dimarts, 24 de desembre del 2013

Nit de Nadal



Aquest any, a casa, ens ha tocat viure la banda més trista de les festes; la de les absències importants, que just aquests dies es fan més notables que mai i que fan, que desitgis que l'aclaparador ambient d'obligada felicitat nadalenca, acabi de passar més ràpid que mai.

Ei, però tot i això, aquí seguim, intentant no perdre el pas;

Avui, em sabia greu deixar el bloc a les fosques, en una nit tan especial com aquesta i per això he vingut a penjar la meva felicitació nadalenca, com aquell que deixa la llum del cancell oberta. Un senyal, de que tot i el recolliment i l'enyorança, segueixo aquí.
I també perquè, us desitjo a tots que visqueu una nit càlida en companyia dels que més estimeu, i si pot ser, que ho feu intensament; perquè res s'oblida més ràpid, que les coses fetes a mitges tintes.

Plàcida nit a tots, amics.


NOCHEBUENA

Este año, en casa nos ha tocado vivir la faceta más triste de las fiestas. La de las absencias importantes, que parecen haberse llevado consigo las ganas de celebrarlo todo y que justo ahora, se hacen más notables que nunca; La versión navideña más amarga, que te hace desear que el abrumador ambiente de obligada felicidad, acabe de pasar más rápido que nunca.

Vale, pero a pesar de todo, aquí seguimos, intentando no perder el paso.

Hoy, me sabía mal dejar el blog a oscuras, en una noche tan especial como esta y por eso he venido a colgar mi felicitación navideña, como aquel que deja la luz de la puerta principal, abierta. La señal, de que a pesar del recogimiento y la melanconía, sigo aquí.
Y también, porque os deseo a todos que viváis una noche cálida, en compañía de los que más queréis, y si es posible, que lo hagáis intensamente; porque nada se olvida más rápido que lo que se hace a medias.

Plácida noche a todos, amigos.

dilluns, 16 de desembre del 2013

Wind



Wind from Robert Loebel



Aquest curt d'animació, mostra l'hàbil adaptació d'unes persones que malgrat viure exposades a un vent huracanat han après a bregar amb unes condicions de vida difícils, aprofitant les ventatges d'aquest clima i inventant-se un sistema natural per viure.  
Vindria a ser l'exemple gràfic de la célebre frase que diu: "Si la vida et dóna llimones...fés-ne llimonada!"

Res, que m'ha encantat...i estic segura, que a vosaltres també.


WIND

Este corto de animación, muestra la increíble habilidad de unas personas que a pesar de vivir sometidas a un terrible viento huracanado, han aprendido a aprovechar las pocas ventajas de este curioso clima, inventandose un sistema natural para vivir.

Vendría a ser el ejemplo gráfico de la célebre frase que reza: "Si la vida te trae limones...haz limonada!"

Nada, que me ha encantado...y estoy segura, que a vosotr@s también.

dimarts, 10 de desembre del 2013

Una cabreta enamoradissa, a la revista BarçaKids



La darrera setmana de Novembre, va sortir publicat a la revista Barça Kids, el conte que en Salvador Macip va imaginar expressament per a tots els lectors de la revista i que jo vaig poder dibuixar, amb moltíssima il.lusió;
No havia tingut temps encara d'anunciar com m'ho vaig passar de bé, treballant de nou amb les històries del Salvador, i per això encara que ja no sou a temps de comprar aquest suplement del diari "El Punt Avui" doncs aprofito ara mateix, per deixar-vos l'enllaç a la revista nº 11 perquè hi doneu un cop d'ull o us la descarregueu de franc, si us vé de gust.

Un conte dedicat a tots els que una vegada o una altra, us heu trobat en la situació d'haver-vos tingut que exprémer el cervellet, per inventar-vos una història abans de posar a dormir una criatura, i a sobre us n'heu sortit victoriosos! Que la disfruteu!

dimecres, 27 de novembre del 2013

Marxar


Amics, sento dir que aquest dissabte ens va deixar la meva mare, la Carme, la que potser alguns recordareu com  "iaia maleta".

