diumenge, 28 de desembre del 2014

Bon Any, gent maca!


Uploading New Year in progress...estimated time left: 3, 2, 1...tots preparats? Bon Any, gent maca!!!

dilluns, 15 de desembre del 2014

El Nadal ens fa petits

Si has rebut un kit Nadalenc de La Meva Maleta, llegeix bé les instruccions i fixa't en les fotos que aquí et deixo, però sobretot, sobretot, passa-t'ho molt bé! © Carme Sala 2014 (Tots els drets reservats).


Doncs sí, ara ja podem dir que gairebé tots, estem immersos de ple en la bogeria pre-nadalenca, de sopars de feina o amics, de postres de neula sucada al cava i de pessebres, caganers i llumets intermitents, a cada balcó del carrer.
I arribats a aquest punt,  jo ja tinc preparades totes les felicitacions per amics i parents que he pensat donar, però enguany m'he inventat un sistema per no haver-les de fer totes a mà, com els Nadals anteriors i m'he expremut el cervellet de valent, perquè la feina la tinguin els altres...Que, què us sembla? Genial, no?

Bé, tota la feina pels altres tampoc...no us penséssiu. Els meus kits estàn pensats i dissenyats amb molta cura, i han estat produïts en materials de primera qualitat pensant en els que gaudeixen amb les manualitats, i són feliços de poder fer-se ells mateixos les coses; desde una catifa de trapillo, a un pessebret de butxaca.
Perquè està clar, que el Nadal ens fa petits a gairebé tots i no parlo només dels protagonistes dels meus pessebres de paper, sinó dels adults de qualsevol generació que ens deixem envair pel increïble esperit de complicitat, que ens impedeix trencar la Màgia dels més menuts i que ens empeny a cridar com a bojos, la nit de Reis quan veiem a passar un paquet amb el nostre nom escrit, a la Cavalcada Màgica del 5 de Gener...per molta barba o cabells blancs que pentinem.

Que res trenqui aquest esperit; Seguim essent tots petitets, un Nadal més si us plau!

Pau a tots i bones Festes, amics.

divendres, 31 d’octubre del 2014

Castanyada apocal.líptica


© Carme Sala. Tots els drets reservats.


Avui al mercat, comenta una castanya,
desde el fons del sac:

 Deixeu-me sortir primera, que només tinc una idea al cap!
Aquesta nit hi ha una gran festa i amb les amigues,
hi volem anar; que ballarem al voltant d'una foguera,
i jo no em voldria pas despistar.

Està en boca de tots, que és una Party descomunal!
Com deu ser de gros, el què allí s'hi cou,
que ningú torna per revelar, els detalls de l'enrenou!

Però no patiu, que estic disposada a trencar la tradició;
xerraré pels colzes i desvetllaré tot el que allà vegi.
Mal que demà, se m'acusi de cometre un sacrilegi.

No cal que espereu desperts a que torni,
que segur que serà de matinada;
ja m'enteneu...que tinc previst passar-ho molt bé
i les de la colla, ja no som mainada!

Carme Sala

PS: Bona castanyada a tots i vigileu amb el foc!


dimarts, 28 d’octubre del 2014

Regals pels nouvinguts més guapos del món

Dedicat al Marcel...que fa volar l'estel.

Dedicat al Teo...que va arribar fent piruetes, al costat de les orenetes!

Dedicat a l'Aleix; El seu germà, li ensenya a pescar un peix.





L'Aina fa una acrobàcia...però de la corda fluixa no baixa!


Què passa tot d'una, que sembla que ha arribat el torn a la gent del meu voltant de portar nens i nenes al món, com si no hi hagués demà?

Sigui perquè l'ancestral promesa de que els nouvinguts vénen amb barres de pà de série, sota el braç segueix convencent a algun que altre incaut o més probablement, perquè ha arribat el gran moment i ja tocava (que vulguis que no, els anys passen per tots igual i tot obrador té la seva data de cloenda) la qüestió, és que ja tenim aquí una nova generació de Teos, Marcels i Aines, disposada a fer ballar el paraigües a avis, pares i tiets en general;

Benvinguts doncs, petits humans de manetes molsudes! Comenceu a fer-vos a la idea de que als vostres ancestres ens resulta impossible contenir les ganes de petonejar-vos, explicar-vos contes i de regalar-vos el primer bastó de pà per rosegar o el primer globus d'heli per fer volar! O sigui que més val que preneu paciència amb la nostra creixent empalagositat...i sinó, haver-vos-ho pensat abans! Potser si provéssiu de no ser tan monos...
I és que entre tantes opcions com hi ha al món, d'oferir-vos allò que pensem que més us agradarà, jo m'he empescat la formula per regalar-vos a cadascún de vosaltres, el dibuix que correspòn a la vostra inicial; un regal que pretén ser tan únic i irrepetible com ho sou vosaltres mateixos i a sobre fet a mà (però amb el cor, eh?).

