dilluns, 29 novembre de 2010

Per fi arriba 6è!

Disseny del Calendari de 6è, per recollir fons pel seu viatge.
Diseño del Calendario de 6º curso para recaudar fondos para su viaje.



Aquest any, per la majoria de nens de la franja dels 11 anys, ha arribat el gran moment: Per fi són a 6è!
El darrer curs que molts faran a l'Escola, que els ha vist créixer.

És un curs, complexe, diuen els mestres més bregats...rebeldia, hormones, lideratges.  Se senten com el  col.lectiu d'alumnes, més veterà i respectat de l'Escola.
Ja desde el primer dia de curs, es respira l'aire de: "Ei! Que això s'acaba!".
Una espiral, que dia a dia es va fent més gran i que ha de culminar, en les Colònies de Fi de Curs i la Festa de Cloenda, si tot va bé.  

Després els més grans, marxaran de l'Escola per arribar a un Institut, on els tocarà de nou, ser els més petits...
Però no cal córrer, tot arribarà, de moment mirarem de preparar-nos perquè aquesta espiral d'aconteixements no els engoleixi, sinó que doni cabuda a tot allò que els ha d'ajudar a sortir disparats cap un curs nou, amb la preparació adeqüada i el cap (dins del què sigui possible) sobre les espatlles, sense oblidar res...missió impossible?

Pares, alumnes...tots als vostres llocs: comença la compta enrera, 3-2-1...


¡Por fin 6º! 

Este año, para la mayoría de niños de la franja de los 11, ha llegado el gran momento: ¡Por fin están en 6º!.
El último curso que muchos harán en la Escuela que les ha visto crecer.

Es un curso complejo, según los maestros más curtidos: rebeldía, hormonas, liderajes... Se sienten como el colectivo de alumnos más veterano y respetado de la Escuela. Y ya, desde el primer día se respira en el aire un ambiente de "¡Eh! Que ésto se acaba".
Una espiral, que día a día se hace mayor y que ha de culminar con la Colonias de Fin de Curso y la Fiesta de Despedida, si todo va bien. 

Después los mayores, marcharán del Colegio para entrar en el Instituto, dónde les tocará de nuevo ser, los más pequeños.
No hay prisa, todo llegará. De momento intentaremos estar preparados para que esta espiral no les engulla, sinó todo lo contrario, con la preparación adecuada y la cabeza (dentro de lo posible) encima de los hombros. Sin olvidar nada...¿Misión imposible?

Padres, alumnos...todos a sus sitios: empieza la cuenta atrás, 3-2-1...

diumenge, 21 novembre de 2010

"L'àvia necessita petonets"


Per fi! Avui ja és de veritat..."L'àvia necessita petonets", el primer llibre de l'Ana Bergua, que he tingut la sort de il.lustrar, ja estarà en els propers dies, a totes les llibreries!
Per a mi, ha estat una expèriencia genial, posar cara a  aquesta encantadora àvia, que l'Ana va crear, per ensenyar a tots els nens, que hi ha una manera molt sencilla d'ajudar a fer de la vellesa, una etapa molt més gratificant.

Editat per Proteus. 33 pàgines. Disponible en català i castellà.
La abuela necesita besitos

¡Por fin! Ya se ha hecho realidad..."La abuela necesita besitos", el primer libro de Ana Bergua, que he tenido la suerte de ilustrar, ya estará en los próximos días en todas las librerías.
Para mi, ha sido una experiencia genial, poner cara a esta encantadora abuela, que Ana creó para enseñar a todos los niños, que hay una manera muy simple de ayudar a que la vejez,  sea una etapa mucho más gratificante.

Editado por Proteus. 33 páginas. Disponible en catalán y castellano.


La abuela necesita besitos (Grandma needs kisses)

Finally! It has already come true ... "Grandma needs kisses" the first book by Ana Bergua, and I, will be in the coming days in all spanish book stores.
Illustrate it,  has been a great experience for me. Put a face to this lovely grandmother, that Ana created to teach all children, that there is a very simple way to help elderly people, such as kissing and caring for them, every day.

Edited by Proteus. 33 pages. Available in Catalan and Spanish.

dimecres, 17 novembre de 2010

No és tan difícil aparcar a Barcelona!

Fotografies Santi Sala

Aquesta és la imatge, que acompanyava el SMS que el meu germà em va enviar fa uns dies, sota el títol: Qui ha dit que sigui impossible aparcar a Barcelona?
I jo, li dóno la raó. Només és qüestió de tenir els recursos adeqüats en el moment precís. No?

La veritat és que, les fotografies pertanyen al muntatge de l'exposició "Ja tenim 600!" en la que hi ha  col.laborat recentment, junt amb l'equip humà que l'acompanya.
La seva feina, consisteix en inventar-se solucions, per tal que moltes exposicions, com aquesta, arribin a bon port.

