divendres, 8 d’abril del 2011

Nervis


Estimat públic de la meva maleta, ha arribat el dia de fer una confessió:

Pateixo pànic escènic.

Aquest aspecte de la meva personalitat, que no m'ha preocupat gaire fins avui, no hauria de ser un entrebanc en la meva vida: Passo de tres a quatre dies a la setmana dibuixant en la sol.litud del meu estudi, escoltant la ràdio i mantenint converses amb el ratolí que m'acompanya, o amb la meva gossa Rita. No tinc companys d'oficina ni he de parlar gaires vegades en públic de la meva feina...entre d' altres coses, perquè m'he acostumat a que siguin els meus dibuixos els que parlin per mi.

Per això, quan em vaig trobar davant la certesa d'haver de presentar en públic, al costat de l'Ana Bergua, el llibre de l'Àvia, una sensació de pànic es va apropiar de mi. Vaig aprovisionar-me de valerianes, flors de Bach i totes les substàncies legals que es venen sense recepta per amortiguar els meus nervis i encarar la situació.

Però, el fet és que n'estic molt orgullosa de poder presentar aquesta història al costat de la meva companya Ana (a qui mai podré agraïr prou la infinita paciència que en aquestes situacions té amb mi)...per això seguint els consells d'una bona amiga, he decidit fer públiques les dates de les nostres properes presentacions, en un atac repentí d'ostentació de valor i inconsciència.
Així doncs, a qui pugui interessar, faig saber que el proper dimecres 13 d'Abril a les 19:30, serem a la Llibreria Caselles de Lleida i el dissabte 16 del mateix mes a les 12 del migdia a la llibreria Abacus de Sabadell.

Ja he començat a fer ioga, i cada cop controlo millor la meva respiració; Sóc la causant de la desforestació de diverses plantacions de valeriana, però estic bé. Controlo. Tot sortirà bé...ooommmmmssss....



Estimado público de la meva maleta, ha llegado el día de hacer una confessión:

Sufro pánico escénico.

Éste aspecto de mi personalidad, que no me ha preocupado mucho hasta hoy, no debería ser un obstáculo en mi día a día: Me paso de tres a cuatro días de la semana dibujando en la soledad de mi estudio, escuchando la radio y manteniéndo conversaciones con el ratoncito que me acompaña (Hummer) y mi perra Rita. No tengo compañeros de oficina con los que discutir ni tampoco que hablar en público sobre mi trabajo...porqué entre otras cosas, me he acostumbrado a que sean mis dibujos los que hablen por mí.

Por eso cuando me encontré ante la evidencia de tener que presentar junto a Ana Bergua, el libro de La Abuela, una repentina sensación de pánico se apoderó de mi. Hice acopio de todos los comprimidos de valeriana, flores de Bach y otras sustancias legales que se venden sin receta médica, para poder afrontar la situción.

Pero la verdad, es que me siento muy orgullosa de poder presentar esta historia junto con mi compañera Ana (a quién nunca agradeceré lo sufiente, la infinita paciencia que tiene conmigo ante esta situación) y siguiendo los consejos de una buena amiga, me dispongo a hacer públicas las fechas de las próximas presentaciones, en un inesperado ataque de ostentación de valor e inconsciencia.
Así pues, a quién pueda interesar, hago saber que el próximo Miércoles 13 de Abril a las 19:30 horas, estaremos en la Librería Caselles de Lleida y el Sábado 16 del mismo mes, a las 12 del mediodía en la Librería Abacus de Sabadell.

Ya he empezado a practicar yoga y controlo mucho mejor mi respiración; Soy la causante de la desforestación de varias plantaciones de valeriana, pero estoy bien. Controlo. Todo saldrá bien...ooommmmsssss...



48 comentaris:

  1. Carme, llàstima que "actuïis" en dissabte a l'Abacus... :-( Jo treballo just al davant però els dissabtes no hi sóc mai!

