Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fotografia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fotografia. Mostrar tots els missatges

diumenge, 1 de juliol del 2018

Perquè és una xica excel.lent! (i sempre ho serà)


Us presento la meva germana Imma. Avui fa anys i a mi, com a germana petita seva amb agraïment i carinyo pels anys que hem passat en comú, em vé de gust fer-li aquest post honorífic a La Maleta, amb el que li vull dir que estic encantada de tenir-la aprop i que de poder escollir germana en cas de reencarnació en properes vides, no dubtaria ni un instant en repetir amb ella. 

Metòdica, perfeccionista i perapunyetes com cap altre (obligatòria pinzellada crítica per equilibrar els compliments) és una noia estupenda es miri com es miri; si ja la coneixeu i us la trobeu avui no badeu i feliciteu-la com cal! I si no la coneixeu, fixeu-vos bé en la foto...tot i haver crescut i posat anys al damunt, segueix tan bonica i eixerida com aleshores -que ja és dir- així que fora excuses i a veure si fem realitat el famós l'eslógan de "si un desconocido te regala flores"...

Sapigueu que en un sondeig de popularitat realitzat recentment a través del internet i pels carrers del seu veïnat, 5 de cada 4 persones enquestades van declarar: "Sí, no hi ha dubte, la Imma és una xica excel.lent!"

Felicitats bonica!

dimecres, 7 de febrer del 2018

Meine Kabinenkoffer (la meva maleta de cabina)


De la meva darrera visita a Frankfurt, dos dies per feina i dos dies pel meu conte (aprofitant que ja hi era), n'he tret la conclusió que no em faria res passar-hi entre quatre i quaranta dies més, per acabar de fer-me una idea del que podria ser viure aquí (fantasia recurrent que aplico allà on vaig). Però com que no ha estat el cas, amb el què tinc ja m'apanyo per a fer un resumet del que m'ha agradat més de la ciutat per si a algú li pot servir de res.

Així que voilà, la meva Mini guia (totalment prescindible) per visitar Frankfurt amb poc temps

1. Frankfurt a peu

Ni metro ni bus. Definitivament aquesta és la millor manera per descobrir racons i establiments petits d'abast local amb personalitat pròpia que donen deu mil patades als gegants globals que omplen les ciutats d'arreu del món com Starbucks, Zaras i Ikeas de torn.
Així, anant del punt A al C, us topareu amb llibreries de segona mà, antiqüaris, forns de pa o curiosos restaurants vietnamites amb aforament per a 5 persones màxim dels que no veureu enlloc més; que dic jo,  ja que som a tants quilòmetres de casa es noti, vaja.

2. Goethe Haus

Per admiradors de Goethe o no, la visita a la Haus on va néixer val la pena. Els salons decorats amb papers pintats i tota classe de meravelles us farà sentir com si fóssiu dins una casa de nines de mitjans del s. XVIII. Lògic que amb tant confort el petit Goethe es pugués centrar en cultivar la sensibilitat que el va fer, més que famós, famosíssim a jutjar per l'enorme quantitat de retrats, bustos i escultures a la seva figura que hi ha a tot arreu.
D'haver viscut avui, Goethe tindria un instagram més plè de selfies que les Kardashians. No exagero; a la botiga del Museu hi trobareu una figureta de Playmobil en honor a la seva figura...un detall de bon gust que en matèria de souvenirs sempre és d'agraïr.

3. Fauna

La segona ventatja de caminar per la ciutat, és descobrir la seva fauna urbana:

En primer lloc, els corbs: la permanent companyia d'aquestes aus negríssimes i sorolloses que grallen sense parar desde arbres i teulats acaba sent simpàtica i tot. Són els responsables de reforçar l'estranya però agradable atmòsfera gòtica de la ciutat.
En segon lloc, el pardal assetjador de terrasses; no sigueu rancis i compartiu les molletes del vostre bretzel amb els típics pardals urbanites en versió súper-descarada. No temen la presència humana i són els "gorrons" més cuquis del planeta.
I en tercer i quart lloc, la comunitat de conills i esquirols de parc; Idèntics als nostres però evolucionats com els pardals per fer vida de ciutat i sobreviure entre l'espècie humana; sempre és una alegria trobar-te'ls estirant orelles i potes en una zona ajardinada amb tota naturalitat, igual que faries tu després d'una migdiada sota uns matolls.

