dimecres, 31 març de 2010

Adéu Quaresma...hola vacances!

Divendres que vé amb l'última cama, s'acaba la Quaresma... Aquesta velleta se'n anirà volant per trobar algú que li torni a posar les cames al seu lloc. Mentretant, jo aprofito per desitjar-vos a tots unes bones vacances!! Espero retrobar-vos a la tornada! 

El próximo Viernes, con la última pierna se termina la Cuaresma...Esta viejita, se irá volando a encontrar quién le ponga las piernas en su sitio de nuevo. Mientras tanto, yo aprovecho para desearos a todos ¡¡unas felices vacaciones!!! ¡Espero reencontraros a la vuelta! 

Next Friday, after tugging her last leg, It will finally end the Lent period...This old lady will fly away to find someone who puts her legs on place again. Meanwhile, I wish you a happy Easter Holidays!!

dimarts, 30 març de 2010

Marjane Satrapi

Aprofitant  que aquest cap de setmana a casa hem tornat a veure "Persépolis", no voldria deixar passar per alt l'oportunitat d'aconsellar aquest film a qui encara no l'hagi pogut veure.
Aquesta pel.lícula autobiogràfica, ens explica la història de la petita Marjane, que amb només 8 anys veu com la revolució iraní de 1979, acaba amb el regnat del Sha i converteix l'Iran en una República Islàmica. El règim fundamentalista islàmic s'extén i la obliga a abandonar la seva família i el seu païs per refugiar-se a Àustria, durant el pas de la infància a l'adolescència.
Basada en els còmics de la mateixa autora, aquesta pel.lícula és fidel la major part del temps, al rigurós blanc i negre  dels dibuixos de Marjane, i descriu amb increïble precisió l'atmòsfera represiva del moment, tot alternant dosis d'humor i poesia a parts iguals.
Una estètica i una narració impecable, fan d'aquest  film una peça única en el seu gènere, premiada amb nombrosos galardons, no només dins el món del cinema, sinó també pel seu treball en favor de la diversitat i la multiculturalitat. 
Una pel.lícula, per riure i gaudir...però també per reflexionar. Als qui encara no hàgiu estat seduïts per Satrapi, aquí us deixo el trailer.

Aprovechando que este fin de semana en casa hemos vuelto a ver "Persépolis", no quiero dejar de aprovechar la oportunidad de recomendar este film a quién todavía no lo haya podido ver.
Esta película autobiográfica, nos cuenta la historia de la pequeña Marjane que con 8 años,  vé como la revolución iraní de 1979 acaba con el reinado del Sha para convertir Irán en una República Islámica. El régimen fundamentalista Islámico se extiende y la obliga abandonar su familia y su país para refugiarse en Austria, coincidiendo con el paso de la infancia a la adolescencia.
Basada en los cómics de la misma autora, esta película es fiel casi en su totalidad al riguroso blanco y negro de los dibujos de Marjane Satrapi y describe con increíble precisión la atmósfera represiva del momento alternando dosis de humor y poesía a partes iguales.
Una estética y una narración impecables, hacen de éste film una pieza única en su género, premiado en multitud de ocasiones, no solamente dentro del mundo del cine sino también por su aportación en favor de la diversidad y la multiculturalidad. 
Una película para reir y disfrutar...pero también para reflexionar. A los que todavía no hayais sido seducidos por Satrapi, aquí os dejo su tráiler. 




MARJANE SATRAPI

Taking advantage that this last weekend we have re-seen "Persepolis" at home, I do wish to take this opportunity to recommend this film for those who haven't been able to see it yet.
This autobiographical film, tells the story of the political changes occurred in Iran, starting with the revolution of 1979 through the eyes of Marjane Satrapi with just 8 years old. The Islamic fundamentalist regime extends and forces Marjane to leave her family and her Country for refuge in Austria.Based on the comics by the same author, this film remains loyal to the strict black and white drawings of Marjane Satrapi that describes with incredible precision the repressive atmosphere of that period alternating doses of humor and poetry in equal measure. 
For those who haven't yet been seduced by Satrapi, here I leave her trailer.
A flawless aesthetic and narrative, make this film a unique piece, awarded in many occasions, not only within the world of cinema but also for its contribution in favor of diversity and multiculturalism. A movie to laugh and enjoy ... but also for reflection.

divendres, 26 març de 2010

And the winner is...


