 |
| Postal publicitària 105 x155 mm. Il.lustració de Garbayo 1972 |
Sento unes ganes irreprimibles de poder-me treure mitges i mitjons i pintar-me les ungles dels peus desde que ahir, algú va anunciar l'entrada oficial de la Primavera. Notícia que sempre m'agafa per sorpresa; per molt que als habitants del Hemisferi Nort, ens arribi cada any el mateix dia.
¡Dicen que ya es Primavera!
Siento unas ganas irreprimibles de quitarme los calcetines y pintarme las uñas de los pies desde que ayer alguien anunció la entrada oficial de la Primavera. Noticia que siempre me pilla por sorpresa; por mucho que, a los habitantes del Hemisferio Norte nos llegue cada año, el mismo día.
Noia, no sé que dir-te si t'has de posar fúcsia i t'ha de sortir un peix a sota del cul, potser ja estàvem bé a l'hivern :-P un muà, reina
ResponElimina... doncs jo tinc la sensació que aquest hivern ha passat massa ràpid!
ResponEliminaVull més fred! No m'agrada l'estiu!!!!
(Serà perquè no em pinto les ungles dels peus?)
ANA PRINCESA DEL GUISANTE: La veritat, és que a mi m'agrada anar lleugereta de maquillatge, i fins que no arribi a tenir aquesta meleneta...potser hauran passat algunes primaveres més ;-P
ResponEliminaPerò les ungles dels peus...me les penso pintar! Apa!
Tunets :-)
TIRANTLOBLOC: Comparteixo la sensació que l'hivern s'ha fet curt...però ja m'està bé! Fora samarretes gruixudes, fora mitjons i anoraks de plómes...
ResponEliminaEstà clar que això et passa perquè no te les pintes...quin color t'agrada més? :-)
jajaja, ya te digo!!!, pero bueno, al menos vamos cambiando el chip.
ResponEliminaUn bico petonero
DOLORES CEBALLOS: Apetece un montón cambiar el chip, ¿no? Qué prefieres que te pinte: ¿flores en las mejillas o las uñas en un intenso tono rosa? :-D
ResponEliminaBiquiños guapa
Jo també prefereixo la calor! A mi no m'agrada l'hivern, ni el fred (ui, Tirantloblog, en aquest punt no ens avenim), el que us deixo a vosaltres es el de pintar-vos les ungles...(a casa les nenes se les van pintar el dissabte)
ResponEliminaQuin cartell més modern! ostres, quins temps aquells...només falta la massiel!
Ja és primavera en El Corte Inglés!
ResponEliminaA mi el temps tant se m'enfot. És igual que faci fred com calor... tot m'està bé que el temps no depèn de nosaltres! Potser és perquè tampoc em pinto les ungles dels peus?
Per cert, molt bona la il·lustració triada!
No saps com m'agradaria mi fer això mateix. Però la meva condició de mascle heterosexual més aviat m'ho priva. I tenint en compte el tarannà dels temp si del govern dels millors, me n'abstindré.
ResponEliminaMe gustan más las flores....me siento más identificada... jajaja
ResponEliminaARIS: Tens raó, en Garbayo, s'hi debia inspirar una mica al fer aquest dibuix amb la Massiel; entre l'Eyeliner negre i el pentinat que porta...l'has ben clavat! ha ha ha!
ResponEliminaGALDERICH: Doncs jo sóc molt delicada amb el fred...entenc perfectament les orenetes, que en quant ensumen la tardor, s'escapen a l'Àfrica. Jo, si pugués faria el mateix...i aniria seguint el sol i el bon temps.
En Garbayo, ja té una secció d'honor en aquesta maleta :-)
LLUIS BOSCH: Doncs Lluís...allibera't! No saps la de colors que hi arriben a haver...això sí, si et decideixes, pensa a depilar-te els pèls dels dits, eh?
DOLORES CEBALLOS: Pues marchando unas margaritas bien grandes!
A veure si és veritat, que després se'n fa enrera i torna el fred... ;D
ResponEliminaPetons!!
LYN NEWHOUSE: Ja saps allò què diuen les iaies, del "40 de mayo", no?
ResponEliminaJo per si de cas, m'esperaré una mica a desar els jerseis...porsi...hahaha!