S'inaugurarà el proper dia 18 de Novembre a les 7 de la tarda, al Museu d'Història de Barcelona,  C/ de Veguer (Casa Padellàs).
Si teniu l'oportunitat d'arribar-vos-hi, almenys, ja sabreu com va arribar el 600 al segon pis.
Espero que la grua Municipal no se l'emporti, abans que acabi l'exposició!




¡No es tan difícil aparcar en Barcelona!

La primera de todas,  es la imagen que acompañaba el SMS que mi hermano me envió hace unos días, bajo el título: ¿quién ha dicho, que sea imposible aparcar en Barcelona?
Y yo, le doy la razón. La solución es tan simple, cómo tener a mano los recursos adecuados en el momento preciso...¿no creeis?

La verdad es que, estas fotografias fueron tomadas durante el montaje de la exposición "¡Ya tenemos 600!", en la que ha colaborado recientemente, al lado del resto del equipo humano que le acompaña.
Su trabajo consiste en ingeniarse todo tipo de soluciones, para que muchas exposiciones cómo ésta, lleguen a buen puerto.

Se inaugurará el próximo 18 de Noviembre a las 7 de la tarde, en el Museo de Historia de Barcelona (MuHBa) C/ de Veguer (Casa Padellàs)
Si teneis oportunidad de visitarla, por lo menos ya sabreis como ha llegado el 600 hasta el segundo piso.
¡Espero que la grúa municipal no se lo lleve antes de que termine la exposición!


It's not so hard to park in Barcelona!

Few days ago, my brother sent me a message under the title: Who said that it is impossible to park in Barcelona?

And I agree with him. Is just a question to have the right resources on hand, at the precise moment you are in need.

The truth is, that these pictures were taken during the installation of the exhibition "We have a 600!" (600 is the name of the most popular car in Spain, during the 50's decade) , in Which he has recently collaborated.
His job is to devise all kinds of solutions so many exhibitions like this, would be possible.

It Will be open on November 18 at 7 pm at the History Museum of Barcelona (MUHBA) C / Veguer (Padellàs House)
If you have a chance to visit, at least you already know how the hell,  they got the 600 on the second floor.
I hope the municipal tow does not take him before the end of the show!

divendres, 12 novembre de 2010

Estimada àvia...



No vaig tenir la sort de gaudir dels meus avis gaire anys.
I a mi, m'hauria encantat, seure a la falda de l'àvia, i sentir-li explicar històries. Només per a mi.

Perquè la majoria d'avis, en tenen un munt de històries guardades per orelles disposades a escoltar.

L'Ana (Como la Princesa del Guisante) i jo, tenim moltíssimes ganes de presentar-vos aquesta àvia...i la seva peculiar història. Amb la que ens agradaria, que tots els nens, aprenguéssin a estimar i a escoltar als seus avis...qui tingui el privilegi de conservar-los.
No marxeu gaire lluny. Aviat, en sabreu més.

Querida abuela...

No tuve la suerte de disfrutar de la compañía de mis abuelos por mucho tiempo.
Y a mi, me hubiese encantado, sentarme en el regazo de mi abuela y sentirle contar historias. Sólo para mi. 

Porqué la mayoría de abuelos, tienen un montón de historias listas para contar sólo a las orejas que estén dispuestas a escuchar.

Ana (Como la Princesa del Guisante) y yo, teniamos muchísimas ganas de presentaros hoy a ésta abuela...y su peculiar historia. Con ella, nos gustaría que todos los niños aprendieran a querer y a escuchar a sus abuelos...quién tenga el privilegio de conservarlos.
No os vayais muy lejos. Muy pronto sabreis más.

Dear Grandma...

I haven't got the chance to enjoy the company of my grandparents for a long time.
And, I would have loved to sit in the lap of my grandmother and hear her tell stories. Just to me.

Because most grandparents have many stories, ready to tell, only to ears predisposed to listen.

Ana (from Like the Princess and the Pea) and I, are very happy to introduce to this lovely Grandma  today ...because she's got a peculiar history to tell. With this story, we would like all children learn to love and listen to their grandparents ... specially for those who have the privilege to still have them.
Please keep an eye open here. You'll soon know more.

dimecres, 10 novembre de 2010

L'inquil.lí accidental

Fotografia © Misteral. Tots els drets reservats.

Per exigències laborals, fa uns dies, em vaig trobar davant la necessitat que algú em prestés un ratolí per fer-me de model. 
No em va resultar gaire fàcil que algú me'n deixés un...Al meu particular càsting, va assistir únicament, en Lester (una rata de laboratori disposada a fer-me el favor), però tot i la meva gratitud cap als seus amos, vaig haver-hi de renunciar perquè sortia dels cànons estètics que jo m'havia plantejat.
Havia de ser una bestiola petita.
Per això finalment, em vaig plantar en una botiga d'animals, que hi ha prop de casa;

-"Vull un hàmster per unes hores"- vaig demanar.