No puc adivinar encara, si us agradarà...però és que vosaltres a mi, m'encanteu, nanos...


PS: Molt aviat, si us ha agradat la idea, podreu encarregar la vostra inicial amb personatge a la meva botiga d'Etsy (en preparació).


REGALOS PARA LOS RECIÉN NACIDOS MÁS GUAPOS DEL MUNDO

¿Què está ocurriendo, que parece que estoy rodeada de gente que no para de traer niños al mundo como si no hubiera un mañana?

Quizás la ancestral promesa de que los recién nacidos llegan con barras de pan de serie bajo el brazo, siga convenciendo a algún incauto o más probablemente porque ha llegado el gran momento o porque ya tocaba (que al final, en esto de la procreación, todo taller viene con su fecha de cierre por jubilación) la cuestión es que ya tenemos aquí una nueva generación de Teos, Marcels y Anas, dispuesta a hacer bailar a abuelos, tías y parientes varios, a su alrededor;

Bienvenidos pues, pequeños mofletudos! ya os podéis empezar a hacer a la idea de que a vuestros ancestros, se nos hace muy, muy difícil contener las ansias de comeros a besos, de contaros cuentos, o de regalaros vuestro primer bastón de pan para roer, o vuestro primer globo de helio, para dejarlo volar.
Empezad a armaros de paciencia con nosotros y nuestra empalagosidad...y sinó, ¡pues haberlo pensado primero! Quizás si intentaráis no ser tan monos...

Y es que, entre tantas opciones como hay en este mundo para intentar acertar con el mejor regalo para haceros yo, me he currado esta fórmula para regalaros a cada uno de vosotros, el dibujo que mejor se adapta a vuestra inicial, en un intento de hacer algo tan único e irrepetible como vostros mismos y encima, hecho a mano (aunque con el corazón).

No puedo saber aún, si os gustará mi idea...pero es que vosotros a mi ¡me encantáis!

PS: Muy pronto aceptaré encargos personalizados. Coming soon, en mi tienda Etsy (en preparación)


diumenge, 5 d’octubre del 2014

Carta d'un gos, als seus voluntaris (amb final molt feliç)



Quan vaig obrir els ulls de matinada, gairebé vaig tenir la certesa que sense adonar-me del moment crucial, devia haver creuat l'arc de Sant Martí (la metàfora que alguns humans useu, per referir-vos a la mort dels gossos que estimeu).
Com ha estat? Em vaig preguntar; He traspassat mentre dormia? Coi, ja sabem que aquestes coses passen, i jo sóc gran i he vist de tot, en la meva llarga vida de gos.

Amb la poca llum que entrava per la finestra, vaig mirar detingudament el meu voltant; allí estava jo, mandrosa i tranquila, ajaguda en aquell llitet còmode i un pèl petit, que no feia olor ni de mi, ni de res. Tot estava calmat i asèptic. Fins i tot el terra era sec i lluent, i no se sentia ni un lladruc; I el més sorprenent de tot, no hi havia rastre per enlloc, d'aquella odiosa boira baixa que tants anys m'havia seguit a tot arreu.

Definitivament, o havia traspassat o estava en mig d'un somni molt, molt estrany...

Al intentar aixecar-me però, el mal als ossos i la gana, em van confirmar per fi, que estava equivocada i que per força, encara seguia al món dels vius.
Vaig començar a retornar lentament a la realitat i només llavors em va venir al cap, el llarg viatge en cotxe que m'havia portat fins aquí; cargolada damunt la manta amb olor de gos del seient del darrera, i d'aquella gent que assentats al davant d'esquenes a mi, es giraven tot sovint durant el trajecte i em deien amb veu calmada: bonica...bonica, com si no sabéssin el meu nom, una vegada i una altra.