Durant aquests dos darrers anys, hem compartit la nostra vivenda amb ella; va arribar, a partir del moment en què va necessitar desplaçar-se en cadira de rodes i el seu pis es va convertir en un terreny hostil i plè de trampes; Llavors, la nostra casa ens va semblar el lloc ideal per a ella, amb els accessos a peu plà i un espai lluminós amb vistes al pati, per acollir-la;

Això ha estat, el millor que Misteral i jo hem fet, desde el naixement de les nostres filles.
Perquè, hem pogut tenir una mama al nostre abast per a aconsellar-nos en coses que coneixia moltíssim millor que nosaltres, i alhora una iaia per les nostres nenes, en el que ha resultat ser, un dels millors regals que mai ningú, els podria haver fet.
Hem pogut discutir amb ella, però també amanyagar i consolar la iaia més valenta del món, cada vegada que un nou obstacle posava a prova un obstinat esperit de superació, com pocs he vist en la vida.

I ara que ja no hi és, doncs clar... només busquem la manera d'espolsar-nos tanta tristesa de sobre; 

Provo d'imitar la seva vitalitat i la seva particular visió de la vida, (l'estimada iaia maleta era amant de des-dramatitzar-ho tot), intentant imaginar aquell moment precís, en què ella va marxar del nostre costat per passar a una altra dimensió, mentre que en aquesta, tots només encertàvem a abraçar-nos mútuament, per intentar entrar de nou en calor després del shock;

Imagino, la seva calor transformant-se en una llum potent, per il.luminar el reencontre amb els que van ser els seus parents i amics, i que desde fa alguns dies ja preparaven la seva arribada. 
Ni rastre de tristesa allà; només calor, llum i una aura de calma, felicitat i records.  Tot era apunt per ella; fins i tot una banda de músics (aconsellada pel Jaume) va arrancar amb una cançó de Nat King Cole, per donar-li la benvinguda.

Espero la serenitat dels propers dies (m'han assegurat que tot arriba) i els senyals que ella m'ha d'enviar, (com el gat que voltava pel cementiri i pidolava descarat, les manyagues de tothom), mostres que frenin en sec els nostres sanglots...perquè jo almenys, encara no he aconseguit riure, i plorar alhora amb prou soltura.

Allibera't en Pau Carme, però descansa amb moderació...que el descansar no s'ha fet per a tu. Aquí baix, ja saps que et seguim estimant un munt.



MARCHAR


Amigos, siento deciros que este sábado nos dejó mi madre, Carme, la que quizás algunos recordaréis como la "Abuela maleta".

Compartimos nuestra vivienda con ella durante estos dos últimos años, justo a partir del momento en que necesitó desplazarse en silla de ruedas y su piso se convirtió en un terreno hostil lleno de trampas; Nuestra casa parecía el lugar ideal para ella, con accesos a pie de calle y un espacio luminoso con vistas al patio, listo para acogerla;

Ésto ha sido sin duda, lo mejor que Misteral y yo hemos hecho, desde el nacimiento de nuestras hijas.
Porque, hemos podido tener una mamá a nuestro alcance para aconsejarnos en cosas que conocía muchísimo mejor que nosotros, y a la vez una abuela para nuestras niñas, en lo que ha terminado siendo uno de los mejores regalos que nadie, podría haberles hecho. Hemos podido discutir con ella, pero también acariciar y consolar la abuela más valiente del mundo, cada vez que un nuevo obstáculo ponía a prueba un empeño y espíritu de superación, cómo pocos he visto en la vida .

Y ahora que ya no está, pues claro...sólo buscamos la manera de sacudirnos tanta tristeza de encima;

Intento imitar su vitalidad y su particular visión de la vida, (nuestra amada abuela maleta era amante de desdramatizarlo todo), intentando imaginar aquel momento preciso, en el que ella se fue de nuestro lado para pasar a otra dimensión, mientras que en esta, todos sólo acertábamos a abrazarnos mutuamente, para intentar entrar de nuevo en calor después del shock;
Imagino, su calor transformándose en una luz potente, para iluminar el reencuentro con los que fueron sus parientes y amigos, y que desde hace algunos días ya preparaban su llegada.