El dependent, com si hagués sentit la frase dia sí, dia també, em va mirar amb ulls de lluç.

-"Podria, pagar-lo, emportar-me'l" - vaig continuar, jo decidida- "i un cop feta la feina tornar-vos-el sense cap cost per a vosaltres?

-"D'acord. Cap problema". Em va respondre ell.

Li vaig comprar pinso. M'el vaig endur a casa...i li vaig fer un niu. Però ja sabeu què passa amb aquestes coses.

No us havia passat mai de petits, d'emportar-vos bestiola a casa, pensant que la mama us la deixaria quedar i llavors tot d'una la cosa s'embolicava?
Però...què passa quan és la mama, la que porta una bestiola a casa, encara que sigui només per unes hores?

Doncs que la bestiola, acaba tenint un nom: Hummer (fent honor al seu enoooorme tamany).
I que, quan ha passat una setmana i ningú (aquí, és quan em podeu assenyalar tots) troba el moment de tornar-la...doncs resulta que s'ha convertit en un membre més, de la família.
La meva gossa Rita, l'ha adoptat alegrement (o resignadament) i fins i tot li deixa compartir, a estones, la cistella on dorm. Tot fent delicats equilibris per no aixafar-lo.
I a mi, no només m'ha fet de model...el Hummer ha fet pujar com l'escuma la meva popularitat materno-filial. Ara sóc la mare més enrotllada del Món Mondial.



El Inquilino accidental

Por exigencias laborales, hace unos días me encontré ante la necesidad de que alguien me prestara un ratón para hacerme de modelo.
No me resultó tan fácil que alguien me prestara uno...A mi particular cásting sólo asistió Lester (una rata de laboratorio dispuesta a hacerme el favor), pero a pesar de mi gratitud hacia sus dueños, no me sirvió de nada y renuncié a ella por no cuadrar con los cánones estéticos solicitados.
Tenía que ser un animalito pequeño.
Por eso finalmente, me planté en la tienda de animales más cercana a mi casa;

-"Quiero un hámster por unas horas" le pedí al dependiente de la sección.

Éste, como si escuchara cada día la misma pregunta, me miró con ojos de besugo.

Y entonces propuse, decidida: -"Podria pagarlo, llevármelo y una vez ya no lo necesite, os lo devuelvo sin ningún cargo para la tienda"

-"De acuerdo. Ningún problema"- me respondió el muchacho.

Le compré pienso. Me lo llevé a casa...le hice un nido.
Pero ya sabeis cómo son estas cosas...

No os pasó nunca de pequeños,  tener la ocurrencia de traer un animalito a casa, pensando que mamá os dejaría tenerlo...y de repente, ¿todo se liaba muchísimo?
Pero, ¿qué ocurre cuando es la mamá, la que trae el animalito a casa, aunque sólo sea por unas horas?
Pues que, el bicho acaba teniendo un nombre. En este caso: Hummer (haciendo honor a su enoooorme tamaño). Y que, al cabo de una semana nadie (y aquí, dejo que me señaleis todos) encuentre el momento de devolverlo...lo que ocurre, es que ya es uno más de la familia.
Mi perra Rita, lo ha adoptado alegremente (bueno digamos resignadamente) y a ratos, hasta le deja compartir la cesta dónde duerme. Haciendo increíbles y delicados equilibrios para no aplastarlo.
Y a mi, no sólo me ha hecho de modelo estupendamente...Hummer ha hecho subir mi popularidad materno-filial cómo la espuma.
Ahora, soy la madre más enrollada del mundo mundial.

dilluns, 8 novembre de 2010

La Carla creix

La Carla és una bona amiga de la meva filla. Aquesta setmana fa anys, i com tots els nens de la seva edat, no para de créixer.
Per ella, vam pensar aquest dibuix. S'està fent tan alta, que ja ha atrapat la "L" del seu nom...i això la fa feliç.
Espero que l'enmarqui, i el posi en un lloc ben visible de la seva habitació. Així, ningú podrà dubtar mai de quins són els confins del seu territori!
Felicitats Carla!
Il.lustració Carme Sala. Tots els drets reservats.

Carla crece

Carla es una buena amiga de mi hija. Esta semana, cumple años y cómo todos los niños de su edad, no para de crecer.
Para ella, pensamos éste dibujo. Se está haciendo tan alta que ya ha atrapado la "L" de su nombre...y ésto la hace muy feliz.
Espero que lo enmarque y lo ponga en un sitio bien visible de su habitación. Así, nadie podrá dudar de cuales son los confines de su territorio.
¡Felicidades Carla!

Carla grows up

Carla is a good friend of my daughter. This week she will celebrate her birthday and she, like all the kids of her age, is growing up fast.
For her, I made this drawing. She's is getting so tall, that has already caught the "L" in her name ... and this makes her very happy.
I hope she will frame it and put it in a prominent place in her room. So no one can doubt which are the limits of her territory.
Happy Birthday Carla!