Entre flors i llibres...feliç St Jordi!

 

© Carme Sala - Tots els drets reservats

Si has pensat en mi

No necessito cartes de Nadal però si has pensat en mi,

el teu pensament és el que em val

Si desitges que aquest sigui un temps de pau i amor,

tanca els ulls ben fort, i ja posats

que s'estengui tot l'any, de l'hivern a la tardor.

Carme

 

 

Bona Festa i bon estiu!

Vaig tard, ho sé! fa dies que ha començat l'agost i amb ell les festes majors. Però no me'n he oblidat, com ja és costum en aquesta casa-maleta quan apreta la calor, vinc a engantxar el cartell que he dissenyat per les Festes de Rocafort de Bages, aviam si posem color i vidilla en aquestes parets tan blanques i ensopides, que ja estaria bé!

Atents, us deixo també el calendari d'activitats que el comité de festes ha confeccionat amb tanta cura com carinyo, mirant que tothom que vulgui hi pugui trobar activitats de tota mena.

Apa doncs, crema solar i festa, molta festa! Bon estiu a tothom!

Fioles i fiols

 

Tots els drets reservats © Carme Sala ©Maraca

Bona Pasqua a tots!

Rocafort-2020

Disseny ©lamevamaleta, tots els drets reservats

Doncs sí, Habemus Festa! A partir del dia 8 d'Agost i amb totes les normes higièniques i mesures sanitàries vigents, al meu estimat poble de Rocafort de Bages han preparat un recull d'actes i activitats, on l'ús de la mascareta higiènica i l'hidrogel seràn obligatoris per responsabilitat i seguretat de tots. Així que, no us oblideu de gaudir molt ni de seguir sent responsables, si us plau!! :)

Bon dia Padrins!

© Carme Sala i © Maraca. Tots els drets reservats.

Padrins confinats, fiols confinats...mones confinades! D'acord, tots a casa, però que no falti la xocolata eh? Així millor. Bona Pasqua tingueu tots!!

Olor de llibre i roses

© Carme Sala. Tots els drets reservats. Prohibida la seva
reproducció sense autorització expressa de l'autora.

Desde l'arribada del Ratolí Pérez a Sabadell i la seva veïna Olívia, ja us puc dir que el carrer de La Borriana, està a petar de nens i fans dels rosegadors més cool de les nostres terres. I no m'estranya.

De l'Olívia i la seva dèria per la lectura, ja us en vaig parlar en el darrer post de la maleta, però el que us vinc a anunciar avui és que si sou lectors tan entusiastes com ella i volteu per Sabadell, ja esteu tardant a recollir el vostre punt de llibre gratuït, edició especial St. Jordi amb l'Olívia súper-star com a protagonista.

Els podeu trobar a La llar del Llibre, Llibreria Macondo i Llibreria Paes. Afanyeu-vos que volen!

Feliç i hervíbor any Nou!

Fa un any, vaig decidir convertir-me en vegetariana i avui per celebrar-ho m'ha vingut de gust compartir-ho amb vosaltres. N'estic tan contenta i convençuda d'haver près aquesta decisió que he volgut fer públic el meu compromís per l'any nou amb la sana intenció d'animar-vos a passar a la zona verda, als que estigueu tantejant aquesta opció.

A tots: vegetarians convençuts o en potència, però també als que encara no heu donat el pas però us remou la consciència quan adelanteu un camió carregat de bestiar camí del escorxador per l'autopista, us desitjo un gran any! 

Cartell Agrupació de Pessebristes de Sabadell

Aquest any he tingut l'oportunitat de col.laborar amb l'Agrupació de Pessebristes de Sabadell, fent el cartell inaugural de la temporada d'exposició de pessebres que tindrà lloc a partir del proper dia 1 de Desembre, al seu local de Sabadell.

Com a sabadellenca amant dels pessebres i de la majoria d'expressions nadalenques d'arreu del món, em fa molt feliç de col.laborar amb una entitat com aquesta i us convido a visitar el fantàstic recull de pessebres que tindrà lloc en breu, a la meva ciutat. Animeu-vos-hi, que no us decebrà.

Feliç Diada!

Perquè és una xica excel.lent! (i sempre ho serà)

Us presento la meva germana Imma. Avui fa anys i a mi, com a germana petita seva amb agraïment i carinyo pels anys que hem passat en comú, em vé de gust fer-li aquest post honorífic a La Maleta, amb el que li vull dir que estic encantada de tenir-la aprop i que de poder escollir germana en cas de reencarnació en properes vides, no dubtaria ni un instant en repetir amb ella. 

