dijous, 3 de novembre del 2011

Libuše Niklová

Lleó, joc inflable. 1964
Mariner, joc inflable. 1963

Elefant, joc inflable. 1975

Gat acordió. 1963




No us podeu imaginar, l' alegria he tingut en descobrir l'obra d'aquesta dissenyadora Txeca, que va ser la responsable de produïr un gran nombre de joguets, entre els anys 1960 i 1975.

La seva visió de grafista la va portar a projectar tota mena de joguets enginyosos de cuidadíssim disseny i un exquisit aspecte decoratiu, doncs tal i com ella mateixa va afirmar, aspirava a cohesionar forma i decoració en cadascún dels seus joguets creats.
Dit en altres paraules: Buscava la manera de fer joguets tan bonics que no fés falta amagar quan els nens deixaven de jugar. Tot un txollo pels nens ganduls!

Els etiquetatges i els embalatges, eren concebuts amb molt d'enginy i no quedaven al marge d'aquesta "obsessió" pel disseny, que abarcava desde el concepte del producte fins la seva presentació, als prestatges de la botiga.
Aquest noció, que ara ens sembla tan actual, ja la va posar en pràctica tot assumint les diferents parts del procés, ella sola ara fa gairebé 50 anys; Una pionera del disseny, amb una visió molt moderna del producte que desenvolupava.

Els joguets de la Sra. Libuse em semblen genials; Un cop desinflats o desmuntats, no ocupen gens d'espai  i al poder-se guardar en qualsevol racó, eviten tenir la casa com si fós una guarderia. Paradògicament, jo els trobo tan bonics que de poder tenir-los per casa, me'n guardaria prou de desar-los al calaix!

Totes les imatges Via http://www.lesartsdecoratifs.fr/


Via Mondoblogo
Via Mondoblogo



Libuše Niklová

No os podéis imaginar, la alegría que he tenido al descubrir la obra de esta diseñadora Checa, que fué la responsable de producir un gran número de juguetes, entre los años 1960 y 1975.

Su visión de grafista la llevó a proyectar todo tipo de juguetes ingeniosos con un cuidadísimo diseño y un exquisito aspecto decorativo, pues tal y como ella misma afirmó, aspiraba a cohesionar forma y decoración en cada uno de sus juguetes creados. 
Dicho en otras palabras: Buscaba la manera de hacer juguetes tan bonitos que no fuese necesario esconderlos después de que los niños dejaran de jugar. Todo un chollo para niños vagos!

Tanto los etiquetados cómo los embalajes, eran concebidos ingeniosamente y no quedaban al margen de esta "obsesión" por el diseño, que abarcaba desde el concepto del producto hasta su presentación, los estantes de la tienda. Esta noción, que ahora nos parece tan actual, ya la puso en práctica asumiendo las diferentes partes del proceso, ella sola hace casi 50 años; Una pionera del diseño, con una visión muy moderna del producto que desarrollaba.

Los juguetes de la Sra. Libuse me parecen geniales; Una vez desinflados o desmontados, no ocupan nada de espacio y al poderse guardar en qualquier sitio, evitan tener la casa como si fuese una guardería.

Paradójicamente, yo los encuentro tan bonitos que de poder tenerlos en casa ¡lo último que haría, sería guardarlos en el cajón!



34 comentaris:

  1. Mevamaleta, el turisme interior aquest que ens proposes és el remei ideal pels matis plujosos. Ara només ens faltaria gaudir d'aquestes preciositats en directe i fer una partideta de mariners contra elefants... mola!

    ResponElimina
  2. No em parlis de joguines escampades per tota la casa!!!!!!!!

    ResponElimina
  3. Genial! I ademés, del 64!! si es que tot està inventat ja...

    ResponElimina
  4. Que maravilloso descubrimiento. Me encanta ese marinero...

    ResponElimina
  5. A banda del disseny i del bon gust, abans joguines i d'altres objectes utilitaris estaven pensat per durar, no eren material fungible. Hi havia una relació entre els materials i el disseny. Ara hem perdut tant una cosa com l'altra. Els estris i els aparells domèstics es trenquen i les joguines han deixat de tenir la característica d'objecte preciós.

