SOLA-curtmetratge (Part 1)

La vida de l'Agnes, canvia radicalment quan en acabat de jubilar-se i després d'alguns anys de viudetat, decideix casar-se amb en Philip, un home també viduu amb qui planeja compartir vida, aficions i aprofitar l'extensa oferta cultural de Londres, però el temps passa i aviat es troba més sola que mai fent de minyona al pis d'aquest fumador empedreït que aspira únicament a trobar la casa neta i el sopar a taula, en tornar de les apostes de cavalls.

Així que atrapada entre la por a ser jutjada pels altres, la culpa i el temor a perdre del tot la il·lusió per a reprendre una vida més plena, l'Agnes decideix planificar la seva fugida i desfer tots els nusos que aquesta situació li provoca.

Aquesta història -basada en fets reals però canviant noms i ubicacions- és la base del curtmetratge Sola, que la meva filla Clàudia ha escrit i dirigeix com a treball de final de grau a la Universitat de Ravensbourne a Londres i que veurà la llum el proper mes de Maig. 

Aquest que us deixo aquí, és el Teaser. Al darrera d'aquest curt hi ha l'esforç d'un petit equip que ha empès una campanya de crowdfunding per a poder-lo tirar endavant ja que el finançament dels projectes depèn totalment dels alumnes;

Trobareu tota la info relativa al curt i a la campanya de mecenatge aquí.

Espero que us agradi i us animeu a participar en aquest projecte!

El talent de Dan Cassaro

Imatge d'aquí

Hi ha gent que en el repartiment de talent, sembla haver arrambat amb tot...tenen el seu, i fins i tot el que ens pertocaria als altres. Això, és el que he pensat en veure el Portfolio d'aquest grafista i il.lustrador de Brooklyn;

No només és l'autor d'una llarga llista de treballs espectaculars (entre ells molts gifs animats de MTV), sinó que a sobre, se sap vendre la mar de bé amb aquesta promo tan moderneta com dinàmica.

Ara, per culpa seva, el meu portfolio em sembla la cosa més sosa del món, i ja m'estic posant les piles intentant aprendre a tocar una armònica de joguina, per fer-me ni que sigui una petita banda sonora original, amb què muntar-lo...que no estem per multes i l'Sgae, no perdona res.

Enjoy!

Wind

 

Wind from Robert Loebel

Aquest curt d'animació, mostra l'hàbil adaptació d'unes persones que malgrat viure exposades a un vent huracanat han après a bregar amb unes condicions de vida difícils, aprofitant les ventatges d'aquest clima i inventant-se un sistema natural per viure.  
Vindria a ser l'exemple gràfic de la célebre frase que diu: "Si la vida et dóna llimones...fés-ne llimonada!"

Res, que m'ha encantat...i estic segura, que a vosaltres també.


WIND

Este corto de animación, muestra la increíble habilidad de unas personas que a pesar de vivir sometidas a un terrible viento huracanado, han aprendido a aprovechar las pocas ventajas de este curioso clima, inventandose un sistema natural para vivir.
Vendría a ser el ejemplo gráfico de la célebre frase que reza: "Si la vida te trae limones...haz limonada!"

Nada, que me ha encantado...y estoy segura, que a vosotr@s también.

Muda

No cal dir gaire, només que l'acabo de veure i...m'encanta!

Rain Town

Avui, dedico aquest delicat curtmetratge que acabo de trobar a You Tube, a tots aquells que estigueu disposats a invertir del vostre temps, els 9,55 minuts que dura.

Al meu modest entendre, val la pena dedicar-los a gaudir d'aquesta peça, que si bé m'ha semblat que narrativament no tenia gaires pretensions (o això, o és que no he entès ni un borrall) estèticament en canvi, no té res a envejar de la perfecció, a què ens tenen acostumats les produccions animades japoneses.

En aquest cas, la perleta, va realitzar-se com a treball de graduació d' Hiroyasu Inshida (també conegut amb el sobrenom de Tete) i a mi m'ha deixat bocabadada i corpresa.

Poesia pura, oi tant que sí!

RAIN TOWN

Hoy dedico este delicado cortometraje que acabo de encontrar en You Tube, a todos los que estéis dispuestos a invertir de vuestro tiempo,  los 9,55 minutos que dura.

