dilluns, 2 de maig de 2011

Cesc

Fa molt de temps que desitjava fer una entrada dedicada a aquest dibuixant que tan estimo però potser per la gran quantitat de material que he arribat a trobar d'aquest prolífic artista, cada vegada se'm feia més difícil decidir quines il.lustracions escollir,  d'entre les dotzenes i dotzenes que he anat arreplegant al llarg dels darrers anys.

A més, som tants els que l'admirem, que ben poca cosa em quedava per dir sobre ell, que no s'hagués dit  ja.

Però, fa unes setmanes, vaig trobar aquesta joia a la que no em vaig saber resisitir i que em va fer agafar l'empenta necessària per dedicar-li una entrada al que per a mi és un dels més grans dibuixants del món: Francesc Vila i Rufas, popularment conegut per Cesc (1927-2006).

La joia de la que estic parlant avui, és un llibre escrit per Noel Clarasó que Cesc va il.lustrar amb una bellesa i un sentit de l'humor i l'ironia absoluts, que sota el títol de "La Costa Brava" (1963), va aconseguir retratar de manera crítica la metamorfosi que els pobles i platges d'aquesta zona estaven experimentant durant la dècada dels 60.
L'estil al que Cesc ens té acostumats és aquí tant lliure i salvatge com sempre, o més: de traç ràpid i poques correccions, com només els més grans saben fer. 
Amb una envejable sincronia amb l'escriptor, va saber captar la ironia de les situacions que en Noel Clarasó descrivia.
M'hi jugaria alguna cosa, que hi havia tan bona entesa entre l'escriptor i el dibuixant, i que fins i tot debien anar plegats a observar "in situ" algunes de les situacions que apareixen en el llibre, potser gaudint d'una copa de vermut en alguna terrasseta o xerrant amb algún que altre veí del lloc.

Em permeto d'adreçar-vos aquí per saber molt més sobre aquest llibre, en una entrada tan ben documentada, que fins fa uns instants encara m'ha fet dubtar sobre la necessitat de tirar endavant aquesta meva.  Només la gran estima que sento per tot el que ha il.lustrat Cesc i les ganes d'exhibir aquesta peça m'han permès de tirar-la endavant.

I si teniu la sort (com ha estat el meu cas) de trobar aquest llibre en algun mercat d'antiguetats o establiment de llibre usat, no dubteu a emportar-vos-el. Si ja us agradava l'estil de Cesc, jo us garanteixo que aquí us encantarà.
Al mirar-lo, només m'entristeix una cosa; i és pensar, que d'haver nascut en un altre país, la seva obra, seria universalment coneguda.

Web oficial dels dibuixos de Cesc http://www.cescweb.cat/dibuix.html





CESC

Hace muchísimo tiempo que deseaba dedicar un post a este dibujante que tanto admiro pero quizás por la gran cantidad de material que he llegado a encontrar  de este prolífico artista, cada vez se me hacía más difícil decidir qué imágenes elegía y cuales desechaba de entre las docenas y docenas que he ido recopilando a lo largo de estos últimos años.

Además, somos tantos los que le admiramos, que bien poca cosa me quedaba por decir sobre él, que no se hubiese dicho ya.

Pero hace unas semanas, me encontré con esta joya a la que no me supe resisitir y que me supuso el empujón necesario para dedicarle por fin, la tan ansiada entrada al que para mi, es uno de los más grandes dibujantes del mundo: Francesc Vila y Rufas, conocido popularmente por Cesc (1927-2006).
La joyita de la que hoy hablo es un libro escrito por Noel Clarasó que Cesc ilustró con una belleza y un sentido del humor y la ironía absolutos, que bajo el título de "La Costa Brava" (1963) conseguía retratar de manera crítica la metamorfosis que los pueblos y playas que esta zona estaba experimentando durante la década de los 60.
El estilo al que Cesc nos tiene acostumbrados es aquí tan libre y salvaje como siempre, o más: de trazo rápido y pocas correcciones, como solo los grandes artistas saben hacer.
Con una envidiable sincronía con el escritor, supo captar la ironía de las situaciones que Noel iba describiendo.
Me jugaría algo que debía ser tan grande el entendimiento entre ambos que no me cuesta imaginarles juntos observando "in situ" las situaciones que aparecen en el libro, puede que tomando una copa de vermut en alguna terraza marítima o charlando con algún que otro vecino del lugar.

Me permito dirigiros aquí para conocer mucho más sobre éste libro, en una entrada tan bien documentada que hasta hace un instante me ha hecho dudar sobre la necesidad de tirar adelante ésta mía. Sólo la admiración que siento por todo lo que Cesc ilustró y las tremendas ganas de exhibir esta pieza, me han animado a tirarla adelante.

