dilluns, 20 de setembre del 2010

Amigues

Hi ha amics que van i venen. I n'hi ha que tornen.
Acabo de passar el cap de setmana, amb la meva primera veïna. Una de les meves millors amigues de la infantesa, amb la que comparteixo els records més divertits d'un temps passat.
Les nostres cases ara, estàn molt lluny l'una de l'altra, però encara la sento veïna. I amiga. 
Ara, que està passant un moment molt difícil, sé que ja no li puc oferir una tasseta de sal, o un paquet de sucre, però en canvi, li ofereixo unes orelles per escoltar i uns braços per abraçar.


AMIGAS

Hay amigos que van y vienen. Y hay otros que vuelven.
Acabo de pasar el fin de semana, con mi primera vecina. Una de mis mejores amigas de la infancia, con la que comparto los recuerdos más divertidos de un tiempo ya pasado.
Nuestras casas, ahora, están muy lejos la una de la otra, pero todavía la siento vecina. Y amiga.
Ahora, que està atravesando un momento muy difícil en su vida, sé que ya no le puedo ofrecer una tacita de sal o un paquete de azúcar, en cambio, le ofrezco un oído para escuchar y unos brazos para abrazar.

Friends

There are friends that come and go. Some others return.
I just have spent this weekend with my very first neighbor. One of my best childhood friends with whom I share the fun memories of a past time.
Our homes now are far from each other, but I still feel her as my neighbor. And my friend.
Now she is passing a very difficult time in her life, and I know that I can no longer offer a cup of salt or a bag of sugar, however, I offer her my ears to listen and my arms to embrace.

16 comentaris:

  1. Sé per experiència que ets molt bona escoltadora i molt bona abraçadora, i que, a pesar de no ser físicament prop teu, la teva amiga se sent cuidada :-)) Petonets

    ResponElimina
  2. De vegades, no cal estar a prop per sentir l'amistat...
    Precioses lletres i preciosa il.lustració, com sempre.
    Feliç setmana, Carme!

    ResponElimina
  3. els amics/amigues es tenen que cuidar.De vegades, només escoltant, ja es una gran ajuda.

    ResponElimina
  4. ANA PRINCESA DEL GUISANTE: Ja saps...a vegades només cal acompanyar. Els mals moments són suficient motiu per apropar-se i esperar que torni el bon temps.
    ;-)


    OLGA -MESCAPRICESBELGES-: Moltes gràcies Olga. Així ho he sentit jo...tants anys després i semblava que no havia passat ni un dia.
    Bona setmana!


    ARISTOFELES: Es ben veritat que els amics s'han de cuidar, però els fills, la feina, i les obligacions sovint, no ajuden gaire, i a vegades els descuidem. Sort que si l'amistad és gran, es comprèn tot.
    I en aquest cas, ho és.
    ;-)

    ResponElimina
  5. que dibujo tan dulce, y qué emoción leer el texto! Es inolvidable reencontrar a un amigo de infancia :)

    ResponElimina
  6. L'amistat de veïns, quan es produeix, sol durar sempre, fins i tot quan un dels dos marxa a viure a un altre lloc. Deu haver-te fet molta il·lusió el retrobament, i m'imagino que haureu refrescat la memòria de quan vivieu juntes. Doncs què bé!

    ResponElimina
  7. AMBA: Sí, a mi me pareció, que no habían pasado tantos años desde la última vez que pasamos un fin de semana juntas...seguramente a esto se le llama congeniar.
    Un abrazo!


    LEBLANSKY: La casa on vivía, ni tan sols segueix en peu...però vem recordar, desde les rajoles de damer vermell de la seva cuina, fins les joguines de la 1ª Comunió que tenia damunt l'armari de la seva habitació...
    Com dues iaies, explicant-se batalletes!
    ;-)

    ResponElimina
  8. Qué maca és l'amistat, en els bons i en els mals moments... I la teva il·lustració reflecteix perfectament aquest sentiment, què tendre :)
    Petonets!

    ResponElimina
  9. LYN NEWHOUSE:I qué divertit recordar les històries de joventud...i descobrir records que ja s'havien oblidat! Els bons amics, haurien de ser a prova del pas dels anys i dels mals moments.
    Gràcies Lyn...una abraçada!

    ResponElimina
  10. Carme l'amistat és precisament saber escoltar, saber estar en es moments dificils, i fer que la dista`ncia no sigui distància......ets fantàstica....molts petonets plens de bona amistat....Muak

    ResponElimina
  11. LA PINTORETA: Carol, sé que molts cops no puc estar a l'alçada amb els meus amics, però sóc molt sensible als moments difícils de les persones que estimo. I m'agrada acompanyar, encara que només sigui escoltant.
    Una abraçada guapa...
    ;-)

    ResponElimina
  12. Surten les rajoles de damer vermell de la seva cuina entre els vostres records!!! he, he, he... És que no has canviat! :)
    Què bé que senta un cap de setmana d'aquests. Trobo que el més important és escoltar i acompanyar, i es pot fer també a distància.
    Ets un sol,

    ResponElimina
  13. MELOENVUELVEPARAREGALO: Sembla mentida, com n'és de sel.lectiva la memòria...tantes coses que oblido, i a vegades em quedo amb el més insignificant!!!

    Ja ho diuen: geni i figura...fins la sepultura!
    Gràcies per la floreta, guapa.

    ResponElimina
  14. Quina manera més bónica de saber posar les paraules, les unes darrera les altres. Sense fer-se nosa i amb tant de sentit. ha estat un plaer passar per aquí.
    www.annapujabet.com

    ResponElimina
  15. ANNAPUJABET: Molt agraïda pels teus compliments, Anna. Benvinguda a la maleta, el plaer és tot meu!
    M'he passat pel teu blog i m'ha semblat genial. Jo també t'aniré visitant.
    Ens llegim,

    Una abraçada,
    ;-)

    ResponElimina
  16. Mucha ternura en este reencuentro, un abrazo tiene la capacidad de recuperar momentos como este tan inolvidable que has ilustrado. Petonets para las dos

    ResponElimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!