divendres, 17 de desembre del 2010

Esbossos



No sóc gaire metòdica jo, amb això dels esbossos. Tot i que acostumo a portar sempre un llapis a sobre i fins i tot alguna llibreta per prendre apunts de les idees que arriben quan una, menys les espera; No sé ben bé perquè, molt sovint em trobo, usant tovallons de paper del bar on m'estic prenent un tallat o el dors d'una factura de la llum que volta pel fons de la meva bossa de mà. 
En qualsevol lloc, com la sala d'espera del pediatre, o esperant dins del cotxe per passar la ITV, pot venir la necessitat d'apuntar una idea o la irresistible pulsió de matar l'avorriment fent un dibuix.

Altres vegades, és imprescindible descriure amb certa exactitud un objecte;  Si, posem pel cas, estic fent campanya per comprar-me uns botins de taló amb sola de crep, d'ante de color gris i lligats amb cordons dels que m'he enamorat bojament, puc fer servir aquest munt de paraules, i unes quantes més per descriure'ls o bé simplement dibuixar-los, cosa que almenys a mi em resulta, infinitament més sencilla.

M'encanta aquella frase d'Einstein que deia: "si no puc dibuixar-ho, és que no ho he entès".

No parlo, de fer un excel.lent dibuix, ni de ser molt estricte amb la tècnica. El dibuix fresc, tal com surt del cap és suficient per resumir una idea, i sovint pot tenir molta més espontaneïtat que el dibuix acabat.
Així que, com que gairebé la majoria de dibuixos acabats, tenen el seu orígen en un esbós...avui m'ha fet gràcia, deixar-vos aquí,  algunes ecografies de les meves criatures.

I com que em penso que per Llei de Murphy, les millors idees apareixeran quan no tingui a mà la meva llibreta d'esbossos, continuaré, sempre que pugui i no me'ls cobrin, usant els tovallons del bar de la cantonada...

BOCETOS

No soy muy metódica yo, con esto de los bocetos. Si bien es cierto que acostumbro a llevar siempre encima un lápiz y una pequeña libreta para tomar apuntes de las ideas que a veces llegan cuando una menos las espera, no entiendo porqué tan a menudo me encuentro usando servilletas de papel del bar donde tomo el cortado, o en el dorso de una factura de la compañía eléctrica, que he encontrado revolviendo el fondo de mi enorme bolso.

En la sala de espera del Pediatra, o esperando dentro de mi coche a que toque mi turno para pasar la ITV, puede aparecer la necesidad de apuntar una brillante idea (en el momento siempre lo parecen...) o bien la irresistible pulsión de matar el aburrimiento haciendo un dibujo.

Otras veces, es imprescindible describir con cierta exactitud un objeto; Si, pongamos por caso, estoy haciendo campaña para comprame unos irresistibles botines con suela de crêpe de ante gris, con cordones y tacón que acabo de ver en un escaparate; puedo utilizar éste montón de palabras y unas cuantas más para describirlos o simplemente dibujarlos; cosa al menos para mi, infinitamente más sencilla. 

Me encanta aquella célebre frase de Einstein que decía: "Si no puedo dibujarlo, es que no lo entiendo".

No estoy hablando, de hacer un excelente dibujo, ni de ser muy estricto con la técnica. El dibujo fresco, tal y cómo sale de la cabeza acostumbra a ser suficiente para sintetizar una idea e incluso puede tener mucha más espontaneidad, que el dibujo acabado.
Así que, cómo casi todos los dibujos acabados, tienen su orígen en un boceto...hoy me ha hecho gracia, dejaros aquí, algunas ecografías de mis pequeñas criaturas.

Y cómo empiezo a pensar que, por Ley de Murphy, las mejores ideas aparecerán siempre que yo me olvide mi libreta de bocetos en casa, seguiré, mientras pueda y no me las cobren, usando las servilletas del Bar de la esquina...


25 comentaris:

  1. Mira, a mi em passa com a tu, però al revés. Jo tinc el dibuix al cap, però sóc incapaç de posar-lo en un paper, així que l'he d'explicar amb paraules. Quirida, tu i jo hauríem de treballar juntes :-) un petonet

    ResponElimina
  2. Oh, com m'agraden els esboços!. Un dels albums que m'agrada més del Tintin és l'Art-Alpha, perquè en l'edició que em van regalar, està imprés en forma d'esboços, demunt d'una autèntica llibreta d'esboços.