4. Main

L' Eiserner Steg o pont de ferro és un dels diversos ponts que creuen el riu Main. Li diuen de ferro encara que en realitat és d'acer, fet que li permet d'aguantar estoïcament la ferralla acolorida dels candaus que els milers d'enamorats hi deixen cada dia, clàssica i típica tonteria que deu donar més d'un maldecap als serveis de manteniment del pont. El passeig fluvial al capvespre és espectacular. 

5. Caricatura Museum

Sorprenent i diminut museu dedicat al humor gràfic. Potser no a tothom li semblarà una visita imprescindible però amb les seves exposicions itinerants i la seva botiga al interior per a mi el Caricatura Museum va ser com entrar en un petit temple de reconeixement als dibuixos d'humor i els seus autors. Amen.

6. Gastronomia 

No només de cervesa i bretzels viuen els alemanys; la majoria de bars serveixen cafès expresso fets "a la italiana" i la reposteria que l'acompanya és temptadorament deliciosa. El Metropol Kaffeehaus am Dom a tocar del Museu de la caricatura és un local lluminós i clàssic d'atmòsfera bohemia on podeu demanar un tall de pastís de pastanaga o de llimona amb merenga per maridar el cafè, que si camineu com cal ja us anirà bé per recarregar energia.
Al barri de Bornheim, per degustacions més alcohòliques trobareu moltes tavernes i sidreries als voltants de Berger Straße on podeu tastar l' Apfelwein (sidra artesana) i acompanyar-lo amb especialitats culinàries alemanyes segons el vostre pressupost. I si sou vegetarians, a pràcticament tots els locals gastronòmics tenen un apartat de plats sense carn, sigui pizzeria de barri sigui gran restaurant.


7. Ecologia i sostenibilitat

Meravellada he quedat amb l'alt nivell de sostenibilitat de la ciutat; contenidors per separar vidre segons el seu color o aparells als súpers on s'abona el retorn dels envasos de plàstic per a poder ser reciclats.
Als aeroports, aquestes mateixes màquines de retorn d'envasos a l'entrada del punt d'embarcament (on Oh sorpresa! no es pot passar ni una innocent ampolleta d'aigua) són una mica diferents, no abonen el retorn del envàs, perquè aquest es converteix en un petit donatiu per a causes socials...astut, net i útil. De ser alcaldessa, jo m'ho copiava tot sense cap mena de vergonya, us juro.

I per últim, si us fa mandra caminar tant, sapigueu que la bicicleta és un mitjà estimat i respectat per tothom. Exactament igual que aquí vaja...





dissabte, 6 d’agost del 2016

Roma, è sempre al dente

© Carme Sala; Tots els drets reservats.

Després d'uns dies a Roma, he arribat a la conclusió bàsicament, de dues coses; La primera, és que no totes les obres d'art de la ciutat estàn als museus, ni estàn catalogades en cap guia o tour turístic; Les marquesines de molts comerços romans són tan dignes d'admirar com el Panteó o les estatues de Bernini. A més, no fareu cúes quilomètriques i en trobareu a cada cantonada.

La segona, és la gran contradicció de que el país amb més carrers empedrats del món (Roma n'és la prova) vagi batejar un calçat tan impossible i difícil, com ho són les sabates de taló d'agulla o stilettos, malgrat no poder-se lluïr pràcticament enlloc. 

Tot plegat, m'ha deixat amb ganes de saber més; perquè una setmana dona per a poc, la llista d'emperadors és molt llarga i la meva memòria escassa...clar, que com que tinc el cap cap plè de pardals i de marquesines de tota mena, no em queda gaire espai per a d'altres coses. Però ja em va bé; Ja estic planificant "il ritorno", perquè una ciutat on es menja tan bé i té tantes fonts d'aigua fresca es mereix una dotzena de visites més, com a mínim. M'ha donat la sensació que aquesta, per molt mil·lenària que sigui, mai deixarà de ser una ciutat viva i fresca; Roma, sempre al dente.

