dilluns, 31 maig de 2010

Una samarreta per l'Escola (Una Camiseta para la Escuela)


Disseny 2010

Aquest dissabte, finalment vaig poder comprovar, com havia quedat el disseny per les samarretes conmemoratives de la Festa de l'Esport, que a l'escola de les meves filles, fa unes setmanes em van encarregar.
Aquesta feina, que repeteixo per 4rt any consecutiu, s'ha basat fins el dia d'avui en tres condicions: 
1-Que el disseny pugui imprimir-se en 1 sola tinta. 
2- El tema és lliure per la dissenyadora (iupiii!). 
3- No és necessari fer una al.legoria de cap esport doncs les samarretes, han de poder-se usar també durant els Casals d'Estiu. Per això, aquest any vaig decidir que una regadora, podia resultar un element refrescant i alhora servir-me de metàfora sobre l'educació.
El darrer any, el disseny de les samarretes va tenir una bona acollida, doncs va agradar tan a grans com a petits. L'al.legoria de les ocelletes de paper "alimentant" als seus pollets va resultar curiosa...sobretot quan alguns descobrien sorpresos que les ocelletes estaven "fetes" amb fragments del poema "Pa amb tomàquet" de M.Martí i Pol.
Un encàrreg, per a mi, diferent dels que estic acostumada a fer i que em diverteix força...Tant de bò aquest any hagi aconseguit que agradi, gairebé, a tothom!

 
Disseny 2009

Por fin este Sábado pude comprobar como había quedado, el diseño para las camisetas conmemorativas de la Fiesta del Deporte, que en la Escuela donde estudian mis hijas me encargaron algunas semanas atrás. Este encargo, que realizo por cuarta vez, se basa en tres condiciones básicas:
1- Que el diseño pueda imprimirse en una sola tinta.
2- El tema es libre para la diseñadora (bieeeen!)
3- No es necesaria una alegoría del deporte, dado que estas camisetas han de usarse también en verano para las actividades que desde el centro se ofrecen durante las vacaciones escolares. Algo que aquí llamamos Casal y que me veo incapaz de traducir con una sola palabra...
Por esto último, sobretodo, decidí que una regadera era un objeto divertido y refrescante además de servirme de metáfora de la educación.
El año pasado, el diseño de las camisetas tuvo una buena acogida, ya que gustaron tanto a pequeños como a mayores. La alegoría de la pajarita de papel alimentando a sus pollitos, resultó, al menos curiosa...sobretodo cuando algunos descubrían que las pajaritas estaban "hechas" con recortes del Poema "Pà amb Tomàquet" de Miquel Martí i Pol.
Un encargo, para mi, muy distinto de los que estoy acostumbrada a recibir y que me divierte mucho...ojalá este año haya conseguido que gusten, casi, a todos!


Finally, this last Saturday I checked out, how my design looked over the t-shirts that were printed to commemorate the Feast of Sport in the School where my daughters study, that was commissioned few weeks ago. I was asked not to do an allegory of sport, due to these t-shirts are going to be used in more activities related with the school during summer holidays.
This year, the element I chose for the t-shirt, was a watering can, for two reasons: For the funny and refreshing look that this item provide, but also as a metaphor of education.
Last year the design was about a Paper bird "feeding" his babies and it got a big success among kids and parents.
The paper Birds were "done" with fragments of a Miquel Martí i Pol's poem, because the school is named like him.
I enjoyed a lot doing this work, hopefully it will please, almost, everybody!  

dilluns, 24 maig de 2010

Catàleg Jorba


Us imagineu que els catàlegs que tots els comerços actualment ens envien a casa fóssin dibuixats? Doncs, això passava no fa pas tant...i aquest és l'encàrrec que un bon dia (1930-1940) va rebre Encarnació Xarpell, quan els Magatzems Jorba van requerir-la per il.lustrar aquests díptics publicitaris, on es describien objectes tan dispars com americanes de semi-llana, barrets de palla, maillots de cotó o galledes de llauna per la platja.

L'Encarnació, i ho dic amb molt d'orgull, era la meva àvia materna i va dedicar-se professionalment al dibuix i al retoc fotogràfic (quan el Photoshop només era un somni inimaginable) durant molts anys de la seva vida.

