divendres, 30 d’abril del 2010

Alain Grée

Ahir dijous , vaig tenir la sensació d'haver trobat un tresor. En una d'aquelles botigues, on hi pots trobar de tot per un Euro, em vaig topar, ni més ni menys que amb aquesta sensacional col.lecció de llibres d'Alain Grée. 
De petita, n'havia tingut un parell a casa, en castellà i ni tan sols sabia que anys més tard havien arribat a editar-se en català. Per això, vaig oblidar inmediatament què era alló que havia anat a buscar (que de ben segur no eren llibres) i vaig començar a carregar el cistell. Comprant llibres, com aquell que compra tomàquets...
Les il.lustracions, súper acolorides d'aquests llibres, es combinen amb fotografies i textos que fan que la lectura sigui molt amena i fàcil d'entendre.
La col.lecció consta de títols com: "La muntanya", "El Mar", "L'aigua", o "El Metro" entre d'altres, amb un concepte molt clar i modern per l'època, com demostra el recull de consells per evitar el malbaratament de l'aigua, que apareix en el llibre dedicat a aquesta,  editat l'any 1978, i que es pot veure en la imatge n.5.
Tota una lliçó d'ètica i estètica, escrita i il.lustrada per Monsieur Grée.

Ayer Jueves tuve la sensación de haber encontrado un tesoro. En una de esas tiendas en las que se puede encontrar de todo por un Euro, me topé ni más ni menos, que con esta preciosa colección de libros de Alain Grée.
De pequeña recuerdo haber tenido un par de ellos en casa, en castellano y ni siquiera sabía que años más tarde se habían editado en catalán. Por ello, me olvidé completamente de qué era lo que había ido a buscar (y os aseguro que no eran libros) y empecé a cargar la cesta. Comprando libros, como el que compra tomates...
Las ilustraciones súper-coloridas de estos libros, se combinan con fotos y textos que hacen que su lectura sea clara y amena.
La colección consta de títulos como: "La Montaña", "El Mar", "El Agua" o "El Metro" entre otros, con un concepto muy claro y moderno para su época, como demuestra el listado de consejos para evitar el derroche del agua, que se ve en la imágen anterior a éstas líneas, perteneciente al libro dedicado al mismo tema, que se editó en 1978. 
Toda una lección de ética y estética escrita e ilustrada por Monsieur Grée.



Last Thursday I had the feeling of having found a treasure. In one of these shops where you can find everything for 1 Euro, I found neither more nor less, than this beautiful collection of books illustrated by Alain Gree.
As a child I remember having a couple of them at home, in Spanish and did not even know that years later were published in Catalan. So I completely forgot what I went to buy (but I assure you that there were not books in my mind) and started loading the basket. Buying books,  like if I was buying tomatoes ...
The colorful illustrations of these books, are combined with pictures and texts, that made their reading clear and interesting.
The collection consists of titles like: "The Mountain", "The Sea", "The Water" or "The Undreground" among others, with a modern  concept  for its time, as evidenced by the list of tips to avoid wasting water, (which is in the image n.5), included in the book  on the same subject, which was printed in 1978.
A lesson in ethics and aesthetics written and illustrated by Monsieur Grée.




dimecres, 28 d’abril del 2010

FIra d'Abril a Barcelona

Imatge vista al Fecac
vino tio pepe, originalmente cargada por introclop.
A Barcelona estem en plena Fira d'Abril. Per aquest motiu han aparegut unes fantàstiques banderoles signades pel gran il.lustrador Gallardo, anunciant aquesta fira, que va començar el passat dia de St.Jordi al Parc Fòrum i que acabarà el 2 de Maig.
Pels que us agradin les peteneras i el bailoteo, us dedico aquesta entrada, amb el senyor Tio Pepe, gran emblema allà on els hi hagi!

FERIA DE ABRIL DE BARCELONA

En Barcelona estamos en plena Feria de Abril. Por este motivo han aparecido estas fantásticas banderolas firmadas por el genial ilustrador Gallardo, anunciando esta Feria, que comenzó el dia de Sant Jordi en el Parc Fòrum de esta ciudad i que terminará el próximo 2 de Mayo.
A los que os gusten las peteneras y el bailoteo, os dedico esta entrada, con el señor Tío Pepe. ¡Gran emblema donde los haya!

APRIL'S FEAST IN BARCELONA

Although this is a celebration originating in Andalucía (on Southern Spain), in Barcelona you can find a replica of this Fair, that started last friday and it's going to end this next May 2. For this reason, these gorgeous banners signed by illustrator Gallardo, have appeared all long the city, announcing this show in the Fòrum Parc.
I dedicate this post for those of you who like flamenco, featuring Tio Pepe, one of the greatest logos I have ever seen!


dimarts, 27 d’abril del 2010

Hola Júlia!