Metòdica, perfeccionista i perapunyetes com cap altre (obligatòria pinzellada crítica per equilibrar els compliments) és una noia estupenda es miri com es miri; si ja la coneixeu i us la trobeu avui no badeu i feliciteu-la com cal! I si no la coneixeu, fixeu-vos bé en la foto...tot i haver crescut i posat anys al damunt, segueix tan bonica i eixerida com aleshores -que ja és dir- així que fora excuses i a veure si fem realitat el famós l'eslógan de "si un desconocido te regala flores"...

Sapigueu que en un sondeig de popularitat realitzat recentment a través del internet i pels carrers del seu veïnat, 5 de cada 4 persones enquestades van declarar: "Sí, no hi ha dubte, la Imma és una xica excel.lent!"

Felicitats bonica!

Meine Kabinenkoffer (la meva maleta de cabina)

De la meva darrera visita a Frankfurt, dos dies per feina i dos dies pel meu conte (aprofitant que ja hi era), n'he tret la conclusió que no em faria res passar-hi entre quatre i quaranta dies més, per acabar de fer-me una idea del que podria ser viure aquí (fantasia recurrent que aplico allà on vaig). Però com que no ha estat el cas, amb el què tinc ja m'apanyo per a fer un resumet del que m'ha agradat més de la ciutat per si a algú li pot servir de res.

Així que voilà, la meva Mini guia (totalment prescindible) per visitar Frankfurt amb poc temps

1. Frankfurt a peu

Ni metro ni bus. Definitivament aquesta és la millor manera per descobrir racons i establiments petits d'abast local amb personalitat pròpia que donen deu mil patades als gegants globals que omplen les ciutats d'arreu del món com Starbucks, Zaras i Ikeas de torn.

Així, anant del punt A al C, us topareu amb llibreries de segona mà, antiqüaris, forns de pa o curiosos restaurants vietnamites amb aforament per a 5 persones màxim dels que no veureu enlloc més; que dic jo,  ja que som a tants quilòmetres de casa es noti, vaja.

2. Goethe Haus

Per admiradors de Goethe o no, la visita a la Haus on va néixer val la pena. Els salons decorats amb papers pintats i tota classe de meravelles us farà sentir com si fóssiu dins una casa de nines de mitjans del s. XVIII. Lògic que amb tant confort el petit Goethe es pugués centrar en cultivar la sensibilitat que el va fer, més que famós, famosíssim a jutjar per l'enorme quantitat de retrats, bustos i escultures a la seva figura que hi ha a tot arreu.
D'haver viscut avui, Goethe tindria un instagram més plè de selfies que les Kardashians. No exagero; a la botiga del Museu hi trobareu una figureta de Playmobil en honor a la seva figura...un detall de bon gust que en matèria de souvenirs sempre és d'agraïr.

3. Fauna

La segona ventatja de caminar per la ciutat, és descobrir la seva fauna urbana:

En primer lloc, els corbs: la permanent companyia d'aquestes aus negríssimes i sorolloses que grallen sense parar desde arbres i teulats acaba sent simpàtica i tot. Són els responsables de reforçar l'estranya però agradable atmòsfera gòtica de la ciutat.

En segon lloc, el pardal assetjador de terrasses; no sigueu rancis i compartiu les molletes del vostre bretzel amb els típics pardals urbanites en versió súper-descarada. No temen la presència humana i són els "gorrons" més cuquis del planeta.

I en tercer i quart lloc, la comunitat de conills i esquirols de parc; Idèntics als nostres però evolucionats com els pardals per fer vida de ciutat i sobreviure entre l'espècie humana; sempre és una alegria trobar-te'ls estirant orelles i potes en una zona ajardinada amb tota naturalitat, igual que faries tu després d'una migdiada sota uns matolls.

4. Main

L' Eiserner Steg o pont de ferro és un dels diversos ponts que creuen el riu Main. Li diuen de ferro encara que en realitat és d'acer, fet que li permet d'aguantar estoïcament la ferralla acolorida dels candaus que els milers d'enamorats hi deixen cada dia, clàssica i típica tonteria que deu donar més d'un maldecap als serveis de manteniment del pont. El passeig fluvial al capvespre és espectacular. 

