dijous, 31 de març de 2011

L'Àvia ja té bloc!

http://abuelanecesitabesitos.blogspot.com/

Doncs sí! Tal com ho sentiu: l'àvia ja té el seu propi bloc;

Aquest espai que l'Ana Bergua i jo hem volgut crear per cel.lebrar la segona edició del nostre llibre, voldriem que servís perquè avis i néts ens expliquéssin què és allò què més els agrada l'un del altre; un espai per presumir d'avi o de nét o les dues coses alhora...
Un lloc, per compartir experiències, consells o records.

Hi esteu tots convidats!


¡LA ABUELA YA TIENE BLOG!

¡Pues sí, tal como lo oís! La abuela ya tiene su propio blog;

Este espacio que Ana Bergua y yo hemos querido crear, para celebrar la segunda edición de nuestro libro, querríamos que sirviera para que abuelos y nietos nos contaran que es lo que más les gusta el uno del otro; un espacio para presumir de abuelo o de nieto o de las dos cosas a la vez...
Un lugar para compartir experiencias, consejos o recuerdos.

¡Estais todos invitados!

27 comentaris:

  1. Molt bona inciativa. Fantástic!

    ResponElimina
  2. siiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!! tenemos una super abuela medio loca :) creo que podríamos compartir algunas historias! un beso!

    ResponElimina
  3. Bieeeen, me encanta la iniciativa... hay taaaaaanto que contar.
    Biquiños!!! y mis más sentidas felicitaciones para las dos!

    ResponElimina
  4. De segur que recollireu molts testimonis emotius, quina bona pensada :D
    Moltes felicitats pel vostre èxit, anar per la 2a edició és toto un luxe!!
    Molts petonets!

    ResponElimina
  5. Felicitats pel nou projecte doncs!! Ara vaig cap allà...

    bona primavera!

    ResponElimina
  6. Moltes moltes gràcies per aquest espai.......! Carme i Ana, petons petons...

    ResponElimina
  7. Felicitats! La casa de la iaia ha quedat molt boniqueta.

    Besets.

    ResponElimina
  8. MONTY: Gràcies pel teu suport Monty. Mirarem que sigui un lloc ben acollidor :-)



    MR SPOQUI: Me encantaria saber más de ella! Las abuelas excéntricas, son las que hacen las delicias de los nietos y de las que se puede aprender más :-)

    Un besote.



    DOLORES CEBALLOS: Es cierto hay muchas cosas que contar y compartir...gracias por dejarnos tu aportación y tu cariño guapa,
    biquiños gordos :-)



    LYN NEWHOUSE: Moltíssimes gràcies...no en tenim prou en explicar coses nosaltres, ens frissem perquè vosaltres també ens n'expliqueu!
    Una abraçada.


    LAURA: Bona primavera per a tu també i ben trobada en aquest nou espai! Gràcies per passar-t'hi :-)



    STEL.LA: Aquest ha de ser un espai, on tothom hi pugui dir la seva...ja era hora que avis i néts prenguéssin la paraula!
    Gràcies a tu per, acompanyar-nos :-)




    MERCÈ: No hi podien faltar les rajoles grises, que ja són marca de la casa! I una finestra ben gran, per on mirar i deixar-se veure.
    En definitiva:
    un aparador per tothom que estigui enamorat del seu avi o del seu nét!
    Gràcies per venir! Petonets :-)

    ResponElimina
  9. Molt be! Això de "L'avia..." ja comença a ser un trust...només falta la peli o la sèrie a TV3...com el polseres vermelles...

    ResponElimina
  10. ARIS: Ara justament vinc de "casa" teva :-)

    Ens falta parlar més dels herois de la tercera edat...i mira que n'hi arriben a haver!
    Qui sap si l'àvia, serà la propera? hahahaha!

    Petons

    ResponElimina
  11. M’agradaria poder recordar haver compartit, una mica de la meva vida amb el meu avi,eren èpoques diferents,i ell tenia una postura molt estirada vers
    tots,i els nets no sabíem com acostar-nos-hi,.Cridaner de mena,de una rectitud, massa rígida , va fer que no poguessin ni un dia córrer al seu voltant,de no sentir mai una paraula dolça vers nosaltres de part seva, he trobat a faltar la figura del avi.
    Només i havia uns moments suaus a compartir,al plegar de l’escola ens donava a tots pastilles Juanola.
    Però vet aquí que la meva germana petita,sense por anava al despatx i assentada a la falda del avi aconseguí que li peles pipes,era menuda, espavilada,i ella ho aconseguí, un Bravo per a tu MºCarme!!
    Kial.

    ResponElimina
  12. KIAL: No saps quanta il.lusió em fa trobar-te aquí!