Obras originalmente cargada por pilipo.



Ahir es va entregar el Primer Premi Internacional de Il.lustració al il.lustrador gràfic Pilipo (Philip Giordano) El concurs es va cel.lebrar dins del marc de la Fira del Llibre Infantil a Bolonia (Itàlia). El jurat del concurs va recalcar la influència del Surrealisme i el Pop-Art que intervenen en l'elegant ornamentació de les seves il.lustracions. Podeu seguir la seva obra a través del Flickr. Felicitats Pilipo!




AND THE WINNER IS...

El ganador de la I edición del Premio Internacional de ilustración celebrado en la Feria del Libro Infantil de Bolonia ha sido el ilustrador gráfico Pilipo (Philip Giordano). El jurado del concurso recalcó la influencia del surrealismo y el Pop-art presente en la intrincada ornamentación de muchos de sus dibujos. También podeis seguir su obra a través de Flickr. Bravo Pilipo!





AND THE WINNER IS...

Philip Giordano (Pilipo) was the winner of the I International Illustration Award celebrated in the Bologna Children's books Fair. The jury stressed, the influence of Surrealism and Pop Art present in the elegant ornamentation in his work. I only said: Bravo Pilipo! You can follow some of his gorgeous works on Flickr.


Salvem les balenes (Salvemos las Ballenas) Save the whales

20081011153011, originalmente cargada por Googiesque.
Els recreatius dels parcs on jugavem la gent de la meva generació, fabricats la majoria en tub de ferro pintat en la carta de colors de Mondrian, no superarien cap dels cànons de seguretat actual ni pels materials ni per la construcció, i posarien els pèls de punta a més d'un progenitor. Els gronxadors patrocinats per Chocolates Torras, han estat substituïts paulatinament per moderns i ergonòmics gronxadors de fusta tractada, creats  per sabis dissenyadors indústrials, als parcs de la majoria de les nostres ciutats. Alguns d'ells tan ben dissenyats que  més d'un adult (començant per mi) espera a que no hi hagi tanta afluència per probar-los.
Aquesta balena rosa, que escup nens enlloc d'engullir-los és un dels recreatius salvats de la febre renovadora de parcs infantils a Sant Gabriel (California) signat per l'artista Benjamin Dominguez l'any 1965.
Els veïns d'aquesta ciutat van crear una plataforma per salvar la icònica balena d'esser substituïda per recreatius més moderns. I aquí la teniu, en una imatge actual en aquest assolellat parc californià en una pausa de la seva activitat diària. Poética imatge. 

Los recreativos de los parques donde jugabamos la gente de mi generación, fabricados en tubo de hierro pintado con los colores de la carta cromática de Mondrian, no superarían ni uno de los cánones de seguridad exigidos actualmente y pondrían los pelos de punta a más de un sufrido progenitor. Los columpios patrocinados por Chocolates Torras han dado paso a modernos y ergonómicos recreativos de madera tratada y caucho, creados por sabios diseñadores industriales en los parques de la mayoría de nuestras ciudades. Algunos de ellos, tan bien diseñados que más de un adulto (empezando por mi) espera a que se vacíe un poco el parque para lanzarse a probarlos...
Esta ballena rosa, que escupe niños, en vez de engullirlos es uno de los recreativos salvados de la fiebre renovadora de Parques infantiles en San Gabriel (California) firmada por el artista Benjamín Domínguez el año 1965.
Los vecinos de la ciudad crearon una plataforma para salvar la icónica ballena de ser sustituida por un columpio más moderno. Aquí la teneis, en una imagen actual en este soleado Parque californiano durante una pausa de su actividad diaria. Poetica imagen.  