    ResponElimina
  3. ANA PRINCESA DEL GUISANTE: I mira, que jo amb les paraules em defenso força bé, eh? Però tu...EM GUANYES de carrer!
    Bona parella fem tu i jo! ;-)

    Petonets pesolet.


    ARIS: 100% d'acord! La majoria d' esboços, tenen aquell toc màgic que tenen les coses inacabades i a sobre un plus: l'espontaneïtat!
    Et vols creure, que el llibre de què em parles, no l'he pogut fullejar mai encara?
    Ja m'el poso en la llista de deures d'aquest cap de setmana :-)

    Feliç divendres!

    ResponElimina
  4. M'agraden els esbossos pel que són de directes i espontanis. El traç en estat pur.

    M'ha agradat a més veure l'esbós de l'apunt anterior.

    ResponElimina
  5. BLANC BK: Ahora, ya podría hacer aquello tan divertido del "antes y después", comparando, los bocetos con el dibujo final!
    Gracias y buen fin de semana!



    GALDERICH: Molt sovint, amb el salt del esboç cap al dibuix acabat, es perd espontaneïtat i arriba a ser obsessiva la tenacitat que un posa a recuperar-la! per molt que la idea, sigui exactament la mateixa.
    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  6. Molt bons! L'esbós és genuitat en estat pur!!
    Es pagaran fortunes per aquests toballons d'aqui a uns anys. Veuràs!

    M'he quedat amb ganes de veure el teu dibuix dels botins d'ante gris de taló i cordons!! he, he!
    Me'l regales per Nadal? En un toballó, es clar!

    Petons i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  7. Adoro els esboços, potser perquè sempre estic guixant i moltes vegades acabo parlant amb ratllades, sobretot si és en una ferreteria i he de demanar un "d'aixonses per fer d'allò a la caldera", per exemple :D I tantes vegades trobo que són ben dignes de ser publicats, com aquests teus :)

    ResponElimina
  8. L'esbós és la idea... el dibuix final és una representació ad hoc.

    Em quedo amb l'esbós... definitivament...

    ResponElimina
  9. CARME J: Tan de bò! No saps com m'agradaria, viure en carns propies l'anècdota de Picasso, que va pagar un dinar només fent un dibuixet en un tovalló...i quan la mestressa, es va queixar de la mida del dibuixet, en Picasso, va contestar:
    "Que només és per pagar l'àpat!, no pas per comprar el local!" :-)

    De moment, per si de cas, a més de retolador i llapis, quan surto de casa miro sempre de portar uns quants calerons!

    Per cert, els botins dibuixats, van quedar a la taula del Bar...i a sobre, els de veritat, no me'ls vaig arribar a comprar mai! :-(


    CLIDICE: Segur que els psicòlegs, sabrien justificar un munt de coses només obsevant els dibuixets que conscient o inconscientment, fem durant una conversa!
    I davant la necessitat, si una foto equival a mil paraules...un dibuix, (en el pitjor dels casos) almenys ja en són 500!
    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  10. TIRANTLOBLOC: Ja ho deia el Mestre dels mestres: "menos es más"...i generalment així passa en moltes il.lustracions...com més detalls, pitjor!

    I la feina que m'estalviaria, jo ;-)

    ResponElimina
  11. Sí que és veritat que els esboços -ara he hagut de tirar amunt ver veure si era amb ç o amb dues s- són d'un valor molt especial, però a més tenen un element extra afegit: el del suport i l'eina inesperada. Dibuixar amb rotulador gruixut sobre un tovalló de paper quasi transparent o amb un llapis d'Ikea sobre el papaer satinat d'un catàleg de mobles té un punt de proesa artística i d'aventura estètica amb final incert :)

    ResponElimina
  12. Sin más! Me siento identificada con lo que has escrito! qué post tan inspirador :) ufff, también espero que nunca te cobren las servilletas del bar de la esquina, para que no desaparezcan estas preciosidades! me encantan los bocetas de la segunda hoja - para el "por fin 6º"- ; me gusta también como tus ilustraciones finales no pierden la frescura espontanea de tus bocetos. Un beso!