I en aquest punt, vaig ser capaç de recordar el minut zero; quan vaig veure per últim cop les vostres cares emocionades, sense que jo puguès entendre el perquè, tot dient-me Adéu; Veu anar sortint un per un, a desitjar-me sort, a les portes de la Protectora, esperant que per fi, el vostre somni es fés realitat. I llavors, us vaig seguir mirant desde dins el cotxe fins que us veu fer petits, tan petits, que a través de la finestra del darrera, ja no us podia distingir.

Jo, hauria estat incapaç de somiar en res semblant a això...i per això, us en dono les gràcies.
I és que, us trobo a faltar molt, moltíssim; però no patiu. Que no estic trista.

Vosaltres, m'heu cuidat, alimentat i estimat cada un dels dies d'aquests darrers 8 anys de la meva vida, quan de joveneta vaig anar a parar a la Protectora, o la que fins ara era, la meva única casa.
M'he fet gran al vostre costat, i ara que m'he convertit en una venerable àvia de 13 anys, us vau prometre que no podia passar ni un dia més, sense que conegués la comoditat d'una casa, un llit tou i unes atencions, que vosaltres no em podieu donar per bé, que heu fet més del que cap altre ser hauria pogut fer.

I ara ja sé, que aquí també seré feliç, a pesar d'enyorar-vos...perquè aquí em necessiten i sento que m'han fet un lloc al seu cor, del que n'estic molt orgullosa. Bé, sincerament m'agradaria dir que també voldria un lloc al seu sofà, però això, ja és més complicat.
Així que ells s'hi aixequen, corren a tapar-lo amb unes cadires al damunt, i ja no queda gens d'espai per a mi. No trobo la manera de demanar-los que les treguin, però veient que vosaltres hi teniu tanta traça per adivinar el que jo vull...no em farieu pas aquest darrer favor?

Un mil.lió de gràcies amics i amigues voluntaris...tan de bò la resta de companys peluts de la gossera, tinguin la mateixa sort que jo i trobin uns humans que els facin un lloc a casa seva, i també al seu cor.

Jo ja ho sabia de sobres, però ho volia tornar a dir: la vostra feina és única i impagable.


Diana

La Diana, ha estat un regal per a nosaltres. Enteneu perquè porta un llaç, ara?

CARTA DE UN PERR@, A SUS VOLUNTARI@S (CON FINAL MUY FELIZ)


Nada más abrir los ojos de madrugada, tuve la certeza de que sin darme cuenta del momento crucial, debía haber cruzado el arco iris (la metáfora que los humanos usáis para referiros a la muerte de los perros que amáis).
Como ha sido? Me pregunté; He traspasado mientras dormía? Caramba, ya sabemos que estas cosas pasan, y yo ya soy mayor y he visto de todo, en mi larga vida de perro.

Con la poca luz que entraba por la ventana, pude fijarme en mi alrededor; allí estaba yo, perezosa y tranquila, acostada en una cama cómoda, aunque un poco pequeña, que no olía ni a mí, ni a nada. Todo estaba calmado y aséptico. Incluso el suelo estaba seco y brillante, y no se oía ni un ladrido; Y lo más sorprendente de todo, no había rastro por ninguna parte, de esa niebla odiosa que durante tantos años me había estado siguiendo a todas partes.

Definitivamente, o había traspasado o estaba en mitad de un sueño muy, muy raro...

Pero al intentar levantarme, el dolor de huesos y el hambre, me confirmaron por fin, que estaba equivocada y que por fuerza, aún seguía en el mundo de los vivos. Empecé a volver lentamente a la realidad y sólo entonces me vino a la cabeza, el largo viaje en coche que me había llevado hasta aquí; hecha un ovillo sobre la manta que olía a perro del asiento de atrás, y aquella gente que sentados delante pero de espaldas a mí, se giraban a menudo durante el trayecto y me decían con voz calmada: bonita...bonita, como si no supieran mi nombre, una y otra vez.

Y en ese momento, fui capaz de recordar el minuto cero; cuando vi por última vez vuestras caras emocionadas, sin que yo pudiese entender el porqué, que me decían Adiós; Fuistéis saliendo uno por uno, a desearme suerte a las puertas de la Protectora, esperando que por fin vuestro sueño se cumpliera. Y entonces, os empezastéis a hacer pequeñitos, pequeñitos...hasta, que desde la ventana de atrás, ya no os pude distinguir.