Ni rastro de tristeza allí, sólo calor, luz y un aura de calma, felicidad y recuerdos. Todo apunto para ella, incluso una banda de músicos (que aconsejada por mi papá Jaume) arranca con una canción de Nat King Cole, para darle la bienvenida.
Espero alcanzar algo más de serenidad en los próximos días (me han asegurado que todo llega) y no perderme ni una de las señales que ella me tiene que enviar (como el gato que nos acompañó durante toda la ceremonia en el cementerio y mendigaba descarado, los mimos de todos los asistentes), no sé, muestras que frenen en seco nuestros sollozos...porque yo al menos, todavía hoy no he conseguido reír y llorar a la vez con suficiente soltura.

Sé libre Carmen y hazlo con la misma paz con que has vivido, pero descansa con moderación...que el descansar no se ha hecho para ti. Aquí abajo, ya lo sabes te seguiremos queriéndo con locura.

dijous, 31 d’octubre del 2013

Castanyes, granisats i cupcakes


© Carme Sala, tots els drets reservats.



Està clar que amb les castanyes que està repartint la crisi, a les pobres castanyeres no els quedarà altra remei, que reïnventar-se i vendre tot el que es pugui, sigui de tradició nostrada com adoptada; o sigui que, benvinguts costums d'arreu del món i fora manies!

Feliç Castanyada, Castaween o Hallonyada a tots!





CASTAÑAS, GRANIZADOS Y CUPCAKES

Está claro que con las castañas que está repartiendo la crisis, a las pobres castañeras no les queda otro remedio que reinventarse y acabar vendiendo lo que se pueda, tanto si es de tradición propia como adoptiva; O sea que, bienvenidas sean las celebraciones ajenas, que no está el horno para bollos!

¡Feliz Castañada, Castaween o Halloñada a todos!

dilluns, 7 d’octubre del 2013

Flors, peücs i altres regals de benvinguda...

Dibuix fet per encàrreg pel petit Tomàs i els seus germans.

Aquest va ser el regal de benvinguda que una tieta generosa, va voler fer pel seu petit nebot Tomàs, als pocs dies d'haver arribat al món.
I el va encarregar pensant en ell, però també en els seus germans grans que tanta feina tindràn a partir d'ara a cuidar-lo i a estimar-lo.
Si regalar flors o peücs no us sembla prou original per felicitar un nouvingut al món, potser us tempti la idea d'encarregar un dibuix personalitzat, com aquest.

Moltes felicitats a la feliç família i gràcies per la confiança que aquesta tieta posa sempre en mi...al petit Tomàs li desitjo que ja hagi superat el jet lag provocat per aquest viatge de 9 mesos...que no és poc!
Benvingut al món Tomàs!



FLORES, PATUCOS Y OTROS REGALOS DE BIENVENIDA...

Este fue el regalo de bienvenida que una tía generosa, quiso hacerle a su nuevo sobrino Tomás a los pocos días de haber llegado a este mundo.
Y lo encargó, pensando en él pero también en sus hermanos mayores que tan ocupados andarán cuidándolo y mimándolo.
Si regalar flores o patucos os parece poco original para homenajear un recién llegado a este mundo, quizás os tiente la idea de encargar un dibujo hecho a medida, como éste.
Muchas felicidades a la feliz familia y gracias mil, a mi clienta por la confianza que siempre pone en mi...al pequeño Tomás le deseo que haya superado sin dificultades el jet lag ocasionado por este viaje de 9 meses...que no es poco!

¡¡Ah, y bienvenido al mundo!!

divendres, 30 d’agost del 2013

Ansietats canines

Detall del marc malparat i l'acusat, al lloc dels fets.


Si no fa gaire, confessava la meva adicció al Dogshaming, el lloc web on  els amos de tota mena de gossos, documenten les gamberrades perpetrades contra els seus béns a mode de teràpia, avui em trobo en la penosa situació d'haver-ne de documentar una de pròpia.

Sí companys, en Morris l'ha feta un cop més!
I no, no és que hagi fugit de nou. Tot i que, si hagués pogut ho hauria fet...però darrera nostre.

