Adéu Rita

Il.lustració Carme Sala © tots els drets reservats.

Més d'un sabreu ja, que més que una mascota, la nostra gossa Rita, havia adquirit l'estatus de membre de la família i com a tal la tractavem: L'hem cuidat, tant com ella ha cuidat de nosaltres i avui després d'un temps intentant vèncer la seva enfermetat, amb grans dosis de medicaments i afecte, hem tingut que dir-li adéu.

I ja que havia de marxar, no es mereixia menys que un comiat en la companyia de tots quatre...hi ha gossos que ensenyen també, quin és el valor de l'amistat en els moments més difícils.

Sort que això ho puc escriure i no ho he d'explicar en veu alta, perquè la meva ridícula veu, ha decidit que avui no s'entengui res del què dic...segur que demà estaré millor; Només em cal aprendre a superar la seva absència.

ADIOS RITA

Alguno de vosotros sabréis ya, que más que una mascota, nuestra perra Rita, había adquirido el estatus de miembro de la familia y cómo a tal la tratábamos: La hemos cuidado, tanto como ella ha cuidado de nosotros, hasta que hoy, después de un tiempo intentando vencer su enfermedad con grandes dosis de medicinas y cariño, hemos tenido que decirle adiós.

Y ya que tenía que irse, no se merecía menos que una despedida en compañía de su pequeña familia...hay perros que enseñan también, cuál es el valor de la amistad en los momentos más difíciles.

Menos mal que esto lo puedo escribir y no tengo que explicarlo en voz alta, porque mi ridícula voz, ha decidido que hoy no se entienda nada de lo que digo...seguro que mañana estaré mejor; Sólo tengo que aprender a superar su ausencia.

GOOD BYE RITA

Some of you may know that, more than a pet, our dog Rita acquired the status of a member of our family and at this way we've treated her like: We've taken care of her as much as she cared for us, until today when after a long time trying to overcome the disease she was affected, with large doses of medicines aswell of affection, we should have to say goodbye to her, for ever more.
And since we knew, she should go, we though that she deserved to be dismissed in the company of her little family: my husband, my two daughters and me...because, dogs can show people too, which is the value of friendship in the most difficult moments.

I'm happy to be able to write about this, because at this moment my voice decided to sound ridiculous every time I want to talk about...I'm sure that tomorrow I'll feel better, I just only have to learn to overcome her absence.

Gràcies!

http://issuu.com/ed_proteus/docs/lavia-necessita-petonets

Davant la fenomenal notícia de que s'ha exhaurit la Primera edició en català del nostre llibre en dos mesos, només podem dir-vos a tots: MOLTES GRÀCIES!

Pels que encara no el tingueu, i mentre es prepara la segona edició, podeu fer una ullada al llibre clicant l'enllaç que hi ha a peu d'imatge.




Gracias!


Ante la fenomenal noticia de que se ha agotado la Primera Edición de nuestro libro en catalán en dos meses, sólo podemos decir: ¡MUCHAS GRACIAS!


A todos los que todavía no lo teneis y mientras se prepara la segunda edición, podeis hojear el libro a través del enlace que encontrareis a pie de imagen.

Mascotes

Vaig sentir una vegada, que si els extraterrestres envaïssin la terra, decidirien que els gossos, són qui manen al nostre planeta;

Mentre que els humans, ens llevem d'hora per anar a treballar o a estudiar, les nostres mascotes, es queden còmodament estirades a les seves cistelletes i coixins, esperant tranquilament la tornada de l'amo a casa.
La majoria dels que tenim mascotes, el primer que fem en arribar a casa, és comprovar si han menjat i begut prou, i els treiem a passejar, faci el temps que faci.
Qui són doncs, els Reis del món?
Potser sí que és un pèl exagerat, però no està mal vist del tot, perquè és ben cert que la majoria de les mascotes que conviuen amb els humans d'aquesta banda del planeta (cal puntualitzar), estan tan integrades en les nostres cases que sovint adquireixen l'estatus de membres de la família...o no?

A casa, la nostra gossa Rita observa algunes normes bàsiques:
 

-El sofà és territori totalment prohibit per ella, igual que els nostres llits.

-El seu menjar és el pinso i para de contar.

-Les necessitats, es fan a fora: Sigui al pati o al carrer.
 

No la mimem excessivament, però l'estimem molt...tant com ella a nosaltres.

Fa uns anys, li van diagnosticar Leishmania, que és una enfermetat produïda per la picada d'un mosquit i que té una incidència molt elevada a Catalunya. Qui tingui gos, segurament sabrà de què parlo.