Petonets
Una il·lustració molt agossarada, encara que a primera vista pugui semblar el contrari. Els colors són d'un radical absolut, les flors a les galtes per donar el toc hippie són rebentonament descarades, i el peix dona el toc mediterrani però sense ennuegar, que és un peix. Com l'Aris, jo veig la Massiel, la Cecília i d'altres cantants hispanes d'aquella època. El resultat final, amb coloraines i flors i tot els elements lúdico-festius, no li treu un cert encant eròtic. Gràcies per compartir aquesta salutació a la primavera :)
ResponEliminaLEBLANSKY: Jo també hi veig un toc "Jeanette" en aquest dibuix de Garbayo. Em penso que en aquella època tothom n'estava enamorat...i segur que ell, no en debia ser l'excecpió...
ResponEliminaUn erotisme molt naïf aquest!
Bona entrada primaveral Leb :-)
Sí,era una il.lustració molt agosarada al 1971, l'any en que es va estrenar la pel.lícula "La naranja mecánica"
ResponEliminaI a dalt a la dreta posa REM?? encara no existia el grup, oi?
ResponEliminaCom diu la Lyn, vigila que potser refresca en un parell de dies. Ara bé, jo vull veure aquestes ungles pintades! Jo ja he començat per les de les mans!!!
un petonarro de primavera,
Uñas pintadas y días laaargos, por fin ha llegado el momento de desterrar los grises.
ResponEliminaFeliz entrada, petons
MISTERAL: La veritat és que al costat de la naranja mecànica, aquesta imatge destil.la una innocència brutal! Però clar, culturalment aquí hi havia una repressió que ens distanciava, un segle amb el Regne Unit...
ResponEliminai els creatius havien de fer fil.ligranes per no ser censurats.
Què doncs...et pinto es ungles, també?
:-)
MELOENVUELVEPARAREGALO: A mi també em va cridar l'atenció això de REM, que de fet tal i com diu el dors de la postal és "la" REM. Podria ser la Red Educativa Musical? pffff...ni idea! S'accepten respostes! :-)
És curiós que jo les ungles de les mans, no me les pinto mai, perquè no m'hi acostumo...però als peus, tolero tota la carta de colors!
Petonillo gran sense polen
MARTA: Ay...que ganas tengo ya. Después de recrearme tantos días en la extensísima gama cromática de los grises, ya me apetecen colorines...y si puede ser, bien chillones!
Feliz comienzo primaveral,
petonets :-)
Recordo que era un estil força estès, i les 'peloteres' amb la professora de dibuix que ens volia fer seguir els dictats acadèmics ^^ Jo ahir pensava si em quedava prou vermell per les ungles dels peus, serà el temps que ens ho dicta :)
ResponEliminaCLÍDICE: A mi de laca vermella no me'n queda...però, què tal el color albergínia? Oh là là le printemps! ;-)
ResponEliminauna Jeanette amb el color pujat, ai ella!,.. el món la va fer així ..de rebel!:) la cançoneta no està mal, l'Albert Pla en va fer una bona versió.. la il·lustració és preciosa, color color color... primavera!remuakis Carmaleta ! i et vull veure les ungles dels peus a un quilòmetre vista..! m'agraden de color blanc amb peu moreno!
ResponEliminaLOLITA LAGARTO: Jo també prefereixo la versió del Plà!
ResponEliminaI estic d'acord amb tu...les ungles blanques amb els peus torrats pel sol, són estupendesss!
Llàstima que ara els tingui blanquets com la llet ;-P
Tunets Lolita!
Qui ha dit que l'hivern ha passat massa ràpid ? Comparteixo l'entusiasme per la nova estació.
ResponEliminaAixò de pintar les ungles del peu, pot ser interessant ... M'animo? Sense complexos?.
PD. Felicitats per les teves il.lustracions.
ANTÒNIU: Jo diria que pintar-se les ungles dels peus, és el ritus que marca el canvi de temporada, i a més resulta altament relaxant...ara si ho veus massa atrevit, sempre pots probar amb una pedicura sense color...els teus peus ho agraïran i d'aquí 4 dies lluïras les sandàlies amb més orgull que mai! :-)
ResponEliminaFeliç inici de Primavera!
Sï!!!jo també me les vull pintar!que a Brussel.les feia molt de fred i aquí el sol és meravellós!
ResponEliminaPetonets guapa!
OLGA -MESCAPRICESBELGES-: Doncs que corri l'esmalt! i a lluïr els peus, que d'aquí no res, anirem tots amb sandàlies :-)
ResponEliminaUna abraçada primaveral!