    ResponElimina
  6. Les coses que perduren en el temps es que eren una bona cosa en el seu moment i a l'actualitat. Llàstima que moltes no perduren

    ResponElimina
  7. ANA, PRINCESA DEL GUISANTE: Oi que estaria bé que l'elefant fós prou grandet com per poder-lo usar de puf? Així, després de la partida, hi podriem fer la becaïna al damunt! :-)



    ROGER SIMÓ: Sort que aquesta època a mi ja em queda lluny...a mida que creixen, les joguines són cada vegada més petites. Paciència, tot arribarà! :-)




    ARIS: Aquesta sra. era una visionària, que devia estar enamorada de la seva feina! Ja m'agradaria alguna d'aquestes joguines per mi...tan se val que no tingui l'edat! ;-P



    DIANA TOLEDANO: Bienvenida a la Maleta, ¡te hago un sitio!
    Y coincido contigo: el marinero se lleva la palma! :-)




    GALDERICH: Avui dia, la seva col.lecció deu ser motiu d'analisi i estudi a Ikea; Està clar que es va avançar al seu temps! :-)



    ENRICH H MARCH: Ens hem acostumat a trobar normal que les coses es trenquin i ja no es puguin arreglar...i en el terreny dels joguets, encara més!

    Aquest era un dels maldecaps que jo tenia, quan les meves filles eren petites i jo m'entestava en què els joguets fóssin perdurables...però, la veritat és que el tren de fusta, mai els va fer prou gràcia :-(



    GARBI24: Dubto que als mercats d'antic del futur, hi trobin gaires joguines de les que es fabriquen avui dia...aquesta serà una generació, de joguines efímeres! :-)

    ResponElimina
  8. Em quedo amb l'elefant, és tan rebonic! :)

    ResponElimina
  9. em quedo amb el mariner! a més a mes de ser un "tentetieso", tambe es un panxacontent! (em nego a dir-li "saltamartí") :)
    és clar que amb aquest nom tan exòtic Libuše Niklová.. com no havien de ser les joguines una obra d'art..?

    ResponElimina
  10. TRACY: ¿verdad que sí? ¡Ha sido un verdadero descubrimiento para mi! :-)



    CLÍDICE: Vès, si jo n'hagués d'escollir una de joguina...no sabria pas quina triar! :-)



    LOLITA LAGARTO: No sé si el nom fa la cosa, però això de què hi hagi tants genis a txecoslovàquia, ja em té ben intrigada!

    Ah! Jo també sóc de "tentetieso"...com tú! :-)

    ResponElimina
  11. LEBLANSKY: Pos eso! Ať žije česká republika! (o alguna cosa així...)

    ResponElimina
  12. Oh, oh, oh! Són tota una preciositat! Trobo increïble que siguin tan antics, els trobo tan moderns i innovadors...Mirant-los és impossible no dir: que monos!!!!

    Encara que ja estic una mica crescudeta per jugar, em segueixen agradant molt les joguines.

    El gat acordió m'ha fet molta gràcia!!

    ResponElimina
  13. Però que molt bonics!
    Jo també em quedaria amb algun després per casa :)
    Saps què m'ha passat, quan he començat a llegir la lletra petita sota les primeres fotos he entès: jocs infalibles. I he estat tota l'estona pensant que sí eran molt xulos, però potser hi hauria algun nen o nena que no els agradés. Fins que he tornat a llegir-ho i posava inflables!!! He d'anar a l'oculista, això és l'edat, i de la vista :D

    ResponElimina
  14. BARCELONA M'ENAMORA: No cal patir! Aquests joguets, també són aptes per a infants d'esperit! :-)

    Ps:Caldrà passar-se per Vinçon, per veure si hi ha alguna reedició ;-P


    MELOENVUELVEPARAREGALO: Ja ho tinc! Infalibles, també ho són...per gent amb bon gust! ;-P

    ...ei, que amb ulleres, també estaries molt guapa! hehehe!

    Petons.

    ResponElimina
  15. Relament molt sorprenent el treball d'aquesta senyora centre europea. Les seves obre tenen un punt molt tendre, proper a la infància, tot i que al mateix temps vinculades a l'adult.

    ResponElimina
  16. M'agraden les joguines que no es desen. Fa uns quants anys que he après a anar fent saltirons per tota la casa per no trepitjar res. És com estar en una classe de fitness tot el dia!

    Bones troballes!

    ResponElimina
  17. La imaginación siempre nos deja boquiabiertos... Cosas de la mente, ¿verdad?.