Aquest és el regal que tinc preparat per fer-li a la Júlia, que ja és apunt de fer una any. M'ha sortit molt ensucrat, però em penso que a les nenes ja els van les coses dolcetes...Com que no conec l'estil de la seva habitació vaig triar aquest marc en blanc que lliga amb tot i si el llaç resulta excessiu doncs...fora!

Este es el regalo que ya tengo listo para la pequeña Julia, ahora que está a punto de cumplir un año. Me ha salido muy azucarado, pero me temo que a las niñas ya les van las cosas dulces...No conozco el estilo de la habitación donde duerme Julia y por eso escogí este marco clásico en blanco que va con todo. Si el lazo resulta excesivo, pues...¡fuera!

This one, is the l gift I have ready for little Julia, now that she is about her first year old.  I don't know the style of Julia's room, so I chose this classic white frame that is going to match with everything. 

divendres, 23 d’abril del 2010

Joc nº 6 (Juego nº6)

He estat escollida per jugar a un joc, de la mà de l'Olga de mes-petits-caprices-belges. El joc consisteix a començar l'entrada d'avui, penjant la imatge nº 6 d'aquest blog.

Aquesta que veieu, doncs, és la sisena imatge de La meva maleta en ordre cronològic (del novembre del 2009) i correspòn a una entrada (enllaceu aquí per saber més) dedicada a la presentació del llibre "¿Qué me està pasando?" realitzat pel duet artístic Eva Armisén i el músic Marc Parrot, al que en aquella època vaig poder assistir. Entre altres imatges, vaig escollir aquesta, un dels meus quadres preferits pintats per l'Eva.
Tornant al joc, com que jugar sola no tindria cap gràcia, convido als següents blogs a fer el mateix que jo....penjeu la imatge nº 6 que vau publicar en el seu moment, al vostre blog. Us hi apunteu?
Els blogs que convido a jugar són:


Si jugueu, recordeu de convidar  6 blogs que seguiu habitualment i així successivament. Jo com que en segueixo tants, he hagut de triar, encara que us hauria convitat a tots!


He sido elegida para jugar a un juego, de la mano de Olga de mes-petits-caprices-belges. El juego, consiste en empezar la entrada de hoy, colgando la imagen nº 6, que fué publicada en este blog, el Noviembre del 2009.
Esta imagen, corresponde a una entrada (enlazad aquí para saber más)dedicada a la presentación del libro "¿Qué me está pasando?" realizado por el dueto artístico Eva Armisén y el músico Marc Parrot, al que en su momento tuve la oportunidad de asistir. Entre otras imagenes de la presentación, intercalé ésta, correspondiente a uno de los cuadros que más me gustan de Eva.
Volviendo al juego...ya que jugar sola, no tendría ninguna gracia, invito a los siguientes blog a hacer lo mismo que yo...publicad una entrada con la imagen nº 6 de vuestro blog, e invitad a 6 blogs que os gusten a hacer lo mismo.
Yo como sigo a tantos he tenido que escoger, aunque os hubiese elegido a todos!
Los elegidos son:

dimecres, 21 d’abril del 2010

Orenetes (Golondrinas)

Ja fa dies que van arribar. Primer, molt discretes només es deixaven veure. Després, en grups més nombrosos van començar a deixar-se sentir. Ara ja passen veloces, per sobre els terrats, cridant descarades.  Aquest moment sonor, té en mi un curiós efecte sedant, instantani, com una dosi d'eufòria continguda, de pati d'escola. El fred, ja s'ha acabat.
Us deixo amb el vell curtmetratge de Michael Dudok de Wit, protagonitzat per un frare i un peix. Les orenetes, tenen un paper totalment secundari...com de veu en off. Bellísimes i sublims, posen el toc estival a la història. No són imprescindibles, però sense elles,  el curtmetratge no seria igual. Com els nostres estius. 
Hace ya unos días que llegaron. Primero, muy discretas, solo se dejaban ver. Luego, en grupos más numerosos empezaron a dejarse oir. Ahora, ya pasan veloces sobre las terrazas gritando, descaradas. Este instante sonoro, ejerce sobre mi un curioso efecto sedante, instantáneo...como una dosis de euforia contenida,de patio de escuela. El frío ya se ha acabado.
Os dejo con el viejo cortometraje de Michael Dudok de Wit, protagonizado por un monje y un pez. Las golondrinas, tienen un papel puramente secundario, como de voz en off. Bellisimas y sublimes, ponen el toque estival a la historia. No son imprescindibles, pero sin ellas, el cortometraje no sería igual. Como nuestros veranos.

