Cesc, i l'inesperat l'obsequi del escombriaire

Desde que en Galderich de Piscolabis Librorum fa un parell d'anys va compartir amb alguns amics blocaires, els volums de'n Cesc que avui us ensenyo aquí, vaig tenir clar que un dia o altre, jo també els havia tenir a la Maleta i per Tutatis, que ho he acabat aconseguint.

I mira per on resulta, que la compra que tot just acabo de rebre s'ha convertit en un gratificant premi a la meva constància; no només perquè em permet ampliar una mica més la modesta secció Cesc de casa meva, ni perquè després de prop de dos anys de cerca a internet,  m'hagi resultat veritablement assequible, sinó per la inesperada troballa que n'ha sortit d'entre les seves pàgines...i us prometo que aquest cop, no parlo només dels seus dibuixos.

Així, que avui si no us sap greu, m'estalviaré de parlar del gran Cesc ninotaire i del seu fantàstic i planer llenguatge gràfic, a canvi de poder compartir amb vosaltres un petit detall que el seu autor, va deixar entre les seves planes, i que no vaig descobrir fins la segona vegada que repassava (amb devoció de col.leccionista) la meva compra.
En aquest cas particular, el repàs va consistir en olorar,  llegir i admirar lentament i una per una, les pàgines de cada volum, fins que en la darrera pàgina d' El escombriaire em vaig topar amb aquesta breu dedicatòria:

"A, M.P. amb humor barrejat amb simpatia. Cesc"

Amb uns ulls com plats per la grata sorpresa que acabava de rebre (i que al venedor, li devia passar per alt perquè no m'ho va indicar en cap moment) me'n adono per fi, de la presència d'un petit sobret de paper, ple de bocinets de fulla seca de plataner, que acompanyava la dedicatòria, amb una deliciosa nota escrita en lletra tremolosa:

"Obsequio del Barrendero"

Crec que aquesta, és una de les dedicatòries més simpàtiques del món, que jo (sense prova del carboni 14 ni anàlisi grafològica, que ho certifiqui) atribueixo al Cesc autor, sense dubtar.
Tinc molt clar, que deuen circular centenars de llibres dedicats per ell pel mercat del llibre usat i que aquest no és ni únic ni més especial que els altres, però me'n alegro que casualment hagi aterrat a la meva maleta, on aquest autor és tan admirat.

PS. Galderich, gràcies de nou, per descobrir-me aquests llibres, que ja em van semblar increíbles fins i tot sense dedicatòria; I deixa'm afegir que sí,  que el teu oncle...tenia més raó que un Sant :)

En boles...

1970 Anunci de premsa dibuixat per Cesc; Tamany 34 x 26 cmts.

Així és com (amb perdó) la majoria de nosaltres, acabem l'estiu: en boles. I no em refereixo precisament a la pràctica del nudisme.
Molts de nosaltres, a finals del mes d'Agost, podríem vestir-nos amb el clàssic barril de fusta subjectat per uns elàstics per tapar-nos les vergonyes, (segons el llenguatge del tebeo de la meva època); Com a  senyal inequívoc d'estar ben plomats.

Amb els preus, cada dia més alts, no és d'estranyar que a finals de les vacances anem tots amb les butxaques girades del revés; per molts càlculs que abans hàgim fet i fins i tot, amb independència del nostre estatus econòmic.

Però, siguem positius...aquesta, sens dubte  és la millor raó per fer-nos retornar al lloc de treball (si tenim la sort de conservar-ne un), amb ànims suficients per reprendre les nostres tasques amb energia...perquè, si no fós per això, qui de nosaltres voldria tornar?

No crec pas que el pobre Cesc, pensés en aquestes coses quan va dissenyar aquest anunci de premsa per la marca Ocean (any 1970), anunciant calçotets i samarretes; Però a mi, només veure'l, m'ha inspirat un somriure...i a continuació, hi he vist retratada la meva pròpia situació econòmica. Exactament en aquest ordre i no al revés.

En fi companys...ànims i feliç retorn a la rutina.

En bolas...

Así es (con perdón) cómo nos sentimos la mayoría de nosotros al acabar el verano: en bolas. Y no me estoy refiriendo a la práctica del nudismo, precisamente.
Muchos de nosotros, a finales de Agosto, podríamos andar vestidos con el clásico barril de madera sujeto a unos tirantes para taparnos las vergüenzas (según el lenguaje gráfico del tebeo de mis tiempos); Cómo señal inequívoco, de estar desplumados.
Con los precios cada día más altos, no es de extrañar que hacia finales de las vacaciones nos queden los bolsillos vueltos del revés...por muchos cálculos que hayamos hecho y con independencia de nuestro estatus econòmico.


Pero, seamos positivos...ésta es sin duda, la mejor razón para retornar a nuestro trabajo (si tenemos la suerte de conservar uno), con ánimos suficientes  para retomar nuestras ocupaciones con energía; Si no fuera por ésto, ¿quién querría volver a la rutina?

No creo, ni de lejos, que el bueno de Cesc pensara en esta clase de cosas cuando diseñó este anuncio de prensa para la marca Ocean (año 1970) anunciando slips y camisetas; Pero es que a mi, nada más verlo me ha inspirado una sonrisa...y a continuación, he visto reflejada mi propia situación económica; exáctamente en éste orden y no al revés.

