dimecres, 27 de novembre del 2013

Marxar


Amics, sento dir que aquest dissabte ens va deixar la meva mare, la Carme, la que potser alguns recordareu com  "iaia maleta".

Durant aquests dos darrers anys, hem compartit la nostra vivenda amb ella; va arribar, a partir del moment en què va necessitar desplaçar-se en cadira de rodes i el seu pis es va convertir en un terreny hostil i plè de trampes; Llavors, la nostra casa ens va semblar el lloc ideal per a ella, amb els accessos a peu plà i un espai lluminós amb vistes al pati, per acollir-la;

Això ha estat, el millor que Misteral i jo hem fet, desde el naixement de les nostres filles.
Perquè, hem pogut tenir una mama al nostre abast per a aconsellar-nos en coses que coneixia moltíssim millor que nosaltres, i alhora una iaia per les nostres nenes, en el que ha resultat ser, un dels millors regals que mai ningú, els podria haver fet.
Hem pogut discutir amb ella, però també amanyagar i consolar la iaia més valenta del món, cada vegada que un nou obstacle posava a prova un obstinat esperit de superació, com pocs he vist en la vida.

I ara que ja no hi és, doncs clar... només busquem la manera d'espolsar-nos tanta tristesa de sobre; 

Provo d'imitar la seva vitalitat i la seva particular visió de la vida, (l'estimada iaia maleta era amant de des-dramatitzar-ho tot), intentant imaginar aquell moment precís, en què ella va marxar del nostre costat per passar a una altra dimensió, mentre que en aquesta, tots només encertàvem a abraçar-nos mútuament, per intentar entrar de nou en calor després del shock;

Imagino, la seva calor transformant-se en una llum potent, per il.luminar el reencontre amb els que van ser els seus parents i amics, i que desde fa alguns dies ja preparaven la seva arribada. 
Ni rastre de tristesa allà; només calor, llum i una aura de calma, felicitat i records.  Tot era apunt per ella; fins i tot una banda de músics (aconsellada pel Jaume) va arrancar amb una cançó de Nat King Cole, per donar-li la benvinguda.

Espero la serenitat dels propers dies (m'han assegurat que tot arriba) i els senyals que ella m'ha d'enviar, (com el gat que voltava pel cementiri i pidolava descarat, les manyagues de tothom), mostres que frenin en sec els nostres sanglots...perquè jo almenys, encara no he aconseguit riure, i plorar alhora amb prou soltura.

Allibera't en Pau Carme, però descansa amb moderació...que el descansar no s'ha fet per a tu. Aquí baix, ja saps que et seguim estimant un munt.



MARCHAR


Amigos, siento deciros que este sábado nos dejó mi madre, Carme, la que quizás algunos recordaréis como la "Abuela maleta".

Compartimos nuestra vivienda con ella durante estos dos últimos años, justo a partir del momento en que necesitó desplazarse en silla de ruedas y su piso se convirtió en un terreno hostil lleno de trampas; Nuestra casa parecía el lugar ideal para ella, con accesos a pie de calle y un espacio luminoso con vistas al patio, listo para acogerla;

Ésto ha sido sin duda, lo mejor que Misteral y yo hemos hecho, desde el nacimiento de nuestras hijas.
Porque, hemos podido tener una mamá a nuestro alcance para aconsejarnos en cosas que conocía muchísimo mejor que nosotros, y a la vez una abuela para nuestras niñas, en lo que ha terminado siendo uno de los mejores regalos que nadie, podría haberles hecho. Hemos podido discutir con ella, pero también acariciar y consolar la abuela más valiente del mundo, cada vez que un nuevo obstáculo ponía a prueba un empeño y espíritu de superación, cómo pocos he visto en la vida .

Y ahora que ya no está, pues claro...sólo buscamos la manera de sacudirnos tanta tristeza de encima;

Intento imitar su vitalidad y su particular visión de la vida, (nuestra amada abuela maleta era amante de desdramatizarlo todo), intentando imaginar aquel momento preciso, en el que ella se fue de nuestro lado para pasar a otra dimensión, mientras que en esta, todos sólo acertábamos a abrazarnos mutuamente, para intentar entrar de nuevo en calor después del shock;
Imagino, su calor transformándose en una luz potente, para iluminar el reencuentro con los que fueron sus parientes y amigos, y que desde hace algunos días ya preparaban su llegada.