Aquí us deixo el meu mini mosaïc fotogràfic...o us pensàveu escapar sense veure el meu reportatge romà?  Va no rondineu, que comparat amb alguns reportatges que us tocarà empassar-vos, us ho he fet prou picadet. 




dijous, 1 d’agost del 2013

Rocafort 2013

Foto Misteral (©Alfons Orriols)


Per fi! Després d'uns quants anys dissenyant portades pel programa de la Festa Major de Rocafort de Bages he aconseguit, que en Misteral col.laborés amb mi, i aquí teniu el resultat de la nostra primera portada conjunta!
Aprofitant que el binomi, vacances-espardenyes, funciona la mar de bé quan estiueges en un petit poblet mediterrani,  em va semblar de llei, convertir aquest humil objecte en el símbol de les nostres festes d'enguany, així que espero que us faci el pes.

I igual que vaig fer ara fa un any, us convido de nou a prendre part d'aquesta Festa Major, per la que -cal aclarir- no és obligatori ni l'us de la corbata ni el de les espardenyes. Si veniu amb ganes de passar-ho bé, sempre hi sereu benvinguts...o sigui que, bones vacances a tothom i ens veiem a la tornada!




Rocafort 2013

¡Por fin! Después de algunos años diseñando portadas para el programa de actos de las Fiestas de Rocafort de Bages, he conseguido que Misteral colaborara conmigo y aquí tenéis el resultado de nuestra primera portada conjunta.
Aprovechando el estupendo binomio que forman alpargatas y vacaciones, cuando veraneas en un pueblecito mediterráneo, nos pareció de ley, convertir tan humilde y práctico objeto en el símbolo de este año...así que espero que os guste.

Lo mismo que hice hace ahora un año, os invito de nuevo a participar de estas Fiestas, para la que -aclaro- no se os exigirá ni el uso de la corbata ni tampoco de las alpargatas. Si venís con ganas de pasarlo bien, sempre seréis bienvenidos...o sea que, felices vacaciones a todos. ¡Nos vemos a la vuelta!

dijous, 11 d’abril del 2013

Univers Madoz




A La Pedrera, fins el 28 de Juliol proper, si us vé de gust, podeu ficar el nas al univers manipulat de Chema Madoz (Madrid 1958). El més segur, és que a més de fer-vos pessigolles als ulls, els seus poemes visuals us facin un massatge a les neurones, cosa que sempre és benvinguda.

Les imatges de Madoz, tenen un estil molt vinculat al Dadaísme i a la poesia visual de Joan Brossa, amb qui va treballar conjuntament al llibre Fotopoemario, treball en el que els poemes foren creats a partir de les imatges i no al revés, com és habitual.

Només tinc el dubte, de no saber on anar a trobar aquest llibre a la Biblioteca; amb la resta de llibres de fotografia o a la secció de Lírica?

UNIVERSO MADOZ

En La Pedrera, hasta el 28 de Julio próximo, si os apetece, podéis curiosear en un pedacito del Universo de Chema Madoz (Madrid 1958). Lo más probable, es que además de haceros cosquillas en los ojos, sus poemas visuales os den un masajito en las neuronas, cosa que siempre viene estupendamente.

Las imágenes de Madoz, tienen un estilo muy vinculado al Dadaísmo y a la poesía de Joan Brossa, con quién trabajó conjuntamente en el libro Fotopoemario, trabajo en el que los poemas, fueron creados a partir de las imágenes de Madoz y no al revés, como viene siendo habitual.

Solo dudo, en qué sección de la Biblioteca debo encontrar este libro, para consultarlo: ¿con el resto de libros de fotografía o en la sección Lírica?

dilluns, 1 d’agost del 2011

Stand by

©lamevamaleta


Em fa l'efecte que a aquestes alçades, qui més qui menys, ja està de vacances; Qui sap, potser, sou a la vostra segona residència, o a milers de quilometres d'aquí. Potser només seguiu a casa vostra i heu decidit desconnectar una estona el vostre ordinador...