En fin compañeros...ánimos y feliz retorno a la rutina.

Cesc

Fa molt de temps que desitjava fer una entrada dedicada a aquest dibuixant que tan estimo però potser per la gran quantitat de material que he arribat a trobar d'aquest prolífic artista, cada vegada se'm feia més difícil decidir quines il.lustracions escollir,  d'entre les dotzenes i dotzenes que he anat arreplegant al llarg dels darrers anys.

A més, som tants els que l'admirem, que ben poca cosa em quedava per dir sobre ell, que no s'hagués dit  ja.

Però, fa unes setmanes, vaig trobar aquesta joia a la que no em vaig saber resisitir i que em va fer agafar l'empenta necessària per dedicar-li una entrada al que per a mi és un dels més grans dibuixants del món: Francesc Vila i Rufas, popularment conegut per Cesc (1927-2006).

La joia de la que estic parlant avui, és un llibre escrit per Noel Clarasó que Cesc va il.lustrar amb una bellesa i un sentit de l'humor i l'ironia absoluts, que sota el títol de "La Costa Brava" (1963), va aconseguir retratar de manera crítica la metamorfosi que els pobles i platges d'aquesta zona estaven experimentant durant la dècada dels 60.

L'estil al que Cesc ens té acostumats és aquí tant lliure i salvatge com sempre, o més: de traç ràpid i poques correccions, com només els més grans saben fer. 

Amb una envejable sincronia amb l'escriptor, va saber captar la ironia de les situacions que en Noel Clarasó descrivia.

M'hi jugaria alguna cosa, que hi havia tan bona entesa entre l'escriptor i el dibuixant, i que fins i tot debien anar plegats a observar "in situ" algunes de les situacions que apareixen en el llibre, potser gaudint d'una copa de vermut en alguna terrasseta o xerrant amb algún que altre veí del lloc.

Em permeto d'adreçar-vos aquí per saber molt més sobre aquest llibre, en una entrada tan ben documentada, que fins fa uns instants encara m'ha fet dubtar sobre la necessitat de tirar endavant aquesta meva.  Només la gran estima que sento per tot el que ha il.lustrat Cesc i les ganes d'exhibir aquesta peça m'han permès de tirar-la endavant.

I si teniu la sort (com ha estat el meu cas) de trobar aquest llibre en algun mercat d'antiguetats o establiment de llibre usat, no dubteu a emportar-vos-el. Si ja us agradava l'estil de Cesc, jo us garanteixo que aquí us encantarà.

Al mirar-lo, només m'entristeix una cosa; i és pensar, que d'haver nascut en un altre país, la seva obra, seria universalment coneguda.

Web oficial dels dibuixos de Cesc http://www.cescweb.cat/dibuix.html

CESC

Hace muchísimo tiempo que deseaba dedicar un post a este dibujante que tanto admiro pero quizás por la gran cantidad de material que he llegado a encontrar  de este prolífico artista, cada vez se me hacía más difícil decidir qué imágenes elegía y cuales desechaba de entre las docenas y docenas que he ido recopilando a lo largo de estos últimos años.

Además, somos tantos los que le admiramos, que bien poca cosa me quedaba por decir sobre él, que no se hubiese dicho ya.

Pero hace unas semanas, me encontré con esta joya a la que no me supe resisitir y que me supuso el empujón necesario para dedicarle por fin, la tan ansiada entrada al que para mi, es uno de los más grandes dibujantes del mundo: Francesc Vila y Rufas, conocido popularmente por Cesc (1927-2006).

La joyita de la que hoy hablo es un libro escrito por Noel Clarasó que Cesc ilustró con una belleza y un sentido del humor y la ironía absolutos, que bajo el título de "La Costa Brava" (1963) conseguía retratar de manera crítica la metamorfosis que los pueblos y playas que esta zona estaba experimentando durante la década de los 60.

El estilo al que Cesc nos tiene acostumbrados es aquí tan libre y salvaje como siempre, o más: de trazo rápido y pocas correcciones, como solo los grandes artistas saben hacer.

Con una envidiable sincronía con el escritor, supo captar la ironía de las situaciones que Noel iba describiendo.

Me jugaría algo que debía ser tan grande el entendimiento entre ambos que no me cuesta imaginarles juntos observando "in situ" las situaciones que aparecen en el libro, puede que tomando una copa de vermut en alguna terraza marítima o charlando con algún que otro vecino del lugar.

Me permito dirigiros aquí para conocer mucho más sobre éste libro, en una entrada tan bien documentada que hasta hace un instante me ha hecho dudar sobre la necesidad de tirar adelante ésta mía. Sólo la admiración que siento por todo lo que Cesc ilustró y las tremendas ganas de exhibir esta pieza, me han animado a tirarla adelante.

Y si tenéis la suerte (como ha sido mi caso) de encontrar éste libro en algún mercado de antigüedades o establecimiento de libro usado, no dudéis en llevároslo. Si ya os gustaba el estilo de Cesc, os garantizo que aquí os encantará.

Al mirarlo, sólo me entristece una cosa; y es pensar que de haber nacido en otro país su obra, sería universalmente conocida.

Web oficial dels dibuixos de Cesc http://www.cescweb.cat/dibuix.html