A mi modesto entender, vale la pena dedicarlos a disfrutar de esta pieza, que si bien me ha parecido que narrativamente no tenía muchas pretensiones (eso, o es que no he entendido nada) estéticamente en cambio, no tiene nada que envidiar de la perfección a que nos tienen acostumbrados las producciones animadas japonesas.

En este caso, la perlita,  se realizó como trabajo de graduación de Hiroyashu Inshida (también conocido como Tete) y a mi me ha dejado boquiabierta y sobrecogida.

Poesía pura, ¡vamos!

Me, Marionette

"Me Marionette", és el títol d'aquesta exposició que l'artista Graham-Carter inaugurarà a Brighton a partir del dia 4 del mes vinent i aquests que us deixo aquí dalt, són els vídeos que l'artista en col.laboració amb l'estudi d'animació Ticktockrobot, han creat per promocionar-la.

Un aperitiu excel.lent fet amb delicadesa i bon gust. Degustant-lo, tot em fa pensar que l'exposició no decebrà a ningú...però si algú té la sort d'apropar-s'hi, si us plau, que ens faci arribar la crítica!

ME, MARIONETTE

"Me, Marionette" es el título de esta exposición que el artista Graham-Carter inaugurará en breve en Brighton y éstos que os dejo aquí arriba, son los vídeos de que el artista en colaboración con el estudio de animación Ticktockrobot, han creado para promocionarla.

Un excelente aperitivo, hecho con delicadeza y buen gusto. Degustándolo, todo me hace pensar que la exposición no decepcionará a nadie...pero si alguien tiene la suerte de acercarse hasta Brighton para verla, por favor, ¡que nos haga llegar la crítica!

30 formes de matar un Cowboy

ready steady bang - 30 ways from Ed Barrett on Vimeo.

Curiós catàleg animat, que reprodueix les 30 principals maneres de matar un cowboy; Perdoneu la violència gratuïta, però m'ha semblat que el recull era prou divertit com per compartir-lo amb vosaltres.

Això sí, si sou extremadament emotius us aconsello que el mireu amb un ull tancat, perquè algunes escenes podrien ferir la vostra sensibilitat...

Després de veure'l he arribat a la conclusió de que, ara ja he sé qui té més vides que un gat: un cowboy!

30  formas de matar un Cowboy

Curioso catálogo animado, que reproduce las 30 principales maneras de matar a un cowboy; Perdonad la violencia gratuita, pero me ha parecido que la recopilación era lo suficientemente divertida como para compartir esta animación con vosotr@s.

Eso sí, si sois extremadamente emocionales os aconsejo que lo veáis sólo con un ojo abierto, porqué algunas escenas podrían herir vuestra sensibilidad...
 

Después de verlo, he llegado a la conclusión de que ahora ya he sé quién tiene más vidas que un gato: ¡un cowboy!

Micro Loup

Micro Loup from Richard McGuire on Vimeo.

Avui us deixo aquesta peculiar historia protagonitzada per un Micro llop; Espero que us agradi la capacitat de síntesi del seu creador; menys és més, diuen :-)

Donació virtual de'n Girbén;

Gràcies Jordi!

MICRO LOUP

Hoy os dejo esta peculiar historia protagonizada por un micro-lobo; espero que os guste la capacidad de síntesis de su creador; menos es más, dicen :-)

Donación virtual de Girbén;

¡Gracias Jordi!


Tweet

Après le Festin

Imatge extreta del curtmetratge de Spike Jonze: Mourir Auprès de Toi

Spike Jonze: Mourir Auprès de Toi on Nowness.com.

Amb el record encara ben fresc del darrer festí que en honor a Sant Galderich un quants companys blocaires i acompanyants (cada cop menys virtuals) ens vem oferir, començo el dilluns amb la sensació d'haver passat una jornada estupenda, en la que els amfitrions van aconseguir que ens sentíssim un cop més, com a casa nostra.

No us enganyeu: no és l'aire de Dosrius, ni tampoc crec que les forces tel.lúriques en siguin les responsables; Hi ha, qui sosté que la protecció del Sant patró a qui dedicàvem la festa, és la causant que tot sortís tan rodó. I no seré pas jo qui digui que no, però...
 

quan en Misteral aquest matí m'ha enviat aquesta animació, hem acordat penjar-la aquí i dedicar-la als fabulosos amfitrions (i això sí que és empíricament demostrable) que van fer que un cop més tot sortís perfecte.

