Tinc una germana, mig poeta mig florista a qui no se li escapa mai cap detall. També és cuinera, i modista, o enfermera quan cal.
Brous o embastes, rams de flors o guisats, no en té ni idea del què és la mandra, si el que es tracta és de donar un cop de mà.
Però de totes les habilitats, que ja porta un temps practicant, la que va aprendre primer va ser la de matinar, per exprémer bé la jornada i arribar a tot arreu sense ni haver-se de despentinar.
Avui fa anys, i no ho volem passar per alt (seria un pecat dels grans, no agraïr-li tants detalls).
M Alba, a generosa i atenta, no et guanyarem mai això està clar, però avui, seu una estona, fés el mandra i deixat mimar que demà, el sol igual que tu es llevarà molt, molt aviat.