I és que, les conseqüències de deixar el nostre estimat gos al apartament de vacances un matí, amb la seva aigua, el seu pinso i tot l'espai fresc del món per a ell solet, no van resultar les que esperàvem: Una mosquitera estripada i el marc d'una porta rosegat a consciència, van ser la sorpresa amb la que el Morris ens va rebre a la tornada de la platja.
La propietària del apartament, que és una bellíssima persona, va acceptar les 200 disculpes que li vem demanar i el petit "apanyo" que en Misteral va mirar de fer, per pal.liar el desastre;
Sort n'hi ha de les seves bones mans i l'experiència llargament acumulada com a fuster, que si no...

Diagnòstic del problema: ansietat per separació dels amos. Solució: portar el gos a tot arreu on penséssim anar. Així de fàcil! *#"%@!!!  A veure siusplau, algún etòleg experimentat, entre els lectors?

Mentre espero a que surti el voluntari, ja us puc assegurar que el Morris avui, no s'escaparà del escarni públic que li penso fer.
Ell, aleshores no va fer ni la més lleugera mostra d'arrepentiment, tot i que la cara de peneta al fer-li la foto per documentar el nostre cas, li va quedar prou bé; o sóc jo que ho interpreto així? Algú a casa, li sembla veure un indici de provocació en el seu posat...

Ai...no sé.



ANSIEDADES CANINAS


Si hace poco, confesaba mi adicción a Dogshaming, la web donde dueños de todo tipo de perros, documentan las gamberradas perpetradas contra sus bienes a modo de terapia, hoy me encuentro en la penosa situación de tener que documentar una propia. compañeros, Morris ha vuelto a hacer de las suyas; Y no, no es que se haya escapado de nuevo. Aunque, si hubiese podido lo habría hecho...pero detrás de nosotros.

Y es que, las consecuencias de dejar nuestro querido perro en el apartamento de vacaciones por unas horas, con su agua, su pienso y todo el espacio fresco del mundo para él solito, no resultaron las que esperábamos: Una mosquitera rasgada y el marco de una puerta roído y arañado a conciencia, fueron la sorpresa con la que el Morris nos recibió a la vuelta de la playa.

La propietaria del apartamento, que es una bellísima persona, aceptó las 200 disculpas que le pedimos y el pequeño "apaño" que Misteral trató de hacer, para paliar el desastre; Por suerte, tiene muy buenas manos y bastante experiencia acumulada como carpintero, que si no ...

Diagnóstico del problema: ansiedad canina por separación de sus dueños. Solución: Ir a todas partes con nuestro perro, para evitar problemas mayores. Así de fácil! * # "% @! A ver por favor, algún etólogo experimentado, entre los lectores?

Mientras espero a que salga el voluntario, ya os puedo asegurar que Morris hoy, no escapará de su merecido escarnio público.

Él, en su momento, no hizo ni la más ligera muestra de arrepentimiento aunque no negaréis que la cara de penita que puso al hacerle la foto, le quedó estupenda; O, ¿es que soy yo la que lo interpreta así? en casa, alguien ha comentado que más que pena, percibe algún indicio de provocación en su actitud...

Ay...no .

dijous, 1 d’agost del 2013

Rocafort 2013

Foto Misteral (©Alfons Orriols)


Per fi! Després d'uns quants anys dissenyant portades pel programa de la Festa Major de Rocafort de Bages he aconseguit, que en Misteral col.laborés amb mi, i aquí teniu el resultat de la nostra primera portada conjunta!
Aprofitant que el binomi, vacances-espardenyes, funciona la mar de bé quan estiueges en un petit poblet mediterrani,  em va semblar de llei, convertir aquest humil objecte en el símbol de les nostres festes d'enguany, així que espero que us faci el pes.

I igual que vaig fer ara fa un any, us convido de nou a prendre part d'aquesta Festa Major, per la que -cal aclarir- no és obligatori ni l'us de la corbata ni el de les espardenyes. Si veniu amb ganes de passar-ho bé, sempre hi sereu benvinguts...o sigui que, bones vacances a tothom i ens veiem a la tornada!




