dimarts, 15 de març de 2011

Després del Tsunami

Il.lustració de Natasha Rosenberg

Aquesta preciosa il.lustració de la Natasha Rosenberg, defineix molt bé, l'estat d'ànim de la majoria, cap a un païs i una cultura, que tan estimem. La força devastadora de la natura, ha omplert de tristesa i desolació el País del Sol naixent.
Esperem que ben aviat, el Sol torni a sortir per a ells.


Después del Tsunami

Esta preciosa ilustración de Natascha Rosenberg, define muy bien el estado de ánimo de la mayoría hacia un país y una cultura que todos amamos y admiramos. La fuerza devastadora de la naturaleza ha llenado de tristeza y desolación el País del Sol naciente.
Espero que muy pronto el sol, vuelva a salir para ellos.

39 comentaris:

  1. Increïblement emotiva. Gràcies per compartir-la. Em reservo un pensament per a totes i tots ells.

    ResponElimina
  2. doncs si, pobre gent. Potser el terratremol no, però el cas de la central nuclear ens podria passar a nosaltres. No coneixia la Natasha, està molt be.

    ResponElimina
  3. Carme tant de bo...
    Il.lustració molt sensata..
    Gràcies. Petons.

    ResponElimina
  4. ANNA: A mi em va colpir per la seva sencillesa. Tan de bò puguin refer-se aviat d'aquesta tragèdia. La natura és implacable, i no distingeix pobles ni cultures.


    ARIS: El poble japonés, té una capacitat de reconstrucció increïble, i és un exemple per a tots. Tan de bò aquest cop, segueixin tenint el mateix esperit.

    ResponElimina
  5. MONTY: Tan de bò tot es pugués guarir amb una forta abraçada.
    Petons.

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies per compartir-la! La il·lustració està molt bé, i molt emotiva! Sento moltíssim per Japó, no paro de pensar-hi. Pobre gent, tant de bo les coses s'arreglin aviat, tot i que el dany que hi ha hagut no es podrà arreglar! El món és tan injust! :((

    ResponElimina
  7. LALE MUR: Jo tampoc puc deixar de pensar-hi. Aquest dibuix, ha reflexat exactament com ens hem sentit la majoria en veure les terribles imatges de destrucció i desolació.

    La natura no fa distincions, i ara els ha tocat a ells patir els seus efectes. Tan de bò, el seu esperit lluitador, aflori una vegada més per poder reconstruïr el seu país.

    ResponElimina
  8. Sortirà, però mai el seu dia tornarà a ser com el dia anterior a la gran onada. Una llàgrima per cada persona que ho ha perdut tot. I dues, per cada persona que no hi és. I tres, per cada persona que plorarà els seus.

    ResponElimina
  9. Un excel•lent dibuix.
    I quan els torni a sortir el sol, que sigui aquell rialler de “nuclears, no, gràcies”.
    Salut.

    ResponElimina
  10. És curiós com un punt vermell pot dir tantes coses!

    Una il·lustració molt i molt bona!

    ResponElimina
  11. Gràcies Carme per compartir-ho!
    Un dibuix val més que mil paraules!

    ResponElimina
  12. A mi també m'ha emocionat,.. expresa molt bé un sentiment compartit.

    ResponElimina
  13. Só atraves da arte é possível dizer o tamanho da nossa dor. Parabéns Natascha!

    ResponElimina
  14. ANA PRINCESA DEL GUISANTE: La Natascha ho ha clavat, amb el seu dibuix. Tu amb les teves paraules.
    Hi estic completament d'acord amb tu. No ho podries haver dit millor.

    Una abraçada




    ALBERICH: La promesa d'una energia neta, ha fallat estrepitosament. Els humans ens haurem de plantejar noves fonts energètiques que no posin en perill la vida, al nostre planeta.
    Salut.




    GALDERICH: Independentment que ens agradi o no el tipus de dibuix, quan un artista es capaç de sintetitzar i contagiar un sentiment tant fort un una sola imatge, mereix un fort aplaudiment.

