dissabte, 28 de maig del 2011

Bojos per l'esport

L'amable veí que s'ha prestat a fer-me de model, de la samarreta d'aquest any.
Disseny Carme Sala


La Festa del Esport que com cada any se cel.lebra per aquestes dates a l'Escola de les meves filles, ja té la seva samarreta oficial: La dels bojos per l'esport! 

Tot indica, que l'acollida ha estat prou bona, doncs la majoria d'assistents a la Festa no han dubtat ni un segón a posar-se-la allà mateix, damunt de la roba que portàven, fóssin americanes, samarretes del Barça  o vestits de Primera Comunió.

Tot i això, a casa ningú ha atès les meves súpliques, per sortir a la foto lluïnt la fabulosa samarreta per poder-la penjar aquí, i no m'ha quedat altre remei que demanar-li al primer esportista amb què m'he topat pel carrer, si em faria el favor d'emprovar-se-la.
No només ha accedit d'inmediat, sinó que ha estat ell mateix, qui espontàniament ha decidit adoptar tan sensual postura per sortir millor a la foto;
Si és que...no hi ha com estar content amb el teu propi cos, com per voler-lo lluïr a tort i a dret. Això, i com no, ser un boig per l'esport.



LOCOS POR EL DEPORTE

La Fiesta del Deporte que como cada año se celebra por estas fechas en la Escuela de mis hijas, ya tiene su camiseta oficial: ¡La de los Locos por el deporte!

Todo indica que la acogida ha sido excelente dado que la mayoría de asistentes a la Fiesta no han dudado ni un instante en ponérsela allí mismo, encima de la ropa con la que venían vestidos, fuesen americanas, camisetas del Barça o vestidos de Primera Comunión.

Aún así, en casa nadie ha atendido mis súplicas para salir en la foto luciéndo la fabulosa camiseta para poder mostrarla aquí y no he tenido más remedio que pedirle al primer deportista con el que me he topado, si sería tan amable de probársela.
No sólo ha accedido de inmediato, sinó que ha sido él mismo quién espontáneamente ha decidido  adoptar tan sensual postura, para salir mejor en la foto;
Si es que...no hay cómo estar orgulloso del cuerpo de uno cómo para tener ganas de lucirlo a  los cuatro vientos. Éso y estar un poco loco por el deporte, claro.

dimecres, 25 de maig del 2011

Santa Rita, Rita...



Aquesta és la instantània que m'ha quedat al cap, de l'arrossada cel.lebrada diumenge passat, festivitat de Santa Rita.
En temps de crisi, fa il.lusió trobar gent amb la generositat dels qui la van organitzar, perquè aquest grup dispar de blocaires, ens sentíssim com a casa...

Què passa? Tots heu dit la vostra, i jo no volia quedar fora, encara que potser sigui l'última a publicar aquesta mostra d'agraïment.
M'emporto un boníssim record d'aquesta trobada, sabedora de ja què ningú me'l prendrà. Ja se sap, Santa Rita, Rita, lo que se dá no sé quita!

dijous, 19 de maig del 2011

Misteris

http://www.etsy.com/listing/57018458/missing-sock-bucket

Un dels misteris no-resolts de la societat moderna, és on van a parar els mitjons desaparellats, que a totes les cases desapareixen misteriosament, deixant les seves parelles tràgicament abandonades al fons de calaixos i cistelles de roba per planxar.

Avui remenant per l'Etsy, he trobat aquest invent que m'ha sorprès, perquè m'he adonat que desde   Sabadell fins a San José (California), milers de famílies es fan la mateixa pregunta que jo, quan es disposen a estendre la roba i descobreixen un altre parell, tristament desaparellat.
L'invent en qüestió, és aquest saquet de tela amb la inscripció "Es busca: Brut o net" que neix amb vocació d'hospici de tots els mitjons que han perdut la seva parella, i que, si bé no us ajudarà a resoldre el misteri,  us pot facilitar la tasca, en el cas remot (però no improvable) de re-aparellament mitjoner.


MISTERIOS

Uno de los misterios no-resueltos de la sociedad moderna, es dónde van a parar los calcetines desaparejados, que en todas las casas desaparecen misteriosamente dejando a sus parejas trágicamente abandonadas en fondos de cajones y cestas de ropa, pendiente de planchar.

Hoy, rebuscando por Etsy, he encontrado este invento que me ha sorprendido por descubrirme la evidencia, de que desde Sabadell hasta San José (California) miles de familias se hacen la misma pregunta que yo cuando se disponen a tender la ropa y descubren otro par, tristemente desaparejado.
El invento en cuestión, es este saquito de tela con la inscripción: "Se busca: sucio o limpio" que nace con vocación de hospicio para todos aquellos calcetines que han perdido su pareja, y que si bien,  no os ayudará a resolver el misterio, os puede facilitar la tarea en el caso remoto (pero no imposible) de re-agrupamiento calcetinil.

dilluns, 2 de maig del 2011

Cesc

Fa molt de temps que desitjava fer una entrada dedicada a aquest dibuixant que tan estimo però potser per la gran quantitat de material que he arribat a trobar d'aquest prolífic artista, cada vegada se'm feia més difícil decidir quines il.lustracions escollir,  d'entre les dotzenes i dotzenes que he anat arreplegant al llarg dels darrers anys.

