Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sense paraules. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sense paraules. Mostrar tots els missatges

dimarts, 30 d’agost del 2011

En boles...



1970 Anunci de premsa dibuixat per Cesc; Tamany 34 x 26 cmts.


Així és com (amb perdó) la majoria de nosaltres, acabem l'estiu: en boles. I no em refereixo precisament a la pràctica del nudisme.
Molts de nosaltres, a finals del mes d'Agost, podríem vestir-nos amb el clàssic barril de fusta subjectat per uns elàstics per tapar-nos les vergonyes, (segons el llenguatge del tebeo de la meva època); Com a  senyal inequívoc d'estar ben plomats.
Amb els preus, cada dia més alts, no és d'estranyar que a finals de les vacances anem tots amb les butxaques girades del revés; per molts càlculs que abans hàgim fet i fins i tot, amb independència del nostre estatus econòmic.

Però, siguem positius...aquesta, sens dubte  és la millor raó per fer-nos retornar al lloc de treball (si tenim la sort de conservar-ne un), amb ànims suficients per reprendre les nostres tasques amb energia...perquè, si no fós per això, qui de nosaltres voldria tornar?

No crec pas que el pobre Cesc, pensés en aquestes coses quan va dissenyar aquest anunci de premsa per la marca Ocean (any 1970), anunciant calçotets i samarretes; Però a mi, només veure'l, m'ha inspirat un somriure...i a continuació, hi he vist retratada la meva pròpia situació econòmica. Exactament en aquest ordre i no al revés.

En fi companys...ànims i feliç retorn a la rutina.


En bolas...

Así es (con perdón) cómo nos sentimos la mayoría de nosotros al acabar el verano: en bolas. Y no me estoy refiriendo a la práctica del nudismo, precisamente.
Muchos de nosotros, a finales de Agosto, podríamos andar vestidos con el clásico barril de madera sujeto a unos tirantes para taparnos las vergüenzas (según el lenguaje gráfico del tebeo de mis tiempos); Cómo señal inequívoco, de estar desplumados.
Con los precios cada día más altos, no es de extrañar que hacia finales de las vacaciones nos queden los bolsillos vueltos del revés...por muchos cálculos que hayamos hecho y con independencia de nuestro estatus econòmico.


Pero, seamos positivos...ésta es sin duda, la mejor razón para retornar a nuestro trabajo (si tenemos la suerte de conservar uno), con ánimos suficientes  para retomar nuestras ocupaciones con energía; Si no fuera por ésto, ¿quién querría volver a la rutina?

No creo, ni de lejos, que el bueno de Cesc pensara en esta clase de cosas cuando diseñó este anuncio de prensa para la marca Ocean (año 1970) anunciando slips y camisetas; Pero es que a mi, nada más verlo me ha inspirado una sonrisa...y a continuación, he visto reflejada mi propia situación económica; exáctamente en éste orden y no al revés.

En fin compañeros...ánimos y feliz retorno a la rutina.






dilluns, 25 de juliol del 2011

Air India


Cara i dors del fabulosos Pai-pais que la companyia Air India regalava als seus pasatgers, pels volts de 1960.

Diu la llegenda, que en una altra època quan un viatjava en avió en trajectes de més de mitja hora de durada, pel preu que pagava per un bitllet en classe turista, se li oferien begudes, cacauets i fins i tot un àpat que li permetia suportar el vol, amb l'estòmac més o menys plè.

Es podien facturar maletes de pes mitjanament respectable, sense haver de pagar per sobrepès i si et portaves bé, fins i tot podies rebre un obsequi tan útil, com un antifaç per poder aclucar els ulls comodament, sense patir els inconvenients de la llum o un bonic pai-pai, que un cop arribat en destí, et podia ser de gran utilitat...especialment si et dirigies a Nova Delhi entre els mesos d'Abril i Juliol quan els 40º s'agafen amb certa facilitat.
Desde l'aparició del Low Cost, tots aquests privilegis han estat abolits; Els vols són barats, sempre i quan aprenguem a afinar el pes de la nostra maleta, amb la precisió d'un comerciant fenici, no consumim res durant el vol, i ens conformem en aterrissar en ciutats a 50 kmts. del nostre objectiu.

Els avions, amb destí a les principals capitals Europees, s'assemblen cada vegada més a autocars en excursió escolar; Fins el punt que ben aviat ningú es sorprendrà, quan a mig vol, el grupet de passatgers del fons s'arrenqui a cantar allò de: "si tu vas al cel, en patinet...fes-m'hi un bon lloc, que hi pujo jo"...contagiant súbitament la resta del passatge, mentre es comparteixen els entrepans embolicats en paper de plata, que els més previsors s'han fet a casa, hores abans d'embarcar.