    Jo, a més el dibuix el trobo deliciós :-)




    CAROLINA: La icona perfecte de la tendresa i la solidaritat.
    Molt emotiu.

    ResponElimina
  15. Molt emotiu i tendre, tens tota la raó la il·lustració és una delícia.
    Llàstima les circumstàncies :(

    Petonets i llagrimetes solidàries

    ResponElimina
  16. Quina força que poden tenir els dibuixos.

    Quina sort teniu els que en sabeu fer!

    ResponElimina
  17. MARIACININHA: Is not so easy to translate a feeling in just one image. But Natascha did it.



    LYN NEWHOUSE: A vegades les circumstancies que ens colpeixen més, són les que fan aflorar, el llenguatge més net i més clar.
    Cal la nostra solidaritat cap a un poble, que ho ha perdut gairebé tot.

    Petonets




    TIRANTLOBLOC: Totes les expressions, que són capaces de retratar un sentiment intens, ens omplen; Tan se val si es tracta de música, fotografies o relats. La Natascha amb aquest dibuix ha aconseguit arribar a dins nostre.

    ResponElimina
  18. MARISOL: Disculpa'm, sense adonar-me, he saltat el teu comentari!
    Estic d'acord amb tu, veritablement, és un dibuix molt emotiu, que ens ha tocat a tots.

    La solidaritat, és un dels millors sentiments per ser compartits :-)

    ResponElimina
  19. es maravilloso lo que muchos artistas están creando para sensibilizar a las personas :'o

    ResponElimina
  20. MR SPOQUI: Me parece una tarea muy noble la suya...y creo que con esta imágen Natascha, lo ha conseguido.

    Un besito

    ResponElimina
  21. És en la senzillesa on podem trobar la màxima expressió. Malgrat tot, no oblidem que tendim a oblidar i així, potser farem memòria d'aquells que encara pateixen els efectes d'altres devastacions.

    ResponElimina
  22. CLÍDICE: Tens tota la raó, quan hi ha grans catàstrofes, la gent sent una gran empatia que sovint perd força al llarg del temps.

    Per sort, vivim en l'era de la informació, i això ajuda a promoure la solidaritat entre diferents cultures, en circumstàncies tràgiques.

    ResponElimina
  23. I us heu parat a pensar que mentres nosaltres seguim amb el nostre dia a dia, mirem la tele, riem, juguem amb els fills, actualitzem el bloc... en aquests mateixos moments, hi han milers de persones aterroritzades i amb por de sortir de casa per el temor de que l'aire s'hagi convertit en verinós?
    Els meus problemes s'han convertit en insignificants...

    ResponElimina
  24. ROGER SIMÓ: Fa por de pensar com som de petits els humans, al costat d'aquesta força desmesurada de la natura.
    I a vegades encara pensem que som capaços de tot.

    El nostre dia a dia, és una mera frivolitat al costat d'aqueste tragèdies.

    ResponElimina
  25. Ben cert Roger i Carme...

    Potser perquè nosaltres (Apanona & family) vivim a menys de 20 km de la central de Vandellòs i les dues d'Ascó, per no parlar del complex petroquímic immens del Camp de Tarragona, de tant en tant ens recordem del fràgil equilibri en el que vivim.

    Jo no paro de pensar en la pel·lícula Ponyo al penyasegat i les recreacions de la costa del Japó...

    És un gran dibuix el de la Natasha Rosenberg, preciós.

    ResponElimina
  26. quin diuix tan macu... :_) la veritat es que deu ser molt dur tot el que han passat alli

    ResponElimina
  27. APANONA: M'has fet evocar unes imatges precioses que jo també guardava en la meva memòria; és trist pensar que els entorns que retrata la pel.lícula de Ponyo, tardaran bastant en recuperar la seva bellesa i serenitat.

    Però estic segura que tard o d'hora ho faran.