A més, som tants els que l'admirem, que ben poca cosa em quedava per dir sobre ell, que no s'hagués dit  ja.

Però, fa unes setmanes, vaig trobar aquesta joia a la que no em vaig saber resisitir i que em va fer agafar l'empenta necessària per dedicar-li una entrada al que per a mi és un dels més grans dibuixants del món: Francesc Vila i Rufas, popularment conegut per Cesc (1927-2006).

La joia de la que estic parlant avui, és un llibre escrit per Noel Clarasó que Cesc va il.lustrar amb una bellesa i un sentit de l'humor i l'ironia absoluts, que sota el títol de "La Costa Brava" (1963), va aconseguir retratar de manera crítica la metamorfosi que els pobles i platges d'aquesta zona estaven experimentant durant la dècada dels 60.
L'estil al que Cesc ens té acostumats és aquí tant lliure i salvatge com sempre, o més: de traç ràpid i poques correccions, com només els més grans saben fer. 
Amb una envejable sincronia amb l'escriptor, va saber captar la ironia de les situacions que en Noel Clarasó descrivia.
M'hi jugaria alguna cosa, que hi havia tan bona entesa entre l'escriptor i el dibuixant, i que fins i tot debien anar plegats a observar "in situ" algunes de les situacions que apareixen en el llibre, potser gaudint d'una copa de vermut en alguna terrasseta o xerrant amb algún que altre veí del lloc.

Em permeto d'adreçar-vos aquí per saber molt més sobre aquest llibre, en una entrada tan ben documentada, que fins fa uns instants encara m'ha fet dubtar sobre la necessitat de tirar endavant aquesta meva.  Només la gran estima que sento per tot el que ha il.lustrat Cesc i les ganes d'exhibir aquesta peça m'han permès de tirar-la endavant.

I si teniu la sort (com ha estat el meu cas) de trobar aquest llibre en algun mercat d'antiguetats o establiment de llibre usat, no dubteu a emportar-vos-el. Si ja us agradava l'estil de Cesc, jo us garanteixo que aquí us encantarà.
Al mirar-lo, només m'entristeix una cosa; i és pensar, que d'haver nascut en un altre país, la seva obra, seria universalment coneguda.

Web oficial dels dibuixos de Cesc http://www.cescweb.cat/dibuix.html





CESC

Hace muchísimo tiempo que deseaba dedicar un post a este dibujante que tanto admiro pero quizás por la gran cantidad de material que he llegado a encontrar  de este prolífico artista, cada vez se me hacía más difícil decidir qué imágenes elegía y cuales desechaba de entre las docenas y docenas que he ido recopilando a lo largo de estos últimos años.

Además, somos tantos los que le admiramos, que bien poca cosa me quedaba por decir sobre él, que no se hubiese dicho ya.

Pero hace unas semanas, me encontré con esta joya a la que no me supe resisitir y que me supuso el empujón necesario para dedicarle por fin, la tan ansiada entrada al que para mi, es uno de los más grandes dibujantes del mundo: Francesc Vila y Rufas, conocido popularmente por Cesc (1927-2006).
La joyita de la que hoy hablo es un libro escrito por Noel Clarasó que Cesc ilustró con una belleza y un sentido del humor y la ironía absolutos, que bajo el título de "La Costa Brava" (1963) conseguía retratar de manera crítica la metamorfosis que los pueblos y playas que esta zona estaba experimentando durante la década de los 60.
El estilo al que Cesc nos tiene acostumbrados es aquí tan libre y salvaje como siempre, o más: de trazo rápido y pocas correcciones, como solo los grandes artistas saben hacer.
Con una envidiable sincronía con el escritor, supo captar la ironía de las situaciones que Noel iba describiendo.
Me jugaría algo que debía ser tan grande el entendimiento entre ambos que no me cuesta imaginarles juntos observando "in situ" las situaciones que aparecen en el libro, puede que tomando una copa de vermut en alguna terraza marítima o charlando con algún que otro vecino del lugar.

Me permito dirigiros aquí para conocer mucho más sobre éste libro, en una entrada tan bien documentada que hasta hace un instante me ha hecho dudar sobre la necesidad de tirar adelante ésta mía. Sólo la admiración que siento por todo lo que Cesc ilustró y las tremendas ganas de exhibir esta pieza, me han animado a tirarla adelante.

Y si tenéis la suerte (como ha sido mi caso) de encontrar éste libro en algún mercado de antigüedades o establecimiento de libro usado, no dudéis en llevároslo. Si ya os gustaba el estilo de Cesc, os garantizo que aquí os encantará.
Al mirarlo, sólo me entristece una cosa; y es pensar que de haber nacido en otro país su obra, sería universalmente conocida.

Web oficial dels dibuixos de Cesc http://www.cescweb.cat/dibuix.html