Va contraure matrimoni amb el Fotògraf Villaplana, així que debien ser una parella perfecta. Aquest catàleg, que ha arribat tants anys després a les meves mans, és el retrat d'una época en què tot anava més lent, i els catàlegs havien de fer-se dibuixats perquè la fotografia encara anava en bolquers.


CATÁLOGO JORBA

¿Os imaginais que todos los catálogos publicitarios que nos llegan a casa estuviesen enteramente ilustrados en lugar de mostrar sus productos con fotografías?
Ésto ocurría no hace tanto...y este fué el encargo que un buen día (entre 1930-1940) recibió Encarnación Xarpell, cuando los Almacenes Jorba  solicitaron sus servicios para ilustrar estos dípticos publicitarios donde se anunciaban productos tan dispares como americanas en semi-lana, sombreros de paja, maillots de algodón o cubos de latón para la playa.

Encarnación, y esto lo digo con mucho orgullo, era mi abuela materna y se dedicó profesionalmente al dibujo y al retoque fotográfico (cuando el Photoshop no era ni siquiera un sueño imaginable) durante muchos años de su vida.
Contrajo matrimonio con el fotógrafo Villaplana, así que debían ser una pareja perfecta. Éste catálogo que ha llegado algunos años después a mis manos, es el retrato de una época en que todo iba mucho más lento y donde los catálogos tenían que ilustrarse a mano, dado que la fotografía todavía andaba en pañales.


Jorba's Catalogue

Can you imagine that all the catalogs that we currently receive at home would be drawn? well, this happenned not so much time ago...this was the assignment that one day (around 1940)  Encarnació Xarpell received when Jorba Department Store asked her to illustrate these brochures where many unlike products were shown.
Encarnació, (I'm very proud to tell), was my grandmother and she worked as a professional illustrator. She also touched up photographic portraits when Photoshop was only a dream, for many years yo come.
She got married to Villaplana Photographer, so they were a perfect couple. This brochure that has reached my hands is the reflection of a time when everything went slower and  Photography was just emerging.

dimecres, 19 maig de 2010

Operación Bikini

Aquestes dues paraules, que van florir fa un parell de dies al blog de la senyora Guisante, resumeixen la manera, com una bona part de la població femenina d'aquest país, decideix adaptar el seu mode de vida, per encarar l'arribada de la calor i amb ella la imparable reducció de peces de roba amb què tapem el cos. I jo, entre elles.
Això no és nou. Moltes décades abans d'aquesta, la preocupació per mantenir la figura, no era només patrimoni de les classes altes. A la decada dels 50, aquesta preparadora d'estrelles de Hollywood, anomenada Anita Colby, va decidir que qualsevol pedra podia polir-se fins a convertir-se en diamant només posant en pràctica tota una série de consells, descrits amb gran detall en el llibre TU BELLEZA editat a Espanya el 1954, després de l'éxit (imagino) que debia tenir a les Amériques, en aquella època.
Anita, potser sense saber-ho, va descobrir un filó d'or. La seva professió, avui dia, encara és una de les més lucratives que existeixen, i la nostra cultura, segueix insistint en què tots (no només les dones) siguem com més guapos, millor.
La lletjor, està desapareixent del nostre entorn. Millor dit encara, ser lleig és un tabú. Cada vegada, som més alts, més macos, i més prims. Heu vist, sinó, per presentar un telenotícies, quin cànon de bellesa s'ha de tenir? No n'hi ha prou en tenir una carrera en Ciències de la Informació, i un bon currículum. També s'ha d'estar dins el 90-60-90, i haver portat ortòdoncia durant almenys un parell d'anys.
Dins d'aquesta epidèmia d'estètica utòpica, algú se li va ocórrer un bon dia, considerar per exemple que la "pell de taronja" era un defecte que es podia combatre. Davant d'aquest "enemic", la indústria es va afanyar a omplir el mercat de tota classe d'aparells i locions per vèncer-la, sense explicar que l'orígen d'aquest "mal" es troba dins els propis canvis hormonals femenins, i que per tant forma part de la naturalesa de la dona. Casualment també es van oblidar  de puntualitzar, que més que véncer, el què pot fer, és atenuar-se i prou. Com a molt...