This pink whale is a concrete sculpture created by the artist Benjamin Domínguez and installed in the Vincent Lugo Park for kids at St.Gabriel (California) on 1965. In 2006 the citizens of St Gabriel allied for its preservation when it was under the threat of being substituted for modern equipment. In this pic you can see her in a pause of her diary activity. What a poetic image.

dijous, 25 març de 2010

Paper que floreix (Papel que florece) Plantable Stationery




























Imatge de Botanicalpaperworks

La meva amiga Angela, em va passar ahir l'enllaç d'aquesta empresa, que comercialitza tota clase de producte imprès en paper amb un plus afegit: el paper després d'ésser usat, si es planta, floreix! Això, que no és un procés màgic encara que ho sembli, és degut a les llavoretes que el paper porta barrejades entre la seva fibra. Entre els seus productes, hi ha el que a mi m'ha agradat més: el confetti que no cal escombrar! Una idea curiosa que podeu veure aquí. Grazie mille Angela!

Mi amiga Ángela me pasó ayer el enlace de esta empresa que comercializa toda una gama de productos de papelería impreso en papel con un plus añadido: el papel después de ser usado puede plantarse y ¡florece! Esto que no es un proceso mágico, aunque lo parezca es debido a las semillas que el papel lleva mezclado entre sus fibras.Entre sus productos encontrareis el que más me ha gustado a mí: ¡el confetti que no hace falta barrer! Una curiosa idea que podeis ver aquí.Grazie mille Angela!

Yesterday my friend Angela got  to me this link from a  British enterprise that commercialize a range of stationery that once used you can plant and bloom into flowers! This is not a magic process although it may seem, this is due to the wildflower seeds that are mixed with the eco-friendly paper fibres. One of my favourite products is the plantable confetti...at last a confetti that you shouldn't sweep after the party!!! A curious idea that you can see here.Grazie mille Angela!

dimarts, 23 març de 2010

Viva la Vida! por Toru Fukuda

Al.lucinants els dibuixos de Toru Fukuda...vibrants i plens de vida! Els hauria posat TOTS dins la meva maleta, però potser a Toru li hauria semblat excessiu...em conformo amb aquests i en facilitar l'enllaç a la seva Galeria del Flickr o al seu web on trobareu il.lustracions tan xules com aquestes o fins i tot més...alegria, alegria!
¡Alucinantes los dibujos de Toru Fukuda...vibrantes y llenos de vida! Los hubiera metido TODOS dentro de la maleta, pero quizás a Toru le hubiera parecido excesivo...me conformo con éstos y con facilitaros el enlace a su Galería de Flickr o a su web donde encontrareis ilustracions tan chulas  como estas o hasta más...alegría, alegría!
Amazing...vibrant and lively drawings by Toru Fukuda! I would like to have them ALL in my suitcase, but it might have seemed excessive to Toru ... I am satisfied only with a few of these and provide a link to his Flickr gallery or his website, where you'll find illustracions as cool as these, or even more ... and let yourself be seduced by the joy of his illustrations!

dilluns, 22 març de 2010

Miroslav Sasek

Una de les coses que més m'agradaria fer (potser perquè fa molt de temps que no puc) és viatjar. Poder recorrer les grans capitals del món amb la meva família. Sentir-me guiri, i deixar-me meravellar per places, carrers i escultures vistes tants cops abans...a la televisió. És per això que fa un temps vaig caure meravellada davant l'extensa col.lecció de llibres del dibuixant txec Miroslav Sasek, que han estat reeditats darrerament, i del que se'n poden trobar versions d'algunes de les capitals més importants del món, com Roma, Londres, Nova York i un llarg etcètera...amb les il.lustracions plenes de detalls i color, que Miroslav feia amb tanta gràcia. Aquests llibres, realitzats durant la segona meitat del segle passat, mostren la detallada visió d'un artista en un món encara no-globalitzat que tants anys després resulta doblement divertida. Un tresor, que si encara no coneixeu, us convido a descobrir aquí.  

