dimarts, 28 desembre de 2010

La Variété


Porquets de fusta, tallats a mà, de La Variété
Foto Misteral

De la meva darrera passejada per Vic, vaig venir amb la maleta plena; Jo, que generalment puc presumir de tenir molt clar, què vull que em regalin o què vull regalar, vaig haver d' estripar la meva llarga llista de desitjos, en quant vaig descobrir aquesta botiga, i tot seguit, començar-ne a redactar una de nova.

La Variété, és una d'aquelles botigues que et criden quan hi passes pel davant; on no pots evitar entrar. Una marquesina, de color gris i una simple filera de bombetes, ja avisen de lluny com un senyal enmig de la boira que sembla dir: "Atenció! Botiga amb encant. No passeu de llarg!"

A dins d'aquest espai acollidor, restaurat amb austeritat i un gust excel.lent, un es troba envoltat pels temptadors articles que el Ricard (el seu propietari) tria curosament.
Una varietat que neix a partir d'un viatge a Bangkok i de la necessitat, d'envoltar-se d'objectes diferents, pràctics i imperfectes; Un oasi, en plena era dels objectes massificats i de dubtós gust, que ens ha tocat viure.

Regals únics, fets a mà, materials nobles, records de la infantesa...pessics de bon gust, portats de qualsevol racó del món. Que fan que sigui, pràcticament impossible, sortir-ne sense haver caigut en cap temptació...en sortir, només em va fer falta anar a trobar els pans de Pessic que més agraden a casa, per fer la jornada completa!

Una botiga, per gaudir de veritat...jo li concedeixo "5 maletes" de reconeixement (guardó que m'acabo de inventar, ara mateix), i puc afirmar que seria capaç d'omplir-les totes 5 de tresors!
Volieu idees per la llista de Reis? Si us hi arribeu, ja em direu el què.


La Variété: Rambla del Passeig, 8. Vic

Marquesina de la Botiga
Foto: La Variété

Les Làmpares esmaltades de fabricació artesanal que em van robar el cor
Foto: la Variété



Els porquets del aparador
Foto: La Variété
Pans de Pessic de Vic
Foto: Misteral




LA VARIÉTÉ


De mi último paseo por Vic, me vine con la maleta llena; Yo, que generalmente puedo presumir de tener muy claro, lo que me gustaría que me regalasen o lo que quiero regalar, tuve que rasgar mi larga lista de deseos, en cuanto descubrí ésta tienda, y empezar a escribir una lista nueva.

La Variété, es una de aquellas tiendas que te llaman al pasar por delante; Dónde no se puede evitar entrar. Una marquesina, de color gris y una simple ristra de bombillas, ya avisan de lejos cómo una señal en medio de la niebla que parece decir: "¡Atención: Tienda con encanto. No paseis de largo!"

Dentro de este espacio acojedor, restaurado con austeridad y un gusto excelente, uno se vé rodeado por los tentadores artículos que Ricard (su propietario) escoge cuidadosamente.
Una variedad que nace a partir de un viaje a Bangkok y de la necesidad, de rodearse de objetos diferentes, prácticos e imperfectos; Un oásis, en plena era de los objetos masificados y de dudoso gusto, en la que nos ha tocado vivir. 

Regalos únicos, hechos a mano, materiales nobles, recuerdos de la infancia...pellizcos de buen gusto, traídos de cualquier rincón del mundo. Que hacen que sea, prácticamente imposible, salir de la tienda sin haber caido en ninguna tentación...al salir, sólo me hizo falta ir a buscar los "pans de Pessic" (unos bizcochitos deliciosos) que más gustan en casa, ¡para tener la jornada completa!

Una tienda, para disfrutar de verdad...yo le concedo "5 Maletas" de reconocimiento (galardón que me acabo de inventar, ahora mismo) y puedo afirmar sin temor a equivocarme, que seria capaz de llenarlas las 5 de tesoros!