5. Caricatura Museum

Sorprenent i diminut museu dedicat al humor gràfic. Potser no a tothom li semblarà una visita imprescindible però amb les seves exposicions itinerants i la seva botiga al interior per a mi el Caricatura Museum va ser com entrar en un petit temple de reconeixement als dibuixos d'humor i els seus autors. Amen.

6. Gastronomia 

No només de cervesa i bretzels viuen els alemanys; la majoria de bars serveixen cafès expresso fets "a la italiana" i la reposteria que l'acompanya és temptadorament deliciosa. El Metropol Kaffeehaus am Dom a tocar del Museu de la caricatura és un local lluminós i clàssic d'atmòsfera bohemia on podeu demanar un tall de pastís de pastanaga o de llimona amb merenga per maridar el cafè, que si camineu com cal ja us anirà bé per recarregar energia.

Al barri de Bornheim, per degustacions més alcohòliques trobareu moltes tavernes i sidreries als voltants de Berger Straße on podeu tastar l' Apfelwein (sidra artesana) i acompanyar-lo amb especialitats culinàries alemanyes segons el vostre pressupost. I si sou vegetarians, a pràcticament tots els locals gastronòmics tenen un apartat de plats sense carn, sigui pizzeria de barri sigui gran restaurant.

7. Ecologia i sostenibilitat

Meravellada he quedat amb l'alt nivell de sostenibilitat de la ciutat; contenidors per separar vidre segons el seu color o aparells als súpers on s'abona el retorn dels envasos de plàstic per a poder ser reciclats.

Als aeroports, aquestes mateixes màquines de retorn d'envasos a l'entrada del punt d'embarcament (on Oh sorpresa! no es pot passar ni una innocent ampolleta d'aigua) són una mica diferents, no abonen el retorn del envàs, perquè aquest es converteix en un petit donatiu per a causes socials...astut, net i útil. De ser alcaldessa, jo m'ho copiava tot sense cap mena de vergonya, us juro.

I per últim, si us fa mandra caminar tant, sapigueu que la bicicleta és un mitjà estimat i respectat per tothom. Exactament igual que aquí vaja...

Hola 2018!

Trobo que avui fa un bon dia per dir adéu a l'any i estrenar les agendes del 18. Que amb 365 dies ja n'hem tingut prou, no? Ha estat un any prou bo per a mi però crec que ara ja estic preparada per veure què ens porta el 18.

Espero que Salut, bons aliments i amor del bo per a tots, amics! A gaudir-lo al màxim.
Així que gràcies 17 i benvingut 18!

FM 2017!

Que sí, que ja hi tornem a ser! Que amb la calor i les cigarres, treu el nas la Festa Major de Rocafort de Bages i com en d'altres ocasions he col.laborat encantada a fer aquest disseny per cel.lebrar-la i ajudar a donar forma a la portada del programa d'enguany.

Res a dir del disseny, avui només vull recomanar-vos una visita al meu estimat Rocafort ara que s'apropen les festes i jo aquest any no hi podré ser. Així que aprofiteu els que pugueu, que s'apropa el millor moment per coneixer l'indret i la gent que l'habita, que s'han currat un programa d'actes i activitats la mar de xulo de l'11 al 27 d'Agost.

Així que salut a tots i bona festa major!

Ei, que ja comença!

© Carme Sala (tots els drets reservats)

Al final, la poca sort en els jocs d'atzar nadalencs, no m'ha permès de cel.lebrar les Festes tropicals que jo desitjava...però com que sóc positiva de mena, he vingut a dir-vos que estic contenta d'haver sobreviscut als excessos amb èxit i alegria, i ja que sóc a prop del meu ordinador (i no a sota una palmera de platja paradisíaca, sense conexió a internet) em fa il.lusió dedicar-vos a tots, el meu brindis per l'any nou.
Així que, alço la copa per desitjar-vos a tots (sense moderació de cap mena), que aquest any pugueu fer realitat algun dels vostres somnis, i que sobretot mai us falti l'energia per continuar perseguint-ne de nous!

Feliç any a tots!

El pernil dolç del Quico

-Perdoni! Que m'ajudaria  travessar? 

Va cridar una veu tremolosa, just darrera meu.

Allà, en una cruïlla del Carrer Mallorca de Barcelona, una senyora que sobrepassava la vuitantena d'edat, mirava de mantenir un fràgil equilibri agafada al seu bastó, a peu del pas de zebra.