Yo, habría sido incapaz de soñar nada parecido a esto...pero os doy las gracias por haberlo deseado por miY es que, os echo mucho, muchísimo de menos; pero no sufráis, que no estoy triste.

Vosotros, me habéis cuidado, querido y alimentado cada uno de los días de estos últimos 8 años de mi vida; desde que de de jovencita fui a parar a la Protectora o la que para mi era hasta ahora, mi única casa.  
Me he hecho mayor a vuestro lado, y ahora que me he convertido en una venerable anciana de 13 años, os prometistéis que no podía pasar ni un día más, sin que conociera la comodidad de una casa, una cama blanda y unas atenciones, que vosotros no me podíais dar, a pesar de haber hecho más de lo que nigún otro ser hubiese sido capaz.

Y ahora por fin sé, que aquí también seré feliz, a pesar de la añoranza que siento a veces.. porque aquí me necesitan y siento que me han hecho sitio en su corazón, que es algo de lo que me siento muy orgullosa. Bueno, sinceramente me gustaría añadir que también querría un sitio en su sofá, pero eso ya va a ser más complicado.
He notado, que en cuanto ellos se levantan, corren a taparlo con unas sillas por encima, y ya no queda espacio para . No encuentro la manera de pedirles que las quiten, así que viendo que vosotros tenéis tanta maña para adivinar lo que yo necesito...no haríais por mi, este último favor?

Un millón de gracias amig@s...solo deseo que el resto de compañeros peludos de la Protectora, tengan la misma suerte que yo y encuentren unos humanos que les hagan un lugar en su casa, y también a su corazón.

Yo ya lo sabía de sobras, pero lo quería volver a decir: vuetro trabajo y dedicación, es único e impagable.

Diana

dilluns, 8 de setembre del 2014

Una passejada amb la Maria

Apunteu-vos a la lluita contra el Càncer infantil.


La Maria, la filla d'uns amics propers, hauria fet divuit anys el proper 28 de Setembre si l'any 2009 el Càncer no se l'haguès emportat, d'una manera tan injustament prematura.

La seva família, ha engegat una iniciativa en aquesta data tan especial per a ells, que m'agradaria molt compartir amb tots vosaltres i ens convoca, a tothom qui vulgui, a fer una caminada a Sant Julià de Cerdanyola per recaptar fons per avançar en el tractament del càncer infantil. Aquest és el regal que la seva família, vol fer-li a ella.
El preu de la inscripció és de 5 euros per persona (que són íntegrament per l’obra social de Sant Joan de Déu) però també s'hi poden fer donatius, doncs el 70 % del pressupost per investigació sobre càncer infantil és privat.

La malaltia i la mort de la Maria van ser un un fet devastador per a la família i els amics, però el dia 28 tenim l'oportunitat de contribuïr a vèncer aquesta enfermetat, amb un nou granet de sorra i pels qui la vam conèixer, a més, expressar la nostra estima a ella i a la seva família. Afegiu-vos-hi.

Maria, mai t'oblidarem.

Tota la info, aquí.

dilluns, 4 d’agost del 2014

Una capsa plena de festa!

Portada del programa d'enguany © Carme Sala. Tots els drets reservats.


Amb l'arribada de la calor, una de les primeres coses que em vénen al cap, és com resoldre la portada del programa de la Festa Major de Rocafort, el poble on estiuejo desde que tinc ús de raó.
Us vinc a ensenyar la d'enguany, a veure què us sembla. Espero que us agradi.

La capsa màgica, un cop oberta el dia 13 d'agost, promet repartir festa i diversió per a tots. Serà qüestió de comprovar-ho.

Bon estiu a tots!!!

dimecres, 11 de juny del 2014

Benvenuto Teo!

Entrega especial en curs, al pas fronterer entre França i Itàlia,
dissabte passat.

Tan de bo, totes les empreses de missatgeria fóssin tan eficients com la que a França es cuida de fer arribar els nadons a bon port. Sigui, allà on sigui el port.

El Marcel i la Laura van decidir dissabte passat, fer una escapadeta a Itàlia desde Grenoble, el lloc on viuen desde fa un any i mig. Una petita i inofensiva excursió de cap de setmana, a un mes llarg vista del naixement del seu primer fill, el petit Teo.
Imagineu-vos l'escena: una parella jove, un cotxe i un cap de setmana de llibertat i esbarjo pre-maternal, per endavant...que més es pot demanar?

