dilluns, 25 de juliol de 2011

Air India


Cara i dors del fabulosos Pai-pais que la companyia Air India regalava als seus pasatgers, pels volts de 1960.

Diu la llegenda, que en una altra època quan un viatjava en avió en trajectes de més de mitja hora de durada, pel preu que pagava per un bitllet en classe turista, se li oferien begudes, cacauets i fins i tot un àpat que li permetia suportar el vol, amb l'estòmac més o menys plè.

Es podien facturar maletes de pes mitjanament respectable, sense haver de pagar per sobrepès i si et portaves bé, fins i tot podies rebre un obsequi tan útil, com un antifaç per poder aclucar els ulls comodament, sense patir els inconvenients de la llum o un bonic pai-pai, que un cop arribat en destí, et podia ser de gran utilitat...especialment si et dirigies a Nova Delhi entre els mesos d'Abril i Juliol quan els 40º s'agafen amb certa facilitat.
Desde l'aparició del Low Cost, tots aquests privilegis han estat abolits; Els vols són barats, sempre i quan aprenguem a afinar el pes de la nostra maleta, amb la precisió d'un comerciant fenici, no consumim res durant el vol, i ens conformem en aterrissar en ciutats a 50 kmts. del nostre objectiu.

Els avions, amb destí a les principals capitals Europees, s'assemblen cada vegada més a autocars en excursió escolar; Fins el punt que ben aviat ningú es sorprendrà, quan a mig vol, el grupet de passatgers del fons s'arrenqui a cantar allò de: "si tu vas al cel, en patinet...fes-m'hi un bon lloc, que hi pujo jo"...contagiant súbitament la resta del passatge, mentre es comparteixen els entrepans embolicats en paper de plata, que els més previsors s'han fet a casa, hores abans d'embarcar.

Vist així, potser sí que perd glamur això de volar, però mira, si us deixeu de manies i al final us decidiu per un d'aquests vols en els propers dies, no us oblideu d'agafar el pai-pai de casa, perquè si el preu del bitllet us sembla sospitosament assequible, podeu estar segurs que la companyia aèria, s'haurà estalviat l'aire condicionat a bord.


AIR INDIA


Cuenta la leyenda, que en otra época cuando uno viajaba en avión en trayectos de más de media hora de duración, por el precio que pagaba por un billete en clase turista, se le ofrecían bebidas, cacahuetes e incluso una comida que le permitía soportar el vuelo, con el estómago más o menos lleno.

Se podían facturar maletas de peso medianamente respetable, sin tener que pagar sobrepeso y si te portabas bien, incluso podías recibir un obsequio tan útil, como un antifaz para poder echarse una siesta cómodamente, sin sufrir los inconvenientes de la luz o un bonito pay-pay, que una vez llegado a su destino, podía resultar de gran utilidad...especialmente si te dirigías a Nueva Delhi entre los meses de Abril y Julio cuando los 40 º se alcanzan con cierta facilidad.


Desde la aparición del Low Cost, todos estos privilegios fueron abolidos; Los vuelos son baratos, siempre y cuando uno aprenda a afinar el peso de la maleta, con la precisión de un comerciante fenicio, o no consumamos nada durante el vuelo, que no proceda de nuestra bolsa de mano, y nos conformemos en aterrizar en ciudades a 50 kmts. de nuestro objetivo.


Los aviones, con destino a las principales capitales Europeas, se parecen cada vez más a autocares en excursión escolar, hasta el punto que pronto nadie se sorprenderá, cuando a medio vuelo el grupito de pasajeros del fondo se arranque a cantar lo de: "Para ser conductor de primera, acelera, acelera"... contagiando súbitamente al resto del pasaje, mientras los más previsores comparten sus bocadillos envueltos en papel de plata, hechos en casa horas antes de embarcar.