Swallows
They have arrived few days ago. First very discreet, then in larger groups began to make themselves heard. Today they passed fast over my terrace, shouting cheeky. This sound has a soothing effect on me...like a dose of contained euphoria, similar to that heard in the schoolyard. The cold has gone.
I leave you with the old short film by Michael Dudok de Wit, starring a monk and a fish. The swallows have a purely secondary role, playing as voice-off. Beautiful and sublime they put the summer touch to the story. Not essential, but without them, the film would not be the same. Like our summers.

divendres, 16 d’abril del 2010

Ladies and Gentleman, amb tots vostès....QUINO!


Després d'una pausa, motivada per una série de intrincats incidents que han capgirat la meva agenda qüotidiana, aquí estic de nou; La maleta, començava a acumular pols, i a pesar de tot, heu seguit passant per aquí...us ho agraeixo! 
Per tot això i per cel.lebrar-ho, avui li dedico l'entrada a un dels argentins més cel.lebres del món després de Maradona i Mafalda....amb tots vosaltres: el Sr. Quino!
Tots, coneixem l'humor d'aquest dibuixant, i molts fins i tot hem crescut llegint les seves tires còmiques. Com explicava l'altre dia la meva amiga Ana desde el seu Blog, les tires de la Mafalda (escollida com una de les argentines més influents del s.xx) segueixent vigents avui dia, i els problemes que aleshores tant la preocupaven, es mantenen en l'actualitat i seguirien amoïnant-la, si no l'haguéssin jubilat l'any 1973. 
L'humor de Quino és net i intel.ligent. D'ell es diu que segurament haurà explicat més coses, al llarg de la seva vida dibuixant que parlant.

Més enllà de la popular Mafalda, hi ha un món plè de personatges que ensopeguen una vegada i una altra amb la crua i pessimista realitat que ell els dibuixa, i que desperten, a més d'un somriure, un sentiment de tendresa.
La relació entre els dèbils i els forts és una constant i provoca situacions còmiques on tots ens hi podem sentir identificats.
Amb un elevat compromís ètic, com a base d'aquest humor , aquest gran observador, va néixer amb una privilegiada ambivalència: La de ser no només, un dibuixant sensacional, sinó  també un guionista, únic.
 

LOS DIBUJOS DE QUINO

Después de una pausa, motivada por una serie de intrincados incidentes que han agitado mi agenda cotidiana, aquí estoy de nuevo; La maleta había empezado a acumular polvo y a pesar de todo muchos de vosotros habeis seguido pasando por aquí...y yo, ¡os lo agradezco!
Por todo esto y para celebrarlo, hoy he decidido hacer una entrada dedicada a uno de los argentinos más célebres después de Maradona y Mafalda...con todos vosotros: ¡el Sr.Quino!


Todos, conocemos el humor de este dibujante e incluso muchos hemos crecido con sus tiras cómicas. Explicava mi amiga Ana desde su Blog el otro día, que las tiras de Mafalda (elegida como una de las argentinas más influyentes del s.xx) siguen vigentes en la actualidad, dado que la mayoría de temas que entonces la preocupaban, se mantienen hoy día y seguirían mortificándola si no la hubiesen jubilado el año 1973.
El humor de Quino es limpio e inteligente. Se dice de el , que a lo largo de su vida habrá dicho muchas más cosas dibujando que hablando.


Más allà de la popular Mafalda, hay un universo lleno de personajes que tropiezan una y otra vez con la cruda y pesimista realidad que él, les dibuja y que despiertan una sonrisa además de un sentimiento de ternura.
La relación entre los débiles y los fuertes, es una constante en su obra y provoca situaciones cómicas donde todos nos podemos sentir identificados.
El elevado compromiso ético,  es la base del humor de este gran observador, que además de ser un dibujante sensacional, es un guionista único. 






QUINO'S DRAWINGS

After a pause, caused by a series of incidents that have collapsed my daily agenda, here I am again; My suitcase had begun to be covered with dust, but many of you have still coming here..and I'm so grateful! For all this and to celebrate it, today I've decided to post an entry featuring one of the most popular Argentine people after Maradona and Mafalda...with all of you: Mr. Quino!
I'm not sure about the rest of Europe, but in Spain everyone know the humor of this illustrator, and even many of us have grown up with his comics. His best known character named Mafalda, was chosen as one of the most influential people from the Twentieth Century in Argentina. Quino's humor is clean and smart. It is said of him that he would have explained more things in his life through his drawings than talking.
Beyond popular Mafalda, there is a Universe filled with pessimistic characters who stumble again and again with the stark reality that he had drawn to them. The relationship between the weak and the strong, is a constant in his work and leads into comic situations where we can all feel identified. His highly ethical commitment is the basis of the humor of this great observer, who besides being a sensational artist, is a unique scriptwriter.

divendres, 9 d’abril del 2010

Un elefante, dos elefantes...