Y si tenéis la suerte (como ha sido mi caso) de encontrar éste libro en algún mercado de antigüedades o establecimiento de libro usado, no dudéis en llevároslo. Si ya os gustaba el estilo de Cesc, os garantizo que aquí os encantará.
Al mirarlo, sólo me entristece una cosa; y es pensar que de haber nacido en otro país su obra, sería universalmente conocida.

Web oficial dels dibuixos de Cesc http://www.cescweb.cat/dibuix.html

31 comentaris:

  1. Estic aprenent que per dibuixar, com per escriure, s'ha d'aprendre primer a mirar i sentir. Orelles obertes, i ulls com a taronges, en Cesc. L'humor hi fa la resta. I el seu art, és clar.

    Gràcies, Senyora Maletista.
    Petons

    ResponElimina
  2. Impressionant, el Cesc. Aquest és un llibre que caldria reeditar.

    ResponElimina
  3. Recordo l'apunt d'en Galderich, i és que Cesc és un artista fantàstic. Gràcies per recordar-nos-el :)

    ResponElimina
  4. Jo també penso que s'hauria de reeditar, a veure si els donem idees... :D
    M'encanta el seu sentit de l'humor, genial!

    Petons!

    ResponElimina
  5. I els dibuixos plens de detalls!
    Tens tota la raó, maleta, si hagués nascut en un altre país tindria molt més renom.
    Bon homenatge el teu,

    PD: i encara que no m'hagis confesat el teu vici, ja sé que és guardar coses en aquesta maleta :)

    ResponElimina
  6. Tot i que no se'l pot universalitzar pel que tots ja sabem, crec que és molt encertat que, des de llocs com el teu, en facis difusió, en parlis i ens el facis present.

    Gràcies, Carme!

    ResponElimina
  7. Es habitual aquí, que ,artistes de tot tipus, il.lustradors en aquest cas, no ting més nom per ser d'aquí...
    Comparto la meva admiració
    Gràcies per les teves paraules!

    ResponElimina
  8. ANA PRINCESA DEL GUISANTE: Tens raó; En Cesc ho tenia tot com a ninotaire: qualitats artístiques, dots d'observació, sentit del humor i la capacitat de proveïr de tendresa, a tots els seus personatges.

    Gràcies a tu, per passar a mirar :-)

    I ja ho saps: posa un Cesc en la teva vida.
    Petons.






    SM: Totalment d'acord, igual que s'ha fet amb els llibres de viatges de'n Miroslav Sasek: "This is, New York" "This is, London"...que tot i retratar un temps llunyà, són considerats una delicatessen, i han tingut una excel.lent acollida entre el públic.
    Tan de bò!




    CLÍDICE: Tot el què trobo d'ell és increïblement bo. Però segueixo sense entendre perquè encara hi ha tanta gent que no el coneix fora d'aquí.

    Els apunts de'n Galderich sobre Cesc (aquest i el de la Florista) són excel.lents...al seu costat aquest apunt és només, parlar per parlar :-)
    Gràcies a tu Clidi.



    LYN NEWHOUSE: Jo també sóc partidària de la reedició. Per sort hi ha, a més d'aquest, excel.lents llibres d'en Cesc, dignes de tornar a veure la llum.
    Bona idea!



    MELOENVUELVEPARAREGALO: Sí...m'agrada que ho consideris un homenatge, això és el que jo pensava quan l'escribia: humil i petit, però homenatge al capdavall :-)
    Sempre el tinc molt present perquè admiro la frescor dels seus traçats.

    Per cert, m'has pillat! el meu vici és força evident...cada vegada que arriba a casa alguna adquisició per correus, no sé quina cara posar ni com justificar-la a la meva família...tot el què malgasto se'n va de cap a la maleta! Sort que tampoc és tant ;-P

    Petonets guapa!





    TIRANTLOBLOC: Tampoc podien Universalitzar-se les cançons del Serrat i bé que han arribat força lluny!
    Jo crec, que tenint en compte en quin moment van ser fets els seus llibres, aguantarien de meravella noves edicions. Universal potser no, però exportable...i tant! :-)

    Una abraçada.



    OLGA-MESCAPRICEBELGES-: Me'n alegro que comparteixis la meva opinió!
    Avui mateix penjaré aquestes imatges al Flickr, doncs n'estic segura que poden interessar a més d'un. Encara no n'hi ha cap :-(

    Petons Olga :-)

    ResponElimina
  9. Gran Cesc, jo, com molts, el vaig descobrir al Cavall Fort...M'agrada el mocador :-)

    ResponElimina
  10. La nostra maleta,

    Sempre és un plaer parlar i revisar en Cesc i més amb obres mestres com aquesta. La visió d'una il·lustradora sempre ha de ser diferent a la d'un historiador i el que dius amb quatre paraules jo ho haig de dir amb una parrafada. Malgrat tot, arribem a les mateixes conclusions.