 "This is London"
 "This is Rome"



MIROSLAV SASEK


Una de las cosas que más desearía hacer (quizás porqué hace tanto tiempo que no puedo) es viajar. Recorrer las grandes capitales del mundo con mi pequeña familia...sentirme "guiri", dejarme maravillar por avenidas, plazas y monumentos tantas veces vistos antes...en la tele. Quizás por ello hace un tiempo quedé maravillada al descubrir la extensa colección de libros del dibujante checo Miroslav Sasek, que han sido reeditados en los últimos años y de los que se pueden encontrar versiones de algunas de las capitales más importantes del Mundo, como Roma, N.York, París...con ilustraciones llenas de detalles y colorido, que Miroslav hizo con tanta gracia durante la segunda mitad del siglo pasado y que muestran su detallada visión de un mundo aún no-globalizado que visto tantos años después resulta doblemente divertido. Si aún no conoceis a éste autor, os invito a conocerlo aquí.

"This is Venice"
Imatges extretes del Blog Enceneu els Llums!


MIROSLAV SASEK

One of my greatest wishes now, is to travel with my little family. To go over big capitals of the world, and let us be seduced by big avenues, and monuments many times seen...on TV. Maybe because we're not able to do it now, I fell charmed by this series of books from Czech artist Miroslav Sasek dedicated to some of the world's most important cities, like  Rome, Paris, New York, London among others with gorgeous and detailed illustrations. A  world's view from the mid twentieth Century, highly reccomended.

dissabte, 20 març de 2010

How to grow a carrot


Cliqueu damunt la imatge per veure el curtmetratge.

Seguint amb el fil de les paternitats, que ahí vem encetar, penjo aquest curtmetratge que vaig descobrir fa poc, perquè em sembla prou simpàtic per arrodonir el tema...i al mateix temps per cel.lebrar el canvi d'estació, on tot sembla brotar de nou.
Em preocupa una mica la rudesa del pare pastanaga, però al capdavall tampoc he conegut mai personalment a una pastanaga i potser és la seva manera de fer...
Una petita aventura amb final feliç amanida amb la música del virtuós trio Folk Voronezh que amb els seus banjos, Balalaikes  li dóna un tò...original!
Dedicat a tots aquells que en algun moment de la vida us heu sentit com la petita pastanaga...és a dir, dedicat a tots! Feliç cap de setmana i bona Primavera!




HOW TO GROW A CARROT

Siguiendo el hilo de las paternidades, que ayer empezamos, os dejo este cortometraje que descubrí hace poco, porqué me parece suficientemente simpático para rematar el tema...y al mismo tiempo enlazarlo con el cambio de estación, ahora cuando todo parece brotar de nuevo.
Me preocupa un poco la rudeza del señor Zanahoria, pero al fin y al cabo nunca he conocido a ninguna zanahoria en persona y puede que éste, sea su carácter habitual...
Una pequeña aventura con final feliz amenizada por el virtuoso trío Folk Voronezh que con  sus banjos, balalaikas, le dan un toque fresco y original.
Dedicada a tod@s aquell@s que alguna vez se hayan sentido cómo la pequeña zanahoria...es decir, creo que dedicada a...todos! Buen fin de semana y feliz Primavera!


divendres, 19 març de 2010

dimarts, 16 març de 2010

Polil (1967)


Polil (1967), originalmente cargada por el estratografico.
Una de les joies de la corona, de la publicitat d'aquest país. Sobradament conegut per tots, l'home de Polil va ser dissenyat per Josep Artigues, un dels més reconeguts publicistes de la postguerra espanyola. També autor, d' entre molts d'altres, del xai original de Norit. Li he reservat un lloc d'honor a la meva  modesta Maleta, tot esperant que mai hi surtin arnes...Entre la llarga llista de llibres que voldria comprar-me aquest any, hi figura el llibre "Pioneros del Diseño Grafico en España" d'Emilio Gil on s'analitza l'obra d'alguns dels més rellevants diseñadors espanyols del període que va del 1939 al 1975, entre el que obviament no hi falta l'obra d'Artigues.

