dilluns, 26 de setembre del 2011

25!

Il.lustració Carme Sala. Tots els drets reservats.


No heu pensat mai, que això del matrimoni, podria comparar-se ben bé a una excursió?

Una excursió, que en funció de la perícia i voluntat dels seus participants, pot anar desde una breu passejada a una travessa continental de llarg recorregut.
Fixeu-vos bé: a més de voluntat de fer camí, els factors externs i la preparació dels seus components són essencials per acabar algunes etapes amb èxit;
Fa poc, una parella molt propera a mi, va cel.lebrar l'arribada a una etapa, a la que només hi arriben els excursionistes més bregats: La dels 25.

Aquesta ja és una etapa de categoria, a la que molts passejants aspirem a arribar encara, amb el somriure posat, i sense haver de desinfectar-se massa esgarrintxades, que ja sabreu, que el camí és plè de verdisses i ortigues, que cal aprendre a sortejar.

Metàfores apart, resulta que el Jordi (component masculí del equip que avui m'ocupa) fa molt de temps, va descobrir l'encant de l'excursionisme,  els mapes i els bolets; convençut que la felicitat del ésser humà no habita a les grans ciutats, sinó en algún lloc enmig de pics escarpats  i prats verds,  i que es manifesta visiblement en forma de bolet a la tardor (especialment a través de l'espècie "trompeta de la mort").
La Cristina, (component femenina del equip) sospitant que, la del seu company no era una afició passatgera, aviat va decidir acompanyar-lo, per solanes i obagues tot escoltant pacientment les rutes que ell amb antel.lació prepara.

Així, amb metòdica determinació, voluntat i paciència, s'han trobat tots dos a dalt d'un cim força alt, han clavat llur bandera i ara es disposen a seure una estona per recuperar l'alè després de la llarga caminada.
Encara no sé ben bé com, la Cristina, a darrera uns matolls ha aconseguit treure's la roba d'excursionista i posar-se així de maca i per si fós poc, intueixo que a la cantimplora no hi portava aigua...però no m'estranya, coronar un cim com aquest bé val un brindis de cava!

Felicitats parella!



25!

No habéis pensado nunca, que esto del matrimonio, ¿podría compararse perfectamente con una excursión?

Una excursión, que en función de la pericia y voluntad de sus participantes, puede ir desde un breve paseo a una travesía continental de largo recorrido.
Fijáos bien: además de voluntad de hacer camino, los factores externos y la preparación de sus componentes son esenciales para terminar algunas etapas con éxito;
Hace bien poco, una pareja muy cercana a mí, celebró la llegada a una etapa, a la que sólo llegan los excursionistas más experimentados: La de los 25.

Ésta, ya es una etapa de categoría, a la que muchos paseantes aspiramos a llegar todavía, con la sonrisa en la cara, sin tener que desinfectarnos demasiados arañazos, que ya sabemos que el camino, está lleno de zarzas y ortigas que hay que aprender a sortear.

Metáforas aparte, resulta que Jordi (componente masculino del equipo que hoy me ocupa) hace algún tiempo, descubrió el encanto del excursionismo, los mapas y las setas, convencido de que la felicidad del ser humano no habita en las grandes ciudades, sinó en algún lugar entre picos escarpados y prados verdes, y que se manifiesta visiblemente en forma de hongo en otoño (especialmente a través de la especie "trompeta de la muerte").

Cristina, (componente femenina del equipo) sospechando que la de su compañero no era una afición pasajera, pronto decidió acompañarlo, escuchando pacientemente las rutas que él con antelación prepara.
Así, con metódica determinación, voluntad y paciencia, se han encontrado ambos en lo alto de una cima bastante alta, han decidido clavar su bandera y ahora se disponen a sentarse un rato para recuperar el aliento tras la larga caminata.

Todavía no sé muy bien cómo, Cristina, tras unos matorrales ha logrado quitarse la ropa de excursionista y ponerse así de guapa y por si esto fuera poco, intuyo que en la cantimplora no llevaba agua...pero no me extraña, coronar una cima como ésta bien vale un brindis con cava!

¡Felicidades pareja!

dilluns, 12 de setembre del 2011

A una àvia nova de trinca

Il.lustració Carme Sala. Tots els drets reservats
Una amiga blocaire, s'ha estrenat recentment com a àvia. La seva il.lusió, per arribar a tenir al petit Pablo en braços es va arribar a fer tant contagiosa, que quan va arribar el gran dia  la meva amiga Ana Princesa del pèsol i jo, vem voler plasmar el gran moment. I a quatre mans, ens va sortir això.

Clar que, no va resultar difícil empatitzar amb ella...perquè estrenar-se d'àvia, deu ser una gran cosa.
I sí...deixeu-me puntualitzar, que aquesta àvia, no és que m'hagi sortit massa jove per deferència a ella o per no saber-ne més: es veu jove, perquè ho és!

Texte Ana Bergua. Tots els drets reservats.


A una abuela recién estrenada

Una amiga bloguera, se ha estrenado recientemente cómo abuela; Su ilusión por llegar a tener a su pequeño Pablo en brazos, era tan grande que llegó a contagiarnos a mi amiga Ana Princesa del Guisante,  y a mi. Por eso cuando llegó el gran día, quisimos plasmarlo a cuatro manos...¡y esto fué lo que salió!

Claro que resultó increíblemente fácil empatizar con ella, porqué estrenarse cómo abuela, debe ser una gran cosa.
Y sí...dejadme puntualizar, que esta abuela, no me ha salido así de joven por deferencia a ella, ni por no saber más: ¡Sé vé joven, porqué lo es!