Visto así, quizás sí que pierde glamour esto de volar, pero bueno, si os dejáis de manías y al final os decidís por uno de estos vuelos, en los próximos días, no os olvidéis el pay-pay, porque si el precio del billete os parece sospechosamente asequible, podéis estar seguros de que la compañía aérea, se habrá ahorrado el aire acondicionado, a bordo.

26 comentaris:

  1. De moment no he de volar, però ho tindré en compte... jeje

    ResponElimina
  2. Volar ja no té el glamour d'abans...I més quan has de volar per feina.

    ResponElimina
  3. JOMATEIXA: Jo tampoc...m'he de conformar amb el pai-pai! ;-)

    Un petó!

    ALYEBARD: Tens tota la raó, quan es vola per feina, un ja ni porta la il.lusió del viatge...i això es nota a la cara!

    LLavors enlloc de cançons d'autocar, la gent es tanca al seu portatil i no hi ha color :-)

    Salut!

    ResponElimina
  4. Jo per aquest pai-pai,fins i tot m'atreviria a viatjar a la India, amb un avió a l'ús, amb senyor amb gàvia de gallines :-)

    ResponElimina
  5. ANA PRINCESA DEL GUISANTE: I una vaca sagrada a la baca? :-D

    Petonsios

    ResponElimina
  6. Jo, de moment, m'he cansat de volar de BXL a Barcelona durant quatre anys, ara que si em regaléssin un paipai com el teu m'ho repensava!
    Petons Carme!

    ResponElimina
  7. Un pai-pai espatarrant!!!!

    Però jo prefereixo portar-me l'entrepà de casa i el que necessiti i pagar una misèria que no pas que hi hagi glamour al vol... I si tingués un pai-pai així segur que me l'emportaria per fer dentetes als del costat... i a les hostesses que no són de Air India!

    ResponElimina
  8. MES CAPRICES BELGES: Jo si tingués que volar a Brussel.les, m'estimaria més un llibre del Tintín que un Pai-pai!
    ...o quatre bombonets per picar, si no fós abusar ;-P

    Petonets Olga



    GALDERICH: Sens dubte, jo també canvio glamour per entrepà...que mira, tant glamour com tenia el Titànic i ja veus, com va acabar ;-P

    Salut

    ResponElimina
  9. quin pai pai més maco! ara, aqui, no els donen ni lletjos...quan era petit, al 1974, varem anar a Eivissa amb un avió de "helices"...
    en van donar un sanwich de formatge i pernil dolç i vaig poder escollir entre suc de pomel o taronjada...
    fa un mes vaig anar a Berlin, ens varen fer facturar l'equipatge de mà perquè no passava per un "armatoste" que tenen de ferro per saber si la maleta sobrepassa les dimensions i se'n varen quedar els "amenities" perquè segons ell la borsa de plàstic tampoc era standard. Ah, i els seients no estan numerats.
    Soc l'Aris però no puc fer servir el compte
    Un petó

    ResponElimina
  10. ARIS: Quin morro que tenen les companyies aèries! A aquest pas aviat ens donaràn l'opció de volar dempeus agafats a la barra, com si anéssim en autobús.

    Ja veig que la meva maleta, no passaria pas l'examen :-)

    Problemes amb blogger de nou? Buf!
    Paciència...

    ResponElimina
  11. EDUARD: Sí, són espectaculars! Estic buscant la manera d'enmarcar la meva parella de pai-pais, com si fóssin un trofeu de caça i així, no tenir temptacions d'usar-los amb la calor que fà! :-)

    Una abraçada

    ResponElimina
  12. No cal qeu m'ho diguis, que sóc un assidu de les low cost per desgràcia (o per sort). Bones vacances!

    ResponElimina
  13. SM: Tú jugues amb ventatja :-) Segur que a aquestes alçades ja tens l'equipatge de mà amb les mides i el pes reglamentari! I un pai-pai plegable de butxaca, per si la calor apreta...

    Uns cacauets?

    ResponElimina
  14. jo vull un pai-pai com aquests!!.. encara que no vagi a l'Índia ni més enllà de Montgat..:)
    bones vacances Carmaleta!!