-I tant, faltaria més.

Vaig contestar-li jo, sorpresa de la determinació de la senyora, tot i la seva fragilitat.

Vem travessar juntes, agafades de bracet, en direcció a un Colmado que em va assenyalar a la següent intersecció. De camí, em va explicar que no sortia mai sola, doncs ja tenia una acompanyant que el dia a dia, s' encarregava de comprar tot el que calia, però aquell dia justament lliurava, i a ella, li feia moltíssima falta una mica de pernil dolç.

-Sort que l'he trobat a vostè- Va dir amb agraïment -El Quico està apunt d'arribar i no me'n queda ni una mica per donar-n'hi.

Vam travessar les dues cantonades a pas veritablement lent, vorejant tapes de clavegueram i altres "accidents" del terreny, tantejant -los amb moviments tremolosos i insegurs constantment.

-A vegades em marejo i sola no ho hauria pas pogut fer -Em va dir un parell de vegades.

Dono fe que la Carme (vaig preguntar-li el nom, donada la intimitat, de la situació) era conscient tant de les seves limitacions com de la seva obstinació, doncs per ella, aquella era una situació molt arriscada que li podia valer un bon sermó si el seu fill ho sabia, però no hi podia fer res; estava entossudida a comprar el pernil i tornar a casa quant abans millor, doncs el Quico estava apunt d'arribar i ella havia d'obrir-li la porta.

Veient la situació, vaig oferir-me a entrar al colmado amb ella i a tornar-la de nou al seu portal.
Com ho hauria fet, sinó? Ella hauria corregut un risc massa gran i jo, no hauria dormit tranquila, pensant si hauria arribat sana i estàlvia  a casa.

Així que, un cop fet tota la maniobra i de nou, al portal de casa seva amb els 150 grs de pernil dolç tallat finet a la bossa, i veient-la amb pressa per pujar, vaig preguntar si el Quico no tenia claus per entrar, doncs potser ja se'l trobaria a dalt al pis, esperant-la.

-Ui no, no. Al Quico l'han vingut a buscar per rentar-lo i pentinar-lo al "Gat i Gos" i me'l vindran a portar en un no-res...no voldria pas que arribés i es trobés que no tinc ni una llesqueta de pernil dolç per a obsequiar-lo.

Roma, è sempre al dente

© Carme Sala; Tots els drets reservats.

Després d'uns dies a Roma, he arribat a la conclusió bàsicament, de dues coses; La primera, és que no totes les obres d'art de la ciutat estàn als museus, ni estàn catalogades en cap guia o tour turístic; Les marquesines de molts comerços romans són tan dignes d'admirar com el Panteó o les estatues de Bernini. A més, no fareu cúes quilomètriques i en trobareu a cada cantonada.

La segona, és la gran contradicció de que el país amb més carrers empedrats del món (Roma n'és la prova) vagi batejar un calçat tan impossible i difícil, com ho són les sabates de taló d'agulla o stilettos, malgrat no poder-se lluïr pràcticament enlloc. 

Tot plegat, m'ha deixat amb ganes de saber més; perquè una setmana dona per a poc, la llista d'emperadors és molt llarga i la meva memòria escassa...clar, que com que tinc el cap cap plè de pardals i de marquesines de tota mena, no em queda gaire espai per a d'altres coses. Però ja em va bé; Ja estic planificant "il ritorno", perquè una ciutat on es menja tan bé i té tantes fonts d'aigua fresca es mereix una dotzena de visites més, com a mínim. M'ha donat la sensació que aquesta, per molt mil·lenària que sigui, mai deixarà de ser una ciutat viva i fresca; Roma, sempre al dente.

Aquí us deixo el meu mini mosaïc fotogràfic...o us pensàveu escapar sense veure el meu reportatge romà?  Va no rondineu, que comparat amb alguns reportatges que us tocarà empassar-vos, us ho he fet prou picadet. 

Tió busca llenya...

© Carme Sala. Tots els drets reservats

Gent maca: avui us volia fer arribar la meva postaleta nadalenca, per desitjar-vos unes festes fabuloses abans no s'acabi l'any.

Sigui quina sigui la vostra modalitat de cel·lebració, a mi m'ha fet gràcia de convertir el meu Hispter-tió (o Hipstió si ho preferiu) en el protagonista del meu post.