¿Queríais ideas para la lista de Reyes? Pues los que tengais la oportunidad de acercaros a La Variété, ya me contareis. 

dilluns, 27 desembre de 2010

Carta als Reis


Safe Creative #1012278143920

Bé, ja hem superat, mitja marató Nadalenca...a casa ja deixem enrera els galets de Nadal, i comencem a rumiar amb el cap d'Any, i els Reis, que l'agenda apreta i no hi ha temps per perdre!
Jo he pensat, que si encara no heu començat a esriure'ls la carta, que no sigui perquè us falti el paper adeqüat per fer-ho... si us fa el pes, podeu imprimir-vos aquesta carta clicant aquí, i pintar-la després, amb els colors que us agradin perquè quedi ben xula. 
Omplir-la, ja serà cosa vostra...però si em permeteu un suggeriment, demà us donaré alguna idea...

Il.lustració Carme Sala. Tots els drets reservats.



CARTA A LOS REYES

Bueno, ya hemos superado media Maratón Navideña...en casa ya dejamos atrás la sopa de Galets de Navidad y empezamos a planificar el Fin de Año y la llegada de los Reyes Magos, que la agenda aprieta y ¡no hay tiempo que perder!
Si todavía no habeis empezado a escribir la carta a los Reyes, que no sea porqué os falte el papel adecuado para hacerlo...si os gusta, podeis imprimiros ésta carta enlazando aquí  y pintarla luego con los colores que más os gusten para que quede bien chula.

Llenarla de deseos, ya es cosa vuestra...pero si me permitís una sugerencia, mañana os voy a dar alguna idea...


Ilustración, Carme Sala. Todos los derechos reservados.

dijous, 23 desembre de 2010

Petita història de Nadal


En Misteral i jo, us dediquem aquesta petita història de Nadal, a tots els amics de La Meva Maleta, sigui quina sigui la vostra creença o tradició. Us desitjem una feliç desconnexió nadalenca, i brindem, (és temps d'alçar la copa a tort i a dret), perquè ens retrobem aviat amb idees renovades i felices entrades als nostres respectius blocs.
En Hummer, ens ha animat a descobrir que la felicitat sovint resideix en les petites coses...tal com afirmava en Groucho Marx:..."un petit iot, una petita mansió, una petita fortuna"... 
Moltíssimes gràcies a tots els que passeu per aquí, i fins molt aviat!


Safe Creative #1012238123542
Fotos, concepte i disseny Misteral i Carme Sala
(tots els drets reservats)



PEQUEÑA HISTORIA DE NAVIDAD


Misteral y yo queríamos dedicaros esta pequeña historia de Navidad, a todos los amigos de La Meva Maleta, sea qual sea vuestra creencia o tradición. Os deseamos una feliz desconexión navideña y brindamos, (es tiempo de levantar la copa a diestro y siniestro), para que nos reencontremos pronto con ideas renovadas y felices entradas en nuestros respectivos blogs.
Hummer, nos ha animado a descubrir que la felicidad a menudo reside en las pequeñas cosas...tal y como afirmaba Groucho Marx:..."Un pequeño yate, una pequeña mansión, una pequeña fortuna"…
Muchísimas gracias a todos los que pasais por aquí, y ¡hasta muy pronto!



CHRISTMAS SHORT STORY


Misteral and I, wanted to dedicate this little story of Christmas, to all the friends of La Meva Maleta, whatever they are your believings or traditions. We wish you a Happy Christmas disconnection and make a toast (it's time to raise the cup, all the time), for we meet again soon with fresh ideas and happy posts in our blogs.
Hummer, (our little white mouse) has encouraged us to discover that happiness often lies in small things ... as Groucho Marx said :..." A small yacht, a small mansion, a small fortune ...
Many thanks to all who pass by here, and see you soon!!

dimecres, 22 desembre de 2010

Sort!

Garbayo 1971


Crec fermament en aquella sentència que diu, que els diners no fan la felicitat, però que tampoc són un greu impediment per aconseguir-la. Per això, avui, sóc una més de les que prestarà una relativa, però constant atenció al sorteig de la Loteria.

