L'amable veí que s'ha prestat a fer-me de model, de la samarreta d'aquest any. |
Disseny Carme Sala |
La Festa del Esport que com cada any se cel.lebra per aquestes dates a l'Escola de les meves filles, ja té la seva samarreta oficial: La dels bojos per l'esport!
Tot indica, que l'acollida ha estat prou bona, doncs la majoria d'assistents a la Festa no han dubtat ni un segón a posar-se-la allà mateix, damunt de la roba que portàven, fóssin americanes, samarretes del Barça o vestits de Primera Comunió.
Tot i això, a casa ningú ha atès les meves súpliques, per sortir a la foto lluïnt la fabulosa samarreta per poder-la penjar aquí, i no m'ha quedat altre remei que demanar-li al primer esportista amb què m'he topat pel carrer, si em faria el favor d'emprovar-se-la.
No només ha accedit d'inmediat, sinó que ha estat ell mateix, qui espontàniament ha decidit adoptar tan sensual postura per sortir millor a la foto;
Si és que...no hi ha com estar content amb el teu propi cos, com per voler-lo lluïr a tort i a dret. Això, i com no, ser un boig per l'esport.
LOCOS POR EL DEPORTE
La Fiesta del Deporte que como cada año se celebra por estas fechas en la Escuela de mis hijas, ya tiene su camiseta oficial: ¡La de los Locos por el deporte!
Todo indica que la acogida ha sido excelente dado que la mayoría de asistentes a la Fiesta no han dudado ni un instante en ponérsela allí mismo, encima de la ropa con la que venían vestidos, fuesen americanas, camisetas del Barça o vestidos de Primera Comunión.
Aún así, en casa nadie ha atendido mis súplicas para salir en la foto luciéndo la fabulosa camiseta para poder mostrarla aquí y no he tenido más remedio que pedirle al primer deportista con el que me he topado, si sería tan amable de probársela.
No sólo ha accedido de inmediato, sinó que ha sido él mismo quién espontáneamente ha decidido adoptar tan sensual postura, para salir mejor en la foto;
Si es que...no hay cómo estar orgulloso del cuerpo de uno cómo para tener ganas de lucirlo a los cuatro vientos. Éso y estar un poco loco por el deporte, claro.
uau, mevamaleta, fins i tot a mi me n'ha agafat una mica de ganes... bé, potser no tant, però la samarreta si que me la posaria :-)
ResponEliminaLa samarreta és molt bonica, però jo de tu dissenyaria també uns pantalonets, que fa una mica de cosa veure'l amb el cul a l'aire.
ResponElimina...genial Carme, me gusta!, no solo de fútbol vive el hombre.
ResponEliminaUoooo! Que xuli! M'agrada el tema dels òrgans - aparells de gimnàstica! També que t'hagis atrevit a barrejar taronja i rosaaaa! Combinació 100% de la temporada ^-^ No poso no un 10, un 11! FELICITATS!!!!
ResponEliminaANA PRINCESA DEL GUISANTE: M'hauries fet de model? Llástima que visquem tan lluny...catxis! :-)
ResponEliminaALLAU: Caram, tens raó que queda com descompensat...ara li dic que se la tregui! (La samarreta, vull dir ;-)
TOMAE: Eso digo yo...con lo apasionante que debe ser una Final de discóbolo :-) y encima con ese atuendo!
Todavía te debo tu avatar...no me olvido, eh?
Un abrazo!
APANONA: No vaig tenir cap inconvenient en triar els meus colors preferits...veig que ens assemblem! La llástima és que al final, no es va fer amb dues tintes, perqué resultava massa car!
Bé, almenys ho vaig provar :-)
(A la meva filla també li encanta aquesta combinació, i se la posa amb uns pantalons fúcsia...canyera, canyera!)
Me'n alegro que t'agradi,
Un petonet!
Ostres, llàstima del lema perquè el disseny m'agrada! ;-)
ResponEliminamira...com jo vaig acabar a la piscina en plena celebració blaugrana....però sense samarreta!!!!
ResponEliminaFucsia i taronja? no m'havies comentat mai que tenies una de les dues nenes daltònica jajaja
ResponEliminaque guai! jo en vull una! sòc xl, a lo millor tan grans no en veu fer....ha ha ha
ResponEliminaNosaltres fem la setmana de l'esport aquesta setmana!
GALDERICH: Cap problema, els sedentaris, també ens la podem posar per veure l'esport televisat! :-)
ResponEliminaGARBÍ24: Quina enveja que em fas punyetero! A casa ens vem haver de conformar amb remullar-nos només la gola...però amb cervesa!
ANA PRINCESA DEL GUISANTE: Daltònica i atrevida! Ja m'agradaria saber quina opinió li mereixen a la teva àvia, les combinacions cromátiques de la Martina! hahaha!
Petonets
ARIS: Sí que la fan la XL! He de pensar a demanar-ne una per en Misteral, que es va quedar sense i la reclama! Em sembla que li van agafar gelos del atleta de la foto...i la vol per passejar-se per casa en plan semi-exibicionista, entrenant-se amb el frisbee de la platja, hehehe!
Veig que cada any canvien també de color, no? La de l'any passat va ser tota blava, crec recordar... Aquesta transmet molta més energia!
ResponEliminaI sí, no surt el futbol, com t'ho has fet!
petons de diumenge,
MELOENVUELVEPARAREGALO: Sí, anem canviant, per no repetir! A mi,em va molt aquest color...hi tinc una tirada natural :-)
ResponEliminaDe passada vaig aprofitar per reivindicar altres esports de pilota...que no només de futbol viu l'home, encara que no ho sembli, jejeje....
ui, la meva àvia... ella diu que què ens hem pensat de combinar el verd i el blau... quina aberració jajaja
ResponEliminaPerfecta la lliçó d'anatomia en format de material esportiu! Molt ben trobada. Jo no faria cas aa l'Allau, perquè si li fas els pantalonets i vols seguir amb el tema, hi hauràs de dibuixar un parell de pilotes i pot quedar no apte per a menors...