Vist així, potser sí que perd glamur això de volar, però mira, si us deixeu de manies i al final us decidiu per un d'aquests vols en els propers dies, no us oblideu d'agafar el pai-pai de casa, perquè si el preu del bitllet us sembla sospitosament assequible, podeu estar segurs que la companyia aèria, s'haurà estalviat l'aire condicionat a bord.


AIR INDIA


Cuenta la leyenda, que en otra época cuando uno viajaba en avión en trayectos de más de media hora de duración, por el precio que pagaba por un billete en clase turista, se le ofrecían bebidas, cacahuetes e incluso una comida que le permitía soportar el vuelo, con el estómago más o menos lleno.

Se podían facturar maletas de peso medianamente respetable, sin tener que pagar sobrepeso y si te portabas bien, incluso podías recibir un obsequio tan útil, como un antifaz para poder echarse una siesta cómodamente, sin sufrir los inconvenientes de la luz o un bonito pay-pay, que una vez llegado a su destino, podía resultar de gran utilidad...especialmente si te dirigías a Nueva Delhi entre los meses de Abril y Julio cuando los 40 º se alcanzan con cierta facilidad.


Desde la aparición del Low Cost, todos estos privilegios fueron abolidos; Los vuelos son baratos, siempre y cuando uno aprenda a afinar el peso de la maleta, con la precisión de un comerciante fenicio, o no consumamos nada durante el vuelo, que no proceda de nuestra bolsa de mano, y nos conformemos en aterrizar en ciudades a 50 kmts. de nuestro objetivo.


Los aviones, con destino a las principales capitales Europeas, se parecen cada vez más a autocares en excursión escolar, hasta el punto que pronto nadie se sorprenderá, cuando a medio vuelo el grupito de pasajeros del fondo se arranque a cantar lo de: "Para ser conductor de primera, acelera, acelera"... contagiando súbitamente al resto del pasaje, mientras los más previsores comparten sus bocadillos envueltos en papel de plata, hechos en casa horas antes de embarcar.


Visto así, quizás sí que pierde glamour esto de volar, pero bueno, si os dejáis de manías y al final os decidís por uno de estos vuelos, en los próximos días, no os olvidéis el pay-pay, porque si el precio del billete os parece sospechosamente asequible, podéis estar seguros de que la compañía aérea, se habrá ahorrado el aire acondicionado, a bordo.

dilluns, 21 de març del 2011

Diu que ja és Primavera!

Postal publicitària 105 x155 mm.
Il.lustració de Garbayo 1972

Sento unes ganes irreprimibles de poder-me treure mitges i mitjons i pintar-me les ungles dels peus desde que ahir, algú va anunciar l'entrada oficial de la Primavera. Notícia que sempre m'agafa per sorpresa; per molt que als habitants del Hemisferi Nort, ens arribi cada any el mateix dia.


¡Dicen que ya es Primavera!

Siento unas ganas irreprimibles de quitarme los calcetines y pintarme las uñas de los pies desde que ayer alguien anunció la entrada oficial de la Primavera. Noticia que siempre me pilla por sorpresa; por mucho que, a los habitantes del Hemisferio Norte nos llegue cada año, el mismo día.

diumenge, 20 de febrer del 2011

Sense paraules



Avui, entre aplaudiments i signes d'admiració dirigits a la increïble etiqueta del Hotel Dom Carlos, innauguro la secció "Sense Paraules", amb la que pretenc mostrar alguns dels dissenys  más seductors que arriben a la maleta, i dels que en canvi, no en puc donar más informació que la que, del mateix disseny se'n desprèn.
Com aquest sol. Què puc explicar jo d'aquest disseny?
Ell mateix ja ho diu tot. Per això avui jo callo i us el deixo aquí...i potser sereu vosaltres qui me'n sabreu dir alguna cosa.


SIN PALABRAS

Hoy, entre aplausos y signos de admiración dirigidos a esta preciosa etiqueta del Hotel Dom Carlos, inauguro la sección "Sin Palabras", con la que pretendo mostrar algunos de los diseños más seductores que guardo en la maleta y de los que, en cambio, no puedo facilitar más información de la que, del propio diseño se desprende.
Como este sol. ¿Qué os puedo contar de éste diseño, si él mismo ya habla por sí solo?
Por eso, hoy yo me callo y os lo dejo aquí...y quizás sereis vosotros quiénes me sabreis contar alguna cosa.


WITHOUT WORDS

With this old gorgeous label from Hotel Dom Carlos, I want to inaugurate a new space on this blog that I'll name  "Without Words ", with which I intend to show some of the most seductive designs that arrive to my suitcase, but from wich I cannot provide more information than, the design itself shows.
As this sun: What I can tell from this design? Doesn't he speaks for itself ? 
So today I'll shut up and I leave him here ... and maybe it will be you, who will tell me something about.