dijous, 1 de desembre de 2016

Bufandes, pareos i torrons


Tothom que tingui calendari d'advent a casa, sap perfectament que avui comença oficialment el Nadal: amb el seu el conte enrera, pels preparatius de cada any i la dieta hipercalòrica en família (en l'àmbit purament consumista), a banda d'altres consideracions espirituals.

Jo que sóc mandrosa de mena amb aquestes cel.lebracions, torno a dubtar entre prendre paciència i tirar endavant sense rondinar (com faig desde temps inmemorials) o tirar pel dret i comprar un parell de bitllets d'avió amb destí al primer indret tropical on no hagin sentit mai parlar de tions ni torrons, i ja posats, amb data de tornada pel dia que hagin desmuntat fins la darrera de les bombetes i abets, dels carrers comercials de la meva ciutat.
Paradògicament, sembla que hauré d'esperar al sorteig de les Loteries per confirmar si enguany passo els darrers dies de l'any en bufanda i botes o en pareo i xancletes, vès quina cosa.
Per això m'afanyo a deixar-vos avui mateix la meva felicitació nadalenca...enteneu-me: si finalment resulto afortunada, dubto que tingui temps per preparar un post de comiat tropical...però si per contra no em toca res de res, ja em veig prenent "Pacientol Forte" i molt enfeinada prepararant-me per arribar a tots els compromisos, així que...Bon Desembre i ja de passada, bones festes, guap@s.

5 comentaris:

  1. De fet, per ser estrictes, els calendaris d’advent comencen el compte endarrere des del quart diumenge abans de nadal, es a dir 27 de novembre.

    PS: Jo tampoc sóc gaire amant del Nadal, però el suporto.

    ResponSuprimeix
  2. Sí, si jo també el suporto bé però començo a pensar que tants anys fent el mateix, ja m'agradaria provar alguna cosa ben diferent i sobretot no estressar-me tant...i això de les xancletes, em fa gràcia, mira.
    Tot i així, Bon Desembre Pons!

    ResponSuprimeix
  3. Mira... jo si fos tu, això de les xancletes me les posaria, per fer il.lusió tropical. Però si vols un consell de res, agafa uns mitjons.
    Segurament aniran força bé. Jo ho faré.
    I comparteixo la sensació o les ganes de fugida d´aquestes festes, però quan seriem lluny del tràfec, de la familia,dels amics, de casa, del carrer conegut... ens agafaria aquella tontera, que t´agafa un moment o altra, ja sigui que estiguem sols o massa acompanyats.
    Ai, és que no ho tenim mai bé... doncs això ,bones festes!

    Fulls Grocs.

    ResponSuprimeix
  4. Que no cundeixi el pànic! Ja tinc les xancletes apunt, fulls grocs...i en vistes d'acabar cel.lebrant el clàssic Nadal "Quilòmetre zero", ja només em falta trobar els mitjons aquells japonesos amb el dit separat per (almenys) assegurar-me una entrada d'any lliure d'encostipats ;)
    Potser no tindré un Nadal tropical...però ja que hi estem posats, mirarem de divertir-nos el màxim possible.

    Una abraçada pre-nadalenca...i sort que sempre ens quedara St.Esteve, oi?

    ResponSuprimeix

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!