Ni rastro de tristeza allí, sólo calor, luz y un aura de calma, felicidad y recuerdos. Todo apunto para ella, incluso una banda de músicos (que aconsejada por mi papá Jaume) arranca con una canción de Nat King Cole, para darle la bienvenida.
Espero alcanzar algo más de serenidad en los próximos días (me han asegurado que todo llega) y no perderme ni una de las señales que ella me tiene que enviar (como el gato que nos acompañó durante toda la ceremonia en el cementerio y mendigaba descarado, los mimos de todos los asistentes), no sé, muestras que frenen en seco nuestros sollozos...porque yo al menos, todavía hoy no he conseguido reír y llorar a la vez con suficiente soltura.

Sé libre Carmen y hazlo con la misma paz con que has vivido, pero descansa con moderación...que el descansar no se ha hecho para ti. Aquí abajo, ya lo sabes te seguiremos queriéndo con locura.

41 comentaris:

  1. Respostes
    1. Gràcies pels ànims, Aris. Mel's emporto posats a les butxaques :-)

      Elimina
  2. Què et podria dir que no t'hagi dit encara...
    I si et torno a abraçar fort?

    ResponElimina
  3. Molts ànims i una forta abraçada. No esteu tristos que és la última cosa que ella voldria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, tot sovint hi penso i llavors, aturo el plor, m'eixugo els ulls, em moco ben fort i penso que així, la tranquilitzo. Vès quines coses...

      Elimina
  4. Aquest post és un comiat molt maco. Molts ànims a tots!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Salvador, em queden moltes coses bones seves a la maleta...ara, hauré d'anar-les compartint :-)

      Elimina
  5. Certament un comiat és difícil. Però el fet de compartir els darrers anys de manera junts permet tenir una dimensió diferent. Per als nèts aquest contacte amb els avis és el millor que els pot passar. Els records són molt més forts. I som el que ens recordaran de nosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic segura que m'hauria perdut un munt de coses, si no hagués viscut aquests dos últims anys amb ella...això em dona calma, i a les nenes, més encara :-)

      Elimina
  6. Te agradezco que también compartas este momento con nosotros. Dice mucho de ambas. Te vendrá pronto al lápiz, seguro. Un abrazo valenciano.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sin duda, tantas emociones juntas tendrán que pasar primero por el lápiz, para dejar constancia :-)
      Gracias por tu cálido abrazo valenciano...un beso grande.

      Elimina
  7. Respostes
    1. Moltes gràcies Tirant pels teus petons; en aquests moments, mai se'n tenen prou :-)

      Elimina
    2. Abrazada, petons, mi apoyo y cariño desde aqui. emotivo post lleno de ternura.

      Elimina
    3. Gracias Mónica, me siento muy bien acompañada :-)
      Abrazos.

      Elimina
  8. Carme, t'envio l'abraçada virtual més càlida del món.
    D'alguna manera m'he sentit identificada, perquè ara seré iaia i conviuré amb els meus fills i la meva futura neta, i comprenc perfectament que la tristesa que ara teniu per haver-la perdut, ella voldria que l'anéssiu transformant en serenor i alegria per haver-la tingut, cosa que prou intenteu...
    Un petò immens per a cada u de vosaltres

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, la meva abraçada més gran és per a tu i per la preciosa notícia que m'expliques.
      De ben segur, que la vida desde el paper d'àvia, adquireix una nova perspectiva...en gaudiràs molt!
      A casa nostra, marxa una àvia i d'aquí uns mesos el meu nebot serà pare...ho vam saber pocs dies abans de marxar la Carme, de manera que per uns dies va poder dir que era besàvia.
      Aquesta és la veritable llei de la vida; uns que arriben, altres que se'n van.

      Petons grans i abraçades.

      Elimina
  9. Carme que bonic el que has escrit!
    Un petó i una abraçada.
    ¡¡La encomano molt per a que dencansi en pau per sempre més!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Monty, pels teus pensaments i les teves oracions. Petonets per tu, també.

