillant, la combinació entre els dibuixos i la història, i el fet de mantenir l'escala de grisos sense donar opció al color penso que encara la fa més atractiva visualment.

    ResponElimina
  2. Buenos dias, no he visto todavía la película, pero si disfruté de la lectura y las ilustraciones de la realidad que esta viviendo en su país. Me gusta mucho su trabajo. Un abrazo y gracias por recordarmela.

    ResponElimina
  3. Leblansky: Jo he de ser sincera, encara no he tingut cap dels seus còmics a les mans...però amb la pel.lícula, basant-me en les imatges que havia vist impreses, em passava alguna cosa semblant...i em va costar força decidir-me a veure-la per primera vegada.
    El sentit del humor de la Marjane alhora d'explicar aquesta història em va semblar sensacional per poder entendre millor aquest drama.
    Tota una delicatessen, oi?

    ResponElimina
  4. Mónica: Ya ves...yo no he leido sus cómics y en cambio disfruté enormemente con el film...te lo recomiendo; Estoy segura de que no te decepcionará.

    Un beso Mónica y feliz Martes!
    ;-)

    ResponElimina
  5. Descobreixo les dos coses al mateix temps. A mi aquests dibuixos em fan una mica de por :-)) el color li va que ni pintat!

    ResponElimina
  6. Ana: T' entenc perfectament...a mi al començament em feia por que fossin massa dramàtics i en canvi a estones et fa riure molt. Hi ha petits fragments en color, només per expressar que la història parla
    en temps present...però de debò que si la veus notaràs que el blanc i negre li escau de meravella i li dóna molta força a la narració.
    Molts bisitos!

    ResponElimina
  7. Carme t'haig de dir que avui m'has fet riure molt...ets encantadora..gràcies per crear aquests somnis tan macos....petonets de sucre...Muak

    ResponElimina
  8. Carol: M'encanta haver-te fet riure...però jo t'ho deia ben de veritat!!
    I si algun dia hi surts...si us plau avísa'm! El quiosc on comprava aquesta revista ha plegat!...

    De debò, fas coses increïbles! Muà, muà!
    ;-)

    ResponElimina
  9. Aquesta pel·lícula la vaig veure d'estrena a L'Icâria i em va agradar força. La novel·la gràfica ja l'havia llegit i aquests dibuixos em van copsar molt.

    ResponElimina
  10. Ernesto: A la pantalla gran havia de ser més impactant encara...jo l'he vist sempre en Dvd i m'encanta. Em sembla un bàsic en qualsevol filmoteca....ja veig que no queda ningú per convèncer! :-)

    ResponElimina
  11. M'agrada tan el tebeo com la pel·li que vaig veure-la tambe al cinema i vaig estrenar de pas coneixer l'Ernesto, tot un encant !!!

    ResponElimina
  12. Carme J: Vols dir que vas anar-la a veure a l'Icària també? M'agrada descobrir conexions i lligar caps...en tot cas, estic molt contenta de veure't per aquí...

    :-)

    ResponElimina
  13. Si,si va ser a l'Icaria!. . . i descobreix,descobreix connexions que n'hi ha moltes i bones!
    Un bloc encisador el teu, Felicitats!!!

    ResponElimina
  14. Carme J: Bingo! L'he encertat...moltes gràcies i bones vacances!

    ResponElimina
  15. Persèpolis, molt bona recomanació!
    petons, Carme!

    ResponElimina
  16. Doncs jo devia tenir un mal dia; tenia moltes ganes de veure-la i quan vaig poder fer-ho no em va resultar fàcil. Potser la duresa de la història o veure-la a casa...
    Però trobo que els dibuixos per explicar la història estan molt bé. L'hauré de revisionar; gràcies.

    ResponElimina
  17. meloenvuelve:
    A mi m'ha passat moltes vegades...com més altes les espectatives quan vaig a veure una pel.li...pitjor!
    Quan vaig veure aquesta, vaig pensar que seria molt trista i en canvi a estones em va fer riure molt...ara, reconec que no és una pel.lícula per anar a veure quan estàs depre.

    Coincideixo que els dibuixos són excel.lents...i alguns enquadraments són dignes d'Òscar!

    Molts petons t!
    :-)

    ResponElimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!