Perquè els vostres tions (en cas que ho cel·lebreu com jo) estiguin tan curtits com aquest i entomin els cops de pal de la cerimònia sense despentinar-se ni perdre el somriure, només caldrà que afineu bé la cançoneta (que mira que us costa eh?) i que no sigueu garrepes amb el seu sopar;  Perquè està clar que al tió, li va la llenya...però també la teca. Què hi ha més màgic al món, que convertir el col·lesterol i les calories en paquetets de colors plens de llacets? eh? eh?

Va doncs, sigueu tots bons i passeu bones Festes!

Cesc, i l'inesperat l'obsequi del escombriaire

Desde que en Galderich de Piscolabis Librorum fa un parell d'anys va compartir amb alguns amics blocaires, els volums de'n Cesc que avui us ensenyo aquí, vaig tenir clar que un dia o altre, jo també els havia tenir a la Maleta i per Tutatis, que ho he acabat aconseguint.

I mira per on resulta, que la compra que tot just acabo de rebre s'ha convertit en un gratificant premi a la meva constància; no només perquè em permet ampliar una mica més la modesta secció Cesc de casa meva, ni perquè després de prop de dos anys de cerca a internet,  m'hagi resultat veritablement assequible, sinó per la inesperada troballa que n'ha sortit d'entre les seves pàgines...i us prometo que aquest cop, no parlo només dels seus dibuixos.

Així, que avui si no us sap greu, m'estalviaré de parlar del gran Cesc ninotaire i del seu fantàstic i planer llenguatge gràfic, a canvi de poder compartir amb vosaltres un petit detall que el seu autor, va deixar entre les seves planes, i que no vaig descobrir fins la segona vegada que repassava (amb devoció de col.leccionista) la meva compra.
En aquest cas particular, el repàs va consistir en olorar,  llegir i admirar lentament i una per una, les pàgines de cada volum, fins que en la darrera pàgina d' El escombriaire em vaig topar amb aquesta breu dedicatòria:

"A, M.P. amb humor barrejat amb simpatia. Cesc"

Amb uns ulls com plats per la grata sorpresa que acabava de rebre (i que al venedor, li devia passar per alt perquè no m'ho va indicar en cap moment) me'n adono per fi, de la presència d'un petit sobret de paper, ple de bocinets de fulla seca de plataner, que acompanyava la dedicatòria, amb una deliciosa nota escrita en lletra tremolosa:

"Obsequio del Barrendero"

Crec que aquesta, és una de les dedicatòries més simpàtiques del món, que jo (sense prova del carboni 14 ni anàlisi grafològica, que ho certifiqui) atribueixo al Cesc autor, sense dubtar.
Tinc molt clar, que deuen circular centenars de llibres dedicats per ell pel mercat del llibre usat i que aquest no és ni únic ni més especial que els altres, però me'n alegro que casualment hagi aterrat a la meva maleta, on aquest autor és tan admirat.

PS. Galderich, gràcies de nou, per descobrir-me aquests llibres, que ja em van semblar increíbles fins i tot sense dedicatòria; I deixa'm afegir que sí,  que el teu oncle...tenia més raó que un Sant :)

Créixer una mica

© Carme Sala; Tots els drets reservats.

Després de tant de temps fent de freelance i contra tot pronòstic, acabo de començar una feina nova!

Deixo de treballar a casa i m'enfronto a un dels reptes més apassionants però també (tot s'ha de dir) més estressants, a que es pot sotmetre una persona adulta: Entrar a formar part d'un equip  professional, en una empresa privada.

Res em feia pensar ara fa un any, que la meva forma de treballar canviaria d'una manera tan radical i que aprendria tantes coses, sense ni tan sols haver de canviar de professió.

Perquè segueixo dibuixant i dissenyant; Segueixo assentada un munt d'hores davant d'un ordinador, fent les coses que a mi m'agrada fer, però ja no sóc sola a casa; ara tinc companys i horaris...ep i fins i tot, vacances! Encara que aquest any seràn breus, per haver-me incorporat fa tan poquet temps.

Així que, potser aquest any no podré prendre gaire al sol;  estaré guanyant-me les properes vacances i aprenent coses del meu nou càrreg. Perquè el sol aquest estiu, ha sortit d'una altra manera per a mi,  però estic molt il.lusionada amb aquest repte.

Espero créixer molt aquest any...però per si de cas, desitjeu-me molta sort!