      Elimina
  10. Serà dur, com tots els camins. Us faltarà la seva presència física que és el que més es trova a faltar.Però serà un camí nou.
    I com tot el que és nou us produirà curiositat, potser melangia del que seria amb ella i que no podrà ser, i com jo vaig fer en el seu moment, seguireu endavant malgrat els records i les llàgrimes, les seves coses i els seus dibuixos. Perquè sense veure-ho venir lllàgrimes i records, coses, robes i dibuixos es convertiran en somriures, rialles inclús, en records feliços i dibuixos bonics que us ajudaran a tirar endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres Marta, quines paraules tan encertades, les teves! Sé que són un concentrat de totes les vivències que tristament has passat i les agraeixo com si fossin pedres precioses...
      En resum, les paraules que tots heu anat escrivint aquí o dient-me a cau d'orella són un regal, que escalfaria la més freda de les ànimes...i t'en dono (us en dono) el meu sincer agraïment.

      És una sort tenir-te "aprop" malgrat la distància :-)
      Petonets.

      Elimina
  11. La abuela maleta era vital y valiente. Dejó en herencia una hija maleta vital y valiente que tiene unas chicas que seguro que serán así, porque no hay mejor regalo que educar a nuestros hijos siendo el ejemplo de lo que queremos para ellos.
    Carme está orgullosa de vosotros. Yo estoy muy orgullosa de tí. Me siento cada día más cerca de tí.
    Te mando una maleta llena de besos que ojalá amortigüen un poco esos sollozos <3

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te he sentido "aquí" a mi lado, durante el día a día de estas últimas semanas, con tus palabras tan acertadas y tus ánimos preparados para ayudar a que no me desmontara antes de tiempo.
      Ahora, tu maleta repleta de besos, no solo amortigua este dolor punzante, sino que me da cada vez más ganas de darte ese abrazo sincero en persona, que tanto deseo darte.

      Gracias por tu cercanía guapa, ha sido y es un precioso regalo para mi :-)
      Besos grandes

      Elimina
  12. Carme una abraçada càlida per aquests moments que deixen tant freda l'ànima. Gràcies per compartir el dolor de la pèrdua

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carolina, sens dubte, les abraçades ajuden a escalfar els esperits gelats durant el dol.
      Un dol, vestit de tots els colors dels vostres missatges, com els quadres que ella pintava :-)

      Gràcies de tot cor i t'envio una abraçada gran.

      Elimina
  13. Vaig intentar deixar un comentari l'altre dia que navegava amb la tablet i no em va deixar... :(

    Vull enviar-te molta energia i força en aquests moments tant durs pels que esteu passant. Poc a poc tot es calma i es va posant al seu lloc, encara que sigui amb una tristesa profunda. Tristesa que amb el temps, també acabarà cedint.

    Molts ànims i endavant Carme! Una abraçada ben forta. Laia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Laia bonica.

      En aquests dies de moure coses de lloc, també ens trobem movent sentiments de gran tonatge, que ja no recordavem tenir instal.lats al nostre interior, i amb tanta mudança (material i espiritual) esperem amb paciència, que acabi arribant la calma.

      Pas a pas...

      Una abraçada gran i molts petonets.

      Elimina
  14. Quan tenia vuit anys vaig entendre de cop que volia dir mai mes i també que era un dolor fisic clavat al cor. I la tristor va fer niu a casa durant molt temps. El pare, el meu estimat pare, es va morir i va deixar un forat profund que va trigar anys a re-omplirse. El mal que feia el sol fet de pensar en ell, la llima del temps va anar polint, fins a ser un record estimat, una claror que m´acompanya sempre, una absència present, un pensament dolç. Això costa, costa llagrimes i desconsol, però tal com dius un dia apareix una senyal, que et fa recordar una cosa intangible que et consola, et commou i et fa companyia. Pot ser un ventet, el cant d´un ocell, una flor que s´obre, un núvol que passa, el sol que es pon, una claror entre els arbres, tot allò que ella estimava tant i que es fa present.I això, que és tant poc, no saps ni com, et fa reconèixer el seu pas per les nostres vides.
    Us porto al cor des de sempre.

    Fulls Grocs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fulls grocs, sé que la mossegada d'un record, que avui ens fa saltar les llàgrimes, un dia serà capaç de fer-nos aflorar un somriure...encara que avui ens sembli impossible.
      El pas del temps que tot ho cura...i que també tot s'ho emporta.

