dimarts, 15 de febrer del 2011

Virus


Va arribar fa tres setmanes. La meva filla gran, va ser la primera afectada, faltant una llarguíssima setmana a escola. La va seguir a continuació, la seva germana petita amb tot un festival de símptomes: febre alta, mal de coll, tos i mocs per donar i per vendre.
Era d'esperar, que jo no tardaria a caure. En quan les nenes van poder anar a escola, llavors vaig començar jo.

Així va ser, com divendres passat vaig haver de quedar-me al llit amb febre enlloc d'anar a entregar la feina, fent una d'aquelles llargues i memorables dormides que només aconsegueixo fer quan em puja la temperatura.
Desde la meva darrera baixa per maternitat (ara farà uns 10 anyets) que no recordava haver-me tingut que quedar a casa o deixar de treballar per k.o. tècnic. Segurament no faria falta aclarir, que la meva condició de treballadora autònoma, no em permet posar-me malalta així com així. Per sort vaig poder aprofitar el cap de setmana per suar el màxim de toxines de què el meu organisme va ser capaç.

I m'ha vingut al cap aquell acudit que potser ja coneixereu: Diuen que un home en trobar-se una llàntia màgica, va fregar-la i va demanar un desig: "No vull estar mai malalt!" va suplicar en veu alta il.lusionat, mentre la sostenia entre les mans.
El geni de la llàntia va sortir per concedir-li el desig; I el va fer autònom.

Ai...almenys deixeu-me que a més de tosir, rigui una mica. Cof, cof...


VIRUS


Llegó hace tres semanas. Mi hija mayor fue la primera afectada, faltando una larguísima semana a la escuela. La siguió a continuación, su hermana pequeña con todo un festival de síntomas: fiebre alta, dolor de garganta, tos y mocos para parar un tren.
Era de esperar, que yo no tardaría mucho en caer. En cuanto mis niñas pudieron volver al colegio, empecé yo, claro.

Así fue, como el viernes pasado tuve que quedarme en cama con fiebre en lugar de poder ir a entregar mi trabajo, haciendo una de aquellas largas y memorables dormidas que sólo consigo hacer cuando me sube la temperatura.
Desde mi última baja por maternidad (unos 10 años atrás, ahí es ná) que no recordaba haberme tenido que quedar en casa o dejar de trabajar por k.o. técnico.
Seguramente no haría falta aclarar, que por mi condición de trabajadora autónoma, no se me permite ponerme enferma así como así.
Por suerte pude aprovechar el fin de semana para sudar el mayor número posible de toxinas de que mi organismo fué capaz.

Y me ha venido a la cabeza un chiste que algunos quizás ya conocereis:

Dicen que un hombre paseando, al encontrarse con una lámpara mágica, se puso a frotarla, pidiéndole un deseo a su genio en voz alta:
"¡No quiero estar nunca enfermo!" suplicó sosteniéndola ilusionado con ambas manos.
El Genio salió de la Lámpara para concederle el deseo: Y le hizo Autónomo.

Ay...al menos dejad que además de toser, me ría un poco. Cof, cof...
  

33 comentaris:

  1. Adorei o desenho, não poderia ilustrar melhor o ataque de um virus.

    Lovely!!!

    ResponElimina
  2. MARIACININHA: Vírus não respeitam nada! Muito obrigado e um beijo linda! :-)

    ResponElimina
  3. Espero que ja estiguis en forma! Si més no, hem pogut gaudir del teu dibuix de l'empiucada!

    ResponElimina
  4. Espero que t'hagis recuperat... però com diu el tirantlobloc, aquesta grip ens ha servit per poder veure aquest dibuix del pollet al llit... m'hi he sentit molt identificada!!