    ResponElimina
  15. LOLITA LAGARTO: Encara em falten uns dies per les meves vacances...però només de mirar-me el pai-pai, ja em fa venir unes ganes d'agafar l'avió...

    Aix...em ventaré una mica :-)

    Petonets

    ResponElimina
  16. Temps era temps !. Quins pai-pai més bonics.
    Ara no et donen ni les gràcies!.
    Salut.

    ResponElimina
  17. ALBERICH: No te les dónen, no...em penso que pagant un petit suplement, tens dret a un somriure de l'hostessa i un lacònic "gràcies" al sortir del avió ;-P

    Salut, sempre ens quedaran els pai-pais!

    ResponElimina
  18. Tan de bo ens donessin aquest pai pai..és preciós.....molts petonets plens de sommnis...muuuuaaaaa!!!!!!!!!1

    ResponElimina
  19. A mi m'agraden les històries de fantasia, però em sembla que aquest cop t'has passat inventant, no? Mira que dir que et donaven totes aquestes coses en un avió... Carme, t'has passat!!!

    ResponElimina
  20. LA PINTORETA: El pai-pai segur que no, però amb uns cacauets, jo ja estaria força contenta! :-)

    Petonets saladets.


    TIRANTLOBLOC: Ah, les llegendes! No sabrem mai, quina és la proporció d'elements imaginats i quina la dels elements reals...

    Però sí...això dels àpats a bord, em sembla un grà massa!! :-D

    ResponElimina
  21. Hola Carme,
    Amb doble vuitada arribo per felicitar-te pel dia del teu Sant.
    Tens tota la raó que semblen autocars per juvenívols raquítics escongits. Donada la meva inmensa massa global efectes colaterals produits per deixar la nicotina... no vaig poder obrir el meu portàtil, el cinturó amb proutes feines va fer clic.... tot plegat una joguina barbie sense glamour.
    Nostalgia!! No existia el low-cost!
    M'agrada el paia-pai!!
    Petons...

    ResponElimina
  22. MONTY: M'agrada que em felicitin més tard! Jo en sóc una mestra en aquest noble art, que molt pocs saben apreciar i que jo tant valoro! Moltes gràcies guapa ;-)

    Veig que has viscut en carn pròpia les estretors de la classe turista...sigh! què més et puc dir?

    Nostalgia total...ara, ni pai-pai ni res. Esperem que amb aquesta obsessió per abolir despeses, no neixi una nova sub-categoria de passatger, en què un pugui optar a ser transportat a les bodegues, entre les maletes i les mascotes!
    Ais. Esperem que no...

    Petonets Monty!

    ResponElimina
  23. I és una troballa digital o el tens físicament aquest pai-pai? És mooolt xulo!

    Avui pensava en el disseny d'objectes i productes més quotidians mentre mirava el pot un pot iogurt de la marca més famosa que van canviant de forma...uix, em sembla que estic massa sola i m'entretinc amb coses rares!:D

    Jo no viatjo geeeens en avió, però de la darrera vegada en recordo un dinar que valia més no haver ingerit...

    ResponElimina
  24. APANONA: El pai-pai, és 100% real i fa vent de veritat! Va ser una troballa de mercat de diumenge: Dos pai-pais vint euros! (una mica cars, però no m'hi vaig saber resistir).

    I sobre això del menjar de plàstic dels avions, ja tens raó ja...en el meu darrer vol al Regne Unit, em van servir una mena de pudding, que no vaig arribar a saber mai si era de carn o de peix! Però, em va permetre arribar a port sense grunyir-me l'estómac.

    Jo també m'entretinc molt, amb els envasos del menjar i no saps quant portuguès estic aprenent! :-D

    Petonets

    ResponElimina
  25. "Jo també m'entretinc molt, amb els envasos del menjar i no saps quant portuguès estic aprenent! :-D" ÍDEM!!! TREMENDU! XD

    ResponElimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!