divendres, 30 d’agost de 2013

Ansietats canines

Detall del marc malparat i l'acusat, al lloc dels fets.


Si no fa gaire, confessava la meva adicció al Dogshaming, el lloc web on  els amos de tota mena de gossos, documenten les gamberrades perpetrades contra els seus béns a mode de teràpia, avui em trobo en la penosa situació d'haver-ne de documentar una de pròpia.

Sí companys, en Morris l'ha feta un cop més!
I no, no és que hagi fugit de nou. Tot i que, si hagués pogut ho hauria fet...però darrera nostre.

I és que, les conseqüències de deixar el nostre estimat gos al apartament de vacances un matí, amb la seva aigua, el seu pinso i tot l'espai fresc del món per a ell solet, no van resultar les que esperàvem: Una mosquitera estripada i el marc d'una porta rosegat a consciència, van ser la sorpresa amb la que el Morris ens va rebre a la tornada de la platja.
La propietària del apartament, que és una bellíssima persona, va acceptar les 200 disculpes que li vem demanar i el petit "apanyo" que en Misteral va mirar de fer, per pal.liar el desastre;
Sort n'hi ha de les seves bones mans i l'experiència llargament acumulada com a fuster, que si no...

Diagnòstic del problema: ansietat per separació dels amos. Solució: portar el gos a tot arreu on penséssim anar. Així de fàcil! *#"%@!!!  A veure siusplau, algún etòleg experimentat, entre els lectors?

Mentre espero a que surti el voluntari, ja us puc assegurar que el Morris avui, no s'escaparà del escarni públic que li penso fer.
Ell, aleshores no va fer ni la més lleugera mostra d'arrepentiment, tot i que la cara de peneta al fer-li la foto per documentar el nostre cas, li va quedar prou bé; o sóc jo que ho interpreto així? Algú a casa, li sembla veure un indici de provocació en el seu posat...

Ai...no sé.



ANSIEDADES CANINAS


Si hace poco, confesaba mi adicción a Dogshaming, la web donde dueños de todo tipo de perros, documentan las gamberradas perpetradas contra sus bienes a modo de terapia, hoy me encuentro en la penosa situación de tener que documentar una propia. compañeros, Morris ha vuelto a hacer de las suyas; Y no, no es que se haya escapado de nuevo. Aunque, si hubiese podido lo habría hecho...pero detrás de nosotros.

Y es que, las consecuencias de dejar nuestro querido perro en el apartamento de vacaciones por unas horas, con su agua, su pienso y todo el espacio fresco del mundo para él solito, no resultaron las que esperábamos: Una mosquitera rasgada y el marco de una puerta roído y arañado a conciencia, fueron la sorpresa con la que el Morris nos recibió a la vuelta de la playa.

La propietaria del apartamento, que es una bellísima persona, aceptó las 200 disculpas que le pedimos y el pequeño "apaño" que Misteral trató de hacer, para paliar el desastre; Por suerte, tiene muy buenas manos y bastante experiencia acumulada como carpintero, que si no ...

Diagnóstico del problema: ansiedad canina por separación de sus dueños. Solución: Ir a todas partes con nuestro perro, para evitar problemas mayores. Así de fácil! * # "% @! A ver por favor, algún etólogo experimentado, entre los lectores?

Mientras espero a que salga el voluntario, ya os puedo asegurar que Morris hoy, no escapará de su merecido escarnio público.

Él, en su momento, no hizo ni la más ligera muestra de arrepentimiento aunque no negaréis que la cara de penita que puso al hacerle la foto, le quedó estupenda; O, ¿es que soy yo la que lo interpreta así? en casa, alguien ha comentado que más que pena, percibe algún indicio de provocación en su actitud...

Ay...no .

12 comentaris:

  1. Hola Carme! Jo no sabria que dir te perque tinc gat. Suposo que els acostumes a anar a tot arreu amb tú i en quant es senten més sols del normal demostren que estàn empipats. La meva, si marxem una nit o la deixem amb algú també en fa, però amb el marc de la porta.
    Dirte que en Morris és preciós, sembla d'anunci!
    Un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga, al final el nostre Morris, es va sortir amb la seva i va acabar acompanyant-nos a tot arreu on anéssim: platja, botigues i fins i tot, ens van deixar amagar-lo sota la taula d'un restaurant xinés, amb la condició que es portés bé!

      Ja et pots imaginar, el posat de Santet que feia, con tal no el deixéssim solet al apartament, oi?

      Aaais, és el gos més mimat del món!

      Una abraçada gran, guapa...me'n alegro de llegir-te altra cop per aquí :-)
      Petons

      Elimina
  2. marededéusenyor! Morris! t'hauria de caure la cara de vergonya... No sé quina solució és bona per educar gossos, ben just me'n surto amb les meves criatures de dues potes, que parlen el mateix idioma que jo. Sort!
    Petunets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana, l'arrel del problema no és pas l'idioma com a mi m'agradaria pensar! perquè de fet, considerant l'orígen extremeny de la bestiola, fins i tot hem provat d'explicar-li les normes de bon comportament i etiqueta canina, en castellà...però noia, res de res! ;-)

      Total, se'n va sortir ben bé amb la seva, el poca-solta! Morris 1-Família 0!!!!

      Petonets guapa!

      Elimina
  3. no se'ls pot deixar sols....són pitjor que els nens, que ja és dir... ;) Paciència i sempre al costat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja et pots imaginar, com vem acabar les vacances...amb el gos engantxat a nosaltres constantment! Només em va faltar comprar-me una motxilleta d'aquelles per a portar el nadó penjat al davant, model caní!

      El què tu dius Joan: paciència a tonelades! :-)

      Elimina
  4. vaja quin morro aquest Morris! però fins i tot de murritus és mono.. no?:)
    pobret.. s'ha deixat fins i tot pessigar amb una pinça d'estendre la roba perquè puguessis fer-li la foto!
    quin canvi des de l'ensurt dels primers dies.. ara no us deixa ni a sol ni ombra!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lolita, ja veus que aquest barrut ens té a tots el cor robat! Ara, ja no marxaria del nostre costat, ni per tots els ossos del món! ;-)

      Elimina
  5. Es que son com nens petits, no sels pot deixar sols!
    Es el problema dels animals. Un senyor que coneixem que te vaques sempre diu que no pot fer vacances perque no les pot deixa a ningu, doncs segur que les vaques del disgust mai tornarien a donar llet...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, després de llegir el teu comentari, ja puc assegurar que MAI en la vida tindré vaques! :-)

      Petons!

      Elimina
  6. Jo que vols, li veig un no se que als ulls, com si digues:- "A mi no me la fotreu més, perque a part de rosegar el que em doni la gana, us faré molta, molta mala carta, i em deixo retratar per que en quedi un document gràfic, que no m´ho invento, que em vaig enfadar molt quan vareu marxar a la platja i jo alla sol mentre feieu el vermut sense mi. Més val que no hi torneu ".
    Ai, ai, que em sembla que puc entendre el parlar dels gossos, només mirant-los als ulls.

    Deu ser l´entrada de la tardor, que fa aflorar noves capacitats...
    o jo que se....

    Fulls Grocs.
    Besets.

    ResponElimina
  7. Brillant! No puc més que aplaudir la teva encertada interpretació de la imatge...

    Ara ja puc dir que la vacant, de intèrpret Morris-família maleta, ja està satisfactòriament coberta! ;-)

    Fulls grocs...ets la monda i m'encanta!
    Petonassos!!!!!

    ResponElimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!