    ResponElimina
  5. Si senyora, això és una lliçó d'estil, fins i tot quan estas malalta, estas divinadelamuerte :-) Això et passa per no contractar els serveis d'una bona infermera (ejem, no tan bona, avui el pesolet gran ha anat justet a l'escola, per fer un examen, i ara me'l tornaran fet un nyap)
    Bé, petonets reina, no perdis mai el glamour :->

    ResponElimina
  6. ah, i ja m'estas dient on diantre has fet el curs intensiu de portuguès, l'últim cop que ens vam veure no en sabies ni gota....

    ResponElimina
  7. Vinga, un altre acudit de làmpades màgiques per animar la postmalaltia i recuperació que com a autònoma ja et deu haver portat a estar en forma.

    El tema del geni i la làmpada és el mateix, la pregunta la mateixa i el qui la trobat demana:

    - Vull compartir la meva vida amb la dona més bona del món.

    I li aparegué la Madre Teresa de Calcuta!
    -

    ResponElimina
  8. Jajajaja, me río por el chiste, no por tu gripón...
    Los virus son así de puñeteros... (mejor dicho, las bacterias)...
    De todos modos sólo te puedo decir...¡bonitas zapatillas!...
    Moitos bicos (que dicen que curan);-)

    ResponElimina
  9. Espero que et recuperis molt aviat!

    M'encanten aqueste sabatilles del dibuix! Són tan gracioses i mones! jeje

    ResponElimina
  10. Ai! A casa tot el nadal ens l'em anat passant el constipat uns al altres. Es una llauna. Ara sembla que estem be (toco fusta). Els autònoms es el dolent que tenim, que si ens possem malalts, no ens paguen. però pots aprofitar per fer molts dibuixets! :)

    ResponElimina
  11. Motl bé el dibuix i molt malament el refredat majúscul! Ànims i frenadol!

    ResponElimina
  12. nada mejor que una buena risa para asustar a los virus! ojalá te mejores pronto :) (nos ha encantado pero encantado la ilustración!)

    ResponElimina
  13. TIRANTLOBLOC: Doncs mira, més o menys atropellada, però ja torno a estar assentada a la taula de dibuix, fent ninots...i mentre tenia febre, ja rumiava amb el dibuix del post d'avui....si és que n'hi ha, que no tenim remei!
    Gràcies pel recolzament :-)



    CRITICART: Sí, ja estic una mica millor, gràcies...però no et negaré que, si el dilluns hagués pogut, hauria seguit fent llit tot el dia... (encara que no sé si pel grip o només perquè era dilluns!) ;-P

    En tot cas: No febre- no llit!





    ANA PRINCESA DEL GUISANTE:No sé si estava tant divinadelamuerte jo, però t'asseguro que del llit no van aconseguir aixecar-me en tot el dia.
    Gràcies pels teus consells, els vaig posar tots en pràctiques i mira! Ja torno a estar en marxa. Certifico les teves excel.lents qualitats d'infermera on-line!

    Per cert: t'agrada el meu accent portugués? Doncs mira, qüestió de segons amb el traductor de google...però, psssht, no ho diguis a ningú, ein?
    Petonets guapa.




    GALDERICH: Ha, ha, ha...Si és que hi ha genis, que es devien treure el títol a la tómbola! Miraré de rumiar bé la pregunta, al fregar la propera llàntia màgica que em trobi!!!
    Gràcies pels ànims...on no arribi el Frenadol...arriben els acudits :-)





    DOLORES CEBALLOS: Deben ser mentolados tus bicos, porque mira...¡ya me siento un poco mejor!
    Las bacterias se deben haber puesto moradas a mi costa.
    Gracias por los ánimos :-)




    LALE MUR: T'agraden? Són un model especialment dissenyat per gallinetes com jo. I fabricades al Japó ;-P

    Moltes gràcies, me'n torno a fer bafos d'eucaliptus!




    ARIS: Doncs espero que ja estigueu inmunitzats!
    Això de ser autònom és un mal negoci...excepte si ets una super-star!
    I per desgràcia, no és el meu cas:-(
    Gràcies pels ànims.




