dijous, 22 de desembre del 2011

Pessebres i pessebristes



La Montserrat i jo, ens coneixem gairebé, de tota la vida. La meva amiga, té una curiosa afició: aprofitar les hores que li deixa lliures la seva feina, per modelar les diminutes figures que protagonitzen els seus Pessebres;

Si us pregunteu què més es pot afegir a una de les escenes més representades de la història -des de que el món és món- jo us puc ben assegurar que ella amb la seva visió (particularment detallista) de la vida i l'habilitat d'uns dits molt ben entrenats, ha aconseguit que els seus Naixements expliquin alguna cosa més, al marge de la Gran Història del Nadal...

Són petits missatges, com el que proclama un dels primers Pessebres que vaig veure fet per ella: Un tendre Sant Josep sostenint al Nen Jesús en braços, sota l'atenta mirada de la Verge Maria, en un subtil canvi de papers; Una escena senzilla que no amaga, una discreta declaració de intencions...com dient: Caram! Potser ja seria hora, que algú li donés una mica de protagonisme, a qui representa el paper més difícil d'aquesta història! No?

Els avis, els nens, els pastors i altres protagonistes que s'escapen de les seves mans i la seva imaginació, deixen de ser figures merament decoratives, gràcies a l'ànima amb què ella els ha dotat...I això és, penso, el què destil.la aquest Pessebre que no fa gaire, em va regalar i que tant m'agrada.

Si voleu veure amb més detall, algunes de les seves figures i Naixements, enllaceu aquí per conèixer més sobre aquesta Pessebrista sabadellenca; segur que us encantarà.

Mil gràcies Montserrat!
Pessebre de Montserrat Masagué

PESEBRES Y PESEBRISTAS


Con Montserrat nos conocemos casi, de toda la vida. Mi amiga, tiene una curiosa afición: aprovechar las horas que le deja libres su trabajo, para modelar las diminutas figuras que protagonizan sus Pesebres;

Si os preguntáis qué más se puede añadir a una de las escenas más representadas de la historia -desde que el mundo es mundo- yo os puedo asegurar que ella con su visión (particularmente detallista) de la vida y la habilidad de unos dedos muy bien entrenados, ha conseguido que sus Nacimientos expliquen algo más, al margen de la Gran Historia de la Navidad ...

Son pequeños mensajes, como el que proclama uno de los primeros Belenes que vi, hecho por ella: Un tierno San José, sosteniendo al Niño Jesús en brazos, bajo la atenta mirada de la Virgen María, en un sutil cambio de papeles; Una escena sencilla que no esconde, una discreta declaración de intenciones...como diciendo: ¡Caramba! ya vendría a ser hora que alguien le diera un poco de protagonismo a quién representa el papel más difícil de esta historia! ¿No?

Los abuelos, los niños, los pastores y otros protagonistas que escapan de sus manos y su imaginación, dejan de ser figuras meramente decorativas, gracias al alma con que ella los sabe dotar...Y eso es, creo yo , lo que destila este Belén que no hace mucho, me regaló; Me encanta.

Si queréis ver con más detalle, algunas de sus figuras y Nacimientos, enlazad aquí para conocer más sobre esta Pesebrista Sabadellense, estoy segura que os gustará.

¡Gràcies Montserrat!

31 comentaris:

  1. realment bona, la teva amiga
    Això del pesebre es un art, també.

    ResponElimina
  2. Escolta... fa unes peces realment espectaculars! i només és una afició?
    Jo que no sóc gens manetes...

    ResponElimina
  3. Sempre dic que els il·lustradors com tu teniu tinta a les venes. En aquest cas no sabria ben bé que hi circula per les venes d'aquesta artista... argila?
    i després tinta?..... El que és segur que hi circula aquella sensibilitat especial per plasmar emocions.
    Enhorabona a l'artista i a tu per compartir-ho.

    ResponElimina
  4. ARIS: I tant...igual que pintar o fer música! :-)


    EL PORQUET: De fet, pertany a l'Agrupació de Pessebristes de Sabadell, i s'hi dedica en el seu temps lliure...però jo crec que podria dedicar-s'hi professionalment si volgués.
    Hi té moltíssima traça.



    MISTERAL: T'asseguro que la seva virtud, no està només a les mans, que donen forma a l'argila, sinó també als ulls, per la seva forma de veure les coses i interpretar-les...