Sigui com sigui, no patiu! Jo seguiré per aquí en mode "stand by" i si us fa falta, us puc regar les plantes  del balcó o donar de menjar al gat. Espero que no us faci res, si a canvi, us agafo una cervesa de la nevera.

Però si algún dia me'n vaig a la platja, a casa ja ho tinc tot controlat; Per si no ho sabieu tinc un guardià molt espabilat...i sempre està alerta!

Bones vacances a tots. Ens llegim a la tornada.


¿Hay alguien ahí fuera?

Me parece que a estas alturas, quién más quién menos, ya ha puesto tierra por medio y se ha largado de vacaciones; Quién sabe, puede que estéis en vuestra segunda residencia, o a miles de kilómetros de aquí. O quizás, seguís en casa pero habéis decidido desconectar un rato el ordenador...
 
Sea como sea, ¡no os preocupéis! Yo seguiré por aquí en modo "Stand By"y si os hace falta puedo regaros las plantas del balcón o dar de comer al gato. Espero que no os importe, si a cambio, si a cambio cojo una cerveza de la nevera.

Y si algún día me voy a la playa, en casa ya lo tengo todo controlado; Por si no lo sabíais tengo un guardián muy espabilado...¡y siempre está atento!

Buenas vacaciones a todos. Nos leemos a la vuelta.

dijous, 23 de desembre del 2010

Petita història de Nadal


En Misteral i jo, us dediquem aquesta petita història de Nadal, a tots els amics de La Meva Maleta, sigui quina sigui la vostra creença o tradició. Us desitjem una feliç desconnexió nadalenca, i brindem, (és temps d'alçar la copa a tort i a dret), perquè ens retrobem aviat amb idees renovades i felices entrades als nostres respectius blocs.
En Hummer, ens ha animat a descobrir que la felicitat sovint resideix en les petites coses...tal com afirmava en Groucho Marx:..."un petit iot, una petita mansió, una petita fortuna"... 
Moltíssimes gràcies a tots els que passeu per aquí, i fins molt aviat!


Safe Creative #1012238123542
Fotos, concepte i disseny Misteral i Carme Sala
(tots els drets reservats)



PEQUEÑA HISTORIA DE NAVIDAD


Misteral y yo queríamos dedicaros esta pequeña historia de Navidad, a todos los amigos de La Meva Maleta, sea qual sea vuestra creencia o tradición. Os deseamos una feliz desconexión navideña y brindamos, (es tiempo de levantar la copa a diestro y siniestro), para que nos reencontremos pronto con ideas renovadas y felices entradas en nuestros respectivos blogs.
Hummer, nos ha animado a descubrir que la felicidad a menudo reside en las pequeñas cosas...tal y como afirmaba Groucho Marx:..."Un pequeño yate, una pequeña mansión, una pequeña fortuna"…
Muchísimas gracias a todos los que pasais por aquí, y ¡hasta muy pronto!



CHRISTMAS SHORT STORY


Misteral and I, wanted to dedicate this little story of Christmas, to all the friends of La Meva Maleta, whatever they are your believings or traditions. We wish you a Happy Christmas disconnection and make a toast (it's time to raise the cup, all the time), for we meet again soon with fresh ideas and happy posts in our blogs.
Hummer, (our little white mouse) has encouraged us to discover that happiness often lies in small things ... as Groucho Marx said :..." A small yacht, a small mansion, a small fortune ...
Many thanks to all who pass by here, and see you soon!!

dimecres, 17 de novembre del 2010

No és tan difícil aparcar a Barcelona!

Fotografies Santi Sala

Aquesta és la imatge, que acompanyava el SMS que el meu germà em va enviar fa uns dies, sota el títol: Qui ha dit que sigui impossible aparcar a Barcelona?
I jo, li dóno la raó. Només és qüestió de tenir els recursos adeqüats en el moment precís. No?