    Jo que volia fer de claca... ;-)

    ResponElimina
  2. jijiji ets la monda lironda... Si ho fas fenomenal. Ets intel·ligent, i molt bona professional. I si vols que t'ho digui, l'escènic hauria de tenir-te pànic a tu ;-)
    Un petonet

    ResponElimina
  3. Vindré a Sabadell!! m'ho acabo d'apuntar a l'agenda!!!

    una abraçada de primavera!!

    ResponElimina
  4. Respira hondo, piensa que están todos desnudos y sonríe. A mí me funciona... jajajaja.
    Biquiños.
    Es una pena estar tan lejos y no poder asistir a ninguna presentación.

    ResponElimina
  5. Oi tant que tot sortirà bé! Molts ànims!!!! No saps com t'entenc!! :-))
    Si estem per aquí ens hi acostarem :-)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Que vagi molt bé ja és un fet consumat, així que segur que serà genial.........molts petonets farcidets de valeriana....muuuuuaaaaaa

    ResponElimina
  7. Ja veuràs com se't passa. El primer cop costa, després va millorant. El truc és trobar la manera de divertir-se dalt de la tarima. Molta sort!

    ResponElimina
  8. Entenc els teus nervis, però respira i ... disfruta el moment, tot surtirà de meravella !!

    No podré venir, així que esperaré la teva crónica ...

    Molta sort !!

    ResponElimina
  9. Eeep, volem més dates i més llocs, a Lleida i Sabadell, impossible assistir, però si no és dona el cas de que feu més presentacions, imagina'ns fent-te de públic i si et tranquil·litza tal com deia Dolores Ceballos ens despulles també!! He, he! Molt bon cap de setmana

    ResponElimina
  10. Pues si no lo dices, no se te nota nada de nada...das la sensación de paz profunda, y hablas realmente bien...Así que tranquila, que el arte lo sabes llevar a las palabras. haré lo posible por acercarme a Sabadell. Un besico.
    (...por si te ayuda, yo hablo muy a menudo en público, y siempre-siempre estoy nerviosa al principio...aunque sea algo que me sé de memoria)

    ResponElimina
  11. TIRANTLOBLOC: Doncs a veure si al final hauré de contractar una claca falsa!
    No pateixis, però sàpigues, que no tindràs més remei que refiar-te de la meva crònica per saber com haurà anat!

    Bon cap de setmana :-)



    ANA PRINCESA DEL GUISANTE: Com que sóc la monda? Això tu, que sense haver-ho fet en la vida (a no ser que m'enganyis...) surts amb una serenitat que a mi em desmonta! jejeje!

    Nooo que và...tot al contrari, sort en tinc d'aquest aplom teu.
    Petonets i paciència amb "l'artrista"!



    LAURA: Visca! T'hi espero, que tenim moltes ganes de conèixer-te!
    De moment bon cap de setmana i fins la propera! :-)

    Petonets



    DOLORES CEBALLOS: Mira que soy peligrosa yo imaginando...¿y si me entra la risa tonta?
    Gracias por los ánimos y tu consejo. No te pierdas la crónica :-)

    Continuará...


    MARTA CABROL: Tú m'entens, oi Marta? No hi ha com ser del Gremi :-)
    Gràcies pels ànims!

    Una abraçada



    LA PINTORETA: T'asseguro que aquests petonets, els aprofitaré al màxim!
    Gràcies pel recolzament!

    Muás!



    SM: Si m'ho dius tú, m'ho tindré de creure! És clar que tú, ja tens (i perdona l'expressió) el cul pelat de tantes presentacions!
    Potser per quan m'hi arribi a acostumar, ja no n'hauré de fer més...hahaha!

    Gràcies pel consell i els ànims!
    Una abraçada i bon cap de setmana!


    LAURA: Amb tots els ànims que m'esteu donant, m'estic fent un farcellet que portaré a la butxaca del vestit el dia de les presentacions...junt amb la ferradura, la pota de conill i el trèbol de quatre fulles, que sempre m'acompanyen!

    Gràcies Laura...hi haurà crònica, no pateixis!
    Petonets :-)



    CARME J: No pateixis, si hi ha paella pel mig, us vinc a fer la presentació en exclusiva a Dosrius, si cal! hehehe!
    I si no, haurem d'esperar a tenir mooolt d'èxit i continuar fent el "iaia's tour" per tot Catalunya i les Amèriques!