Obro parèntesi per aclarir que, queden fora d'aquestes consideracions, els professionals que gràcies als seus coneixements en nutrició, poden fer del nostre cos un millor aliat, i reconduïr la nostra conducta alimentària per estar més sans. Si per alguna casualitat necessitéssiu algún d'aquests professionals, jo us en puc recomanar una, de tota confiança, que us ajudarà a combatre els mals hàbits sabiament - Lady Guisante, un petó!-

En el llibre d'Anita Colby, no en parla de la celulitis (no s'havia inventat, encara) però sí, de com tenir un posat graciós, saber pentinar-se, o modelar el cos per apropar-se al cànon estètic de l'època daurada de Hollywood. Les il.lustracions, són de la mateixa autora i són molt més fresques que alguns dels arguments que il.lustren, tot i que cal entendre l'època en què va ser escrit el llibre. 
A, Tu belleza, l'Anita, ja recomanava llegir ,tenir conversa i opinió, advertint a les seves lectores del perill de convertir-se en figuretes de porcel.lana per decorar i prou, anticipant un paper lleugerament protagonista de la dona en la societat dels 50. 

Mig segle més tard, una estranya forma d'estètica pretén envaïr les nostres vides, i la vellesa amb V és considerada un defecte. Els seus signes externs són molt sovint extirpats amb caràcter d'urgència, omplint els carrers de les capitals d'àvies "planxades", sense expressió, i de llavis abotifarrats...buf! quina millora, no?
Davant d'aquesta espiral d'estètica que amenaça en homogeneitzar-nos a totes, proposo dues opcions: O bé ens plantejem un retorn a la moda d'altres temps amb banyadors púdics que no obliguen a depilar-se a la "brasilera" i que deixen respirar lliurement sense haver de dissimular plecs; O tirem pel dret, curem els nostres complexes i ens convertim al nudisme més radical.
Imatge extreta de la pàgina de maillots de bany del catàleg dels magatzems Jorba de Manresa (pels volts de 1930). Dibuixos d'Encarnació Xarpell Villaplana la meva dibuixant preferida, de tots els temps....



Estas dos palabras, que florecieron hace un par de dias en el blog de la señora Guisante, resumen la manera como buena parte de la población femenina de este país, decide adaptar su modo de vida para afrontar la llegada del calor y con él la imparable reducción de las prendas con que nos cubrimos el cuerpo. Yo, entre ellas.
No hay nada nuevo en ello. Muchas décadas atrás, la preocupación por mantener la figura no era patrimonio exclusivo de las clases altas. Sobre la década de los 50, ésta preparadora de estrellas de Hollywood, llamada Anita Colby, decidió que cualquier piedra podía pulirse hasta convertirla en diamante, sólo con poner en práctica toda una serie de consejos descritos con gran detalle en el libro TU BELLEZA, editado en España el 1954, tras el éxito que imagino tuvo en las Américas, por aquella época.
Anita, quizás sin saberlo, descubrió un filón de oro. Su profesión, todavía hoy es una de las más lucrativas que existen y nuestra cultura, sigue empeñada en que todos (no solamente la mujeres) seamos cada vez más guapos.
La fealdad, desaparece en nuestro entorno. Mejor dicho, ser feo es tabú. Cada vez somos más altos, más delgados, más guapos. Habreis visto, sinó, cual es el cánon estético requerido para ser presentadora de un noticiario. No solamente hace falta haber estudiado Ciencias de la Información y tener un buen currículum, se cuenta que se ha de encajar en el 90-60-90 y haber llevado ortodoncia al menos, durante dos años.
Dentro de esta epidemia de estética utópica, a alguien se le ocurrió un buen día, considerar la "piel de naranja" como un defecto que se podía combatir. Ante este nuevo enemigo, la industria corrió a inventar un montón de artilugios y cremas para vencerlo, eso sí, sin explicar que el orígen de este "mal" se encuentra dentro de la propia naturaleza femenina y todos sus cambios hormonales. También olvidaron añadir que más que vencer, como mucho se puede atenuar, y así, así... 