    Tens raó, eren altres temps i un caràcter molt autoritari el del nostre avi...llàstima que tardés tants anys a deixar-se estovar el cor per un nas de mocs com jo...
    Aquest record que descrius, el recordo força bé, tot i que jo devia ser molt, molt petita...la pila d'esclofes fent muntanyeta al cendrer del seu despatx i jo, menuda, assentada a la falda d'aquell que em semblava l'home més gran i vell del món.
    Tu vas aprendre a viure sense les manyagues d'aquest avi, enyorant la seva figura...però alguna cosa em diu, que el dia que a tu et toqui, seras, sens dubte, la millor àvia del món!

    Gràcies padrina, per venir aquí a deixar-me aquest record...
    un petó gegant :-)

    ResponElimina
  13. Amb permís, Kial, Mevamaleta: sou unes lletges, perquè m'heu fet plorar.

    Imagino a la perfecció què va ser el que li vas fer al teu avi perquè al meu cor també li vas fer.

    Sabia que aquest blog em sorprendria, no sabia que destaparia tantes històries precioses d'amor. Gràcies!
    Petonets

    ResponElimina
  14. Endavant amb les bones iniciatives! :)

    ResponElimina
  15. CLÍDICE: Ens fa il.lusió que ens expliquin coses...vès, vocació d'aparador que tenim ;-)
    Gràcies Clidi!

    ResponElimina
  16. Ohhhhh!
    quina bona notícia! El projecte segur que serà super tendre i recollirà un bon grapat d'històries i petons.
    Un parell per a les artífex!!

    ResponElimina
  17. Enhorabona pel projecte!. Ara nomes falta que els ‘mantes’ dels meus fills i les seves parelles es posin a la feina i em facin avi, que ells ja en tenen l’edat i jo també :)

    ResponElimina
  18. Mevamaleta, ¡ENHORABUENA!

    Un proyecto perfecto, lleno de lo único que de verdad-verdadera tiene importancia: amor.

    Un besote, y mi admiración.

    ResponElimina
  19. MELOENVUELVEPARAREGALO: Fa tot just un dia que l'hem innaugurat i ja ens han arribat històries precioses. Petits contes de la vida real, que la gent vol compartir amb nosaltres.
    Per descomptat esperem que els petons, no hi faltin mai!

    Gràcies i bon cap de setmana.



    ALBERICH: Tot arribarà Alberich :-) Segur que seras un avi fantàstic, i podras explicar un munt de coses als teu néts. No en tinc cap dubte.
    Gràcies per venir-nos a veure i pel teu testimoni.
    Una abraçada!



    MARIAPI: Muchas gracias, al principio no pensé que esto de montar un escaparate donde exhibir, el cariño que la mayoría sentimos hacia los abuelos, sería tan enriquecedor...esperamos llenarlo con muchas más historias. Anímate!

    Gracias por venir a vernos :-)
    ¡Besos y buen fin de semana!

    ResponElimina
  20. Tengo nuevo blog http://gemmadoe.blogspot.com/ en breve borraré el anterior de Gemma Socias. Un saludo ;)

    ResponElimina
  21. Hola Carme paso a a felicitar-vos pel llibre, ja saps que m'agrada molt la idea perque jo tenia una relació molt viua amb la meva avia...aviat tindré el nostre nen a casa, i algú ja tindrà el titol d'avis...molts petonets, m'encanta la nova imatge del blog...molts petonets farcidets de maduixes i nata...muuuuuaaaaaa

    ResponElimina
  22. LA PINTORETA: Ja saps si serà nen? Quina il.lusió més gran!
    Ja veuras que omplirà la casa d'alegria i felicitat, ell tot solet.
    M'imagino la impaciència d'aquests avis, esperant a estrenar-se amb ell :-)

    Una abraçada tendra.

    ResponElimina
  23. Quin plaer retrobar-te, feia dies que se't trobava a faltar.

    M'agrada el nou estil que té el bloc, canvis subtils però xulos, per cert t'has aprimat, oi? he, he!

    ResponElimina
  24. CARME J: Ja em començava a fer angúnia, al obrir el bloc, trobar-me sempre amb bufanda i bótes...ahir, vaig decidir que ja feia prou bon temps com per desabrigar-me una mica. Ja he guardat la roba d'hivern; ara esperem que no torni el fred!

    Deu ser per això que em veus més prima...amb tantes capes de roba que duia al damunt! ;-P

    Petonets

    ResponElimina
  25. Ei, acabo de llegir-te i he vingut corrents, quina enveja ja amb xancletes! :)

    ResponElimina
  26. Ei! sí, ja és primavera!!! El teu dibuix però és un altre de diferent al de la primavera passada, oi? Tenies aquests colors a les galtes :)?
    Ai! i les papallones que sempre acompanyen!
    molt xulo!!

    ResponElimina
  27. CLÍDICE: Espero no haver de lamentar, haver-me afanyat massa! Com canvii el temps...hauré d'anar a buscar corrents les bótes i la bufanda! :-)



    MELOENVUELVEPARAREGALO: Completament diferent! He canviat de pentinat, porto ulleres de sol i un estol de papallones m'acompanyen al meu pas! Coses del Printemps, chérie!

    Gràcies pel pirop guapa ;-P
    besets...

    ResponElimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!