    Què?...mai se sap, no? ;-P

    Bon cap de setmana Carme!
    Una abraçada



    MARIAPI: Me tranquiliza saber, que no se notaba tanto...yo creí fundirme al empezar a hablar y encima, me dió la sensación de ser la mujer menguante...y acabar desapareciendo bajo la tarima! jajaja!

    Gracias por tus ánimos, Ana y yo, tendríamos que plantearnos seriamente hacerte un regalo por ser tan buena seguidora!

    Un beso muy grande y buen fin de semana :-)

    ResponElimina
  12. Nostra maleta,

    Primer de tot llença tots aquests agents dopants i et dono una recepta que no falla:

    Mitja hora abans de la presentació te'n vas al bar de la cantonada. Demanes un bocata xoriço i una birra. T'ho prens amb calma i a l'hora en punt de la presentació et presentes com una reina. I a triomfar!

    Per cert, quan facis la presentació a Barcelona avisa.

    ResponElimina
  13. Carme! :D cómo nos gustaría ver tus presentaciones... te relajaría un poco vernos por ahí para que nos autografaras un libro? sería genial genial GENIAL! aaahhh! Pero (odio los peros a veces) estamos lejos y no podremos ir... por eso te enviamos nuestro apoyo desde Portugal! saldrá todo bien, todo perfecto :) hummmm, nosotros también somos un poco nerviosos, sobretodo cuando tenemos que tocar en nuestras audiciones de música... sabes qué nos dicen nuestros profesores? Qué todos sufren de nervios cuándo se aproximan al palco, incluso el mejor saxofonista del mundo (o ilustrador, en este caso), la diferencia: es que ellos aprendieron a utilizar los nervios, los nervios no son más que adrenalina que nos permite estar lúcidos bajo la mirada de un aglomerado de personas... Mucha suerte! un fuerte abrazo

    ResponElimina
  14. tchiii, qué comentario más largo... hum, nos gusta como la primavera ha llegado a tu cabecera!

    ResponElimina
  15. Ànim, chica, tu vales mucho, el que tens que fer es dir "no hi han comentaris" això no falla mai com resposta a les preguntes...vinga, el de LLeida em cau lluny, però el de Sabadell, no ho sé. Mira per on, ahir vaig passar per davant de l'Abacus i no hi vaig entrar, en canvi, hi ha una llibreria davant del Mercat (abans Sta. Mª de la Cabeza) i vaig estar buscant el teu llibre i no el tenien!

    ResponElimina
  16. per cert, canvi de look, et queda molt be, i aquest auto dibuix així com flotant?

    ResponElimina
  17. Pobre, jo sóc també de les nervioses. Ja he fet algunes xerrades per la meva primera novel·leta i he de dir-te que cada cop va millor. Jo duc uns mesos fent pilates i em va de meravella, el café ja fa temps que el vaig llevar de la meva dieta. Diumenge a la fira del llibre de València torne a tenir una presentació, estic un poc nerviosa però vaig dominant els meus nervis i això m'agrda.
    Ànims i pensa que vas a parlar d'allò que coneixes perfectament.

    Besets.

    ResponElimina
  18. GALDERICH: Ara no sé on amagar-me!...la presentació de Barcelona, va ser la primera de totes, el passat 13 de març, però no vaig ser capaç d'anunciar-la aquí i ho vaig fer saber, només a través del Facebook.
    Tan nerviosa estava...que ni vaig gosar a publicar-ho a la Maleta :-(

    Digue'm tímida...vès!

    De totes maneres, em quedo amb el teu consell. M'ha fet pensar amb el que em va donar una amiga, el dia que va intervenir a Rac 1: Una val.leriana amb conyac...potser m'anirà bé, per fer baixar l'entrepà de xoriço! :-)




    MR. SPOQUI: Vosotros seriaís unos animadores fabulosos, ¡seguro! Gracias por los ánimos, será cuestión de reconducir la adrenalina y divertirme al máximo...o cómo dicen algunos, imaginarme a la audiencia desnuda! ;-P

    Me alegro que os guste mi look...el pelo cortito es real, pero con las chancletas todavía no me atrevo. ¡Y eso que hace muchísimo calor!