Clàudia Orriols, 6 anys

Sense sortir del génere paquiderm, se'm ha ocorregut mostrar aquest dibuix de la meva filla Clàudia fet a la tendra edat de 6 anys (ara ja en té 9) i que deso amb carinyo en la meva atapeïda maleta. La gràcia del dibuix, segons el meu humil i parcial punt de vista, rau en el petit detall de les mamelles de l'elefanta i que a mi em va cridar l'atenció d'inmediat.
Segons els entesos, el nombre de mamelles en les femelles del ordre dels mamífers depèn del nombre de descendents que de mitjana, solen gestar. Així doncs, una dona, capaç de gestar de mitjana un o dos fills en té prou amb dues mamelles igual que la balena, la hipopòtama o l'elefanta. Una lleona, que pot gestar de dos a quatre lleonets, en té quatre. Les gates, en tenen vuit de mamelles, per alimentar una camada que va de quatre a sis cadells i així proporcionalment.

A casa, no n'hem tingut mai cap d'elefanta, però sí una pacient gossa basset (de nom Rita) que es deixa contar, si cal, les mamelles o el què faci falta...ens temem doncs, que havent observat les característiques del pacient animal, només va fer falta extrapolar. A major tamany d'animal, major nombre de mamelles; Debia pensar l'angelet...

UN ELEFANTE, DOS ELEFANTES...



Sin salir del género paquidermo, hoy se me ha ocurrido mostrar este dibujo de mi hija Claudia hecho a la tierna edad de seis años (ahora ya tiene 9) y que guardo con cariño en mi atestada maleta.
La gracia del dibujo, según mi humilde y parcial punto de vista, radica en el número de tetas que mi hija dibujó y que a mi me llamó la atención de inmediato.
Según los entendidos, el número de tetas en las hembras del orden de los mamíferos está en proporción con el número de descendientes que son capaces de gestar. Así pues, una mujer capaz de gestar por lo general un hijo o dos tendrá bastante con solo dos pechos, igual que la ballena, la hipopótama o la elefanta. Una leona, que puede gestar de dos a cuatro leoncitos, tiene cuatro tetas. Las gatas tienen ocho pezones para alimentar a una camada que oscila entre cuatro y seis cachorros, y así proporcionalmente.

En casa, no hemos tenido nunca una elefanta pero sí una dócil y paciente perra Basset (de nombre Rita) que se deja contar, si es necesario el número de tetas o lo que haga falta...nos tememos pues, que habiendo observado las características básicas del animal, solo hizo falta extrapolar. A mayor tamaño de animal, mayor número de tetas; Pensaría el angelito...


ONE ELEPHANT, TWO ELEPHANTS...

More elephants. Today I wanted to show this drawing from my daughter Claudia, made at the early age of 6 (today she is 9) I've been keeping it with love in my full suitcase.
The funny thing about this drawing, according to my partial point of view, lies in the number of nipples that she drew. An absurd detail that caught my attention immediately.
According to the experts, the number of teats in female mammals depends on how many offspring are capable to gestate. So, a woman usually gives birth to one or two babies and just requires two breasts to nurse them. The same happens to the hippo or the elephant. The female lion, gives birth from two to four little lions, so she's got four nipples. The cats, got eight nipples to feed four to six puppies and so on in proportion...
At home, we have never had an elephant but a sweet and patient Bassed-Hound (named Rita) that allows you to count how many nipples she's got or whatever it takes...so, after observing the basic characteristics of our beloved dog, she just needed to extrapolate...the bigger the animal is, the bigger the number of teats must she have thought!

dijous, 8 d’abril del 2010

Tomi Ungerer

Aquest cél.lebre alsacià, capaç de triomfar tant amb els seus dibuixos per nens  com amb les il.lustracions eròtiques per adults, és qui signa l'adorable dibuix de l'elefant que suca la cúa al pot de pintura. Aquest autor, inconformista i rebel va publicar diversos llibres infantils, que han estat premiats en diverses ocasions, tot i que els seus llibres inexplicablement, són molt dificils de trobar en alguns països.
Aquest artista políticament compromès amb la seva Alsàcia natal, viu actualment a Irlanda, i ha produït més 30.000 obres durant els darrer 40 anys, encara que actualment només realitza obres per causes benèfiques. Podeu visitar el seu web, aquí.