    ResponElimina
  18. TIRANTLOBLOC: M'agrada la teva filosofia de vida...qui no es conforma és perquè no vol! ;-P

    Una abraçada i bon cap de setmana!



    GUILLERMO: ¿No será la imaginación lo que nos mantiene jóvenes de espiritu?
    Ningún talento sería demasiado bueno sin la cantidad necesaria de imaginación.

    ¡Bendita sea!
    Un abrazo y feliz fin de semana :-)

    ResponElimina
  19. Yo también me pido el marinerito, aunque el gato acordeón es precioso...¡Viva Libuse!

    ResponElimina
  20. POMBOLITA: Me niego a escojer: ¡yo me los pido todos! ;-P ¡Viva Libuse, viva!

    Bon cap de setmana

    ResponElimina
  21. Bon Dia!!
    Encara que plou ,per a tu es un bon dia!!
    No en va, avui, 6-11-2011,es el teu aniversari,així que que millor que acompanyada
    dels tots els teus seguidors-res i recolzada,per tots els que t'estimen i admiren
    FELICITATS!!
    Em reservo dir quants en fas,per si no vols fer comentaris!!!
    KIAL.

    ResponElimina
  22. KIAL: Brindo per tots, però especialment per tú que em vas fer el millor reportatge de la cel.lebració que podia esperar...visca la "mamarazzi"!!!!

    Txin-txin!
    I un petonàs...

    ResponElimina
  23. La genialitat , a a banda de l'aspecte de la joguina , és haver pensat en com guardar -los sense ocupar espai!
    Feliz setmana!

    ResponElimina
  24. Unos diseños que no pasan de moda, simples, con un diseño limpio y llamativo.... Aún no tengo hijos, pero estoy rogando en que algún día mi hija no me pida una Barbie :S

    Beso Carme, gracias por tu visita. Feliz semanita :)

    ResponElimina
  25. MES CAPRICES BELGES: Fa uns anys una de les condicions alhora de comprar joguines per les meves filles, era que sobretot es puguéssin desar fàcilment.
    Les que dissenyava la Libuse, m'haurien fet la més feliç de les mares :-)

    Feliç setmana Olga!




    PROJECT PARTY STUDIO: A mi, me pasaba igual pero te aseguro que muy a pesar mío las tuve que comprar ;-)
    Confieso, que luego al ordenar los juguetes, escondía primero los que me gustaban menos! jajaja!

    Lo mismo digo y feliz semana!

    ResponElimina
  26. Yo tampoco los guardaría. De hecho acabo de poner un mueble blanco en la entrada de mi casa que estoy segura que agradecería una colección por pequeña que sea de juguetes de esta magnífica diseñadora.
    Besitos.

    ResponElimina
  27. ZER0GLUTEN: ¡Un recibidor con juguetes expuestos! Creo que esta, sería una de las mejores formas de dar la bienvenida, a casa!

    Me apunto tu idea :-)
    Besitos

    Ps: En breve tendré algo para ti...me acuerdo :-)

    ResponElimina
  28. Al marge que m'ha agradat molt el catàleg (especialment l'acordió em sembla una genialitat), celebro que hagis gosat escriure "joguets" i apostar per la normalització de la parauleta. Salut!

    ResponElimina
  29. LLUÍS BOSCH: La meva filla ja em va corregir i em va semblar que l'acepció era correcte; Honestament no era conscient d'estar apostant per la normalització del mot, però si tú m'ho dius, ara encara n'estic més contenta de no haver-me corregit.

    Vaig corrents a dir-li a la meva filla! :-)

    ResponElimina
  30. M'encanten!!!!!!! Gràcies pel descobriment! Sóc de les que té la casa plena de joguines: titelles a la cuina per fer més amenes les farinetes; pilotes, jocs de fusta apilables, ninus, dracs i contes al menjador, per llargues tardes d'escampalls! Dofins a la banyera, cocodrils al cotxe! Realment, aquesta meravellosa fauna ja forma part de la decoració de les nostres vides i només d'imaginar-me com seria tot plegat si ho hagués dissenyat la Libuse m'emociono!

    ResponElimina
  31. COQUMA: M'imagino que la Libuse, potser va començar a dissenyar joguets quan es devia veure envoltada d'aquesta fauna que tu em descrius...i la necessitat, la portar a crear joguets preciosos!
    En tot cas, fós com fós va deixar un fantàstic legat digne d'admirar! :-)

    Petons plegables...

    ResponElimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!