Una de las joyas de la corona de la publicidad de este país. Sobradamente conocido por todos, el simpático hombre de Polil fue diseñado por Josep Artigues, uno de los publicistas más reconocidos de la Postguerra española. También autor, entre otros, del original borreguito de Norit. Le reservo un lugar de honor en mi modesta maleta, deseando no tener nunca polillas en ella...
Entre la larga lista de libros que quisiera comprarme éste año, aparece el ejemplar titulado "Pioneros del Diseño Grafico en España" de Emilio Gil, donde se analiza la obra de algunos de los diseñadores gráficos españoles más relevantes del período que va del 1939 al 1975, entre los que obviamente no falta el reconocimiento a la obra de Artigues.

One of the brightest jewels from this Country publicity. This image is one of the most loved symbols of spanish design. This was an advertising of a popular insecticide to fight clothes moth in the sixtie's decade of the Twentieth Century. Designed by Josep Artigues, a recognized publicist from the spanish postwar period. I reserve him a honorauble place into my suitcase, hoping for not having never a moth into it.
You can find out some more iconic spanish designers from the same era in the book named "Pioneros del Diseño Grafico en España"  written by Emilio Gil, here.

Como la Princesa del Guisante




Aquest és el nou banner, que portarà el blog de "Como la Princesa del Guisante" de la meva bona amiga Ana. El podria haver estat retocant fins demà passat, però l'Ana que ja estava impacient per posar-lo m'ha suggerit de deixar-lo com estava...Amb els dibuixos passa una mica com amb els fills: quan estàs a punt de sortir de casa per anar al Pediatra, tot i haver passat pel bany, sempre els trobes una petita llàntia a la samarreta, la cara no tan neta com et pensaves i les ungles una mica més llargues del què voldries...
Espero que les seves seguidores (jo no conto...) el trobi'n encertat i els agradi aquesta nova imatge. Aquest és el primer banner que faig per encàrreg; Ara ja ho puc posar al meu currículum...també conta, no?

Un petó molt gran per l'Ana, escriptora a temps parcial amb un enorme talent, tant amb la ploma com amb l'agulla i el fil!


Como la Princesa del Guisante



Este es el nuevo banner, que encabezará el blog de "Como la Princesa del Guisante" de mi buena amiga Ana. Lo podía haber retocado hasta el infinito, pero Ana, que ya estava impaciente por lucirlo me ha sugerido dejarlo como estaba...con las ilustraciones pasa un poco como con los hijos: cuando estás a punto de marchar a la consulta del Pediatra y a pesar de haberlos aseado previamente, en el último momento siempre encuentras una pequeña mancha en la ropa, la cara no tan limpia como esperabas o las uñitas más largas de lo quisieras...
Espero que a sus seguidoras (yo no cuento...) les guste la nueva imagen. Este es el primer banner que diseño por encargo; Ahora ya lo puedo poner en mi currículum...también cuenta, no?

Un gran beso para Ana, escritora a tiempo parcial con un enorme talento tanto para escribir, como para coser!




Like the princess and the Pea

This is the new banner for the blog of my friend Ana, named "Como la Princesa del Guisante" ("Like the Princess and the Pea"). I would be touching up the illustration all day long, but Ana has suggested me to leave it like this because she was impatient to display  it at her blog. A drawing (for me) is never good enough to be delivered, and there is always the feeling that you can improve it...
This one is the first assignment to design a banner I have received...so now I can include it at my curriculum vitae. It counts...don't you think?

dilluns, 15 març de 2010

Evolution


Un altre cortineta de Cartoon Network, de Meindbender...em sembla molt graciosa (potser perquè no veiem Cartoon Network a casa), aquesta sèrie d'animacions...em fan venir ganes de sortir a comprar plastilina de colors per fer ninotets a casa...simpàtics oi? Feliç dilluns a tothom!