Dubto que trencar aigues, fós res que entrés en els seus plans just per aquell dissabte. I tot i així, estimat Murphy, va passar.

Es veu que en Teo, tenia altres plans i es frissava per arribar abans; i com que no s'ho va voler rumiar dues vegades, li va demanar a la cigonya que tenia assignada per al seu repartiment que agafés el GPS o el que li fés falta i es disposés a trobar a qualsevol preu als seus papes, als que tantes ganes tenia de conèixer.
I els va trobar, oi tant que sí!

El Teo, ja és el membre més nou de la nostra família; un preciós vuitmesó nascut a Itàlia, de pares catalans ocasionalment traslladats a França, que està fent -ell tot solet- les delícies a tots els parents d'aquesta banda del mapa, pel moment només en versió wasap.
Nosaltres, li volem donar una grandíssima benvinguda, al més impacient de la família, i aprofitem per felicitar als novíssims pares que suposo ja s'han refet del ensurt i als quatre avis, que es van desplaçar cap allà tan bon punt, les aigües van sortir de mare...i mai millor dit. 

La propera vegada, que em trobi l'avís d'un missatger que ha passat per casa meva i no m'ha pogut entregar un paquet perquè jo estava "absent", comprant pa ratllat a dues cantonades, els recriminaré que els seus serveis d'entrega, no estiguin a l'alçada dels de França. I punt.

T'estimem un munt, Teo. Benvingut al món!




BENVENUTO TEO

Ojalá todas las empresas de mensajería fueran tan eficientes como las que en Francia se ocupan de hacer llegar a los bebés a Buen Puerto. Sea donde sea, que esté el Puerto.

Marcel y Laura este pasado sábado, decidieron hacer una escapada a Italia desde Grenoble, la ciudad donde viven y trabajan desde hace año y medio. Una pequeña y aparentemente inofensiva excursión de fin de semana, a un mes y pico vista, del nacimiento de su primer hijo, Teo.
Me imagino la escena: una pareja joven, un coche y un fin de semana de libertad y recreo pre-maternal por delante...que más se puede pedir?

Dudo que romper aguas, fuera nada que estuviera en sus planes justo ese fin de semana; Pero aún y así querido Murphy, ocurrió.

Se vé que Teo, tenía otros planes y se impacientaba por salir, y como no quiso pensárselo dos veces, va y le pide a la cigüeña que tenía asignada para su reparto, que se comprara un GPS o lo que hiciera falta y se dispusiera a encontrar a sus papis, fuera como fuera.
Y los encontró, vaya que sí.

Teo, es hoy el miembro más joven de mi familia; un precioso ochomesino nacido en Italia, de padres catalanes, afincados en Francia ocasionalmente, que ya está haciendo -él solito- las delicias a los parientes y amigos que habitamos a este lado del mapa, por ahora solo en versión wasap.
Nosotr@s le queremos dar desde aquí, una calurosa bienvenida al miembro más impaciente de la familia y ya aprovechamos para felicitar a los novísimos padres (que ya deben haberse recuperado del susto) y a los 4 abuelos que salieron pitando en su dirección, tan pronto como supieron que las aguas se habían salido de madre...y nunca mejor dicho.

La próxima vez, que me encuentre el aviso de un Mensajero en mi puerta, que no haya podido entregarme un paquete durante mi ausencia, por haber ido solo, a por pan rallado a dos manzanas de mi casa, les recriminaré que sus servicios de entrega no estén a la altura de los de Francia. Y punto.

Te queremos un montón Teo; Bienvenido al mundo!


dilluns, 21 d’abril del 2014

Princesa busca bàner

http://comolaprincesadelguisante.blogspot.com.es/
Hall del Castell


http://comolaprincesadelguisante.blogspot.com.es/

Una de les princeses més estimades de la blogosfera, amb qui comparteixo una gran amistad i la creació de dos llibres, em va comentar fa poc que les parets del Hall del seu estimat Castell, començaven a acusar el pas del temps i que els frescos que la guarnien començaven a descolorir-se.
Preocupades per la imatge -com som les dues- ens vem posar a treballar conjuntament;
Vem triar paper nou, i teles que conjuntéssin, vem tapissar cadires, i ventilar aquest petit espai que dóna la benvinguda a tots els visitants, que s'acosten a visitar-la.
Ella, sap millor que ningú com fer sentir còmode als seus hostes, de manera que el bàner havia d'anar en consonància.