ResponEliminaCarme, t'hi has lluit! Un disseny brutal!
ResponEliminaPer cert, la teva família no es va presentar voluntaria per lluir la samarreta, però tu tampoc!
SMS: Ui sí, fóra una mica complicat de completar l'equip amb els pantalonets a joc! Sort que no m'ho han demanat ;-)
ResponEliminaAra...pels menors no cal patir, segur que els que conec m'ajudarien, sense gaire esforç, a trobar el símil esportiu, per conjuntar el tema;
Metàfores, no els en faltarien!
ROGER SIMÓ: Err, ahhhh, mmmm, d'aixonses...és que acabaré agafant complexe de Juan Palomo!
Jo la dissenyo, jo la llueixo...i jo "me la como"! :-D
Bona setmana Roger!
... si se'm permet ser cruel, i després de sentir els "parlaments" de celebració d'alguns esportistes, sí que sembla que alguns tinguin una pilota al cap en lloc de cervell a vegades... #alguhohaviadedir ;-)
ResponEliminaTIRANTLOBLOC: Si només ho sembléssin els esportistes, rai! ;-)
ResponEliminaFeliç setmana.
Jopelines!!!!! (estoy aprendiendo a no decir tacos, y no me sale nada mejor), todos los deportistas de tu tierra están así de macizorros!!!???? jajajajajaajajaja.
ResponEliminaBuena iniciativa y mejor camiseta!!!. Qué buena la idea del que te pidió ayuda.
Un bico.
DOLORES CEBALLOS: Pues sí que era majo, sí ;-)
ResponEliminaYa ves, sólo lanzando el frisbee, ¡cómo se ponen algunos!
Gracias guapa!
Biquiños...
Ei, maleta! Genial la samarreta!! Xula i enginyosa a parts iguals! El model tampoc està pas malament, m'ha deixat de pedra! Petonets
ResponEliminaM'encanten els budellets!
ResponEliminaEts genial Carme!
Feliç setmana
COQUMA: La llueix bé, oi?
ResponEliminaMira, va ser una tota sort que passés per davant de casa tan despulladet i com que diu que l'ocasió la pinten calva...hahaha!
Estic contenta que t'agradi.
Un petonet!
MESCAPRICEBELGES: Moltes gràcies Olga :-) Els budellets (m'encanta el diminutiu) els vaig tenir claríssims, desde un bon començament!
Una abraçada!
M'he quedat de pedra!
ResponEliminaM'estàs dient de l'Escola que hi ha al carrer Cervantes de Sabadell?
El meu sogre viu al nº 55 d'aquest carrer, no hi ha espai suficient per a fer una cursa de 100 metres!
Ai carai!
EN GIRBÉN: Doncs sí, estem parlant de la mateixa Escola...És ben bé que el món és un mocador!
ResponEliminaEl tema de la falta d'espai, l'han resolt fent-los córrer donant voltes al camp de fútbol i fora problema!:-)
M'agrada tota, el dibuix, les proporcions del personatge, els colors, l'absència del negre, el missatge que transmet... fins i tot m'agrada com li queda al model, haw, haw!
ResponEliminaLEBLANSKY: Doncs em dones una alegria; només em queda afegir: iupiii!
ResponEliminaÉs clar que amb un model tan estupendo, la peça millora molt! ;-)
Ps: Acabo de veure l'enllaç del Lluïsot al teu blog! Gràcies, em pensava que ja no te'n recordaves!
Ara me'n torno a mirar-me'l de dalt a baix.
Carme, el elefante nunca olvida, haw, haw!
ResponEliminaMai no està malament un xic d'esport amb uns cartells i logotips ben dissenyats, oi?
ResponEliminaLEBLANSKY: Sempre m'hauria agradat tenir memòria d'elefant, però la naturalesa no em va dotar amb aquesta gràcia ;-)
ResponEliminaEDUARD ARIZA: Jo no puc presumir de ser una gran esportista i tinc una tendència natural al sedentarisme, però desde que m'encarreguen samarretes d'aquesta índole, m'he hagut de posar les piles! ;-)
Me'n alegro que t'agradi;
Acabo de veure que ja has pogut solucionar les teves desavenències amb Blogger.
Salut!
Es super chula. Mi hijo que es un fanático del deporte, hubiera posado encantado. A sus casi siete añitos se traga en los canales deportivos hasta los campeonatos de petanca!!!! Ahí es nada!
ResponEliminaPrecioso diseño.
Besos.
ZER0GLUTEN: Me alegro que te guste! Y oye, no lo digas muy alto eso de posar para la foto, que si no, para el próximo año, te lo pido prestado de modelo ;-)
ResponEliminaPor lo que veo, más que un "Loco por el Deporte"...¡es un fanático del tema!
Besos y feliz fin de semana!!!
quiero una! la camiseta está buenísima! :D
ResponEliminaMR.SPOQUI: Gracias! me alegro que te guste...para Mr.Spoqui quizás sería más apropiado hacer una con el lema: Locos por el diseño ;-P
ResponEliminaUn besote
Molt maca!
ResponEliminaALYEBARD: Gràcies! :-)
ResponEliminaI love this illustration - brilliant!
ResponEliminaThanks a lot...I'm glad u like it! :-)
ResponEliminatu estilo y simpatia inconfundible :) felicidades por este cartel. Buenas noches, una alegria volver por tu blog. Petons
ResponElimina