Tomi Ungerer

Este célebre alsaciano, capaz de triumfar tanto con sus dibujos para niños como con sus ilustraciones eróticas para adultos, es quien firma el adorable dibujo del elefante que moja su cola en el bote de pintura. Este autor, inconformista y rebelde publicó un gran número de libros infantiles, muchos de los cuales fueron premiados. A pesar de ello, en algunos paises, todavía resulta difícil encontrarlos.
Comprometido políticamente con su Alsacia natal, a pesar de vivir en Irlanda en la actualidad, este artista ha realizado más de 30.000 obras a lo largo de los últimos 40 años, aunque actualmente solo realiza obras para causas benéficas. Podeis visitar su web, aquí.

Tomi Ungerer

This alsatian artist , recognized both for his drawings for children as for his illustrations for adults, is who signs the adorable drawing of the elephant that dips its tail in the green paint. This author, is an award winning illustrator and has published over 140 books ranging from his much loved children’s books to his controversial adult work . However, in some countries, his books are still hard to find.
 His political engagement has continued to this day in campaigns against Racism and Fascism, for Nuclear disarmament, Ecology and numerous Humanitarian causes. You can visit his website, here.

dilluns, 5 d’abril del 2010

Les Matrioshkes de l'Ana

No sabria dir de quan em vé l'afició per les Matrioshkes.
Per casa, en volten unes quantes, la majoria, en fusta pintada: En tinc de tradicionals russes. En tinc unes, dins una bola d'aquelles que quan les sacsejes, neva. En tinc una, gegant i solitària, comprada en un mercat de diumenge que després de molt viatjar, havia extraviat la seva descendència...i fins i tot, en tinc unes comprades al Etsy, fetes a mà, que enamoren tothom que les veu. Desde dissabte, però en tinc unes de noves que són molt especials per a mi.
Aquest increïble trio de roba, fet a mà per la meva amiga Ana, va ser el regal que vaig rebre com a mostra d'afecte i generositat d'aquesta amistat nascuda vía Internet, i que va culminar amb una trobada, gairebé "a cegues" entre aquesta Princesa del Guisante, la meva Maleta i les nostres respectives famílies.
El què vaig trobar, va ser no només la generosa amiga que ja intuïa, sinó una gran sensibilitat capaç de cosir tot un petit univers de meravelles amb la mateixa facilitat amb què escriu. Matrioshkes, aneguets,  pomes,  maduixes,  samarretes a més d'unes Tildes de somni que, si voleu, podeu veure al seu Blog i que surten de les seves mans amb una delicadesa infinita.
Fa temps que desitjava fer una entrada dedicada a les nines russes, però em sembla que aquestes, bé es mereixien una entrada apart. No només per ser les més delicades i precioses, sinó pel què representen i també per agraïr a la Princesa del Pèsol i la seva família el deliciós dissabte que es van assegurar de garantir-nos, a tots...continuarà.


LAS MATRIOSHKAS DE ANA


No sabría decir desde cuando tengo esta afición a las Matrioshkas.
En mi casa, viven unas cuantas, casi todas ellas, en madera pintada: Tengo las rusas tradicionales. Tengo otras, dentro de una bola de cristal de aquellas, que cuando se menea, nieva. Otra, gigante y solitaria, comprada en un mercado de domingo, que tras mucho viajar extravió a su familia y hasta tengo unas, hechas a mano y compradas en Etsy que enamoran a todos. Pero desde este Sábado pasado, tengo unas de nuevas que son muy especiales para mi.
Este increíble trío de tela cosido a mano por mi amiga Ana, fue el regalo que recibí como muestra de afecto y generosidad de esta amistad nacida vía Internet y que culminó con una cita casi "a ciegas" entre esta Princesa del Guisante, mi Maleta y nuestras respectivas familias.
Lo que me encontré, fue no sólo la espléndida amiga que ya intuía, sino una sensibilidad enorme, capaz de coser todo un pequeño Universo de maravillas con la misma facilidad con que escribe. Matrioshkas, patos, manzanas sin pecado, fresas, camisetas y encantadoras Tildas de ensueño que podeis ver, si quereis, en su blog y que salen de sus manos con una delicadeza infinita.
Hace tiempo que deseaba hacer una entrada dedicada a las muñecas rusas, pero me parece que éstas bien se merecían una entrada aparte. No solo por ser las más delicadas y preciosas sino por lo que representan  y también para agradecer a la Princesa del Guisante y a su familia el delicioso Sábado que se aseguraron de garantizarnos, a todos...continuará.