    SM: Durant la febrada se'm va ocòrrer...vol dir que una part del meu cervell, no estava del tot de baixa!
    M'han anat molt bé unes pastilles amb Pròpolis pel coll...però ja ho diuen les àvies: això, nena, té que fer el seu curs!

    En això estic. Gràcies :-)

    ResponElimina
  14. MR. SPOQUI: Es bien cierto...aunque los virus no respetan nada, la mejor defensa es una buena carcajada!
    Y si no sirve, al menos te lo pasas bien :-)

    Besitos mentolados!

    ResponElimina
  15. Jo conec a un que està igual que el teu dibuix, però enlloc de l'Elle i la Cotê Sud té uns altres entreteniments a la tauleta de nit :)
    L'acudit teu (i l'altre també) molt bo, no l'havia sentit mai.
    Confio que ja estiguis totalment recuperada i sinó, aprofita que tens endoll amb alguna infermera.
    Faré una sopeta per sopar, què en vols una tassa?

    ResponElimina
  16. Ei! Recupera't aviat, que és una llauna trobar-se malament :(
    Però molt xula la il·lustració del pollet engripat, tot té la seva part bona...
    I moltes felicitats per l'èxit del vostre conte!! Anava jo una mica despistada i m'he he adonat ara. Quina ilu, no? :D
    Petonets!!

    ResponElimina
  17. Me n'alegro que estiguis recuperada i ja piulis i dibuixis de nou.
    Ha estat un hivern on molts hem caigut griposos i reincidents de repetició, no vull ni pensar-hi, semblava que mai més podria trobar-me bé, i a excepció d'uns sorolls ritmics com de Merry Melodies a l'orella, torno a ser jo!
    Feia quasi tants anys com tu que em salvava.
    Ànim i endavant,que no t'empipin més, aquests virus impertinents!
    Petons

    ResponElimina
  18. Aquests virus, Carme, aquests virus ! Espero que us poseu bé ben aviat.
    El dibuix, com sempre: preciós.
    Salut (mai més ben dit i desitjat).

    ResponElimina
  19. MELOENVUELVEPARAREGALO: Els consells de la meva infermera on-line, van ser: Brou calentó i l'escalfor d'un "pecho ajeno"....i escolta: oli en un llum!
    I ara que ho dius...una tasseta de sopa m'aniria de perles...ja m'arriba l'oloreta, mmmm!
    Abraçades mentolades.




    LYN NEWHOUSE: Moltes gràcies, sí que fa il.lu, sí! i no pateixis...el títol oficial de despistada absoluta l'ostento jo de fa molts anys. No m'atraparàs ;-P
    Deu ser cosa de dibuixants?

    Un petó gran.



    CARME J: Gràcies pels ànims Carme...veig que ja saps pel què estic passant. Jo també tinc la oïda estranya...tindrem solució o seguirem vivint un Merrie Melodies etern? ;-P

    M'imagino que el tràfec intensíssim de fer créixer les criatures deu ser com un escut anti-grips...i ara que ja són grans i caminen ben soles...patapam! Al primer virus, li obrim les portes.

    Petonets 100% descontaminats (només en la versió on-line!)

    ResponElimina
  20. ALBERICH: Et deixo passar, perquè aquí la maleta no hi ha risc de contagi, que si no... :-)
    Et prenc la paraula, i a veure si el fem passar depressa aquest virus.

    Gràcies i com no...Salut!

    ResponElimina
  21. M'ha encantat el pollet (està dormint o està pensant en el seu proper dibuix ?;). Per aquí ens hem salvat, de moment. Per si de cas, tenim unes bones provisions de Dalsy... un petó!

    ResponElimina
  22. Ui, Maleta, jo vaig començar dijous! Culpa: un tall de digestió descomunal, el primer de la meva vida! Dijous tarda i divendres tot, ficadeta al llit i amb 38 i mig de febre ("fardo" de febre perquè no en tinc mai) igualeta que tu i amb la mateixa pinta. Per cert: torna'm ara mateix les meves revistes preferides, noieta! Bé, te les deixo fins que t'acabis de recuperar del tot. Sàpigues que la MOrtadel.la o sigui jo, ha tardat en refer-se tres dies i mig. No et desanimis, però. No cal!
    Em passes les teves sabatilles? M'encanten... :)
    Quin dibuix, Carme!