Otra cortinilla de Cartoon Network, de Meindbender....me parece muy graciosa (quizás porqué en casa no vemos Cartoon Network)...ésta serie de animaciones, me hace pensar en salir de casa pitando a comprar plastilina de colores y ponerme a hacer monigotes como una loca...simpáticos, no? Feliz Lunes a todos!

dissabte, 13 març de 2010

Petites artistes...i la vella Quaresma

Què com va el recompte? Justament ara estem a tres cames de Setmana Santa...i ja veieu quina cara se li està posant...
Avui, volia felicitar a les petites artistes (d' entre 9 i 11 anys) que amb tant d'art han anat pintant les velles Quaresmes que avui us mostro. La primera,  pintada per la Clàudia de 9 anys, ja va aparèixer fa uns dies al blog. la segona, pintada per la Nica d' 11 anys, m'ha arribat sorprenentment rejovenida i amb un look, a més, molt primaveral! La molt presumida, s'ha tenyit les canes i s'ha pintat els llavis... la tercera, de la Martina de 10 anys, s'ha decantat per la faldilla vermella i la camisa de quadrets vichy...a veure, on ha anat a parar la suposada austeritat d'aquestes velles? Amb tant de color, molt sèries no se les veu, no. Ara, això sí...estan totes guapes, guapes! Gràcies a totes!!! També vull agraïr les imatges que m'han arribat de velles que han anat a parar a finestres célebres...tot un misteri...






Clàudia 9 anys

Nica 11 anys

Martina 10 anys

Ànonim...desde la Torre de l'aigua de Sabadell

Anònim...desde la Casa Batlló (Barcelona)


Qué, ¿como va el recuento? a solo tres piernas de Semana Santa, hoy quería aprovechar para felicitar a las pequeñas artistas que con tanto arte y esmero han ido pintando las viejas Cuaresmeras. La primera pintada por Clàudia de 9 años, ya apareció hace unos días en el blog. La segunda, pintada por Nica de 11 años, me ha llegado sorprendentemente rejuvenecida y con un look de lo más primaveral! La muy presumida, se ha teñido las canas y se ha pintado los labios...la tercera, firmada por Martina de 10 años, se ha decantado por los tonos cálidos, con una falda roja y una camisa en vichy del mismo color a juego...a ver, ¿ no se suponía que ésta vieja era muy austera? La verdad, con tanto color a mi no me lo parece, no...Muchas gracias a todas, por estas viejas tan, tan guapas! También quiero agradecer las imágenes que artistas anónimos, me han mandado desde algunas ventanas célebres...muy misterioso....

divendres, 12 març de 2010

dimarts, 9 març de 2010

J.P. Miller


The Little Red Hen from Vintage kid's books my kid loves


Vist a CartoonBrew
J.P. Miller, va ser un reconegut il.lustrador de contes per a nens a mitjans del segle passat. Destaquen títols com: Els músics de Bremen," The Little Red hen", o "Lucky Miss Ticklefeather" per dir-ne només alguns. El seu talent va ser aviat descobert i va col.laborar amb la companyia Disney en la creació de títols com Blancaneus, Pinotxo o Dumbo entre d'altres, encara que a Miller no li agradava massa recordar-ho, probablement dolgut pel célebre costum de Disney de no reconèixer el talent d'altres. Els contes de J.P.Miller formen part d'una preciosa i extensa col.lecció de llibres per nens, publicats per l'editorial americana Golden Books.

J.P.Miller fue un reconocido ilustrador de cuentos para niños a mediados del siglo pasado. Destacan títulos cómo: Los Músicos de Bremen, "The Little Red Hen", o "Lucky Miss Ticklefeather" sólo por nombrar algunos. Su talento, fue rápidamente descubierto y pronto fue requerido por los Estudios Disney para colaborar en la creación de títulos como Blancanieves, Pinocho o Dumbo entre otros, aunque a Miller no le gustaba rememorarlo, probablemente por la reconocida fama de Disney a no reconocer talentos ajenos. Los cuentos de J.P. Miller forman parte de una extensa colección de libros para niños, publicados por la editorial estadounidense Golden Books.