Aquesta malatia crònica, ens obliga a medicar-la diàriament, i a controlar-la amb diverses analítiques cada any, el què fa que tenir-la sigui tot un luxe que mai ens vem plantejar tenir.

Arrel de la seva malaltia, ha començat a perdre la visió d'un ull i la mucosa del nas la té, veritablement molt malmesa.

La darrera revisió veterinària (dilluns passat) junt amb la factura de la farmàcia, ens va costar tant com passar un cap de setmana fora de casa, amb hotel i consumicions incloses, però teniem clar que no ens la podiem estalviar.
Hem començat la setmana doncs, administrant-li per prescripció veterinària, una nova tanda de medicació: Jo m'encarrego de les injeccions cada dia i les meves filles li posen les gotes que li han de solucionar la mala visió del ull dret.

Hem d'agraïr que no fóssin cataractes, doncs almenys no caldrà operar.
No sóc partidaria de tractar als animals com si fóssin persones...només són animals!
Però crec que a partir del moment en què un decideix tenir una mascota, ha de cuidar-la i estimar-la com el què és i dins del possible, tant com ella ens estima a nosaltres.

Un tema important a considerar abans de tenir-ne una, i que ens estalviaria el trist i deplorable espectacle cada estiu de veure gossos i gats deixats de la mà de Déu en boscos propers a les ciutats, o pitjor encara a les cunetes de l'autopista.

MASCOTAS

Oí una vez, que si los extraterrestres invadieran la tierra, decidirían sin duda, que los perros son quienes mandan en nuestro planeta; 

Mientras que los humanos  nos levantamos temprano para ir a trabajar o estudiar, nuestras mascotas, se quedan cómodamente estiradas en sus cestas y almohadas, esperando tranquilamente la vuelta del dueño en casa. 

La mayoría de los que tenemos mascotas, lo primero que hacemos al llegar a casa, es comprobar si han comido y bebido bastante y los sacamos a pasear, haga el tiempo que haga. 

¿Quiénes son entonces los Reyes del mundo? 

Quizás sí que es un poco exagerado, pero no está mal visto del todo, porqué es cierto que la mayoría de las mascotas que conviven con los humanos a éste lado del planeta (es obligatorio puntualizar), están tan integradas en nuestros hogares que a menudo adquieren el estatus de miembros de la familia...o no? 

En casa, nuestra perra Rita observa algunas normas básicas: 

-El sofá es territorio totalmente prohibido para ella, al igual que nuestras camas. 

-Su comida es Pienso. Y punto. 

-Las necesidades, se hacen fuera: Sea en el patio o en la calle. 

No la mimamos excesivamente, pero la queremos mucho...tanto como ella a nosotros.

Hace unos años, le diagnosticaron Leishmania, que es una enfermedad producida por la picadura de un mosquito y que tiene una incidencia muy elevada en Cataluña. Quien tenga perro, seguramente sabrá de qué hablo. 

Esta enfermedad crónica, nos obliga a medicarla a diario, y a controlarla con diversas analíticas cada año; Lo que hace que tenerla, sea todo un lujo que nunca nos planteamos tener. 

A raíz de su enfermedad, ha comenzado a perder la visión de un ojo y la mucosa de su nariz la tiene verdaderamente muy deteriorada. 

La última revisión veterinaria (el lunes pasado) junto con la factura de la farmacia, nos supuso un gasto equivalente a pasar un fin de semana fuera de casa, con hotel y consumiciones incluidas, pero tuvimos claro que no nos lo podíamos ahorrar. 

Hemos empezado la semana pues, administrándole por prescripción veterinaria, una nueva tanda de medicación: Yo me encargo de las inyecciones cada día y mis hijas le ponen las gotas que le han de solucionar la mala visión del ojo derecho. 

Debemos agradecer que no fueran cataratas, pues al menos no será necesario operar. 

Nunca he sido partidaria de tratar a los animales como si fueran personas...sólo son animales! 

Pero creo que a partir del momento en que uno decide tener una mascota, debe cuidarla y amarla como lo que es y dentro de lo posible, tanto como ella nos ama a nosotros. 

Un tema importante a considerar antes de tener una, y que nos ahorraría el triste y deplorable espectáculo cada verano de ver perros y gatos dejados de la mano de Dios en bosques cercanos a las ciudades, o peor aún en las cunetas de la autopista.


PETS

Once I heard that if aliens would invade the earth, they would decide that dogs are those who rule in our planet; 

Meanwhile, the humans, should wake up early to go to work or study, our pets  lay comfortably in their baskets and pillows, waiting quietly to his owner comes back home.

Most of the pet's owners, the first thing that they do when getting back home, is to check if they have eaten and drunk enough, and they took them for a walk, whatever the weather is. 