Rocafort 2013

¡Por fin! Después de algunos años diseñando portadas para el programa de actos de las Fiestas de Rocafort de Bages, he conseguido que Misteral colaborara conmigo y aquí tenéis el resultado de nuestra primera portada conjunta.
Aprovechando el estupendo binomio que forman alpargatas y vacaciones, cuando veraneas en un pueblecito mediterráneo, nos pareció de ley, convertir tan humilde y práctico objeto en el símbolo de este año...así que espero que os guste.

Lo mismo que hice hace ahora un año, os invito de nuevo a participar de estas Fiestas, para la que -aclaro- no se os exigirá ni el uso de la corbata ni tampoco de las alpargatas. Si venís con ganas de pasarlo bien, sempre seréis bienvenidos...o sea que, felices vacaciones a todos. ¡Nos vemos a la vuelta!

dissabte, 15 de juny del 2013

Avui que fas anys...


© Carme Sala. Tots els drets reservats.


No volia deixar escapar l'oportunitat de fer-te una petita festeta maletera i afegir-me al nombrós club de fans que avui et volem desitjar que tinguis un dia tan especial, com ho ets tú mateixa! T'ho mereixes re-guapa;

Ara els de casa nostra,  a més de portar-te al cor també et portem a la Maleta. Smuacks!!!



dimarts, 11 de juny del 2013

Cinc dies en una altre planeta. (Una aventura d' en Biel i en Picapoc).


Biel, Picapoc i les seves mascotes.
La família d'en Biel
La família d'en Picapoc

Avui sí, ja el tenim aquí! Amb tots vosaltres, en Biel i en Picapoc, els protagonistes del llibre per a petits lectors, escrit per en Salvador Macip i dibuixat per mi.
Espero que us agradi molt...o millor encara, que us encantin les peripècies d'aquest parell, quan decideixen intercanviar-se de casa i de planeta.
Avui ja, a totes les llibreries.

En català i en castellà, publicat per La Galera.


CINCO DIAS EN OTRO PLANETA

Hoy sí, por fin lo tenemos aquí. Con todos vosotros Gabi y Picapoco, los protagonistas del libro para pequeños lectores, escrito por Salvador Macip y dibujado por mi.
Espero que os guste mucho...o mejor aún, que disfrutéis un montón con las peripecias de este par, cuando deciden intercambiarse de casa y de Planeta.

Hoy ya, en todas las librerías.

En catalán y castellano, publicado por La Galera.

dilluns, 10 de juny del 2013

Demà, no és un dia com qualsevol altre!


Uns quants tès i cafès més tard...

I ho entendreu de sobres, quan us digui que demà, és el dia que La Galera, ha escollit per publicar el darrer llibre escrit per en Salvador Macip i il.lustrat per una servidora.
Clar que, el dia que vaig rebre la proposta d'aquest autor i científic "boig" (per polifacètic, inquiet i talentós...tot en un) preguntant-me si m'agradaria  il.lustrar un conte d'aventures intergalàctiques que li voltava pel cap desde feia un temps, tampoc va ser un dia qualsevol.
Vaig acceptar la proposta d'inmediat, de manera que a falta de nau sideral aparcada a peu de porta per trobar-nos a mig camí entre Leicester i Sabadell, ens vam haver de conformar amb alguns correus, per començar a definir el caràcter i l'aspecte dels petits protagonistes del llibre: en Biel i en Picapoc.
Avui, us puc assegurar que vaig prendre la millor decisió i que me'n alegro moltíssim que el Salvador se'n refiés de mi.

I voilà...uns quants tès i cafès més tard, per fi podem dir que ja els tenim aquí!

Demà, si res no falla faré un post per donar-los a conèixer amb tots els honors, però no cal que us digui que ja podreu anar-los a trobar a les llibreries si els voleu conèixer de més aprop i saber com s'ho maneguen, per passar Cinc dies en un altre Planeta.



MAÑANA, NO ES UN DÍA COMO CUALQUIER OTRO

Y lo entenderéis de sobras, cuando os diga que mañana, es el día que La Galera, ha elegido para publicar el último libro escrito por Salvador Macip e ilustrado por una servidora.