Abro paréntesis para aclarar que, quedan fuera de estas consideraciones, los profesionales que gracias a sus conocimientos en nutrición, pueden hacer de nuestro cuerpo un aliado y reconducir nuestra conducta alimentaria para estar más sanos. Si por alguna casualidad necesitarais alguno de estos especialistas yo os recomendaría una en particular, de toda confianza, que os ayudará a combatir los malos hábitos de forma racional -¡un besazo, Lady Guisante!-

En el libro de Anita, no se habla de celulitis (no se había inventado todavía) pero sí, de cómo tener un porte gracioso, saber peinarse o modelar el cuerpo para acercarse al cánon estético de  Hollywood. Las ilustraciones son de la misma autora y tengo que decir que son mucho más frescas que los argumentos que ilustran, aunque es necesario comprender la época en qué fué escrito el libro.
En Tu Belleza, su autora ya recomendaba leer, saber mantener una conversación y crearse una opinión de las cosas, advirtiendo a sus lectoras del peligro de convertirse en figuritas decorativas, y anticipando el papel ligeramente protagonista de la mujer en la sociedad americana de los 50.

Medio siglo más tarde, una particular forma de estética ha invadido nuestra sociedad y la vejez, es considerada un defecto. Sus signos, son extirpados con carácter de urgencia, haciendo proliferar en las grandes capitales, ancianas "planchadas", sin expresión y con los labios "asalchichados"...¡Buf! Como hemos adelantado, no?
Ante esta espiral de estética que amenaza con homogeneizarnos a todas, propongo dos opciones: O bien nos planteamos un retorno a la moda de otras épocas, con bañadores púdicos que no obliguen a depilarse a la brasileña ni a estar remetiendo tripa todo el rato; O bien nos curamos de nuestros complejos y nos convertimos al nudismo radical.
Imágen extraída de la página de maillots de baño del catálogo de los Almacenes Jorba de Manresa (cerca de 1930) Ilustraciones de Encarnació Xarpell Villaplana mi dibujante favorita, de todos los tiempos...

dilluns, 17 maig de 2010

Papier Maché nº 3 (third issue)

Ja està aquí el nº3, d'aquesta revista australiana en edició digital, de la que ja n'he parlant en alguna altra ocasió. Pels que encara no la conegueu, us diré que aquest magazine, és totalment gratuït i es presenta dos cops l'any, amb una sel.lecció de productes per nens presentat com un quadern de tendències, amb imatges molt cuidades i un disseny gràfic fresc, en la mateixa línia dels anteriors números de Papier Mache.



Ya está aquí el nº3 de esta revista australiana de edición digital, de la que ya hablé en alguna otra ocasión en este blog. Para los que no la conozcais, os diré que este magazine, es totalmente gratuito y aparece semestralmente en la web, con una cuidada selección de productos para niños, presentado al estilo cuaderno de tendencias, con imágenes muy cuidadas y un diseño gráfico fresco y atractivo, como ya nos tiene acostumbrados Papier Mache.








Here you are the third issue of this Australian magazine in digital edition, from which I talked about some time before in this blog. For those who don't know it, I will tell you, that this magazine, is free and appears twice a year on the web, with a selection of products for children, freshly presented with eyecandy images and a fresh and attractive graphic design , in the same line that the preceding issues.




dijous, 13 maig de 2010

René Maltête

Una de les avantatges de tenir un fotògraf a casa, (apart de poder-li demanar una bona foto en gairebé qualsevol situació), és l'excel.lent pila de llibres de fotografia que tot professional del gremi acostuma a col.leccionar.
Així, va ser com vaig començar a reconèixer, alguns fotògrafs dels que abans, gairebé ni n'havia sentit a parlar. 
Un bon dia, per prescripció del meu fotògraf, vaig topar amb les excel.lents fotos de  René Maltête. I em va semblar que amb les imatges que captava amb la seva cámara, era capaç d'arrencar somriures, com pocs saben fer. 
Vaig descobrir que René, reivindicava l'humor com una forma de inteligència, honestedad i salud mental.
Aquest militant per la protecció del planeta i contrari a la guerra, ens va deixar imatges que (tan se val si preparades o no) són una mostra excel.lent de la seva mirada lúcida i sovint irònica, de la França del seu temps. 