Va per vosaltres Leb i Carme J, espero que us agradi ;-)

APRÈS LE FESTIN

Con el recuerdo aún fresco del último festín que nos ofrecimos en honor a Sant Galderich, unos cuantos bloggeros y acompañantes (cada vez menos virtuales) empiezo el lunes con la sensación de haber pasado una jornada estupenda, en la que los anfitriones consiguieron que nos sintieramos una vez más cómo en casa.
No nos engañemos: no es el aire de Dosrius, ni tampoco creo que fuesen las fuerzas telúricas las responsables del éxito. Hay quién sostiene, que la protección del Santo Patrón a quién dedicábamos la fiesta fué la causante de que todo saliese redondo. Y no seré yo quién les lleve la contraria, pero...

cuando Misteral de buena mañana, me ha enviado este cortometraje animado,  hemos acordado inmediatamente ponerlo aquí, para dedicárselo a los fabulosos anfitriones que hicieron posible (y esto sí que es seguro) que todo saliera perfecto. 

Tweet

Shhh...Silence!

Aquí us deixo aquest episodi de la série "Minuscule"; estic segura que empatitzareu amb la seva peluda protagonista.

Sense anar més lluny, aquesta passada nit he patit insomni i he maleït l'atronador xivarri del rellotge de corda que hi ha al costat del telèfon del passadís de baix.  Tot i això, no he aconseguit reunir suficient empenta per aixecar-me a parar-lo  o canviar-lo de lloc.

Altament recomanable, tota la série d'animació que signen els seus creadors, o sigui que aprofito per deixar-vos l'enllaç al seu web. Penso que us agradarà; Paraula de maleta!

http://www.minuscule.tv/

SHHH...SILENCE

Aquí os dejo hoy este episodio de la serie "Minuscule"; Estoy segura que empatizaréis con su peluda protagonista.

Sin ir más lejos, ésta pasada noche he sufrido insomnio y he maldecido el atronador ruido del reloj de cuerda que habita al lado del teléfono, en el pasillo de abajo. Aún así, no he conseguido reunir suficiente energía cómo para levantarme a silenciarlo o cambiarlo de sitio.

Altamente recomendable, toda la serie de animación que firman sus creadores o sea que aprovecho para dejaros el enlace de su web. Creo que os gustará; ¡Palabra de Maleta!

http://www.minuscule.tv/

Tres puntades

http://remyschaepman.blogspot.com/

Tres puntades (trois petits points)

Estic encantada d'incorporar a la maleta aquest delicat curt d'animació que m'ha deixat bocabadada. Per la seva expresivitat i cuidada estètica.

Premiat, com era d'esperar, en nombrosos festivals d'animació al llarg del 2010, va ser creat per un grup d' estudiants de tercer grau de l'Escola de imatge Gobelins, als que sense por d'equivocar-me, els auguro un brillant futur.

Enllaçant aquí podeu trobar força documentació d'aquest projecte i fins i tot un "making of" d'aquest refinat curtmetratge.

TRES PUNTADAS

Este delicado corto de animación, que acabo de adquirir para mi maleta, me ha encantado. Por su expresividad y su cuidada estética.

Premiado, cómo no, en numerosos festivales de animación a lo largo del 2010, fué creado por estudiantes de tercer grado de la Escuela de Imagen Gobelins, a los que sin riesgo a equivocarme, les auguro un brillante futuro.

Enlazando aquí podreís encontrar documentación gráfica de este proyecto y hasta un "Making Of" de este refinado corto

THREE STITCHES

This animated short, tells the story of a seamstress that is waiting for her husband to come back from the war. I loved it, for its expressiveness, but for refined aesthetics.

It has won many awards from different Animation Festivals throughout 2010. It's creators are a group of students in the third degree from the Gobelins School of Image, which, without risk of get wrong I can foresee them a bright future.

Here, you'll find lots of graphic documentation about this project, and even a Making Of this lovely short.

Cliché!

M'encanta aquesta animació, en la que els seus autors, s'han encarregat de recollir i comprimir, tots els clichés i tòpics que es refereixen a la Gàl.lia i els seus habitants, en un divertit curtmetrage.

Evidentment, el tò imperant és la ironia, com no podia ser d'una altra manera.