Claro que, el día que recibí la propuesta de este autor y científico "loco" (por polifacético, inquieto y talentoso, todo en uno) preguntándome si me apetecería ilustrar una historia de aventuras intergalácticas que le rondaba por la cabeza desde hacía un tiempo, tampoco fue un día cualquiera...
Acepté la propuesta al vuelo, y a falta de nave sideral aparcada a pie de puerta para encontrarnos a medio camino entre Leicester y Sabadell, tuvimos que apañarnos con el clásico intercambio de correos para empezar a definir el carácter y el aspecto de los pequeños protagonistas del libro: Gabi y Picapoco.
Hoy puedo asegurar, que tomé la mejor decisión y que me alegro un montón de que Salvador se fiara de mi.

Y voilà...unos cuantos  tés y cafés más tarde, ¡por fin podemos decir que ya los tenemos aquí!

Mañana si nada falla, haré un post para dar a conocer el libro con todos los honores, pero debéis saber que ya estará disponible en la librería para que podáis conocerles de cerca y averiguar como se las apañan para pasar cinco días en planeta ajeno.

dijous, 16 de maig del 2013

El ratolí elàstic i els meus 102 nous amics.



Recentment, vaig tenir l'honor de ser escollida per l'Escola Teresa Claramunt de Sabadell, per aconsellar i donar quatre pautes sobre dibuix, als alumnes de 1r i 2n de primària, amb l'objectiu d'editar el seu primer llibre col·lectiu, titulat "El ratolí elàstic i els seus amics ".
Un projecte, engegat per un equip de mestres estupendes, lliurades en la feina d'engrescar, dirigir i administrar el treball de 102 alumnes, ni més ni menys!

Per aquesta tasca, en absolut senzilla, van poder comptar desde bon començament amb la valuosa col·laboració de l'Anna Cabeza, escriptora -també de Sabadell- i autora de diversos llibres infantils, per orientar en l'aspecte literari de la proposta, però també, i ja cap a al final, amb les mans i el coneixement de la Imma Moles i Montse Pineda -dues mares amb moltes ganes d'ajudar- que es van oferir per polir-ho tot i deixar l'obra, a punt de revista!

I així va ser, com sense tenir cap experiència en el món de la docència, vaig acceptar aquesta proposta -i sense saber molt bé, ni per on començar- vaig fer 102 nous amics de cop, disposats a atendre les meves explicacions amb els ulls ben oberts i les orelles, més encara ...

No us sabria dir, si vaig saber transmetre algun coneixement pràctic sobre dibuix o contagiat, ni que fos una mica, la gran estima que li tinc a aquest treball, però jo a canvi, me'n vaig emportar un calorós aplaudiment al final de la meva primera lliçó com a "mestra" i diverses abraçades i petons, que no oblidaré mai.
El resultat, és un preciós llibre, que demostra que -tot i els temps que corren- les ganes de moltíssims mestres per animar als nens en fantàstics projectes educatius, per sort, no han patit cap retallada.

Així que avui, el calorós aplaudiment els el faig jo a tots ells! Felicitats!

dissabte, 4 de maig del 2013

A totes les mares del món!

© Carme Sala, 2013; Tots els drets reservats.

© Carme Sala, 2013. Tots els drets reservats.

A todas las  madres del mundo: ¡Feliz día!

To all the mothers in the world: Have a happy day!


dimarts, 23 d’abril del 2013

Aquest Sant Jordi

 
 


Tot i que per qüestions de feina m'ha resultat impossible fer una entrada més complerta, no volia deixar de recomanar-vos que aquest Sant Jordi escolliu algun dels dos llibres que l'Ana Bergua i jo hem fet amb l'Editorial Proteus.
Ja us els vaig presentar en el moment de la seva publicació, però avui us en volia fer memòria.

Feliç Sant Jordi a tots!

 PARA ESTE SANT JORDI

Aunque por cuestiones de trabajo, me resulta imposible hacer una entrada más extensa, no he querido dejar de recomendaros que este Sant Jordi escojáis alguno de los dos libros que Ana Bergua y yo, hemos hecho con la Editorial Proteus.
Ya os los presentamos en el momento de su publicación, pero hoy os lo quería recordar...¡feliz St. Jordi a tod@s!