dimarts, 31 de gener del 2012

El busquem


El vam adoptar encantats. Va arribar dijous passat a casa nostra; Té dos anys i va venir d'una protectora de fora de Catalunya, fins a Sabadell, on l'esperavem amb els braços oberts.

Com la majoria dels gossos que han patit maltractaments, és desconfiat i poruc; el vem rebatejar com a Morris (encara que venia amb el nom de Goyo) i divendres al migdia, va aprofitar una dècima de segon que la porta de casa va quedar oberta, per sortir corrents sense que puguéssim atrapar-lo.
Va recórrer una llarga distància corrent, fins que li vam perdre la pista, i tot seguit vam avisar a la Guàrdia Urbana i la Protectora d'Animals de Sabadell, per informar-los de la seva pèrdua.
No perdem cap oportunitat de difondre aquesta notícia, per si algú el pot haver vist i ens en pot donar alguna informació.

Ja que la seva vida ha estat tan desagraïda i l'hem fet venir de tan lluny, farem tot el possible per recuperar-lo. S'ho mereix, pobret. La cuidadora de l'Associació d'on va sortir, n'estava molt d'ell; allà també estan desolats amb la seva fugida.

Aquí us deixo una foto seva, perquè sapigueu com és. Si el veieu, contacteu a la Protectora o envieu-me un correu. Moltíssimes gràcies!


LE BUSCAMOS

Lo adoptamos encantados. Tiene dos años y llegó el pasado jueves a casa, desde una protectora de fuera de Cataluña, hasta Sabadell, donde le esperábamos con los brazos abiertos.

Como la mayoría de perros que han sufrido malos tratos, es desconfiado y miedoso; le rebautizamos con el nombre de Morris (aunque en la Protectora en la que estaba, le llamaban Goyo) y el viernes al mediodía, justo un día despés de llegar, aprovechó una décima de segundo que la puerta de nuestra casa quedó abierta, para escabullirse sin que pudiésemos atraparlo.
Recorrió una larga distancia corriendo por la ciudad, hasta que le perdimos la pista; entonces avisamos a la Guardia Urbana y a la Protectora de Animales local, para informar sobre su pérdida.

No desaprovechamos ninguna oportunidad para difundir este hecho, por si alguien pudiera haberlo visto y nos pudiera dar alguna información.
Su vida hasta ahora ha sido bastante difícil y por el hecho de haberle traído de tan lejos, creemos que tenemos que hacer todo lo posible para recuperarlo. Se lo merece, pobrecito.
La cuidadora de la Asociación de la que procedía, estaba enamorada de él y está desolada por su huída.

Aquí os dejo una foto suya, para que veáis cómo es. Si alguno de vosotros lo ve, por favor contactad a la Protectora o mandadme un correo. ¡Muchísimas gracias!

60 comentaris:

  1. Carme, molts ànims i que apareixi aviat!!Posso l'enllaç al facebook, aveure s algú de per aquí el reconeix!

    ResponElimina
  2. PObre.. ahora mismo lo pongo en todas mis redes.. OJALA Y LO ENCONTREIS :(

    ResponElimina
  3. Costa molt que aquesta edat agafin confiança.....esperem que el trobeu aviat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Garbi24, ja sé que es necessita molt de temps i paciència, però sé del cert que no és impossible. Per a mi, era un repte que vaig acceptar encantada.
      Tan de bò tornem a saber d'ell, aviat.
      Gràcies i un petó!

      Elimina
  4. Que tingueu moltíssima sort. Jo personalment vull imaginar (ja saps que no tinc remei) que està menjant-se un plat d'espaguetis com a La dama y el vagabundo), fa una mica de cara de rodamons .:-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Ana, la necessitem, eh? I sí...la cara de rodamóns, no li treu ningú :-)

      Elimina
  5. Ojalá lo encuentren pronto :c fuerza!

    ResponElimina
  6. M'hi fixaré, tot i que els meus recorreguts per Sabadell són molt curts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Tirantlobloc, ara per ara no descartem cap zona...fins i tot hem buscat al parc fluvial.

      Elimina
  7. Es una monada, a ver si lo encontrais. Lo pongo en mi feisbuc por si hay alguien de la zona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ojalá Pombolita...ahora que por fin, le teníamos en casa...
      Te lo agradezco muchísimo;

      Un besazo.

