dilluns, 5 de setembre de 2016

El pernil dolç del Quico


-Perdoni! Que m'ajudaria  travessar? 
Va cridar una veu tremolosa, just darrera meu.

Allà, en una cruïlla del Carrer Mallorca de Barcelona, una senyora que sobrepassava la vuitantena d'edat, mirava de mantenir un fràgil equilibri agafada al seu bastó, a peu del pas de zebra.

-I tant, faltaria més.
Vaig contestar-li jo, sorpresa de la determinació de la senyora, tot i la seva fragilitat.

Vem travessar juntes, agafades de bracet, en direcció a un Colmado que em va assenyalar a la següent intersecció. De camí, em va explicar que no sortia mai sola, doncs ja tenia una acompanyant que el dia a dia, s' encarregava de comprar tot el que calia, però aquell dia justament lliurava, i a ella, li feia moltíssima falta una mica de pernil dolç.

-Sort que l'he trobat a vostè- Va dir amb agraïment -El Quico està apunt d'arribar i no me'n queda ni una mica per donar-n'hi.
Vam travessar les dues cantonades a pas veritablement lent, vorejant tapes de clavegueram i altres "accidents" del terreny, tantejant -los amb moviments tremolosos i insegurs constantment.

-A vegades em marejo i sola no ho hauria pas pogut fer -Em va dir un parell de vegades.

Dono fe que la Carme (vaig preguntar-li el nom, donada la intimitat, de la situació) era conscient tant de les seves limitacions com de la seva obstinació, doncs per ella, aquella era una situació molt arriscada que li podia valer un bon sermó si el seu fill ho sabia, però no hi podia fer res; estava entossudida a comprar el pernil i tornar a casa quant abans millor, doncs el Quico estava apunt d'arribar i ella havia d'obrir-li la porta.
Veient la situació, vaig oferir-me a entrar al colmado amb ella i a tornar-la de nou al seu portal.
Com ho hauria fet, sinó? Ella hauria corregut un risc massa gran i jo, no hauria dormit tranquila, pensant si hauria arribat sana i estàlvia  a casa.

Així que, un cop fet tota la maniobra i de nou, al portal de casa seva amb els 150 grs de pernil dolç tallar finet a la bossa, i veient-la amb pressa per pujar, vaig preguntar si el Quico no tenia claus per entrar, doncs potser ja se'l trobaria a dalt al pis, esperant-la.

-Ui no, no. Al Quico l'han vingut a buscar per rentar-lo i pentinar-lo al "Gat i Gos" i me'l vindran a portar en un no-res...no voldria pas que arribés i es trobés que no tinc ni una llesqueta de pernil dolç per a obsequiar-lo.




10 comentaris:

  1. Ha ha! Quina història més bona! Una senyora decidida, s'ha de dir. I tu vas poder fer la bona acció del dia :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una iaia, veritablement encantadora...clar que, dient-se Carmen! ;)
      Gràcies Salvador!

      Elimina
  2. Ha, ha... bo el final! I el que és pitjor... lògic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo li vaig recomanar que no expliqués res al seu fill...t'imagines el sermó? Això sí, tan terca, com encantadora, ella.

      Elimina
  3. Un bon afortunat aquest Quico!
    I la señora Carmen també de trobar-te a tu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està clar que el Quico era el Rei de la casa, Carme, i jo vaig gaudir molt amb la seva història, o sigui que tots, vem sortir guanyant! ;)

      Elimina
  4. Jajajaja, mare meva, quina dona!!! El Quico deu estar molt content, amb ella!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llàstima que el Quico no sigui el "Pancho" de l'anunci de la tele...el podria ensenyar a buscar el pernil dolç a ell, i tots dos contents! ;)

      Elimina
  5. Pel Quico el què faci falta! Si cal arriscar-nos en una aventura mortal es fa i punt! Jo pel meu Rincewind faria el mateix

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara per ara, no t'imagino gaire desvalgut Pons, però si et cal que t'ajudi a travessar la cruïlla, aquí em tens, eh? ;)

      Elimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!