    Besos



    ARIS: T'agraeixo el recolzament...i l'idea! No et garanteixo que no faci servir l'argument ;-P
    Mmmm, prenc nota d'això que em dius...avui a la tarda els aniré a renyar!

    T'agrada el meu autorretrat? S'ajusta més al meu pentinat real..i la cara de satisfacció, és per l'escalforeta del sol. Que és la millor del món.

    Apa-li, bon cap de setmana!





    MERCÈ: Fins i tot he vist les fotos d'una d'aquestes presentacions, al teu bloc!
    I t'he de dir que per la teva aparença, sembla que estiguis completament relaxada!
    Començo a pensar que la pràctica ajuda molt. Potser quan ja hagi aconseguit dominar els nervis del tot, ja no tindré cap presentació a fer! :-D

    Moltes gràcies per passar-te per aquí a donar ànims i pel savi consell: s'ha acabat el cafè fins el mes que vé!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  19. Carme, aquest matí he sortit de l'Abacus de Tarragona tota feliç amb el vostre llibre sota el braç, en Guiu dins la motxilla i uns quants llibres més (no s'hi pot anar a les llibreries sense gastar més del compte!!!). Me l'acabo de llegir! Moltes felicitats!! El conte és una manera genial d'explicar la malaltia i donar bons consells! Els dibuixos, preciosos! M'encanta el de les dues nenes fent l'àlbum! Petons!! I ànims! Tu pots amb les presentacions i amb el que convingui! ;-)

    ResponElimina
  20. COQUMA: Em fa feliç que ja tinguis el llibre...i que t'hagi agradat! És per aquestes coses que em fa il.lusió sortir on calgui a parlar d'ell i a conèixer tots els que feu possible, que ja anem per la 2a edició!

    Moltes gràcies per animar-me i sobretot per dir-me que t'ha agradat.

    Això sí que no té preu ;-)
    Petonets a tu i en Guiu!

    ResponElimina
  21. T'entenc moltissim! A mi em fa fins i tot vergonya quan he de presentar alguna cosa a clase i em fotu del nervis, jo no sóc de parlar en plublic, no m'agrada i no se'm dona be! ho pasu fatal, ames jo sóc de les quan es posa nerviosa, em fotu vermella com un tomàtec i la gent a més a més quan ho veu, va i t'ho diuen i jo encara més vermella.... aish. El Septembre de l'any passat vaig fer una expo i va venir la TV de Barcelona i em van oferir de sortir i parlar, en el moment vaig dir que NO, per suposat! Després em vaig arrepentir, pero era massa tard.... Amb això et vull dir que ho disfrutis i que endevant :D

    ResponElimina
  22. Carme, segur que ho fas molt i molt bé i ningú se n'adona ;D
    A més, em sembla que a la majoria de gent ens passa això i el patiment ens agermana, estem amb tu!
    Petonets!!

    ResponElimina
  23. Tu tranquil·la, tot anirà com ha d'anar: bé :)

    ResponElimina
  24. GEMMA DOE: Pertanyem al mateix club, doncs! Però tot i els nervis, miraré de divertir-me tant com pugui!
    La popularitat és efimera i quan passa, cal aprofitar-la...en el meu cas, la llàstima és no tenir més gràcia i soltura! Catxis!

    Gràcies per suport! :-)



    LYN NEWHOUSE: Sí, tens raó, deu ser un sentiment Universal o alguna cosa per l'estil...sort que el públic és bona gent i empatitza amb els sofridors ;-P
    Gràcies guapa!
    Que tinguis bon cap de setmana!



    CLÍDICE: Ets la síntesi del bon rotllo...m'agrades! :-)
    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  25. Jo patia molts nervis quan em tocava parlar en públic. No dormia, no menjava, anava al lavabo mil vegades...i quan arribava el moment, estava tant nerviosa que no sabia ni què deia, el cor em sortia per la boca i suava a raig :S Horrorós!!!

