dilluns, 29 novembre de 2010

Per fi arriba 6è!

Disseny del Calendari de 6è, per recollir fons pel seu viatge.
Diseño del Calendario de 6º curso para recaudar fondos para su viaje.



Aquest any, per la majoria de nens de la franja dels 11 anys, ha arribat el gran moment: Per fi són a 6è!
El darrer curs que molts faran a l'Escola, que els ha vist créixer.

És un curs, complexe, diuen els mestres més bregats...rebeldia, hormones, lideratges.  Se senten com el  col.lectiu d'alumnes, més veterà i respectat de l'Escola.
Ja desde el primer dia de curs, es respira l'aire de: "Ei! Que això s'acaba!".
Una espiral, que dia a dia es va fent més gran i que ha de culminar, en les Colònies de Fi de Curs i la Festa de Cloenda, si tot va bé.  

Després els més grans, marxaran de l'Escola per arribar a un Institut, on els tocarà de nou, ser els més petits...
Però no cal córrer, tot arribarà, de moment mirarem de preparar-nos perquè aquesta espiral d'aconteixements no els engoleixi, sinó que doni cabuda a tot allò que els ha d'ajudar a sortir disparats cap un curs nou, amb la preparació adeqüada i el cap (dins del què sigui possible) sobre les espatlles, sense oblidar res...missió impossible?

Pares, alumnes...tots als vostres llocs: comença la compta enrera, 3-2-1...


¡Por fin 6º! 

Este año, para la mayoría de niños de la franja de los 11, ha llegado el gran momento: ¡Por fin están en 6º!.
El último curso que muchos harán en la Escuela que les ha visto crecer.

Es un curso complejo, según los maestros más curtidos: rebeldía, hormonas, liderajes... Se sienten como el colectivo de alumnos más veterano y respetado de la Escuela. Y ya, desde el primer día se respira en el aire un ambiente de "¡Eh! Que ésto se acaba".
Una espiral, que día a día se hace mayor y que ha de culminar con la Colonias de Fin de Curso y la Fiesta de Despedida, si todo va bien. 

Después los mayores, marcharán del Colegio para entrar en el Instituto, dónde les tocará de nuevo ser, los más pequeños.
No hay prisa, todo llegará. De momento intentaremos estar preparados para que esta espiral no les engulla, sinó todo lo contrario, con la preparación adecuada y la cabeza (dentro de lo posible) encima de los hombros. Sin olvidar nada...¿Misión imposible?

Padres, alumnos...todos a sus sitios: empieza la cuenta atrás, 3-2-1...

27 comentaris:

  1. Imagino com se sent una mare de nena de 6è. Però cap com tu amb aquesta capacitat per resumir en un dibuix tantíssimes coses com et passen quan tens entre 11 i 12 anys. Felicitats, a totes dues.

    ResponElimina
  2. Aixó és de felicitació: a la mare i a la filla; una nova vida , un canvi, que sempre és bo i aquesta il.lustració, que, com diu l'Ana, ho resumeix tot.

    Feliç setmana!

    ResponElimina
  3. un dibuix precios, com sempre
    Sòc pare delegat i em toca preparar la festa de fi de curs i vendre números de loteria. No sé en que pensava quan em vaig presentar. Socors!

    ResponElimina
  4. No dubto que amb un calendari així obtindreu els fons necessaris :)

    ResponElimina
  5. Felicitats per la il.lustració..Quant estàs inpirada es nota....
    Ah! Ves preparant la del proper any.

    ResponElimina
  6. ANA PRINCESA DEL GUISANTE: Gràcies Ana. Això de tenir una estudiant a casa, taaaaan gran, val la pena viure-ho.
    Ahir, precisament debatiem quan tindrà lloc, el primer berenar amb amigues/sense progenitors i fora de casa.
    El regateig per les dues bandes, va ser memorable!
    ;-)


    OLGA-MES CAPRICES BELGES-: M'he deixat algun detallet, no et pensis...el rimmel, el coloret, les revistes de moda, els actors guapos, les xuxes, les polseres (de-goma-de-pollastre) de colors, les Blythes...però llavors més que un 6, hauria hagut de fer una serpentina infinita. I això, no podia ser ;-p


    ARIS: Benvingut a les Comissions de 6è, aquí tens una homòloga! El proper cop que ens veiem, intercanviarem números de Loteria per Calendaris. Fa?
    Petons


    CLÍDICE: Jo hi he posat tota l'ànima...però ara, toca sortir a vendre! Quants t'en guardo? Mira que encara belluguen! NENA, ME LOS QUITAN DE LAS MANOS!!! ;-D
    Petonets!



    MISTERAL: Gràcies per la floreta Míster. Déu t'ho pagui!
    Ara que ho dius, de cara al proper curs, podriem fer algun disseny basat en una foto...no coneixes pas cap fotògraf? jajajajaja!
    Smuicks!

    ResponElimina
  7. si, si, intercanvi! Encara no tinc els talonaris, que s'estan imprimint. Nosaltres sortajem una Panera de més de 100 euros!

