 |
| Fotografia Misteral |
Algunes de les meves amigues, potser els semblarà familiar el dibuix que acabo de regalar a la Jana.
La idea de dibuixar la Sala de Neonats, va sorgir ara fa onze anys, quan la meva filla gran amb poc més d'una setmana de vida, va haver de passar uns dies a la Planta Neonatologia del Hospital, a causa del baix pes i les dificultats que tenia per alimentar-se amb l'alletament que jo, (alletadora mega-conscienciada) li podia donar.
Així va ser, com la Martina es va passar dues eternes setmanes fins que va agafar el pes òptim per tornar a casa.
Allà, apart d'entrar en contacte amb un equip humà i professional súper qualificat, vaig poder conèixer altres mares, que com jo tenien la criatura a dispesa, desitjant que arribés el moment de marxar cap a casa amb el nadó a sota el braç.
També hi havia alguns bebès que simplement acabaven de néixer i els pujaven una estona a fer-los alguna prova o cura simple, abans de tornar a baixar al bressolet de l'habitació.
Allò era un festival de plors de criatura, frenesí i vida.
Aquells dies els recordo molt bé: Els meus sentits van aguditzar-se fins el punt de reconèixer el plor de la meva filla abans d'entrar a la Sala, d'entre tots els altres plors dels nadons que com ella, ploraven reclamant l'atenció dels seus progenitors o infermeres.
Allà mentre alletava la Martina, parlava amb altres mares, i badava veient treballar les infermeres que és una de les coses que més m'impressionava observar.
A elles, els vaig regalar el primer dels dibuixos d'aquesta série. En agraïment per la seva feina i el carinyo amb què la feien.
A la Carme, una mare com jo amb qui vaig coincidir durant aquells dies, i amb la que conservo una gran amistat, n'hi vaig regalar un altre.
I així he anat fent cada vegada que em semblava que l'ocasió era propícia i estés més o menys segura d' encertar els gustos de la mare.
Ara, feia temps que no en regalava cap. I quan vaig saber que la Jana havia nascut i ja estava a casa menjant i creixent com una bona nena, se'm va encendre la bombeta.
Per ella, he fet aquest dibuix. El reflex de seves primeres hores de vida, abans de marxar cap a casa, amb el que li voliem dir: Benvinguda al món Jana!
NEONATOS
A alguna de mis amigas, quizás les parecerá familiar el dibujo que acabo de regalar a Jana.
La idea de dibujar la Nursery, surgió unos once años atrás, cuando mi hija mayor con poco más de una semana de vida, tuvo que pasar unos días en la Planta de neonatos del Hospital a causa del bajo peso y las dificultades que tenía al mamar.
Así fué cómo Martina, pasó dos eternas semanas hasta adquirir el peso óptimo para volver a casa.
Allí, aparte de entrar en contacto con un equipo humano y profesional altamente qualificado, pude conocer a otras madres, que como yo tenían sus criaturas alojadas, deseando que llegara el momento de volver a casa con la criatura bajo el brazo.
También había algunos bebés que acababan de nacer y los subían a Planta un ratito, para hacerles alguna prueba o cura simple antes de volverselos a llevar a la cunita de la habitación.
Aquello era un festival de llantos de bebé, frenesí y vida.
Aquellos días, los recuerdo muy bien: mis sentidos se agudizaron hasta el punto de ser capaz de reconocer el llanto de Martina, de entre todos los otros llantos de bebé que como ella, lloraban reclamando la atención de sus mamás o en su ausencia, de alguna enfermera.
Allí, mientras yo daba el pecho a mi niña, hablaba con otras mamás i alucinaba viendo trabajar a las enfermeras, que era algo que me maravillaba.
A ellas, les regalé el primero de los dibujos de esta serie. En agradecimiento a su trabajo y el cariño con qué lo llevaban a cabo.
A Carme, una madre como yo, con quién coincidí aquellos días y con la que conservo una gran amistad, le regalé otro.
Y así he ido haciendo cada vez que me parecía que la ocasión era propicia y estuviera más o menos segura de acertar con el regalo.
Ahora, hacía tiempo que ya no hacía ninguno, y cuando supe que Jana, había nacido y ya se encontraba en casa creciendo como una buena chica, se me encendió la bombilla.
Para ella, he hecho éste dibujo: el reflejo de sus primeras horas de vida, antes de partir hacia casa...con el que le quería decir: ¡Bienvenida al mundo Jana!