Jo no sé si he aconseguit expressar tantes coses en tan poc espai, però el que es cert és que, la Princesa que buscava bànner, ja l'ha trobat.

Ha estat un gran honor ajudar-la; No tothom pot presumir de l'etiqueta honorífica que m'ha concedit i que engantxaré ben visible a un costat de la maleta, amb allò de "by appointment to her Majesty the Princess of the Pea".




PRINCESA BUSCA BANNER

Una de las princesas más queridas de la blogosfera, con quien comparto una gran amistad y la creación de dos libros, me comentó recientemente que las paredes del Hall de su Castillo, empezaban a acusar el paso del tiempo y que los frescos que la decoraban, habían empezado a perder color.
Preocupadas por la imagen -como somos las dos- nos pusimos a trabajar conjuntamente;

Escogimos papel pintado nuevo y telas que conjuntaran con él, tapizamos sillas y ventilamos el pequeño recinto que da la bienvenida a todo el que se acerca a visitarla.
Ella sabe mejor que nadie, cómo hacer sentir cómodos a sus huéspedes, de manera que inexcusablemente el banner debía ir en consonancia.

No puedo asegurar que haya conseguido expresar tanto, en tan poco espacio, pero lo cierto es que la Princesa que buscaba banner ya lo ha encontrado.

Ha sido un honor ayudarla; No muchos pueden presumir de tener la famosa pegatina real que yo pondré bien visible en mi adorada maleta, dónde reza aquello de "by appointment to her Majesty the Princess of the Pea".

divendres, 21 de març del 2014

3, 2, 1, 0...Mónpetitindi, ja és aquí!

http://www.monpetitindi.com/contacta.html 
 
http://www.monpetitindi.com/contacta.html

http://www.monpetitindi.com/contacta.html



No cal ser molt observador, per adonar-nos que estem vivint el gran moment dels tallers de manualitats; L'efervescència del "fes-ho tu mateix" (o Diy -do it yourself- com diuen ara) està en el seu punt més àlgid i tot i aquest panorama de tallers i botigues a cada cantonada, encara ha sorgit una marca nova disposada a oferir alguna cosa més, al petit artesà en potència que tots portem dins;

Pels qui dubteu, heu de saber que la Sónsoles, (ànima i mare de Mónpetitindi), és psicòloga de base i professió i ha passat més d'una dècada aprenent les tècniques artesanes i creatives, que li servien inicialment com a teràpia per guarir alguns dels conflictes emocionals més habituals dels pacients que la visitaven, i amb molt d'èxit, cal afegir; Fins que va adonar-se del potencial del que tenia entre mans.
Així que, captivada per tot aquest món va fer el salt, va extendre aquesta inquietud pedagògica a tots els públics...dels més petits als més grans.
A més dels kits de diferents dificultats, que comercialitza i que anirà ampliant al llarg d'aquesta temporada, també ofereix diferents tallers itinerants majorment a la província de Barcelona, on poder aprendre i desenvolupar tècniques de tota mena, (i us asseguro, que en domina unes quantes) a tot aquell que hi estigui interessat.

Aviso que la seva energia i il.lusió, són contagioses; Creieu-me, que sé què em dic!
Al seu web, hi trobareu informació i si voleu, podeu subscriure-us al seu newsletter per estar al corrent de tot o contactar-la per adquirir els kits, que amb tanta cura prepara.
Són exclusius, d'aquesta marca, que he tingut el plaer de dissenyar i de la que us en deixo una petita mostra dels seus elements de papereria. A veure què us sembla!

Fins Diumenge 23 de Març, podeu trobar-la a la Fira del Patchwork de Sitges, però ja us avanço ara, que la trobareu aviat, en moltes fires més. No friseu, que us tindré informats.




 3, 2, 1, 0...MÓNPETITINDI YA ESTÁ AQUÍ!

No hace falta ser muy observador para darnos cuenta que estamos viviendo el gran momentazo de los talleres de manualidades.
La efervescencia del hazlo tu mismo (Diy -do it yourself- para los entendidos) está en su punto más álgido y a pesar de este panorama repleto de tiendas y talleres a cada paso, todavía ha surgido una marca nueva dispuesta a ofrecer alguna cosa más al pequeño artesano en potencia que todos, llevamos dentro.