J.P.Miller was a recognized kid's books illustrator from Mid twentieth century. "The musicians of Bremen", "The little Red Hen" and "Lucky Miss Ticklefeather" are few popular titles of great books among many others that were published by american editor Golden Books. His talent was soon discovered and he collaborated with Disney Company were he contributed to create characters for titles like Snow White, Pinocchio, or Dumbo but Miller hated to acknowledge the works he did for Disney as is known that W.Disney was reluctant to credit work to others.

dilluns, 8 març de 2010

Peter Birckhauser

Impressionant imatge signada per Peter Birckhauser. Un altre suís, famós pels seus cél.ebres cartells publicitaris...començo a pensar que la xocolata suïssa deu tenir alguna cosa  a veure amb l' alt percentatge d'artistes d'aquest gènere, que van proliferar en aquest petit païs, al llarg de mitjans del segle XX. Coetani d' Herbert Leupin o Donald Brun, entre d'altres. Imatge, de InternationalPoster.

Impresionante imagen firmada por Peter Birckhauser. Otro artista suizo, famoso por sus célebres carteles publicitarios...empiezo a pensar si el chocolate suizo debe tener algo que ver con el elevado porcentaje de artistas de éste género, que proliferaron en este pequeño país a mediados del siglo XX. Coetáneo de Herbert Leupin o Donald Brun, entre otros. Imagen, de InternationalPoster.

Mercat del Disseny de Sitges

Ahir diumenge, vaig poder visitar El Mercat del Disseny, que se cel.lebrava a la ciutat de Sitges. Malgrat la grisor del dia, vaig trobar-me amb un Mercat encantador, plè de color i gent creativa. 
Xapes i anells d'Anita de trapo
Allà, vaig poder saludar la Lyn Newhouse a qui encara no coneixia personalment, i em vaig enamorar encara més de les seves nines gòtiques, que tant d'èxit tenen. Les Bertas, els Zombies, i tota la tropa de criatures que amb tant carinyo realitza.
Zombies i Bertas de Lyn Newhouse
També vaig descobrir les produccions que realitza Papup. Un taller, on la Julie a partir de págines de revistes antigues, (que previament plastifica i cus), converteix en moneders, portadocuments o pochettes divertidíssimes, com per obra i gràcia de la màgia-potàgia. Una petita mostra de gran creativitat i ingeni...No us en perdeu detall, visitant el seu Blog.
Un Mercat més que recomanable, on trobar regals per tothom. Espero que se'n faci'n més edicions...que almenys amb mi, ja hi poden contar!

Fotografies de Carme Sala
Ayer domingo pude visitar El Mercado del Diseño de Sitges. A pesar del amenazante cielo gris que nos acompañó todo el día, pude disfrutar de un mercado lleno de color y gente creativa.
Me topé con las preciosas chapas, collares y anillos forrados en tela de Anita de trapo.
Con las muñecas de Lyn Newhouse, a quién por cierto, pude conocer en persona y comprobar que sus muñecas góticas son todavía más bonitas vistas de cerca, igual que las variopintas criaturas que con tanto cariño realiza...los zombies, las Bertas, y cualquiera de la ilustraciones que tenía a la venta...¡cuanto talento!.
También descubrí las creaciones de Papup: un taller dónde Julie, a partir de páginas de revistas antiguas (que previamente plastifica y cose), convierte en divertidos monederos, porta-documentos y pochettes, cómo por obra y gracia de la magia-potagia.
Un mercado, más que recomendable, dónde encontrar regalos para tod@s y del que espero que haya próximas ediciones...pues, al menos conmigo, ¡ya pueden contar! 

Yesterday I was so lucky to visit the popular Design' Market in Sitges. Although the skies were greyish and the weather was not at his best, I discovered a market full of colour and lots of creative people.
I stopped by Anita de Trapo's stand, where I found pretty fabric-lined badges, rings and necklaces.
I also, fell in love with the gorgeous Gothic Dolls and all the lovely creatures that Lyn Newhouse creates with lots of love at her studio...and discovered the paper creations of Papup, an atelier where Julie transforms old magazine's pages into cute purses, briefcases and pochettes, as if a magic trick were happened. 
A recommended place to visit, if next editions may occur...in one of the best seaside city's close to Barcelona, that I ever have visited.