    I si, en Cesc es pot universalitzar perquè el que ens passa a la Costa Brava passa en molts racons del món, i quan en Cesc parla de la pobresa i les contradiccions que provoca en el món actual és totalment universalitzable.

    Us recomano la publicació que ha fet Ediciones El Jueves de les portades d'en Cesc per a Cavall Fort. Una meravella autèntica!

    PD1 Enllaço el teu apunt pels qui vulguin ampliar el llibre de la Costa Brava ja que no dius res de parlar per parlar.

    PD2. A internet a Vialibri.net el trobareu entre els 15 i 9 € + tramesa a casa.

    ResponElimina
  11. ALYEBARD: Quantes coses li podem agraïr al Cavall Fort! Igual que en Galderich, jo també et recomano el llibre amb el recull d'algunes les seves portades a Cavall Fort; si no el tens encara, t'agradarà :-)


    GALDERICH: T'agraeixo moltíssim, que en el seu moment féssis entrades com la de la Florista o la que avui comento aquí...i que a més, hagi's volgut enllaçar-la amb la meva d'avui...tan acomplexada que em tenia! :-)

    El llibre de les portades, el tinc controlat i remirat, només espero un moment que no sigui Sant Jordi, per anar-lo a buscar!
    El de la Florista, tardarà una mica més...però tard o d'hora caurà*...m'hi jugo tots els meus tentacles!

    *(Has de saber, que de l'anhel per aconseguir-lo, també n'ets en gran part el responsable, però no pateixis que això, tambè t'ho agraeixo)

    Una abraçada
    Carme

    ResponElimina
  12. Carme,

    Jo et recomano el Peó de camins o L'escombriaire més que la Florista. Són poesia pura.

    Algun dia ja en parlaré!

    ResponElimina
  13. GALDERICH: Admets peticions? Si us plau parla'n!...que aquests tampoc els coneixia. Si és millor que La Florista, aniré a buscar el pitet :-)

    ResponElimina
  14. El Cesc es un dels millor dibuixants que em tingut mai aqui i com tu dius, de ser Francés, seria ja una institució. Potser m'equivoco, però a casa meva hi havia una edició de butxaca d'aquest llibre en blanc i negre i si no era aquest, era molt semblant.
    Per cert, tu t'assembles una mica al cesc, en els dibuixos, tenen aquesta ingenuitat atrevida, son simpàtics però irònics...

    ResponElimina
  15. ARIS: Ostres, quina floreta! Gràcies! Seria fabulós assemblar-se sense copiar-lo...però el què mai podré copiar, és la capacitat d'inventar històries amb un humor tan inteligent. Això, és privilegi dels genis. Als aficionats, només ens queda admirar :-)

    ResponElimina
  16. Unes il·lsutracions precioses, no coneixia aquest llibre...

    ResponElimina
  17. moltes gracies per les teves paraules....t'enviem milons de petonets plens de dolços moments.....mmmmuuuuuuaaaaaa

    ResponElimina
  18. ROGER SIMÓ: M'en alegro que t'hagi agradat, és un llibre per ensenyar :-)

    ResponElimina
  19. Acabo de descubrir el teu bloc. Què vols que et digui, doncs que m'agradaria de disposar de més temps per poder-lo saborejar.
    L'enhorabona.
    Salut.

    ResponElimina
  20. ROPTO: Doncs és una alegria llegir això! Passa i quedat una estona, i remena tan com vulguis :-)

    Espero que t'agradi tot el què hi trobis. Benvingut a la Maleta!
    Carme

    ResponElimina
  21. Com l'Alyebard, jo coneixia el Cesc de petita pel Cavall Fort... fins que un dia, al mercat de vell de la catedral de Tarragona, ja fa deu anys, em vaig comprar un llibre petitó que es diu "Arriba Spain" i vaig començar a admirar-lo de debò. Gràcies, Carme, per compartir aquestes il·lustracions genials! Després de llegir el teu article he anat a buscar el llibre i només per l'olor de les seves pàgines i els records que m'ha portat ja ha valgut la pena. Petonets

    ResponElimina
  22. OH NO! Estic gafada amb aquesta entrada!:) Després d'escriure una parrafada de comentari va i el perdo pel camí!!!