So, who are, the kings of the world? 

Maybe it sounds a bit exaggerated, but think of it twice; Pets that live with humans on this side of the planet (I must specify) are so integrated in our homes and often acquire the status members of the family ...do you agree with me? 

At home, our dog Rita observes some basic rules: 

-Our sofa is forbidden territory for her, as well as our beds. 

-We don't share our food with her. She only eats Dog food.

-She shouldn't never relieve at home: Thats why is the courtyard for or the Park. 

We don't spoil her too much, but we love her...as much as she loves us. 

Few years ago, she was diagnosed of Leishmania, a disease caused by a mosquito bite and has a very high incidence in Catalonia. Anyone with a dog here, will unfortunately know what I'm talking about. 

This chronic disease forces us to medicate her daily and to control it with various analytical each year, making the fact of having a pet a luxury much more expensive that we never planned to have. 

Due to her illness, Rita has begun to lose vision in one eye and her nose has truly deteriorated. 

The last vet check (last Monday) plus the pharmacy bill, costed us the equivalent of spending a weekend away from home, with Hotel and drinks included, but we knew that we could not save this. 

So, we started this week (by veterinary prescription), with a new round of medication, I give her the injections every day and my daughters put her the drops she needs to fix her eye. 

Thanks Good  she has not cataracts, and at least there will no need to operate. 

I am not in favor of treating animals like people...they are only animals! 

But I think that in the moment someone decide to have a pet, it must take care and love for what it is and as far as possible, as much as it loves us. 

An important issue to consider by everybody before buying or getting a pet; That, would save us the sad and deplorable spectacle each summer to see dogs left in the hand of God in forests near towns, or worse in the ditches of the highway.

"L'àvia necessita petonets"

 

Per fi! Avui ja és de veritat..."L'àvia necessita petonets", el primer llibre de l'Ana Bergua, que he tingut la sort de il.lustrar, ja estarà en els propers dies, a totes les llibreries!

Per a mi, ha estat una expèriencia genial, posar cara a  aquesta encantadora àvia, que l'Ana va crear, per ensenyar a tots els nens, que hi ha una manera molt sencilla d'ajudar a fer de la vellesa, una etapa molt més gratificant.

Editat per Proteus. 33 pàgines. Disponible en català i castellà.

La abuela necesita besitos

¡Por fin! Ya se ha hecho realidad..."La abuela necesita besitos", el primer libro de Ana Bergua, que he tenido la suerte de ilustrar, ya estará en los próximos días en todas las librerías.

Para mi, ha sido una experiencia genial, poner cara a esta encantadora abuela, que Ana creó para enseñar a todos los niños, que hay una manera muy simple de ayudar a que la vejez,  sea una etapa mucho más gratificante.

Editado por Proteus. 33 páginas. Disponible en catalán y castellano.

La abuela necesita besitos (Grandma needs kisses)

Finally! It has already come true ... "Grandma needs kisses" the first book by Ana Bergua, and I, will be in the coming days in all spanish book stores.

Illustrate it,  has been a great experience for me. Put a face to this lovely grandmother, that Ana created to teach all children, that there is a very simple way to help elderly people, such as kissing and caring for them, every day.

Edited by Proteus. 33 pages. Available in Catalan and Spanish.

En plena Tardor

Aquest cap de setmana he aprofitat, per començar a practicar amb la càmara de fotos...no ha estat difícil trobar models ni bodegons.

El meu amic Giuseppe, m'havia regalat aquestes caixes, recuperades d'algun antic taller, i van ser el marc perfecte pels fruits de tardor, que vaig anar recollint sense sortir del pati.

La Rita, em va seguir a tot arreu per veure si caçava alguna castanya (li tornen boja), però quan va arribar el moment de sortir a la foto...es va fer la vergonyosa.

This weekend I've been taking some pics. It has been easy to find motives for doing these autumn scenes. A friend of mine gave me these old boxes from a former workshop and they were perfect to show the autumn fruits that I gathered from my garden. Rita, followed me all the time, during my work, very happy (She was expecting to eat chestnuts, wich she adores) but when came the moment to go out in the photo she suddently became shy.

Mandra (Laziness)

Il.lustració en tinta xina © Carme Sala (tots els drets reservats)

Hi ha dies, que si pogués, faria com la meva Basset Rita...dormiria tot el dia.

Pereza

Muchos días, si pudiera, haría como mi Basset Rita...dormir todo el Santo día.

Laziness

There are some days, that if I could, I'd lay at bed all day long, like my Basset Hound Rita.

Illustration by Carme Sala.