I m'ha donat què pensar. No hi ha cap país del món que s'escapi de tòpics i etiquetes, cap. Algunes menys afortunades que d'altres, però etiquetes al capdavall...i la idea em sembla bona...enlloc de rebatre-les, donar-les per bones i a més, magnificar-les...al millor estil Cyrano.

Apa, a degustar-les. Bon Appétit!

Per saber més sobre aquest curtmetratge i els seus autors, enllaceu-vos aquí: http://www.cedric-villain.info/cliche/

Cliché

Me encanta ésta animación, en la que sus autores, se han encargado de recojer y comprimir cada uno de los tópicos y clichés que pretenden definir la Galia y a sus habitantes, en éste divertido cortometraje.

El tono imperante es la ironía, cómo no podia ser de otra manera.

Y me ha dado que pensar. No hay ningún país del mundo que se escape de los tópicos ni las etiquetas...algunas menos afortunadas que otras, pero etiquetas al fin y al cabo.

Y sí, la idea me parece buena. En lugar de rebatirlas, darlas por buenas e incluso magnificarlas...al mejor estilo Cyrano.

Pues hala...a degustarlas. Bon Appétit!

Para saber más sobre éste film seguir éste enlace: http://www.cedric-villain.info/cliche/

Cliché

This funny animation tries to pick up a long list of stereotypes of France and frenchmen, seen from abroad.

And this have made me think about, no country escapes from clichés or labels...no matter if they're true or ridiculously false. But labels after all.

And yes, I love the idea! Rather than refuse the stereotypes, let's assume them and even magnify them all...as in the best Cyrano style.

I hope you like it...enjoy! or better do I have to say: Bon Appétit!

Learn more at http://www.cedric-villain.info/cliche/

I love Olivia

Imatge de Oliviathepiglet.com

La polifacètica Olivia, ja té série a la televisió. A mi, ja em va robar el cor la seva versió impresa, i en el seu moment em vaig convertir en fidel seguidora de cada una de les noves aventures protagonitzades per aquesta porqueta hiperactiva, creada per Ian Falconer.

Els contes de l'Olívia agraden no només pels sensacionals dibuixos; les seves ocurrències  desperten una sensació de dejà-vú als que hem tingut o conviscut amb nens petits, doncs imagino que són producte de la intensa observació per part del Ian, de criatures de veritat, en situacions reals...això fa de l'Olívia un personatge sorprenentment verosímil...a pesar de la seva aparença de porquet.

La meva sorpresa, va ser veure-la en moviment...i com que per a mi, l'Olivia és fantàstica, m'afanyo a penjar-ne el trailer inicial de la série per a satisfacció de tots...oink, oink!

Dedicat a la petita Olívia,  de Brussel.les!

I LOVE OLIVIA

La polifacética Olivia, ya tiene serie de televisión. A mi, ya me robó el corazón la versión impresa y en su momento me convertí en fiel seguidora de cada una de las nuevas aventuras que protagonizaba ésta cerdita hiperactiva, creada por Ian Falconer.

Los cuentos de Olivia gustan no sólo por sus fabulosos dibujos; sus ocurrencias despiertan una sensación de dejà vú a todos aquellos que tienen o hayan convivido con niños, ya que las expresiones y situaciones que retrata deben ser producto de una larga y minuciosa observación de criaturas reales...ésto precisamente hace de Olivia un personaje extremadamente verosímil, a pesar de su apariencia de cerdita.

La sorpresa, fué verla en movimiento...y como para mi, Olivia es la mejor, os la dejo merodeando por aquí para deleite de todos...oink, oink!

Limbo

Imatges de Gamepro i Limbogame.org

I jo que em pensava que això d'estar als llimbs, era més o menys com estar en  la Terra dels distrets, on un pot deixar flotar la ment apaciblement envoltat de núvols blancs, i va i m'adono en aquestes alçades, que, per definició els Llimbs són un lloc de sofriment on les animetes dels nens no-batejats anaven a parar, abans de què l'Església en negués la seva existència.

Per això, quan vaig descobrir aquest joc que va sortir a la venda als Estats Units el passat Juliol, vaig quedar sorpresa pel nom que els seus creadors li havien posat a un dels jocs, més obscurs, negres i inquietant dels últims temps. I a continuació, ho vaig entendre.