    És bona, oi? :-)

    ResponElimina
  5. Em va agradar veure'l en directe jijiji siiii moriu-vos d'enveja, seguidors d'aquest bloc... aquesta humil princesa (¿?) va veure i tocar aquest pessebre amb els seus ulls i les seves mans! En dono fe: és preciós.

    ResponElimina
  6. (Misteral: això de la tinta a les venes... no t'hauràs casat amb una sípia, oi?: :-P et vam extranyar molt l'altre dia, especialment el cunyat)

    ResponElimina
  7. s'ha de reconèixer que hi té tot un art en fer-les amb moltes hores de dedicació.
    Bones festes!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  8. M'ha recordat al Ferrándiz. Entranyable!

    ResponElimina
  9. Uns personatges fantàstics, quina traça!
    Bon Nadal!!!

    ResponElimina
  10. ANA, PRINCESA DEL GUISANTE: Ja contesto jo per ell: més que una sípia, més aviat un pop, (per allò de ser la reina del multi-tasking, hahaha!)

    Ja veus que amb el Pessebre no exagero, oi? Bonic, bonic :-)

    Passo el missatge al marit del pop, estarà content de saber-ho.
    Petonets.


    GARBI24: Ben veritat...tota una artista! Bones Festes!!!!!


    ENRICH H MARCH: Segur que li encanta llegir això: És una gran admiradora de'n Ferràndiz!
    Bones Festes i un petó!


    LYN NEWHOUSE: Potser sigui, perquè la seva altra feina no és gens artística que ha trobat aquesta manera tant creativa d'expressar les seves idees!
    Hi té moltíssima traça :-)

    Bones Festes i una abraçada!

    ResponElimina
  11. Realment són unes figures magnífiques. Felicitats a l'artista! :)

    i Bon Nadal! :D

    ResponElimina
  12. Sóc la "mare" d´aquest pessebret i d´altres figuretes, que volten per aquestes planes i forces pessebres que he anat fent a l´Agrupació de Pessebristes de Sabadell des de l´any 1992. Moltes graciès, Maleta del meu cor, per penjar aquesta nadala, m´ha fet molt feliç, i al altres seguidors, també moltes gràcies per les vostres paraules. I és veritat, en Joan Ferràndiz em te robat el cor des que era petita. Ningú com ell sap explicar la tendresa d´una manera tan clara, tan emocionant i intemporal: Els seus dibuixos mai passaran, sempre formaran part dels nostres Nadals, per anys que passin. Jo modestament, intento donar a les meves figures un pessic de claror i si aconssegueixo dibuixar un somriure a totes les persones que miren els meus pessebres i les meves figuretes, em considero molt afortunada
    Només faria una recomanació, ara és temps d´exposicions de pessebres i arreu de Catalunya n´hi ha un munt. Val la pena de fer-hi un cop d´ull per descobrir la quantitat d´artesans, figuraires, miniaturistes que hi fan una feina desinteressada, meravellosa i sovint anònima.
    Bones Festes per a tothom.

    ResponElimina
  13. CLÍDICE: Gràcies Clidi...tinc la sort de poder dir que a més d'artista, és una magnífica persona :-)

    ...I millor Any Nou!


    MONTSERRAT: Una mica de Ferràndiz, pot ser...però, un molt de tu mateixa! :-)

    Ja veus que aquí hi ha quòrum: ens agraden les teves figures i l'aire i la vida que els hi saps donar...com si bocinets de tu mateixa es barregéssin amb l'argila per formar aquestes criaturetes, carregades de pau i bondat.

    Tinc la sort de portar aquest bonic Pessebre a la meva maleta, comprendràs que no podia menys, que compartir-lo!

    Una abraçada guapa i Bones Festes!

    ResponElimina
  14. Ostres m'agraden moltíssim la forma d'aquestes figures. Són realment maques. A mi fer pessebres m'encnatava de petit. La meva mare era prou bona per desallotjar la taula del seu escriptori unes tres setmanes perquè jo hi poses les meves figuretes, que augmentaven en nombre cada any.
    Bones Festes i bons pessebres!!!

    ResponElimina
  15. Admiro la gent que sap treballar i fer artesania amb les mans! Molt bonic! Bon Nadal i que tinguis un tranquil i serè 2012! Sigues feliç!

    ResponElimina
  16. EDUARD ARIZA: Això sí que és una marassa! :-) Ja m'imagino com devies xalar, posant rius, pastors i molsa al escriptori de la mare...un record genial!