    ResponElimina
  8. ARIS: Doncs guarda-me'n 2!
    Jo encara no sé dir-te, què se sortejarà amb els calendaris...però mira...d'entrada t'emportes un calendari i un autèntic disseny de Carme Sala ;-)
    ...si a sobre cau un pernil, posem pel cas, què més es pot demanar?

    ResponElimina
  9. Es fantàstic Carme està ple de colori vida com els nens i nenes de 6e.....molts petonets plens de trapelleries....muak

    ResponElimina
  10. Uf, això amb la primera ja ho vaig viure l'any passat. D'aquí tres anys tornarem a repetir l'experiència amb la petita!

    ResponElimina
  11. LA PINTORETA: Gràcies Carol. De moment a les nenes de 6è, sembla que ha agradat...ara em tocarà sondejar al col.lectiu masculí, que a més, és majoria!
    Petonets!



    GALDERICH: Jo repeteixo, si tot va bé, just d'aquí a un any, doncs les meves nenes, només es porten 13 mesos!
    O sigui, que ben mirat, això només és un escalfament!
    :-)

    ResponElimina
  12. Quina sort que tenen de tenir-te de mare col·laboradora...
    A mi em toca l'any vinent...

    ResponElimina
  13. EULÀLIA MESALLES: Mentre no em demanin que surti en una obra de teatre o que em despulli per un calendari!! jajajaja!
    Jo si tot va bé, l'any vinent repeteixo...si vols ja intercanviarem números de loteria! :-)

    ResponElimina
  14. Quina xulada de portada de calendari! Pot ser que hagi vist un ovni???
    Que n'hi ha d'ovnis per allà al cole? :)
    El que més m'ha agradat és que l'alumnat d'aquest cole veig que és molt esportista.
    Trobo que aquesta edat és una edat complicada per a peques i grans; a veure l'insitut com va...
    petons,

    ResponElimina
  15. MELOENVUELVEPARAREGALO: Ah! La nau? Imprescindible, per començar a explorar aquest Univers enorme, que s'obre davant seu ;-p

    Aquesta edat, deixant de banda la rebeldia creixent que hem d'aprendre a capejar els pares, també pot ser molt divertida, i els esports sempre ajuden a rebaixar la tensió!

    :-) B7

    ResponElimina
  16. ayyy que recuerdos! jejeje
    unos bonitos dibujos!!

    ResponElimina
  17. REPORTERO DE LLUVIA: En mis tiempos como mucho se sorteaba un jamón...para costear parte de los gastos del ansiado viaje, a Palma de Mallorca!
    :-p

    Petons

    ResponElimina
  18. Això, això, no cal correr, que a Primària es viu molt bé! Vosaltres aneu preparant-vos per a l'aterratge al planeta ESO...
    I la il·lustració, en la línia habitual: genial! Ep, tot i que el to de vert em descoloca una mica :)

    ResponElimina
  19. LEBLANSKY: Ja voldria jo que l'escola s'allargués un parell d'anys més, però...en fi, el cohet ja escalfa motors, i el planeta ESO, no para d'emetre senyals! jejeje!

    Això del verd, només es justifica pel color de les samarretes que es faran a continuació. I aquest era el color per eliminació (ningú volia repetir color)...ais, ja em va donar dubtes a mi ja...

    Ben tornat a casa!
    :-)

    ResponElimina
  20. lovely blog

    http://farnelldoodles.blogspot.com/

    ResponElimina
  21. Ei, t'enviat un missatge amb els 2 números de loteria!

    ResponElimina
  22. FARNELL DOODLES: And yours too! Your prints are cool...I'll follow you!
    ;-)



    ARISTOFELES: Ei, gràcies! Jo també t'he enviat un correu...Ja em diras!
    :-)

    ResponElimina
  23. jaja! Ogait está pasando por eso! :D

    ResponElimina
  24. Qué raro se me hace que eso sea en 6º, para mí era en 8º (de EGB) y has descrito perfectamente todas las sensaciones que uno tenía en 8º. La ilustración preciosa y dulce, como siempre.
    Bss!

    ResponElimina
  25. MR.SPOQUI: ¿Recaudando fondos para el viaje de fin de curso? Mucha suerte y feliz viaje, entonces!!! :-)
    Un abrazo grandote


    MISS MARBLE: Sí, ahora todo ocurre dos años antes...a mi me da mucha penita verles marchar al instituto de los mayores...con lo críos que son!
    Es como pegar un estirón de golpe...

    Gracias bonita, me encanta leerte por aquí!
    Besos

    ResponElimina
  26. Quina xulada!! Ets una artistassa! Divertit, fresc, ho té tot, quina enveja, a mi se'm resisteixen els cartells ;)
    Petonets!!

    ResponElimina
  27. LYN NEWHOUSE: Doncs jo apostaria, a què et sortirien xul.líssims! Tot és trobar el tema que et sedueixi :-D

    Moltes gràcies guapa!

    ResponElimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!