Atreta més per l'estètica que per una altra cosa (sóc un desastre jugant amb qualsevol video-joc i a sobre odio els jocs violents), aviso ja desde aquí, que aquest és un joc no apte per a persones molt impressionables, ja que el protagonista, és un nen que intenta salvar-se de tota classe d'obstacles per salvar la pell, amb una al.lucinant estètica més pròpia del cinema negre, que d'un joc.

Una estètica post-nuclear, refinada i molt expressiva, que em va atrapar desde el primer fotograma. No hi ha música, no hi ha texte, minimalisme absolut...a la botiga de videojocs no me'n va saber dir gaire cosa, encara...però aquest joc de la X-box, que ha estat creat per l'estudi danés PlayDead, ja ha estat guardonat amb el premi IGF (Independent Games Festival) en la categoria d'Arts Visuals.
Tot apunta que Dino Patti, un dels creatius responsables d'aquest joc va tenir una infantesa, molt, molt negra, en la que inspirar-se.  O almenys això vaig pensar jo.

Aquí us deixo aquesta perleta. Això sí; Negra.





LIMBO

Y yo que creía que eso de estar en el Limbo, era más o menos, como flotar adormecido por la Tierra de los distraídos, donde las mentes circulan libres y ociosas rodeadas de mullidas nubes, y voy y me entero a estas alturas,  que por definición el Limbo era el lugar de sufrimiento al que las almas de los niños no-bautizados iban a parar, antes de que la Iglesia, negara su existencia. 

Por eso, cuando descubrí la existencia de este juego que salió a la venta en los Estados Unidos el pasado mes de Julio, quedé bastante sorprendida por el nombre que sus responsables creativos quisieron darle a uno de los juegos más oscuros, negros e inquietantes de los últimos tiempos. Y a continuación, lo comprendí.

Atraída más por la estética que por otra cosa, (soy un auténtico desastre jugando a cualquier video-juego y encima odio los juegos violentos), aviso ya desde aquí que éste es un juego no-apto para personas muy impresionables ya que el protagonista, un niño de corta edad, pasa por todo tipo de pruebas diabólicas intentando salvar su pellejito.

La alucinante estética es más propia de una película de cine negro que de un juego pero a mi me ha seducido totalmente, ya desde el primer fotograma. No hay música, no hay texto, minimalismo absoluto. En la tienda de videojuegos no me supieron dar mucha información sobre este Limbo en particular, pero lo que sí sé es que este juego de la X-Box, creado por el estudio danés PlayDead (el nombre ya es bastante explícito) ya ha recibido el Galardón IGF (Independent Games Festival) en la categoría de Artes Visuales.
Todo parece apuntar a que Dino Patti, uno de los responsables creativos de este juego tuvo una infancia muy, muy negra, en la que inspirarse...O al menos eso pensé yo.

Aquí os dejo esta perlita. Eso sí; Negra.

Mamá Luchetti

Via Tipograficamente.Blogspot.com

Una mica d'humor per començar la setmana, no pot anar mai malament. Ahir, quan de manera casual, vaig descobrir els anuncis que Mamá Luchetti, emet per la televisió argentina em van passar dues coses: em vaig fer un fart de riure i al mateix temps em van venir ganes de fer-me una sopa de sobre...que és una d'aquelles coses que (almenys a casa) només es fan en cas d'extrema urgència.

El menjar instantani, sempre em porta records simpàtics de les meves primeres vacances d'adolescència i fogonets de càmping, a partir d'ara, a més, la sopa de sobre em portarà al cap una cançoneta: "mamá, mamá, Lu-lu-Luchetti, mamá, mamá...."

Apa, que vagi de gust.

CAMPAÑA PUBLICITARIA MAMÁ LUCHETTI


Un poco de humor para comenzar la semana, nunca viene mal. Ayer, cuando de manera casual descubrí los anuncios que Mamá Luchetti emite por la televisión argentina, me ocurrieron dos cosas: una, me tronché de risa, dos, me dió el antojo de tomarme una sopa de sobre...que es una de aquellas cosas, que (al menos en mi casa) sólo se hace en situaciones de extrema urgencia.

La comida instantánea, siempre me trae recuerdos simpáticos relacionados con las primeras vacaciones de mi  adolescencia y hornillos de cámping, a partir de ahora, además la sopa de sobre me traerá a la cabeza la cancioncilla: "mamá, mamá, Lu-lu-Luchetti, mamá, mamá...."