    En fi! Deia que vaig llegir la teva entrada, tots i cada un dels comentaris, vaig xafardejar a l'enllaç a l'artícle del GALDERICH i de la web on es pot trobar el llibre que ens recomanes...i n'estava segura que havia deixat un comentari!!! I nooo!

    Jo també vaig descobrir el Cesc a través del Cavall Fort. El seu dibuix, aparentment ràpid i senzill transmet amb una força increïble idees, sentiments, situacions.

    Però com bé dius, no només és qüestió de tècnica, també de capacitat de captar la realitat, re-pensar-la i reproduir-la amb tant sentit de l'humor, ironia, melancolia i de vegades, amb molta cruesa.

    Una entrada fantàstica Carme! Felicitats i gràcies!

    ResponElimina
  23. COQUMA: Em fa l'efecte que el tinc vist aquest d"Arriba Spain"...i que bò que l'hagis retrobat!
    Un instant sensacional el de trobar un tresor que fa temps que no gaudies...gairebé tan gran, com el de compartir-lo! No t'animarás a ensenyar-lo? :-)

    Petonets



    APANONA: Vaig llegir que era un tipus una mica reservat, i poc parlador...i de fet, dibuixant i expressant com ell sabia fer, no li feia falta fer-ho d'una altra manera, que regalant-nos aquest humor tendre, net i inteligent com és el seu.

    Estic contenta que t'hagi agradat. Vaig pensar molt en tu, mentre la feia ;-)

    Una abraçada

    ResponElimina
  24. Fa uns quants anys, en una llibreria força coneguda de Sabadell, quan anaves a comprar un llibre, l´embolicaven amb un paper ple de dibuixos de´n Cesc, era de color grogós, algú ho recorda ? Era un fenomenal homenatge, potser caldria recuperar-ho, així potser seria més fàcil estimar-nos una mica més el nostre patrimoni

    ResponElimina
  25. ANÒNIM: Sí, de fet jo els tenia tant presents, que me'n vaig anar a la Llibreria en qüestió, tot preguntant pel paper d'embolicar i me'n van donar un full...el problema és que ara està imprès en negatiu i els dibuixos no s'aprecien gaire bé!

    Si es veiéssin millor, els hauria posat aquí..segur!

    S'agraeix la referència...segur que som molts els ciutadants de Sabadell que ens recordem d'aquest paper! :-)

    Petons

    ResponElimina
  26. Estimada maleta: em buscaré un nom menys anònim.Ben mirat, anomenar-se Anònim resulta això, em diré Full Groc, sembla un nom de les planures indies, però no, és del tot vallesà. Oi?

    ResponElimina
  27. FULL GROC: Totalment d'acord! M'agrada molt més que "anònim" (on vas a parar!) i té moltíssima més personalitat ;-P

    I si em permets...t'escau d'allò més bé!
    :-)

    ResponElimina
  28. Hola!

    M'agrada molt el teu blog. El meu avi era amic seu i tinc molt bon record d'ell. Fa temps li vaig dedicar un post amb un muntatge sonor en el meu blog:

    http://sonoalbum.blogspot.com/2008/05/tendiendo-la-musica.html

    August

    ResponElimina
  29. AUGUSTO CASANOVAS: M'ha agradat molt el teu muntatge sonor, i em fas molta enveja per haver conegut personalment a en Cesc!

    Cel.lebro que t'agradi passejar per aquest blog...benvingut!

    Fins aviat
    Carme

    ResponElimina
  30. Ei, sóc l´anònim "sense nom", bé tú ja saps, estimada maleta,mira remenant per aquest món de les @ he trobat un article de´n Galderich parlant de´n Cesc i d´un llibre de portades del Cavall Fort al blog del col.lectiu El Bou i la Mula. Potser no és cap gran noticia, però per a mi que sóc una novata en aquest terreny, m´ha fet il.lusió trobar connexions entre el teu blog i el món del pessebrisme. No, si ja ho diuen que això del món, és un mocador. Només cal saber per on desplegar-lo. Oi ? Records des d´un Full Groc.

    ResponElimina
  31. Estimat anònim:

    T'agraeixo la teva aportació! Doncs si bé conec els (excel.lents) posts que en Galderich té publicats al seu bloc Piscolabis&librorum, sobre Cesc, he de dir que desconeixia completament que formés part del col.lectiu El Bou i la Mula, espai pel que ara mateix acabo de passar :-)

    Conec de primera mà la seva debilitat amb aquest il.lustrador i em sumo a la seva recomanació del llibre de les Portades...és una joia! :-)

    No el tens encara?

    Apa-li, una abraçada...a vosté i com no, a la senyora del piano!

    Petonets

    ResponElimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!