Moltes són les petites il.lusions, o les grans esperances que es dipositen en una combinació numèrica i està clar que no seré l'única persona, que creuarà els dits o conjurarà la sort amb supersticions innocents, esperant resultar ser tocada (ni que sigui una miqueta) per la mà de la Fortuna.

Potser en aquestes alçades, ja estareu pensant que sóc molt materialista, però permeteu-me que us digui que jo crec que és tot el contrari: Abandonar les preocupacions econòmiques que em turmenten (com a la majoria de mortals), és probablement la via més ràpida per desenvolupar la meva espiritualitat.

Perdoneu-me la filosofia barata i no em prengueu massa seriosament avui...el póster que en Misteral em va regalar pel meu aniversari fa una mica més d'un mes, m'ha fet rumiar més del comte...la Bruixa que en Garbayo va dibuixar l'any 1971 pel concurs de Cartells promocionals de la Loteria Nacional, amb el seu gat negre i la carta de l'As d'Oros de la baralla espanyola, m'han semblat avui, la millor manera de desitjar-vos Sort a tots.
La bruixa, ja va servir d'Amulet almenys una vegada...doncs el Póster d'en Garbayo, va ser escollit guanyador.

Així doncs...que Déu o la Bruixa, reparteixin Sort, especialment a aquells que més la necessiten.


Rendint culte a la Bruixa de Garbayo a la cuina de casa.
Foto Misteral

¡SUERTE!


Creo firmemente en aquella sentencia que dice, que el dinero no da la felicidad, aunque tampoco es un grave impedimento para conseguirla. Por eso, hoy seré una más de las que prestará una relativa, pero constante atención al Sorteo de la Loteria.


Muchas son las pequeñas ilusiones o las grandes esperanzas que se depositan en una combinación numérica y está claro que no seré la única persona, que cruzará los dedos o conjurará la suerte con supersticiones inocentes, esperando resultar tocada (aunque sólo sea un poco) por la mano de la Fortuna.


Quizás a estas alturas pensareis que soy un tanto materialista, pero yo opino todo lo contrario: Abandonar las preocupaciones económicas que a la mayoría de mortales nos atormentan, es probablemente la vía más rápida de desarrollar mi espiritualidad.


Perdonadme esta dosis de filosofía barata y no me tomeis demasiado en serio hoy...el póster que Misteral me regaló por mi cumpleaños hace un poco más de un mes, me ha hecho pensar más de la cuenta...la Bruja que Garbayo dibujó  para el concurso de carteles promocionales para la Loteria Nacional de 1971, con su gato negro y el As de Oros de la baraja española, en la mano, me parece hoy la mejor manera de desearos Suerte a todos. La Bruja, le sirvió de Amuleto al menos a su autor...ya que su diseño fué elegido ganador.


Así pues...que Dios o la Bruja repartan Suerte, especialmente entre aquellos que más la necesiten.

dilluns, 20 desembre de 2010

5 segons de fama!


Ahir Diumenge vaig quedar bocabadada quan a l'hora de la sobretaula, entre neules i turrons, vaig veure al final del TN de TV3 en la secció de recomanacions de webs, una imatge de la meva maleta amb el meu Pessebre, com encapçalament de l'apartat "Exposicions de Pessebres" que la web La Rana Pepa té publicada.
Perdoneu l'egocentrisme, per repetir la imatge que ara fa un any tenia penjada al bloc, però és que em va fer molta il.lusió aparèixer a la petita pantalla...seran aquests els meus cinc segons de fama, que segons Warhol em pertoquen? En tot cas, qui no tingui àvia...que es faci auto-bombo :-)

¡5 segundos de Fama!