Pues venga, que aproveche.


Mamá Luchetti ads

A touch of humor to start the week, never hurts. Yesterday, when by chance I discovered Mamá Luchetti advertisings for Argentina TV, it happened two things to me: one, I cracked up laughing, and two, I suddently wanted to have an instant soup... that is one of those things, (at least in my house) is only done in few extreme situations.
The instant food, always brings me nice memories associated with my first youth vacation (without parents) and camping stoves, but from now, instant soup will also bring to my head this happy song: "Mama, Mama Lu-lu-Luchetti , Mamá, Mamá ...."
So, bon appetit!

Marjane Satrapi

Aprofitant  que aquest cap de setmana a casa hem tornat a veure "Persépolis", no voldria deixar passar per alt l'oportunitat d'aconsellar aquest film a qui encara no l'hagi pogut veure.

Aquesta pel.lícula autobiogràfica, ens explica la història de la petita Marjane, que amb només 8 anys veu com la revolució iraní de 1979, acaba amb el regnat del Sha i converteix l'Iran en una República Islàmica. El règim fundamentalista islàmic s'extén i la obliga a abandonar la seva família i el seu païs per refugiar-se a Àustria, durant el pas de la infància a l'adolescència.

Basada en els còmics de la mateixa autora, aquesta pel.lícula és fidel la major part del temps, al rigurós blanc i negre  dels dibuixos de Marjane, i descriu amb increïble precisió l'atmòsfera represiva del moment, tot alternant dosis d'humor i poesia a parts iguals.

Una estètica i una narració impecable, fan d'aquest  film una peça única en el seu gènere, premiada amb nombrosos galardons, no només dins el món del cinema, sinó també pel seu treball en favor de la diversitat i la multiculturalitat. 

Una pel.lícula, per riure i gaudir...però també per reflexionar. Als qui encara no hàgiu estat seduïts per Satrapi, aquí us deixo el trailer.

Aprovechando que este fin de semana en casa hemos vuelto a ver "Persépolis", no quiero dejar de aprovechar la oportunidad de recomendar este film a quién todavía no lo haya podido ver.

Esta película autobiográfica, nos cuenta la historia de la pequeña Marjane que con 8 años,  vé como la revolución iraní de 1979 acaba con el reinado del Sha para convertir Irán en una República Islámica. El régimen fundamentalista Islámico se extiende y la obliga abandonar su familia y su país para refugiarse en Austria, coincidiendo con el paso de la infancia a la adolescencia.

Basada en los cómics de la misma autora, esta película es fiel casi en su totalidad al riguroso blanco y negro de los dibujos de Marjane Satrapi y describe con increíble precisión la atmósfera represiva del momento alternando dosis de humor y poesía a partes iguales.

Una estética y una narración impecables, hacen de éste film una pieza única en su género, premiado en multitud de ocasiones, no solamente dentro del mundo del cine sino también por su aportación en favor de la diversidad y la multiculturalidad. 

Una película para reir y disfrutar...pero también para reflexionar. A los que todavía no hayais sido seducidos por Satrapi, aquí os dejo su tráiler. 

MARJANE SATRAPI

Taking advantage that this last weekend we have re-seen "Persepolis" at home, I do wish to take this opportunity to recommend this film for those who haven't been able to see it yet.

This autobiographical film, tells the story of the political changes occurred in Iran, starting with the revolution of 1979 through the eyes of Marjane Satrapi with just 8 years old. The Islamic fundamentalist regime extends and forces Marjane to leave her family and her Country for refuge in Austria.Based on the comics by the same author, this film remains loyal to the strict black and white drawings of Marjane Satrapi that describes with incredible precision the repressive atmosphere of that period alternating doses of humor and poetry in equal measure. 

For those who haven't yet been seduced by Satrapi, here I leave her trailer.

A flawless aesthetic and narrative, make this film a unique piece, awarded in many occasions, not only within the world of cinema but also for its contribution in favor of diversity and multiculturalism. A movie to laugh and enjoy ... but also for reflection.

How to grow a carrot

Cliqueu damunt la imatge per veure el curtmetratge.