    Però no sé què coi em va passar que quan vaig tenir ma filles que vaig perdre tooooots els nervis i tooota la vergonya!Jo crec que va ser pel part de la Joana, que va passar mitja facultat a veure'm XD Teràpia de xoc :D

    He fet presentacions i classes (amb diferents escenaris i quantitats variables de públic) i ni una mica de vergonya, ni una mica de nervis :)

    No sabria què dir-te! Intenta no pensar-hi massa, tenir confiança i deixar-te guiar per la intuició. Heu fet un llibre genial i només això ja val com a super carta de presentació :)

    M'agrada molt el new look primaveral-estiuenc, queda molt estilós dur la jaqueta penjada a l'espatlla :) I moooooltes gràcies per posar el meu bloc al lateral :) No ho he vist fins avui!!!

    Una abraçada plena d'ànims i energia!!!Espero que baixeu pel sud a fer alguna presentació!!!

    ResponElimina
  26. Carme, amb el teu somriure ja tels poses tots a la butxaca. Si a més et poses a parlar dels teus dibuixos, no cal que et preocupis de res, que el discurs t'anirà sortint sol :)

    ResponElimina
  27. APANONA: No saps com n'és de terapèutic llegir les teves paraules. Tan de bò a mi em passi com a tu i poc a poc vagi deixant enrera la timidesa...de moment amb la primer part, ja m'hi identifico completament! ;-P

    T'agraeixo que hagis passat per aquí a deixar-me el teu missatge d'ànims...t'assseguro que tots els que he rebut avui m'estan ajudant moltíssim.

    Em quedo amb aquesta abraçada plena d'energia i si baixem cap al sud, prometo avisar-te la primera!

    Una mega-abraçada!




    LEBLANSKY: Ara m'has fet pensar en una cosa que em va dir l'Ana, quan vaig tenir el meu primer atac de nervis; més o menys deia així:

    "Dona, no tinguis tanta por, que almenys no som tan lletges...si no saps què dir, almenys somriu"

    ...i ara penso, reflexiono i dic:
    Me'n vaig corrents a blanquejar les dents! ;-P

    Gràcies pel bon rotllo! (d'això sí que se'n haurien de fer comprimits).

    ResponElimina
  28. Com??? que el vas presentar i no ens vas dir res????? dolentota!!!
    Ejem... no t'hi amoïnis i veuràs que tot va com una seda...

    ResponElimina
  29. EULÀLIA MESALLES: mmm...diguem que ho vaig dir amb la boca mooolt petita :-D
    Però ara, ja he anunciat les properes...i ja no em puc fer enrera!
    Espero que sí, que tot surti bé. Amb tot aquest recolzament, he rebut una autèntica teràpia de xoc. A veure si passaré del pànic escènic a un exhibicionisme histriònic galopant! hahahaha!

    Gràcies i bona setmana!

    ResponElimina
  30. ROGER SIMÓ: T'ho agraeixo molt. A veure com surt! :-)

    ResponElimina
  31. Però si estaràs com a casa... ¡¡Don't worry be happy!!

    ResponElimina
  32. MONTY: La teoria me la sé...dimecres miraré de posar-la en pràctica i ser tan happy com pugui! ;-)

    Gràcies mil;
    vindràs?

    ResponElimina
  33. Amb tots aquests fans i admiradors que tens és impossible que et surti res malamanet. Jo també estaria dels nevis!!!
    Ànimmmmmm.

    ResponElimina
  34. TREMENTINALAB: Moltes gràcies pels ànims...em sento molt mimada! Ara nomès falta controlar aquests nervis :-)

    Per cert, quina gran troballa aquesta de Ferm-living! M'agrada tooot el què veig! Hauré d'estalviar abans de venir-te a veure!

    Petonets

    ResponElimina
  35. La meva maleta....
    Omplirem la Caselles si venim tots, així que tranquila tu com a casa teva. Els de la caselles són amics meus, jejeje... Un petó.