Ayer Domingo me quedé  boquiabierta cuando durante la sobremesa, entre turrones i barquillos, pude ver al final del Tele-noticias de TV3 en la sección de recomendación de webs, una imagen de la meva maleta con mi Pesebre, como encabezamiento del apartado "Exposiciones de Pesebres" que la web La Rana Pepa tiene publicada.
Perdonad el egocentrismo, por repetir la imagen que tenía en este blog hace un año, pero es que me hizo muchísima ilusión aparecer en la pequeña pantalla...¿serán éstos mis cinco segundos de fama, que según Warhol nos tocan a todos? En cualquier caso, quién no tenga abuela...que se haga auto-bombo :-)

divendres, 17 desembre de 2010

Esbossos



No sóc gaire metòdica jo, amb això dels esbossos. Tot i que acostumo a portar sempre un llapis a sobre i fins i tot alguna llibreta per prendre apunts de les idees que arriben quan una, menys les espera; No sé ben bé perquè, molt sovint em trobo, usant tovallons de paper del bar on m'estic prenent un tallat o el dors d'una factura de la llum que volta pel fons de la meva bossa de mà. 
En qualsevol lloc, com la sala d'espera del pediatre, o esperant dins del cotxe per passar la ITV, pot venir la necessitat d'apuntar una idea o la irresistible pulsió de matar l'avorriment fent un dibuix.

Altres vegades, és imprescindible descriure amb certa exactitud un objecte;  Si, posem pel cas, estic fent campanya per comprar-me uns botins de taló amb sola de crep, d'ante de color gris i lligats amb cordons dels que m'he enamorat bojament, puc fer servir aquest munt de paraules, i unes quantes més per descriure'ls o bé simplement dibuixar-los, cosa que almenys a mi em resulta, infinitament més sencilla.

M'encanta aquella frase d'Einstein que deia: "si no puc dibuixar-ho, és que no ho he entès".

No parlo, de fer un excel.lent dibuix, ni de ser molt estricte amb la tècnica. El dibuix fresc, tal com surt del cap és suficient per resumir una idea, i sovint pot tenir molta més espontaneïtat que el dibuix acabat.
Així que, com que gairebé la majoria de dibuixos acabats, tenen el seu orígen en un esbós...avui m'ha fet gràcia, deixar-vos aquí,  algunes ecografies de les meves criatures.

I com que em penso que per Llei de Murphy, les millors idees apareixeran quan no tingui a mà la meva llibreta d'esbossos, continuaré, sempre que pugui i no me'ls cobrin, usant els tovallons del bar de la cantonada...

BOCETOS

No soy muy metódica yo, con esto de los bocetos. Si bien es cierto que acostumbro a llevar siempre encima un lápiz y una pequeña libreta para tomar apuntes de las ideas que a veces llegan cuando una menos las espera, no entiendo porqué tan a menudo me encuentro usando servilletas de papel del bar donde tomo el cortado, o en el dorso de una factura de la compañía eléctrica, que he encontrado revolviendo el fondo de mi enorme bolso.

En la sala de espera del Pediatra, o esperando dentro de mi coche a que toque mi turno para pasar la ITV, puede aparecer la necesidad de apuntar una brillante idea (en el momento siempre lo parecen...) o bien la irresistible pulsión de matar el aburrimiento haciendo un dibujo.

Otras veces, es imprescindible describir con cierta exactitud un objeto; Si, pongamos por caso, estoy haciendo campaña para comprame unos irresistibles botines con suela de crêpe de ante gris, con cordones y tacón que acabo de ver en un escaparate; puedo utilizar éste montón de palabras y unas cuantas más para describirlos o simplemente dibujarlos; cosa al menos para mi, infinitamente más sencilla. 

Me encanta aquella célebre frase de Einstein que decía: "Si no puedo dibujarlo, es que no lo entiendo".

No estoy hablando, de hacer un excelente dibujo, ni de ser muy estricto con la técnica. El dibujo fresco, tal y cómo sale de la cabeza acostumbra a ser suficiente para sintetizar una idea e incluso puede tener mucha más espontaneidad, que el dibujo acabado.
Así que, cómo casi todos los dibujos acabados, tienen su orígen en un boceto...hoy me ha hecho gracia, dejaros aquí, algunas ecografías de mis pequeñas criaturas.

Y cómo empiezo a pensar que, por Ley de Murphy, las mejores ideas aparecerán siempre que yo me olvide mi libreta de bocetos en casa, seguiré, mientras pueda y no me las cobren, usando las servilletas del Bar de la esquina...