      Elimina
  8. És molt bona idea i una acció molt ètica, això d'adoptar gossos abandonats o maltractats. Suposo que el pobre Goyo o Morris deu estar tan acostumat als maltractaments que deu haver fugit pensant-se el pitjor. Espero que tingueu molta sort, i que el Morris torni, o bé que algú el trobi i us el retorni!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Leblansky, ens van dir que tardaria temps en agafar-nos confiança, cosa que s'entén veient el seu trist historial. Esperem que ens doni una segona oportunitat i trobi aviat, el camí a casa :-)

      Elimina
  9. Aquesta raça són superintel·ligents.... no serà que el nom de Morris no li agradava?
    Perdoneu la ironia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme J, jo també ho vaig pensar, això! Però t'he de dir, que ni es girava amb un nom, ni amb l'altre...i llavors, ens vem prendre la llibertat de canviar-li.
      Ara, si fós per això, t'asseguro que negociariem inmediatament!
      Gràcies, m'has fet somriure, ara.

      Ai, però que torni aviat! Si us plau.

      Elimina
  10. Aquest dissabte vaig estar a Sabadell però no tinc previst passar-m'hi aviat. Que hagi molt sort i si surt... esperem notícies bones, i aviat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Galderich, tant pot ser que s'hagi amagat aquí aprop, com que segueixi caminant fins...vés a saber on.

      Però prometo seguir informant :-)

      Elimina
  11. Ostres! estic tota la setmana a Madrid, però si veig a un client de l'avinguda Matadepera li diré
    ja portava xip? per quina zona de Sabadell viviu?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Aris, sí que portava xip i encara que vivim al Centre, el darrer cop que el vam veure ja era a la Torre de l'Aigua.
      I va seguir corrent i corrent com un esperitat...

      Crec que si el trobem, en aquestes alçades, pot estar a qualsevol lloc de Sabadell i fins i tot més enllà.

      Però tota difusió, s'agraeix, de veritat :-)
      Petons.

      Elimina
  12. Estimat Goyo-Morris, havies d´haver esperat una mica més en llançar-te porta enllà, perque ara ja ho veus no saps tornar i tens a un munt de gent ben preocupats per tú, però això no saps, perque no vas tenir temps d´adonar-te´n que havies anat a parar a la millor familia que podríes trobar. Penso en tú encara que no t´he conegut però t´imagino sol, trist, desconcertat i esporuguit. I m´enrrabia pensar que no hi puc fer res, a part de mirar pels carrers a tots els gossos que trobo acompanyats o sols i pensar que potser per atzar toparé amb tú. M´agradaria tant !. Cal no perdre l´esperança, i pensar que algú et trobarà per lluny que siguis i sabrà tornar-te a casa. No siguis tossut i no fugis més que aquella porta que vares trobar oberta , encara ho és perque et sigui fàcil tornar-hi a entrar. T´esperen,Goyo-Morris.

    Sort.
    Fulls Grocs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fulls grocs, entenc que el pobre bitxo estava d'allò més desorientat després del viatge i tantes cares noves per conèixer. N'estic contenta, però, d'haver-lo consentit tant les hores que va ser amb nosaltres...potser aviat se'n enrecorda i es decideix a tornar.
      Nosaltres seguim atents, amb els nostres ulls ben oberts...però, gràcies per deixar-nos'en dos més :-)

      T'agraeixo molt els tels teus ànims; et matindrem informada guapa.

      Elimina
  13. tan de bo el trobeu ben aviat, em sap greu..
    moltíssima SORT!!
    a veure si tenim el gust de llegir un post amb l'aventura ressolta!
    petonassos a cabassos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lolita, no ens rendirem, així com així...i tan de bò pugui donar bones notícies, ben aviat! Gràcies guapa!

      Elimina
  14. Em sap greu, tant de bo hi aparegui aviat, pobret...
    molts ánims!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, patim perquè ara, comença a fer tan fred! Espero que sigui un supervivent nat, pobret i que busqui aixopluc en algun lloc on ens puguin donar alguna pista!
      Gràcies!

      Elimina
  15. Quin greu! Espero que l'acabeu trobant.

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lyn, us aniré informant...no perdem l'esperança :-)
      Una abraçada!

