divendres, 29 d’octubre del 2010

Panellets, castanyes, i les Ánimes en pena de John Kenn

Totes les imatges pertanyen a John Kenn

Les Ànimes en Pena i Monstres que John Kenn dibuixa amb extrema delicadesa en Post-it vulgars i corrents d'oficina, em van al pèl per desitjar-vos una tenebrosa i feliç castanyada, Dia de Morts o Halloween...o allò que cadascú, cel.lebri a casa seva.

Això del Halloween, de fet, no em sembla tan diferent de la cel.ebració que la meva mare m'explica que feia per aquestes dades quan era petita...i no, no va néixer a Virgínia del Nort, sinó a Manresa; Comarca del Bages, per a més detalls. 
Era costum aquests dies, estrenar roba d'hivern i trobar els dolços amagats que les Animetes portaven als nens, com agraïment per  les flors que al matí els havien deixat al Cementiri. 
En d'altres contrades, ja era costum, encendre espelmes dins les carbasses, o fer els "Girandons", que era com s'anomenaven els collarets que es feien els nens, amb totes les llaminadures i fruits secs que recollien a Castellvell del Camp, per aquestes dates, i que darrerament s'està intentant recuperar.

I això em fa pensar que ens hem deixat perdre una festa que en orígen devia ésser d'allò més divertida, o almenys més, que la que a nosaltres ens feien cel.lebrar...
No caldria, recòrrer al consumisme desaforat ni al Màrketing de la Por, exportats dels Països Anglosaxons...només seria qüestió de desenterrar (i mai millor dit) els costums, que alguns anys enrere ja teniem per conjurar la Mort en aquests topants.

I tornant a John Kenn...desde que vaig descobrir els seus dibuixos, em miro d'una altra manera els Post-it, no us passa igual?
Panellets, Castañas y las Almas en Pena de John Kenn

Las Almas en Pena y Monstruos variopintos que John Kenn  dibuja con extrema delicadeza en Post-it vulgares y corrientes de oficina, me vienen al pelo para desearos, una tenebrosa y feliz Castañada , o Día de los Muertos o Halloween, o lo que sea que celebreis, cada uno en vuestras casas, en los próximos días.

Ésto del Halloween, de hecho no me parece tan distinto de la celebración que mi madre me cuenta que se hacía por éstas fechas, durante su infancia...y no, no nació en Virginia del Norte, sinó en Manresa; Comarca del Bages, para más señas.
Era costumbre en éstos días, estrenar ropa de abrigo y encontrar los dulces y golosinas (y también alguna que otra castaña) que las Almas escondían para los niños, en agradecimiento por las flores, que durante la mañana les habían llevado al Cementerio.
En otras comarcas, ya se encendían velas dentro de calabazas, o se hacían collares con las golosinas y frutos secos, que los niños recolectaban por éstas fechas en Castellvell del Camp, y que ahora se intenta recuperar.

Todo ésto me hace pensar que se ha perdido una fiesta que en orígen debía ser más divertida que la que celebramos,  en nuestra infancia.
No sería necesario, recurrir al consumismo desaforado ni al Marketing del Miedo, exportado de los Países Anglosajones...sólo sería cuestión de desenterrar (y nunca mejor dicho) las costumbres y celebraciones que muchos años atrás ya teníamos para conjurar la Muerte. 

Y volviendo a lo mío...desde que descubrí los dibujos de John Kenn, me miro los Post-it de otra manera...¿a vosotros no os pasa lo mismo?


18 comentaris:

  1. Aunque llevo una semana viendo post de halloween tengo que decir, que los dibujos me han gustado mucho! esos fantasmas me recuendan a algo y no sé muy bien que...me ha venido a la cabeza el viaje de chihiro...no sé pq!
    Buen finde!

    ResponElimina
  2. Reportero de Lluvia: Oye...Pues sí! Muy acertada la comparación...te la compro!
    Feliz fin de semana ;-)

    ResponElimina
  3. Molt bo aquest dibuixant de postits. Com sempre, em descubreixes gent que no coneixia.
    La familia de la meva mare també es de Manresa. Això dels dolços, quan pujava a veure la meva tiaàvia per tot sants (fa molts anys) em deient si volia anar buscar dolços per les cases. Cantaven caramelles i ens tiraven dolços. I les carbases no els hi feien cares però les buidaven i els hi posaven espelmes.