      Gràcies per compartir les teves boniques paraules amb nosaltres, i les valuoses reflexions que al llarg dels anys has anat elaborant; recordo quant li agradava a la mare llegir-te i quant m'agrada a mi, encara.

      No deixis de fer-ho mai...escriu, comparteix i deixat estimar...que nosaltres, al cor, també t'hi portem desde el primer dia.

      Petonassos guapa.

      Elimina
  15. Respostes
    1. Me l'emporto posada T...la necessito molt! :-)
      Gràcies i molts petonets, bonica.

      Elimina
  16. Carme, acabo d'assabentar-me d'aquesta trista notícia i t'envio una forta abraçada i un munt de petons, el temps diuen que tot ho cura i et dona una altra perspectiva de les coses i un dia, per molt que ara et sembli impossible, et descobreixes somrient en escoltar una canço que li agradava,en sentir aquella frase que repetia ella sovint o en un gest molt seu en tú o en una de les teves filles.Et prometo que els records deixaran un dia de ser tristos per ser dolços i serens... Molta força!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Mercè, les abraçades curen més que no ens pensem i els petons també ajuden...però és ben cert que el temps, és qui veritablement ho acaba curant tot ♥

      Una abraçada gran, guapa.

      Elimina
  17. Molts ànims, hi ha una frase que m'agrada especialment no recordo l'autor que diu: L'oblit és l'única mort que mata de debò. Sempre estarà dins teu!. Una abraçada plena d'energia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta, moltes gràcies per les teves paraules...si del nostre record depèn, ja sé que la Carme gran, no marxarà mai :-)
      Molts petons

      Elimina
  18. Maravilloso texto, Carme. No sé si te llegará, pero te envío un fuerte y cálido abrazo desde el otro lado de la pantalla a distancia. Todo irá pasando y cambiarás las lágrimas por las sonrisas cuando la recuerdes. Fíjate en las señales y avanza cuando te sientas fuerte. Un beso.

    ResponElimina
  19. Blanca, no sabes cuánto agradezco tus palabras, tus ànimos y tu abrazo...hasta que no logre cambiar lágrimas por sonrisas, todo ésto es lo que más me consuela.
    Un abrazo muy grande para ti también, preciosa :-)

    ResponElimina
  20. Hola, Carme. Acab de descobrir es teu bloc i et volia deixar un comentari alegre felicitant-te per ses teves il·lustracions, que trob molt tendres. Són encantadores, els personatges tenen cara de bona gent... i a la vegada tenen aquesta senzillesa que les fa properes i franques.

    Però m'he trobat aquest text i no puc deixar de contestar-te encara que faci uns mesos que el vas escriure. Abans que res, sàpigues que t'entenc més que no voldria. Vaig perdre mon pare fa quasi dos anys després d'una llarga malaltia, i as principi em va costar molt assimilar-ho. No m'ho creia. Qualsevol cosa m'hi feia pensar i sentia un buit enorme. A poc a poc, però, aprens a conviure amb sa pèrdua i deixa de fer tant de mal. Açò sí, hi segueixes pensant amb qualsevol petita cosa, i et fa il·lusió tenir-lo tan present.

    Si, com dius, vau poder conviure amb ella i ajudar-la, i gaudir de sa seva companyia i aprofitar el temps que teníeu, és el que més pau us pot donar ara. Ho vau fer molt bé!!

    Una abraçada d'una nova seguidora

    Francina de Na Frnzzn Feltreja

    ResponElimina
  21. Hola Francina,
    em fa moltíssima il.lusió tenir-te de seguidora;

    Quin moment tan amarg, ens ha tocat viure, oi? Mai s'està prou preparat, per acomiadar-se d'ells encara que el camí, estigui anunciat...
    Les teves paraules però, m'han conmogut i al mateix temps alegrat. Gràcies de tot cor.

    Les portes de la meva maleta, són ben obertes per a tu; espero que t'hi trobis de gust aquí, perquè desde ja, ets molt benvinguda :-)

    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per ses teves paraules, Carme! Estic segura que m'hi trobaré molt bé, i esper que tu en es meu bloc també ;)

      Besades

      Elimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!