La veritat és que, les fotografies pertanyen al muntatge de l'exposició "Ja tenim 600!" en la que hi ha  col.laborat recentment, junt amb l'equip humà que l'acompanya.
La seva feina, consisteix en inventar-se solucions, per tal que moltes exposicions, com aquesta, arribin a bon port.

S'inaugurarà el proper dia 18 de Novembre a les 7 de la tarda, al Museu d'Història de Barcelona,  C/ de Veguer (Casa Padellàs).
Si teniu l'oportunitat d'arribar-vos-hi, almenys, ja sabreu com va arribar el 600 al segon pis.
Espero que la grua Municipal no se l'emporti, abans que acabi l'exposició!




¡No es tan difícil aparcar en Barcelona!

La primera de todas,  es la imagen que acompañaba el SMS que mi hermano me envió hace unos días, bajo el título: ¿quién ha dicho, que sea imposible aparcar en Barcelona?
Y yo, le doy la razón. La solución es tan simple, cómo tener a mano los recursos adecuados en el momento preciso...¿no creeis?

La verdad es que, estas fotografias fueron tomadas durante el montaje de la exposición "¡Ya tenemos 600!", en la que ha colaborado recientemente, al lado del resto del equipo humano que le acompaña.
Su trabajo consiste en ingeniarse todo tipo de soluciones, para que muchas exposiciones cómo ésta, lleguen a buen puerto.

Se inaugurará el próximo 18 de Noviembre a las 7 de la tarde, en el Museo de Historia de Barcelona (MuHBa) C/ de Veguer (Casa Padellàs)
Si teneis oportunidad de visitarla, por lo menos ya sabreis como ha llegado el 600 hasta el segundo piso.
¡Espero que la grúa municipal no se lo lleve antes de que termine la exposición!


It's not so hard to park in Barcelona!

Few days ago, my brother sent me a message under the title: Who said that it is impossible to park in Barcelona?

And I agree with him. Is just a question to have the right resources on hand, at the precise moment you are in need.

The truth is, that these pictures were taken during the installation of the exhibition "We have a 600!" (600 is the name of the most popular car in Spain, during the 50's decade) , in Which he has recently collaborated.
His job is to devise all kinds of solutions so many exhibitions like this, would be possible.

It Will be open on November 18 at 7 pm at the History Museum of Barcelona (MUHBA) C / Veguer (Padellàs House)
If you have a chance to visit, at least you already know how the hell,  they got the 600 on the second floor.
I hope the municipal tow does not take him before the end of the show!

dimecres, 10 de novembre del 2010

L'inquil.lí accidental

Fotografia © Misteral. Tots els drets reservats.

Per exigències laborals, fa uns dies, em vaig trobar davant la necessitat que algú em prestés un ratolí per fer-me de model. 
No em va resultar gaire fàcil que algú me'n deixés un...Al meu particular càsting, va assistir únicament, en Lester (una rata de laboratori disposada a fer-me el favor), però tot i la meva gratitud cap als seus amos, vaig haver-hi de renunciar perquè sortia dels cànons estètics que jo m'havia plantejat.
Havia de ser una bestiola petita.
Per això finalment, em vaig plantar en una botiga d'animals, que hi ha prop de casa;

-"Vull un hàmster per unes hores"- vaig demanar.

El dependent, com si hagués sentit la frase dia sí, dia també, em va mirar amb ulls de lluç.

-"Podria, pagar-lo, emportar-me'l" - vaig continuar, jo decidida- "i un cop feta la feina tornar-vos-el sense cap cost per a vosaltres?

-"D'acord. Cap problema". Em va respondre ell.

Li vaig comprar pinso. M'el vaig endur a casa...i li vaig fer un niu. Però ja sabeu què passa amb aquestes coses.

No us havia passat mai de petits, d'emportar-vos bestiola a casa, pensant que la mama us la deixaria quedar i llavors tot d'una la cosa s'embolicava?
Però...què passa quan és la mama, la que porta una bestiola a casa, encara que sigui només per unes hores?