    ResponElimina
  36. ÀNIMS Carme!!! Els teus pensaments els rebo com una combinació deliciosa d'ironia i tendresa.
    Em sap greu no poder ser-hi el dissabte a Sabadell, m'hauria agradat veure la presentació.
    Abraçades,
    Carolina

    ResponElimina
  37. MONTY: Me'n alegro de saber que estaré entre amics...això ja rebaixa la tensió :-)
    Muá!



    CAROLINA: És que riure's de mi mateixa, és la terapia més efectiva que he trobat per passar el tràngol...d'aquí vé la ironia! :-)

    Gràcies per animar-me, ja t'explicaré com surt...si sobrevisc! Hehehe!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  38. Felicidades para las dos :) ayer me llamaron para avisarme que vuestro libro ha llegado a Badajoz, lo recogeré esta misma tarde y será mi regalo para mi madre. Petonets e moltes gracies por la historia y las ilustraciones que voy a disfrutar con mi familia.

    ResponElimina
  39. MÓNICA: Muchísimas gracias, esperamos que lo disfrutéis mucho. Estamos muy contentas de que la abuela ya haya llegado a Badajoz. Ya viaja más ella que nosotras :-)

    Un fuerte abrazo!

    ResponElimina
  40. Segur que serà tot un èxit, i oblidat del pànic escènic, quan t'hi trobes la cosa canvia, ja em diràs...
    Enhorabona per la teva feina :O)
    Marta
    www.encasadetiagretel.blogspot.com
    www.eraseunacasa.blogspot.com

    ResponElimina
  41. No vaig poder veure tota la vostra presentació quan la vau fer a Barcelona però puc assegurar que quan us vaig sentir ho feieu -totes dues!- molt rebé. No ha de ser gens difícil, només has d'explicar la teva experiència com a creadora-dibuixant de l'àvia, després la Maria ja parla per si sola :)
    molta sort en aquests "bolos", després volem la crónica!!!
    petons,

    ResponElimina
  42. ...pues ha sido genial! te paso mi e-mail para que me envíes las fotos:

    *****@*****.*** (...recuerda es una arroba!)

    petonets!

    ResponElimina
  43. Carme, te entiendo perfectamente, a mi me pasa un poco lo mismo :S Nunca me ha tocado hablar delante de desconocidos, pero creo que lo mejor es relajarse y simplemente contar tu trabajo, sin tanto protocolo, SER TÚ MISMA... me encantaría conocerte y ver tus presentaciones, en Barcelona hay alguna? UN ABRAZO Y MUCHA FUERZA!!

    ResponElimina
  44. TOMAE: No te preocupes...Misteral se ha comprometido a mandarlas; yo le controlo para que no se despiste ;-P
    Ayer por la tarde, fue un placer poneros cara (por fin) en la Llibrería Caselles; espero de verdad que habrá más ocasiones para charlar;

    Vuestra compañía fué estupenda. Se agradece de corazón,

    petonets!


    ANDREA: Espero que habrá alguna otra, porqué la primera (el pasado 13 de Marzo), estaba tan asustada que sólo lo publiqué en mi perfil de Facebook.
    Ahora ya he dado el paso y te aseguro que si repetimos serás la primera en saberlo!
    Muchas gracias por tu apoyo, ayer en la presentación de Lérida ya estuve más relajada gracias a la fenomenal acogida que tuvimos y un público (casi todos amigos) con el que me sentí muy a gusto.

    UN BESO ENORME!

    ResponElimina
  45. Carme Salaaaaaaaa,
    Encara estic digerint la emoció.
    Una trobada curteta però intensa. Com m'agradaria repetir. PETONS plens d'èxit!!!!!

    ResponElimina
  46. MONTY: EL mateix puc dir! No saps quanta il.lusió em va fer poder-te conèixer a tu i al teu fill...què guapo!!!
    Amb públic així, repeteixo quan em diguin! :-)

    Una abraçada gran, gran!

    ResponElimina
  47. TEREMELOENVUELVE: Ai teresademivida! que m'oblidava de tu! Mil perdons, que no ho he fet expressament...

    T'agraeixo molt els ànims (els necessito) i et puc garantir que hi haurà crònica, passi el que passi! :-)

    Un petonàs!

    ResponElimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!