      Elimina
  16. Ostres Carme, em sap molt de greu. No perdeu l'esperança, he sabut de gossos amb escapades ben llunyanes que han sigut retrobats. Un altre dia haurem de tocar el tema del maltractament d'animals. Ja ho sabem que hi ha gent covarda a tot arreu, però un gos maltractat és l'evidéncia demostrativa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roger, vaig pensar amb vosaltres, que teniu un preciós llebrer adoptat...com l'exemple, que sí es pot recuperar un animal que ha patit tant.
      Tan de bò el Morris, ens doni aviat l'oportunitat de demostrar-li, que amb nosaltres estarà bé.

      Espero que tot acabi bé. Gràcies pels teus ànims.
      Una abraçada!

      Elimina
  17. Veig que encara no l'heu recuperat? Espero, de tot cor que trobi el camí "de casa", fa cara de poder-vos fer molt feliços.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No Clidi, seguim esperant notícies. Espero que aviat torni, té un llitet nou que l'espera i tenim moltes ganes d'amanyagar-lo. Ai, aquest pelut, com ens fa patir! :-)

      Elimina
  18. Hola Carme feia tempsque no em poía passejar pels blogs...m'encanta el nou look del banner precios i tan Carme com les ilustracions d'en Morris...que tingueu molta sort i el recupereu aviat s'estimen tant...molts petonets plensde sucre per tots!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carol, estem ansiosos per recuperar-lo, això resulta molt frustrant i ens fa patir aquest fred polar que s'ha girat!
      Me'n alegro molt de llegir-te de nou :-)

      Elimina
  19. A nosaltres ens va passar el mateix! Vam recollir un gos per la meva mare, i l'endemà ja no hi era!, va saltar una porta ben alta i va marxar. Vam posar papers per veure si algú el veia, però no vam saber-ne res més. Debia tenir ganes de llibertat!
    Espero que el trobeu ben aviat. SORT!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Confettis, segur que és més habitual del què no ens pensem.

      Aquestes bestioles, sovint, estan desorientades i espantades...i necessiten bastant de temps per recuperar la confiança en els humans.
      És una llàstima, que la llibertat la busquin en la ciutat, que és un medi tan hostil per ells.

      Esperem que s'hagi ben aixoplugat mentre faci aquest fred! I que aviat es deixi veure...

      Elimina
  20. Hola Carme, a nosaltres amb la Pruna va passar el mateix, varem deixar la porta del darrera oberta i a la nit següent va tornar, molts ànims, i espero que es trobeu, molta sort!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina sort Marta! Nosaltres li deixem la porta del cancell oberta, per si de nit decideix tornar...en fi, mai se sap, oi?
      Gràcies pels ànims :-)

      Elimina
  21. Vaja! Ho sento molt però la setmana passada li va passar el mateix a una companya de feina... i al dia següent algú la va trucar que l'havia trobat! Així que confiem que torni, a Casamaleta s'està molt bé, el que passa és que portava poc temps per adonar-se'n.
    Molts ànims als quatre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Meloenvuelve, quina sort que va tenir la teva companya...seria fantàstic rebre una trucada així :-)
      Petons

      Elimina
  22. Molts ànims a tota la família! Esperem que el Morris estigui sa i estalvi i aviat pugui tornar amb la seva nova família! Els meus avis també els va passar en adoptar un gos maltractat. Els primers mesos s'escapava a la mínima! I quan el trobàvem fugia més i més. Mon avi va aprendre a acompanyar-lo a casa, però com vam patir! Sort que viuen en un poble petit i els veïns avisaven. Passat un temps no es va escapar més. Ara és un gos molt tranquil i feliç! No puc entendre que hi hagi gent que maltracti els animals!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coquma, si Sabadell fós més petit, pensaria que tenim més possibilitats de trobar-lo, però en una ciutat com la meva, voler trobar un gos perdut, es converteix en la mateixa cosa que buscar una agulla en un paller.
      Jo tampoc entendré mai als maltractadors, em parteix l'ànima veure tants i tants gossos que pateixen per culpa seva.

      A veure si tenim una miqueta de sort amb ell :-)
      Petons.