Doncs que la bestiola, acaba tenint un nom: Hummer (fent honor al seu enoooorme tamany).
I que, quan ha passat una setmana i ningú (aquí, és quan em podeu assenyalar tots) troba el moment de tornar-la...doncs resulta que s'ha convertit en un membre més, de la família.
La meva gossa Rita, l'ha adoptat alegrement (o resignadament) i fins i tot li deixa compartir, a estones, la cistella on dorm. Tot fent delicats equilibris per no aixafar-lo.
I a mi, no només m'ha fet de model...el Hummer ha fet pujar com l'escuma la meva popularitat materno-filial. Ara sóc la mare més enrotllada del Món Mondial.



El Inquilino accidental

Por exigencias laborales, hace unos días me encontré ante la necesidad de que alguien me prestara un ratón para hacerme de modelo.
No me resultó tan fácil que alguien me prestara uno...A mi particular cásting sólo asistió Lester (una rata de laboratorio dispuesta a hacerme el favor), pero a pesar de mi gratitud hacia sus dueños, no me sirvió de nada y renuncié a ella por no cuadrar con los cánones estéticos solicitados.
Tenía que ser un animalito pequeño.
Por eso finalmente, me planté en la tienda de animales más cercana a mi casa;

-"Quiero un hámster por unas horas" le pedí al dependiente de la sección.

Éste, como si escuchara cada día la misma pregunta, me miró con ojos de besugo.

Y entonces propuse, decidida: -"Podria pagarlo, llevármelo y una vez ya no lo necesite, os lo devuelvo sin ningún cargo para la tienda"

-"De acuerdo. Ningún problema"- me respondió el muchacho.

Le compré pienso. Me lo llevé a casa...le hice un nido.
Pero ya sabeis cómo son estas cosas...

No os pasó nunca de pequeños,  tener la ocurrencia de traer un animalito a casa, pensando que mamá os dejaría tenerlo...y de repente, ¿todo se liaba muchísimo?
Pero, ¿qué ocurre cuando es la mamá, la que trae el animalito a casa, aunque sólo sea por unas horas?
Pues que, el bicho acaba teniendo un nombre. En este caso: Hummer (haciendo honor a su enoooorme tamaño). Y que, al cabo de una semana nadie (y aquí, dejo que me señaleis todos) encuentre el momento de devolverlo...lo que ocurre, es que ya es uno más de la familia.
Mi perra Rita, lo ha adoptado alegremente (bueno digamos resignadamente) y a ratos, hasta le deja compartir la cesta dónde duerme. Haciendo increíbles y delicados equilibrios para no aplastarlo.
Y a mi, no sólo me ha hecho de modelo estupendamente...Hummer ha hecho subir mi popularidad materno-filial cómo la espuma.
Ahora, soy la madre más enrollada del mundo mundial.

dilluns, 17 de maig del 2010

Papier Maché nº 3 (third issue)

Ja està aquí el nº3, d'aquesta revista australiana en edició digital, de la que ja n'he parlant en alguna altra ocasió. Pels que encara no la conegueu, us diré que aquest magazine, és totalment gratuït i es presenta dos cops l'any, amb una sel.lecció de productes per nens presentat com un quadern de tendències, amb imatges molt cuidades i un disseny gràfic fresc, en la mateixa línia dels anteriors números de Papier Mache.



Ya está aquí el nº3 de esta revista australiana de edición digital, de la que ya hablé en alguna otra ocasión en este blog. Para los que no la conozcais, os diré que este magazine, es totalmente gratuito y aparece semestralmente en la web, con una cuidada selección de productos para niños, presentado al estilo cuaderno de tendencias, con imágenes muy cuidadas y un diseño gráfico fresco y atractivo, como ya nos tiene acostumbrados Papier Mache.