    Bones Festes Eduard!


    MARTA: Igualment per a tú...m'ha encantat el teu post d'avui; Quina nena tan preciosa! :-)

    Feliç 2012!

    ResponElimina
  17. Uns treballs d'una alta sensibilitat, felicitats a la Montserrat. I la idea de que sigui Sant Josep el que en un dels seus naixements porti el nen m'agrada molt!

    ResponElimina
  18. ROGER SIMÓ: A mi també m'agrada molt aquest petit detall...delata, la sensibilitat de l'artista que hi ha al darrera :-)

    ResponElimina
  19. VIRGINIA: I wish you the best, for the New Year! :-)

    ResponElimina
  20. A super new year to you and your family, full of health, joy and creativity. Thanks for all comments affectionate there on my blog in the year 2011. Kisses

    ResponElimina
  21. MARIACININHA: I wish you the very best for the New Year!!!
    For me, is always a pleasure to receive your nice comments too: they're so warm and kind, like you :-)

    Kisses

    ResponElimina
  22. Doncs jo també tinc la sort de coneixer a la Montserrat i fa més anys que tu!, per aixó dec ser la teva germana gran.
    Donc tens tota la raó que donem poca importancia o poc valor quan tenim a l'abast detalls tan minuciossos i tractats amb ditets de super artista, per plasmar aquestes dolces figures, siguin mitjanes o petitisimes, totes tenen la seva má marcada, la de la Montserrat, esclar.
    Jo tinc un preciós pessebre a la entradeta,que es un obsequi d'ella, on es Sant Josep qui té el nen a la falda i la funció de la verge Maria es la de colocar-li bé la roba del nadó per que no tingui fred.Ideas brillants i per a mi perfectes. Un Olé! per aquesta noia, que gracies a tu Carme ,algú més que nosaltres, la podra admirar!
    MºAlba

    ResponElimina
  23. Mº ALBA: M'agrada que t'uneixis al club de fans de la Montserrat! :-)
    Hauria estat injust, tenir un conegut amb tanta traça i no presumir gens, oi?

    Doncs això faig, compartir-ho! És que, els seus pessebrets són tant mooonos!

    Petonets sister!

    ResponElimina
  24. Ai marededéu ! Estic una mica aclaparada amb les vostres impressions, però fent honor a la veritat, és que no ho he inventat jo això de col.locar el nadó a la falda dels seu pare, figuraires del nostre pais i de reconeguda solvència artistica i creadora ho han fet abans i sense cap mena de dubte, molt més bé que jo, el que passa és que en tot ,sempre hi ha qui obre traça i els demés anem al darrera amb més o menys gràcia, em penso. El que intento fer, és que les figuretes siguin divertides i no quedin encarcarades i a poder ser que tinguin moviment.I si a sobre, tens la sort de crear un món a mida i inventar una història dins d´un forat d´un metre i mig per un de fondo i omplir-lo de colors,ja és... vaja, una aventura increible. És que això de tocar fang i pastar guix es com una mena de droga, quan ho proves ja no es pot deixar. És una drogodepèndencia força recomanable. A tots us desitjo un bon any, però especialment a la Maleta i als de casa seva, i a la Kial un petò molt gros.Montserrat.

    ResponElimina
  25. MONTSERRAT: Tú, saps transmetre sentiments a través del fang i això, com tu dius crea addicció!

    No és pel fet de tocar el fang, que un queda atrapat...sinó quan la capacitat de transmetre una idea o un sentiment flueix a través dels dits i prèn forma, en aquest cas de figura de pessebre. I això no és patrimoni públic!

    Ets una artista...amb totes les lletres, en majúscules i en negreta :-)

    I ens agrades molt!
    Bon any de tot cor.

    ResponElimina
  26. La idea de la llauna oberta , és una idea genial, com totes les que se t´acudeixen a dins d´aquest cap que tens la sort de posseïr. Només un desig : que aquest anyet patitó que encetem no sigui una "llauna" tal i com vaticinen els entesos, si és que ens podem fiar dels entesos.

    Això, doncs bon any!

    Fulls Grocs.

    ResponElimina
  27. Rectificació: allà on diu patitó, volia dir petitó, s´enten, oi ? una lletra a que s´ha colat on no toca.

    Fulls Grocs.

    ResponElimina
  28. FULLS GROCS: Gràcies i que com tú dius, no sigui una "llauna"!! :-)
    Molts petons.

    ResponElimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!