    ResponElimina
  23. Sala, és genial la il.lustració.
    AMb febre i sentit de l'humor!
    Dona valenta..
    Petons...

    ResponElimina
  24. jo també tinc les dues nenes malaltes, espero resistir el virus.
    La meva filla petita em va preguntar "com és que les mames no us poseu mai malaltes...?

    ResponElimina
  25. GEMMA SARA: El Dalsy no ha faltat mai a la nevera de casa aquests darrers anys, però aquest, ha estat el primer grip que hem fet el salt als comprimits de paracetamol i ibuprofè...els meus pollets es fan grans! Després de tantes febrades compartides amb el Dalsy, llençar-lo em va fer un nosequè!
    De tota manera, espero que no us calgui :-)



    MORTADEL.LA: Bufa! Un tall de digestió! Això ha de ser terrible, no? Jo, afortunadament no n'he passat cap. Espero que estiguis millor: Mortadel.la, quines coses de fer tu!

    Escolta, quan m'acabi el Coté Sud, te'l passo...què més em pots deixar? Espero que no siguin Sudokus, eh? que jo sóc de lletres! ;-P

    Millora't guapa, quin ensurt! Petonets.




    MONTY: Gràcies bonica...No en sóc gaire de valenta jo! Diuen a casa que sóc més aviat hipocondriaca, però mira... l'humor no s'ha de perdre mai!

    Una abraçada...i compte amb els Virus!




    JOMATEIXA: Pobretes...jo tinc la sensació que mentre les meves nenes eren petitones, no m'encomanava res...coses del frenesí matern!
    Ara, que han crescut i ja es belluguen soles, va i m'engripo de mala manera!
    Espero que portis ben posat el teu escut de supermami per poder combatre aquests virus malèfics mentre cuides de les teves malaltones. Que no sigui res :-)

    Molts petons i bafos d'eucaliptus per elles!

    ResponElimina
  26. ALYEBARD: Esdic com uda sopa...pedò, ja cobenço a esdar millor :-)
    Gràcies!

    ResponElimina
  27. Muchos zumos y agua, espero que te sientas mejor :) petonets. Me ha encantado tu ilus, pero no que estés con el virus. Ttal vez ya se haya despedido

    ResponElimina
  28. Et puc deixar colors, aquarel.les (Vallejo), tinta Quinck, deixa que pensi, paper marca Guarro Caballo, llapis de grafit, cavallets varis, bastidors, pinzells, guants de làtex i si vols el taller sencer!
    ENcara estas igual, Maleta?
    Jo una mica psè, però tiro...
    Cuida't moooooooolt!

    ResponElimina
  29. Maleta, té! Recepta al "canto". Va bé de veritat, paraula, http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/122248

    ResponElimina
  30. MÓNICA: Muchas gracias, hoy ya estoy muchísimo mejor y ya respiro por la nariz!. Te agradezco tu visita y el consejo. Besitos de mentol.




    MORTADEL.LA: Gràcies per l'oferiment; Però escolta...Tú tens una botiga de Belles Arts?! ha, ha, ha....
    Per sort, de tot això que em dius no em falta res...i avui, ja començo a respirar pel nas!
    Mica en mica sembla que es va fent enrera, encara que ja m'he mirat la recepta que em passes i la penso provar, que aquí a casa encara n'hi ha un, que tus com un descosit!

    Gràcies Mortadel.leta, tu també cuidat molt...i si cal, deixat cuidar, que encara és millor!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  31. Hey I love your style! Keep up the great work!!!

    ResponElimina
  32. R.DRESS: Thanks a lot for stopping by my blog and for your kind comment.
    I have been having a look at your great illustrations, I love them all.

    Please come back anytime. It's a great pleasure to me!

    ResponElimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!