Here you are the third issue of this Australian magazine in digital edition, from which I talked about some time before in this blog. For those who don't know it, I will tell you, that this magazine, is free and appears twice a year on the web, with a selection of products for children, freshly presented with eyecandy images and a fresh and attractive graphic design , in the same line that the preceding issues.




dijous, 13 de maig del 2010

René Maltête

Una de les avantatges de tenir un fotògraf a casa, (apart de poder-li demanar una bona foto en gairebé qualsevol situació), és l'excel.lent pila de llibres de fotografia que tot professional del gremi acostuma a col.leccionar.
Així, va ser com vaig començar a reconèixer, alguns fotògrafs dels que abans, gairebé ni n'havia sentit a parlar. 
Un bon dia, per prescripció del meu fotògraf, vaig topar amb les excel.lents fotos de  René Maltête. I em va semblar que amb les imatges que captava amb la seva cámara, era capaç d'arrencar somriures, com pocs saben fer. 
Vaig descobrir que René, reivindicava l'humor com una forma de inteligència, honestedad i salud mental.
Aquest militant per la protecció del planeta i contrari a la guerra, ens va deixar imatges que (tan se val si preparades o no) són una mostra excel.lent de la seva mirada lúcida i sovint irònica, de la França del seu temps. 

Una de las ventajas de tener un fotógrafo en casa (aparte de poder pedirle una buena foto, en casi cualquier situación) es la montaña de libros de fotografía que todo profesional acostumbra a tener.
Así fué, como empecé a reconocer algunos fotógrafos de los que apenas antes, me sonaban sus nombres.
Un buen día, por prescripción de mi fotógrafo, me topé con las excelentes fotografías que René Maltête captaba con su cámara. Nada mejor que sus imágenes para arrancarle una sonrisa a uno.
Descubrí que René, antes de fotógrafo fue humorista, y que reivindicaba el humor como una forma de inteligencia, honestidad y salud mental.
Este militante por la protección del planeta y contrario a la guerra, nos dejó imágenes que (poco importa si preparadas o no) son una muestra excelente de su mirada lúcida y a menudo irónica de la Francia de su tiempo.
Majorité

Jambes

Prison

Hôpital

One of the advantages of having a photographer in the family (aside from being able to ask a good picture in almost any situation) is the huge pile of books of photography that used to be in the home of any professional. This was the way , as I began to recognize some photographers of whom I didn't know his names before.
One day, prescribed by my photographer, I came across the excellent photographs that René Maltête captured with his camera. 
I like to let myself be seduced by his humorous pictures. René, that before to be photographer was a humorist, claimed humor as a form of intelligence, honesty and mental health.
This militant for protecting the planet, left us images (irrelevant whether prepared or not) that are an excellent example of his lucid and often ironic view of the France of his time.

dilluns, 8 de març del 2010

Mercat del Disseny de Sitges

Ahir diumenge, vaig poder visitar El Mercat del Disseny, que se cel.lebrava a la ciutat de Sitges. Malgrat la grisor del dia, vaig trobar-me amb un Mercat encantador, plè de color i gent creativa. 
Xapes i anells d'Anita de trapo
Allà, vaig poder saludar la Lyn Newhouse a qui encara no coneixia personalment, i em vaig enamorar encara més de les seves nines gòtiques, que tant d'èxit tenen. Les Bertas, els Zombies, i tota la tropa de criatures que amb tant carinyo realitza.
Zombies i Bertas de Lyn Newhouse
També vaig descobrir les produccions que realitza Papup. Un taller, on la Julie a partir de págines de revistes antigues, (que previament plastifica i cus), converteix en moneders, portadocuments o pochettes divertidíssimes, com per obra i gràcia de la màgia-potàgia. Una petita mostra de gran creativitat i ingeni...No us en perdeu detall, visitant el seu Blog.
Un Mercat més que recomanable, on trobar regals per tothom. Espero que se'n faci'n més edicions...que almenys amb mi, ja hi poden contar!