Seguint amb el fil de les paternitats, que ahí vem encetar, penjo aquest curtmetratge que vaig descobrir fa poc, perquè em sembla prou simpàtic per arrodonir el tema...i al mateix temps per cel.lebrar el canvi d'estació, on tot sembla brotar de nou.

Em preocupa una mica la rudesa del pare pastanaga, però al capdavall tampoc he conegut mai personalment a una pastanaga i potser és la seva manera de fer...
Una petita aventura amb final feliç amanida amb la música del virtuós trio Folk Voronezh que amb els seus banjos, Balalaikes  li dóna un tò...original!
Dedicat a tots aquells que en algun moment de la vida us heu sentit com la petita pastanaga...és a dir, dedicat a tots! Feliç cap de setmana i bona Primavera!




HOW TO GROW A CARROT

Siguiendo el hilo de las paternidades, que ayer empezamos, os dejo este cortometraje que descubrí hace poco, porqué me parece suficientemente simpático para rematar el tema...y al mismo tiempo enlazarlo con el cambio de estación, ahora cuando todo parece brotar de nuevo.
Me preocupa un poco la rudeza del señor Zanahoria, pero al fin y al cabo nunca he conocido a ninguna zanahoria en persona y puede que éste, sea su carácter habitual...
Una pequeña aventura con final feliz amenizada por el virtuoso trío Folk Voronezh que con  sus banjos, balalaikas, le dan un toque fresco y original.
Dedicada a tod@s aquell@s que alguna vez se hayan sentido cómo la pequeña zanahoria...es decir, creo que dedicada a...todos! Buen fin de semana y feliz Primavera!

The Tale of How

 

Aquest curtmetratge d'animació per adults, va ser creat per un grup d'artistes Sudafricans anomenats The Black Heart Gang, i forma part d'una trilogia anomenada "The Dodo trilogy". 

"The Tale of How" explica la història d'uns estranys ocells que viuen atemorits en una illa habitada també per un pop monstruós que s'alimenta d'ells. Els ocells, busquen la seva salvació enviant un missatge en una ampolla.

En veure'l jo he tingut la sensació d'haver caigut en un quadre del Bosco.

THE TALE OF HOW

Éste corto de animación para adultos, fue creado por un trío de artista sudafricanos apodados The Black Heart Gang y forma parte de una trilogía llamada "The Dodo Trilogy".
"The Tale of How" narra la historia de los extraños pájaros que habitan una pequeña isla donde ven amenazada su existencia por un monstruoso Pulpo gigante que se alimenta de ellos. Éstos deciden buscar su salvación mandando un mensaje en una botella.
Al verlo, he tenido la sensación de haber caído en un cuadro surrealista de el Bosco. 


THE TALE OF HOW

A stunning short film by the trio of South African artists known as The Black Heart Gang. "The Tale of How", tells the story of a giant Octopuss who eats the small birds that inhabit this island. Hoping for someone who rescue them, they send a message in a bottle.

"Skhizein" de Jérémy Clapin

Un enigmàtic curtmetratge, que explica la història d'Henri Debrus, un home que després de presenciar la caiguda d'un meteorit veu com el seu centre físic, queda desplaçat...exactament a 91 centímetres de sí mateix.

SKHIZEIN

Enigmático cortometraje que narra la historia de Henri Debrus, un hombre que después de presenciar la caída de un meteorito vé cómo su centro físico queda desplazado...a 91 centímetros de sí mismo.

SKHIZEIN

This curious short tells the story from Henry Debrus, a man that after witness the falling of a meteorite suffers the displacement of his physical center...exactly at 91 centimeters from himself.

Cartoon Network

The Duplicators - Cartoon Network ID shortie from Meindbender on Vimeo.

It´s Magic - Cartoon Network ID shortie from Meindbender on Vimeo.

El darrer treball de Meindbender per Cartoon Network...en quan n'aprengui, jo també penso duplicar-me i a veure si així aconsegueixo definitivament cumplir amb la meva agenda.

CARTOON NETWORK

El último trabajo de Meindbender para Cartoon Network...en cuanto yo aprenda el truco, también pienso duplicarme y a ver si así consigo definitivamente, cumplir con mi agenda.

CARTOON NETWORK

The last work from Meindbender for Cartoon Network...when I will learn the trick I'll start duplicating myself so I would definitivelly fulfil with all my notebook obligations.