    GEMMA SOCIAS: Veure, de lluny, tot el què estan passsant m'ha donat una sensació de fragilitat extrema, que tardaré bastant, en oblidar.

    La Natascha, ho ha captat perfectament :-)

    ResponElimina
  28. una imatge molt tendra... el sol naixent no s'ho mereix això..!
    gràcies per compartir el dibuix, ets una font de creacions Carmaleta!

    ResponElimina
  29. LOLITA LAGARTO: És la seva netedad i sencillesa el què la fa tan tendra...i un sentiment d'empatia molt gran el que s'ens desperta davant del enorme sofriment d'aquest poble.

    Una abraçada Lolita :-)

    ResponElimina
  30. M'ha agradat trobar una al·lusió a la tristesa en aquest dibuix. Estic fart i sorprès de veure com la premsa es posa a parlar de les grans possibilitats econòmiques que obre el tsunami, perquè hauran de construir molt i els constructors es faran d'or. És al·lucinant que no ens puguem donar ni un dia per a estar tristos.

    ResponElimina
  31. És un dibuix molt simple i molt bonic, sí, com una icona. Tristesa i tendresa davant la desgràcia natural i la que es podia haver evitat(que encara fa més ràbia!). Mheu fet recordar Ponyo, que ens va encantar a tota la família...

    ResponElimina
  32. LLUÍS BOSCH: Sí, tens raó...cal reivindicar la tristesa natural que provoquen aquests desastres. El dol requereix el seu temps i es imprescindible passar-lo per poder-se sobreposar a ell.

    Sembla que la vida moderna ens porta a passar aquesta fase cada vegada més depressa.




    GEMMA SARA: A mi també em desperta molta tendresa :-)

    La potència desbordada de la natura, no la podem controlar, però sí hauriem d'aprendre d'aquests errors humans tan garrafals, que acabaran per autodestruïr-nos.

    Potser hauriem d'apostar per noves fonts d'energia, com la solar, que no contamina i per descomptat no és en absolut perillosa.
    Però no puc entendre perquè, això sembla que no interessa.

    ResponElimina
  33. Trista però esperançadora. Amb les abraçades dels altres el poble nipó podrà aixecar-se i continuar caminant.

    Respecte del teu últim comentari: gràcies. Un plaer haver-te conegut, sentir-te la veu i veure't en persona i no només en avatar :)
    bss,

    ResponElimina
  34. It's a beautiful drawing,
    It's simple but shows our emotions perfectly.
    I really hope things get better in Japan soon and send lots of love and strength to all the victims, their families and friends ♥

    ResponElimina
  35. ...excelente ilustración Mevamaleta, sencilla y grande a la vez, tengo ganas de que el pueblo Japonés salga adelante.

    Aprovecho para felicitarte por que la primavera llegó el otro día al Corte Inglés, tengo oído que fue un bonito encuentro...Un abrazo!

    ResponElimina
  36. MELOENVUELVEPARAREGALO: Em vaig quedar amb angúnia de no haver-me acomiadat de tu...ni presentar-te al Misteral, de tant atabalada que anava :-)
    El plaer va ser mutu.
    Petonets




    ANA: Is not easy to resume all these feelings in just one image.
    I wish that japan people can smile again, soon.



    TOMAE: No tengo duda de que una cultura tan trabajadora como la japonesa, conseguirá volver a levantarse de los daños causados por la naturaleza...de los errores humanos, hemos de aprender todos.

    Te agradezco muchísimo tu comentario; Nos hemos sentido muy mimadas y acompañadas por todos vosotros desde el primer día :-)

    Una tarde llena de muestras de cariño y amistad. Miedo me da, acostumbrarme ;-)

    Besos

    ResponElimina
  37. Quina dolça il.lustració. Que fina, Maleta...
    Petonillus grans Malateta!

    Bon cap de setmana per tots!

    ResponElimina
  38. MORTADEL:LA: Petonillus i bon cap de setmana :-)

    ResponElimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!