Una de las ventajas de tener un fotógrafo en casa (aparte de poder pedirle una buena foto, en casi cualquier situación) es la montaña de libros de fotografía que todo profesional acostumbra a tener.
Así fué, como empecé a reconocer algunos fotógrafos de los que apenas antes, me sonaban sus nombres.
Un buen día, por prescripción de mi fotógrafo, me topé con las excelentes fotografías que René Maltête captaba con su cámara. Nada mejor que sus imágenes para arrancarle una sonrisa a uno.
Descubrí que René, antes de fotógrafo fue humorista, y que reivindicaba el humor como una forma de inteligencia, honestidad y salud mental.
Este militante por la protección del planeta y contrario a la guerra, nos dejó imágenes que (poco importa si preparadas o no) son una muestra excelente de su mirada lúcida y a menudo irónica de la Francia de su tiempo.
Majorité

Jambes

Prison

Hôpital

One of the advantages of having a photographer in the family (aside from being able to ask a good picture in almost any situation) is the huge pile of books of photography that used to be in the home of any professional. This was the way , as I began to recognize some photographers of whom I didn't know his names before.
One day, prescribed by my photographer, I came across the excellent photographs that René Maltête captured with his camera. 
I like to let myself be seduced by his humorous pictures. René, that before to be photographer was a humorist, claimed humor as a form of intelligence, honesty and mental health.
This militant for protecting the planet, left us images (irrelevant whether prepared or not) that are an excellent example of his lucid and often ironic view of the France of his time.

dimecres, 5 maig de 2010

Yoshitomo Nara


yoshitomo nara opening, originalmente cargada por gastrodamus




Si parlem de retrats de nenes, de primers plans, de colors pastels i per últim hi afegim la definició pop a la suma de tots els elements, invariablement el resultat serà: Yoshitomo Nara.

Aquest gurú del Pop japonés, pinta nenes d'apacible innocència en situacions xocants: empunyant una arma o en alguns casos fumant, mostra de contradicció i rebeldia. Una forma de criticar el món que els estem construint i la vulnerabilitat del infants davant d'aquest.
La seva producció no es limita a la pintura i el dibuix, també ha produït diverses figures, llibres i objectes impregnats de la seva particular estètica.
Estic hipnotitzada amb alguns dels seus retrats, (que acostumen a ser d'enormes dimensions)...aquí us deixo amb una petita sel.lecció dels que a mi m'agraden més.
 
 

yoshitomo nara opening, originalmente cargada por gastrodamus.



Si hablamos de retratos de niñas, de primeros planos, de colores pastel y por último añadimos la definición de pop a la suma de todos los elementos mencionados, el resultado invariablemente será: Yoshitomo Nara.
Este gurú del Pop japonés, pinta niñas de apacible inocencia en situaciones chocantes: empuñando una pequeña arma o en algunos casos fumando, muestra de contradicción y rebeldía. Una forma de criticar el mundo que les estamos construyendo y la gran vulnerabilidad de los niños ante este.

Su producción no se limita a la pintura y el dibujo. También ha producido diversas figuras, libros y otros objetos impregnados de su particular estética.
Me tienen hipnotizada algunos de sus retratos (que pueden llegar a tener grandes dimensiones)...

Os dejo con algunos de mis retratos preferidos.


AQ06-04_Yoshitomo-Nara-wallpaper_Birthday, originalmente cargada por liliniu_space.


If we talk about portraits of girls, close-ups, pastel palette and finally add the definition of pop to the sum of all the above elements, the result will invariably be: Yoshitomo Nara. This Japanese Pop guru, paint innocent looking girls in shocking situations: like holding a small weapon or sometimes smoking, as a sample of contradiction and rebellion. One way to criticize the world that we are building and the high vulnerability of children to this. Its production is not limited to painting and drawing. He has also produced various figures, books and other objects imbued with his particular aesthetic.
I'm hypnotized by some of his pictures (which can have large dimensions) ... here you are a small selection of which I like more..