Fotografies de Carme Sala
Ayer domingo pude visitar El Mercado del Diseño de Sitges. A pesar del amenazante cielo gris que nos acompañó todo el día, pude disfrutar de un mercado lleno de color y gente creativa.
Me topé con las preciosas chapas, collares y anillos forrados en tela de Anita de trapo.
Con las muñecas de Lyn Newhouse, a quién por cierto, pude conocer en persona y comprobar que sus muñecas góticas son todavía más bonitas vistas de cerca, igual que las variopintas criaturas que con tanto cariño realiza...los zombies, las Bertas, y cualquiera de la ilustraciones que tenía a la venta...¡cuanto talento!.
También descubrí las creaciones de Papup: un taller dónde Julie, a partir de páginas de revistas antiguas (que previamente plastifica y cose), convierte en divertidos monederos, porta-documentos y pochettes, cómo por obra y gracia de la magia-potagia.
Un mercado, más que recomendable, dónde encontrar regalos para tod@s y del que espero que haya próximas ediciones...pues, al menos conmigo, ¡ya pueden contar! 

Yesterday I was so lucky to visit the popular Design' Market in Sitges. Although the skies were greyish and the weather was not at his best, I discovered a market full of colour and lots of creative people.
I stopped by Anita de Trapo's stand, where I found pretty fabric-lined badges, rings and necklaces.
I also, fell in love with the gorgeous Gothic Dolls and all the lovely creatures that Lyn Newhouse creates with lots of love at her studio...and discovered the paper creations of Papup, an atelier where Julie transforms old magazine's pages into cute purses, briefcases and pochettes, as if a magic trick were happened. 
A recommended place to visit, if next editions may occur...in one of the best seaside city's close to Barcelona, that I ever have visited.


dilluns, 1 de febrer del 2010

Mercat de Diumenge (Sunday Market)


Aquest trio, és la troballa que vaig fer  ahir al mercat d'antiquaris de la meva ciutat, que se cel.lebra tots els diumenges. El preu que vaig pagar, va ser tan divertit com el trio: 3 €.


Éste trio es el feliz hallazgo que hice ayer en el mercadillo de anticuarios de mi ciudad y que se celebra todos los domingos. El precio que pagué por ellos me pareció tan divertido cómo el propio trío: 3 €.

This funny trio, is the Sunday finding I made on my city's open air vintage Market, that take place every Sunday. The price I paid was such funny as the trio is: 3 €.

dimecres, 9 de desembre del 2009

Pessebre (Nativity)





 

Quan arriba el Nadal, tinc l'excusa perfecte per treure de les seves capces una pila de figures que al llarg d'aquests anys he anat col.leccionant.
El Pessebre, els Àngels, el Calendari d'Advent i un munt d'objectes que viuen en la foscor la resta del any.
Aquest Pessebre, el vaig comprar fa uns anys en una botiga preciosa de Barcelona, que es deia La Sardina Submarina, i que per desgràcia ja va plegar.
Aquell sí que era un racó plè de Tresors on m'hi podia passar llargues estones mirant les miniatures de fusta tan bellament treballades, com els Àngels i altres objectes encantats que esparaven darrera el vidre del aparador.
Figura a figura vaig anar reunint aquest Cor Cel.lestial, que encara no he acabat de completar. Per la Candelera, tornen cada any obedients a les seves capces a esperar el proper Nadal.




Nativity

When Christmas Time arrives, I get the perfect excuse to take my figurine collection out of their boxes : The Nativity Scene, the Angels, the Advent Calendar...and all the objects that live in the darkness for the rest of the year.
I bought this Nativity Scene,a few years ago in a small charming shop in the historic centre of Barcelona named "The submarine Sardine", that sadly, is no longer open. That was a magic place where I could spend the whole day long, discovering wood figures lovely worked like this small Angels and other enchanted objects waiting behind its showcase.
One by one I collected this Celestial Chorus, that is still incomplete, and that I keep it like a real treasure. The second of February (when in Spain is the traditional day to put away the Christmas Ornaments), they come back obedient to their respective boxes.
The man with the red bonnet is a common figure in Catalonia that is always present in any Nativity Scene (I'm not joking). Usually hidden behind a tree, this countryman is really doing what it seems (don't need to explain), and puts the contrast accent into this mystical scene.