    ResponElimina
  4. ARISTOFELES: Doncs un dia, hem d'intercanviar informació...potser tenim familiars en comú! Vés a saber, potser anaven juntes les nostres mares, a buscar gurmanderies, per la carretera de Vic!

    Ah! i feliç Castanyada per a tú també!
    ;-)

    ResponElimina
  5. O sigui, que l'origen de Halloween l'hem de buscar a Manresa.El copyright , l´hem de demanar el copyright als americans!
    Un petonàs ,Carme i bona castanyada!

    ResponElimina
  6. Jo em quedo amb la castanyera... quan ve el temps de collir castaaaanyes la castanyeeera tralariro. I panellets, i moniatos, i vi dolç :-) i amb aquests dibuixos de post it tan xulíssims (quant talent, maretameva) Un muà de susto

    ResponElimina
  7. OLGA-MESCAPRICESBELGES-: Tú ho has dit...i jo no ho hauria sabut expressar millor!!! ;-D
    M'he fet un fart de riure en llegir-te!

    Molts petonets!


    ANA PRINCESA DEL GUISANTE: Tinc una veïneta que amb 4 anyets en veure una monja, vestida amb els hàbits negres de dalt a baix, va cridar:

    "MIRA MAREEE!!! LA CASTANYERAAA!!!"

    Això ho explico, perquè vegi's quantes Castanyeres volten per les meves contrades....estàn completament extingides:-((
    I taaant que m'agraden ami les castanyes, buaaa!

    Per cert. La Monja, la conec i encara riu ara.

    Molts, molts petonets, Pesoleta.

    ResponElimina
  8. Aquests dibuixos són genials! Ja saps com m'agrada a mi el rotllet tètric ;)
    I bé, nosaltres ho celebrem tot, tindrem festa de por amb castanyes, boniatos i panellets. De fet, ara me'n vaig corrents a fer els panellets...
    Bona castanyada!!

    ResponElimina
  9. que gran aquest John Kenn...i els seus post-it...!!

    ResponElimina
  10. No podría estar más de acuerdo contigo.

    ResponElimina
  11. LYN NEWHOUSE: Això està bé...cel.lebrar-ho i punt! Jo avui, ja he tingut la meva ració de panallets...i si puc tanco temporada fins l'any que vé!!!!
    Una abraçada!

    STEL.LA: Bestial, no? En un simple Post-It!
    ;-))


    LATACONES: Si es que...con lo fácil que seria recuperar lo nuestro...andar copiando tradiciones ajenas, tiene delito!!!

    Besos grandes
    ;-)

    ResponElimina
  12. la meva iaia vivia a la carretera de vic, cantonada era del firmat :)

    ResponElimina
  13. hermoso blog!

    saludos, volveremos pronto
    te invitamos a visitar el nuestro
    www.vientoenprosa.blogspot.com

    ResponElimina
  14. Ei! Doncs jo no coneixia aquesta tradició! També sóc del parer de recuperar aquestes tradicions.
    Jo faig un mig mig: panellets i carbasses :)
    petons,

    ResponElimina
  15. ARISTOFELES: Doncs, probablement es coneguéssin amb la meva família. Manresa, no era pas tan gran aleshores!
    De fet la famíla de la meva mare, encara hi viu a Manresa...i si et vols fer un retrat "comme il faut" només has d'anar al Born!
    ;-)

    LA CENEFA: Muchas gracias, por pasarte por aquí...dejaré las puertas bien abiertas :-)

    Ahora mismo me paso a visitar el vuestro!
    Saludos


    MELOENVUELVEPARAREGALO: Jo per aquesta època a casa, faig, crema de Carbassa, i sempre és molt aplaudida! De panellets en canvi, no n'acostumo a fer...amb dos que em mengi a casa dels altres, ja en tinc prou fins l'any que vé!
    Petonets!

    ResponElimina
  16. gracias por tu amable visita!
    y por dejarnos las puertas abiertas

    ya somos tus seguidores
    nos vemos pronto

    ResponElimina
  17. Como siempre, un placer pasarse por tu blog. Hacía mucho que no te visitaba, espero volver a pasarme por aquí pronto!

    ResponElimina
  18. Gracias Teresa, ya sabes que para mí es un honor tenerte entre mis seguidores :-)
    ¡Feliz fin de semana!

    ResponElimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!