    ResponElimina
  13. Aquesta és una bona costum la d'apuntar les idees (o encara millor dibuixar-ne un esbós) Quantes idees es perden per no dur una llibreta i un llapis a la butxaca!
    Molt bons els esbossos que ens ensenyes!

    ResponElimina
  14. Gaudeixo molt mirant esboços i idees prèvies, és com si et fiquessis al cap de l'altre, per un moment, en el instant creador, quina tafaneria... ;D

    ResponElimina
  15. LEBLANSKY: Glups! Doncs em penso que dubtaves bé!!
    M'imposo a mi mateixa la penitència d'escriure 100 vegades: "esbós, s'escriu amb S, no amb Ç", però ho faré amb l'ordinador, que es tarda menys!

    Per cert has mencionat, les dues millors maneres de frenar en sec l'impuls creatiu: Retolador gruixut+paper fi, i paper satinat+llapis de Ikea=idea interruptus!
    I Si algú és capaç, de fer alguna cosa bona amb aquests recursos, és que és el maleït artista revel.lació del any!!! ;-D

    Gràcies i bon cap de setmana!




    ALBERICH: Com que tinc memòria de peix, he de vigilar d'apuntar-me cada petita ocurrència, que em passa pel cap...el resultat, és una pila de papers i paperots, en carpetes etiquetades com a IDEES, que de tan en tan, vaig revisant.

    Salut!


    LYN NEWHOUSE: Com es nota que tu també vius de les idees...també m'agradaria ficar el nas en els teus d'esboços. A veure si t'animes!
    Que aquesta, és una tafaneria ben sana!

    Petonets i bon cap de setmana!

    ResponElimina
  16. AMBA! Cómo me gusta coincidir contigo! Seguro que algunas de las mejores ideas del mundo habrán nacido en una servilleta de bar...es por eso, que yo sigo insistiendo...¡sólo es questión de estadística!

    ¿Ya estás en casa de nuevo?
    Feliz fin de semana ;-)

    ResponElimina
  17. El que donen de si uns senzills tovallons!! Jo m'apunto les sessions de les pelis, el llibre que recomanen al diari, faig llistes de regals... és tot un ritual!
    En el teu cas, sigui aquí o on sigui, després l'esboç cobra vida pròpia i esdevé tota una obra d'art.
    No coneixia la frase d'Einstein però en part té raó, encara que no tothom som tan habilidosos amb la projecció de la nostra imaginació.
    Un petonàs ben fort que et duri tot el cap de setmana!

    ResponElimina
  18. MARIACININHA: Estou feliz que você gosta do meu esboços!
    beijos!


    MELOENVUELVEPARAREGALO: M'imagino, que algún hàbil dissenyador, es decidirà finalment a treure al mercat, el bloc de notes fet de tovallons de Bar...pel què sembla, el Mercat ho demana a crits!!! ;-D

    Gràcies guapa...igual et desitjo!

    ResponElimina
  19. Hola de nuevo!
    todavía no... pero ya no falta mucho! :D
    feliz fin de semana * !

    ResponElimina
  20. Doncs, m'han encantat les teves "ecos"...
    Així es veu , realment l'artista que ets Carme, així, sense pensar et surt aixó...
    Petons des de Bcn, encara que okupant casa

    ResponElimina
  21. OLGA-MESCAPRICESBELGES-: Em fa molta il.lusió, que amb tot l'enerenou que deus tenir muntat, hagi's trobat un momentet per aturar-te, a saludar a la meva maleta!
    Espero que molt aviat pugui's obrir la porta i dir: ara sí, que ja sóc a casa!
    Ànims i una abraçada enooorme guapa! :-)

    ResponElimina
  22. "si no puc dibuixar-ho es que no ho he entés".... pel que es veu tu has entes mooooooltes cosetes!:)
    preciosos! la gosseta artista que fa de trista m'ha encantat!!

    ResponElimina
  23. LOLITA LAGARTO: Bé, puntualitzem: diguem només, que entenc molt bé les que m'interessen...les altres, que no me les faci'n dibuixar! ;-p

    I és ben cert que la gosseta artista (que es diu Rita i viu a casa nostra) és una comedianta, amb mètode Stanivslasky (s'escriu així?)...aconsegueix amb un sol gest, que tothom, es compadeixi d'ella.
    La molt fresca!!!!

    Petons!

    ResponElimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!