Para los que no me creáis, tenéis que saber que Sónsoles (alma y madre de Mónpetitindi) es psicóloga de base y profesión y ha pasado más de una década aprendiendo distintas técnicas artesanas y creativas que luego usaba como terapia para combatir algunos de los conflictos psicológicos más comunes, que llegaban a su consulta, y con mucho éxito, además. Así, descubrió el enorme potencial que tenía entre manos.
De modo que cautivada por éste mundo, dió el salto y extendió su inquietud pedagógica a todos los públicos...de los más pequeños a los mayores.
Además de los kits que comercializa y que irá ampliando a lo largo de esta temporada también ofrecerá distintos talleres itinerantes mayormente en la Provincia de Barcelona, dónde se podrá aprender y disfrutar de técnicas de todo tipo (os aseguro que las conoce casi todas) a todo aquel que tenga interés.

Aviso, que su energía e ilusión se contagian facilmente...¡y sé de lo que estoy hablando!

En su web, encontraréis más información y si os interesa subscribiros a su newsletter para estar al corriente de todo o contactar para adquirir los kits que con tanto cariño prepara.
Son diseños exclusivos de su marca, la que he tenido el placer de diseñar, y de la que os dejo una pequeña muestra de sus elementos de papelería. ¡A ver que os parece!

Hasta este Domingo 23 de marzo, podréis encontrarla en la Feria del Patchwork de Sitges, pero ya avanzo que la encontraréis en muchas ferias más del sector de las manualidades...no sufráis que ya os iré informando.

dilluns, 17 de març del 2014

Càsting de iaies

© Carme Sala, tots els drets reservats.


Estic segura que ningú adivinaria, que sota l'aparent calma d'aquest bloc, passen coses tan curioses com per exemple, aquest càsting d'àvies.
I tot i que encara no puc desvetllar de què es tracta el projecte que tinc a les mans, sí que em vé de gust, compartir una de les parts més divertides amb què m'he trobat: la de presentar les aspirants.

Els responsables de l'operació, ja van sotmetre a judici aquestes tres senyores amb uniforme de cuinera i van escollir la guanyadora, que a hores d'ara, té una agenda "apretadíssima" complint amb el contracte que va signar.
Les dues que van quedar fora, han tornat a les seves respectives ocupacions sense rencúnies i amb tota l'esportivitat del món. Tanta esportivitat,  que em consta que cada dilluns a la tarda, queden per comentar la jugada, davant una xocolata desfeta i una ensaïmada.

Un dia d'aquests, m'afegeixo al berenar.



CÀSTING DE ABUELAS

Estoy segura que casi nadie adivinaria, que bajo la aparente calma de este blog ocurren cosas tan curiosas como por ejemplo, este cásting de abuelas.
Y a pesar de que, no puedo ni debo desvelar de qué se trata el proyecto que tengo entre manos, sí que me apetece un montón compartir con vosotr@s uno de los momentos más divertidos con que me he encontrado: el de presentar a las aspirantes.

Los responsables de la operación, ya sometieron a juicio a estas tres señoras con uniforme de cocineras y escogieron a la ganadora, que a estas alturas ya puede presumir de una apretada agenda cumpliendo con las obligaciones del contrato que firmó. Las dos que quedaron fuera, han vuelto a sus respectivas ocupaciones sin rencores y con toda la deportividad del mundo.
Tanto es así, que me consta que cada lunes por la tarde, se reúnen para comentar la jugada ante una taza de chocolate espeso y una ensaimada.
El día menos pensado, me uno a la merienda.


dimecres, 29 de gener del 2014

El talent de Dan Cassaro

Imatge d'aquí




Hi ha gent que en el repartiment de talent, sembla haver arrambat amb tot...tenen el seu, i fins i tot el que ens pertocaria als altres. Això, és el que he pensat en veure el Portfolio d'aquest grafista i il.lustrador de Brooklyn;

No només és l'autor d'una llarga llista de treballs espectaculars (entre ells molts gifs animats de MTV), sinó que a sobre, se sap vendre la mar de bé amb aquesta promo tan moderneta com dinàmica.
Ara, per culpa seva, el meu portfolio em sembla la cosa més sosa del món, i ja m'estic posant les piles intentant aprendre a tocar una armònica de joguina, per fer-me ni que sigui una petita banda sonora original, amb què muntar-lo...que no estem per multes i l'Sgae, no perdona res.

Enjoy!