      Elimina
  23. Ja et dic que ens hi fixarem...
    Em fas recordar a la LENA (una tendríssima setter negra i mare del nostre DRU), que vam rescatar d'un abocador d'escombraries alt-empordanès. Déu i ajuda em va costar ensenyar-li a baixar escales a base de plantar un gra de pinso a cada graó... De gosses més agraïdes no en recordo cap...., o tal vegada la Jazel de ma germana: una llebrera llargament martiritzada com demostren els inesborrables rastres de burilles enceses que senyalaran per sempre la seva fina pell... O també cabria parlar de l'estel·lar RÍGUEL que el Toni va rescatar després de romandre un mes abandonat a les portes del cementiri d'Aguilar de Segarra. Un gos memoriós que, ni pel mal de morir, tornarà a enfilar-se a un cotxe. Ai la història del nostre amor pels bons amics!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En Girbén, sempre trobaré bones raons per donar una segona oportunitat als animals que han patit...i no n'estic segura que en el meu cas sigui sempre per altruïsme: no conec recompensa més gran que l'agraïment i la fidelitat que demostra un gos envers aquell que se l'ha estimat.

      Un bonic recull d'amics, aquest que expliques...i unes històries ben tendres; gràcies per compartir-les :-)

      Elimina
  24. ¡Ai! Et parala un que li fan por els gossos però que sap perfectament (perquè ho ha vist)quant se'ls arriba a estimar una família.
    Moltíssima sort en la vostra recerca!!! Si apareix fes un altre post.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard, els gossos dónen molt a canvi de res :-) Gràcies pels ànims, seguiré informant!

      Elimina
  25. Ostres, quin greu Maleta :( Veig que no apareix...intenteu no perdre l'esperança. Pobre gos, devia estar molt escamat per fugir... A veure si teniu sort i el trobeu. Mentrestant, molts ànims i una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Apanona, el pobre havia estat molt maltractat fins que va arribar a la gossera...imagina't, que els que el van abandonar, no van ser capaços ni de deixar-lo lligat a la porta; Simplement el van llençar a dins. T'ho pots creure!
      Entenc perfectament que la seva confiança en els humans, estés sota mínims.

      Espero que si el trobem, li puguem ensenyar a confiar de nou :-)

      Gràcies maca, ja aniré explicant.

      Elimina
  26. Cap notícia ?
    Diuen que si no n'hi ha de notícies, és bona notícia!....em temo que no és aquest el vostre cas.
    Ànim i endavant!!!

    ResponElimina
  27. Carme J, el seguim buscant, però cada vegada és més fàcil pensar que algú el té en alguna casa hostatjat...perquè si no, és que se'l ha empassat la terra!
    T'asseguro que mai havia voltat pels afores de Sabadell, com faig ara!

    ...però encara pensem que el podem trobar :-)

    ResponElimina
  28. Espero que lo encontréis Carme.
    Es una preciosidad y no podía haber caído en mejores manos.
    Te mando mi energía y mis besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias bonita, te aseguro que ponemos todo nuestro empeño :-)

      Ya me llega el calorcito...un besote.

      Elimina
  29. Hola Maleta bonica, encara el busqueu al Morris? Oi...quina peneta :( Teniu cap pista? Un petó.

    ResponElimina
  30. Sí noia...hi posem tanta energia com podem però segueix desaparegut. Ara, ja difonem la notícia cap a les poblacions veïnes, per si algú l'hagués recollit.
    Moltes gràcies per venir a preguntar Apanona, i pels teus ànims :-)
    Una abraçada.

    ResponElimina
  31. Pobre Morris! De verdad que espero que lo encontréis. Es precioso y se por lo que estaréis
    pasando...
    Te mando muchos ánimos y un abrazo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchísimas gracias Tati, tus ánimos y tus abrazos me acaban de llegar, ahora mismo y no sabes cuanto ayudan! :-)

      Elimina
  32. A vegades els ànims, els bons desitjos, les abraçades, els petons, els precs, les energies positives, les mobilitzacions,el boca-orella, les casualitats, els estels..... fan petits miracles, només cal aguantar la sotragada i no perdre mai, mai l´esperança. Oi ?
    Fulls Grocs.

    ResponElimina
  33. Acabo d'arribar ara quan ja està tot resolt. Felicitats.
    A nosaltres també se'ns va escapar la nostra quan feia 4 dies que l'haviem adoptat i va ser horrible. ES va escapar a les 9 del matí i al migdia ja l'haviem trobada, tot i així; quina angoixa. Ara és feliç com un ginjol (

    ResponElimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!