dijous, 19 de maig de 2011

Misteris

http://www.etsy.com/listing/57018458/missing-sock-bucket

Un dels misteris no-resolts de la societat moderna, és on van a parar els mitjons desaparellats, que a totes les cases desapareixen misteriosament, deixant les seves parelles tràgicament abandonades al fons de calaixos i cistelles de roba per planxar.

Avui remenant per l'Etsy, he trobat aquest invent que m'ha sorprès, perquè m'he adonat que desde   Sabadell fins a San José (California), milers de famílies es fan la mateixa pregunta que jo, quan es disposen a estendre la roba i descobreixen un altre parell, tristament desaparellat.
L'invent en qüestió, és aquest saquet de tela amb la inscripció "Es busca: Brut o net" que neix amb vocació d'hospici de tots els mitjons que han perdut la seva parella, i que, si bé no us ajudarà a resoldre el misteri,  us pot facilitar la tasca, en el cas remot (però no improvable) de re-aparellament mitjoner.


MISTERIOS

Uno de los misterios no-resueltos de la sociedad moderna, es dónde van a parar los calcetines desaparejados, que en todas las casas desaparecen misteriosamente dejando a sus parejas trágicamente abandonadas en fondos de cajones y cestas de ropa, pendiente de planchar.

Hoy, rebuscando por Etsy, he encontrado este invento que me ha sorprendido por descubrirme la evidencia, de que desde Sabadell hasta San José (California) miles de familias se hacen la misma pregunta que yo cuando se disponen a tender la ropa y descubren otro par, tristemente desaparejado.
El invento en cuestión, es este saquito de tela con la inscripción: "Se busca: sucio o limpio" que nace con vocación de hospicio para todos aquellos calcetines que han perdido su pareja, y que si bien,  no os ayudará a resolver el misterio, os puede facilitar la tarea en el caso remoto (pero no imposible) de re-agrupamiento calcetinil.

21 comentaris:

  1. Oh, Maleta, quina bona idea... mitjons perduts, torneu!!!!

    ResponElimina
  2. Una bona idea, però que no cal que li vagis a vendre a en Pau Riba, que no gasta mitjons. Jo estic per passar-me al nudisme, perquè em posa negre perdre tants mitjons. Crec que amb els desaparellats (si els hagués guardat) ara podria fer un bonic tapís, una cortina o una manteta. Jo diria que hi ha algun follet o bestiola misteriosa que se'ls endú, però sempre d'un en un.

    ResponElimina
  3. L'altre dia vaig llançar els desaparellats de fa anys, fart de no poder-los aparellar, que anava guardant en un calaix...
    Han passat unes setmanes i misteriosament, torno a tenir desaparellats!!! com es possible??

    ResponElimina
  4. Pues debe ser por la bolsica, intentaré ver si con etsy se obra el milagro...porque he recopilado y guardado millones de calcetines, y al final, ...todos desparejados y sin compromiso...

    Genial, un besico.

    ResponElimina
  5. Ooooh!!! Quina bona idea!! I m'ha encantat això de "brut o net" ;D
    Petonets!!

    ResponElimina
  6. ANA, PRINCESA DEL GUISANTE: Potser el saquet acabi actuant de reclam, pels mitjons desaparellats, sabedors que, al capdavall algú els espera a casa.
    Mitjons pròdigs del món: les vostres parelles us esperen!
    :-)



    LLUÍS BOSCH: He de confessar que la idea de prescindir dels mitjons per evitar tanta desparellamenta inútil, em sedueix...però només perquè fa bon temps!
    Segur que no sóc l'única, que amb els rigors del hivern, he acabat combinant mitjons de diferents parelles, sota les meves bótes.

    Si es volen separar, que se separin, que a mi, a xula no em guanya ningú! :-)


    ARIS: Encara vas estar de sort doncs! A mi m'ha passat, que al cap de poc d'haver decidit llençar un grapat de mitjons (de diverses temporades enrera), em van sortir un parell de desaparellats del darrera de la rentadora!

    Quina ràbia...d'això s'en diu, Llei de Murphy!


    MARIAPI: La esperanza es lo último que se pierde...Y Si no sirve para re-aparejarlos, al menos que sea un bonito cementerio calcetinil, ¿no? ;-)

    ¡Petons!


    LYN NEWHOUSE: Genial, oi? Net o brut...tan se val; mentre no sigui foradat!!

    Una abraçada :-)

    ResponElimina
  7. Doncs no m'aniria gens malament! Jo els guardo en un calaix com l'Aris, esperant el moment qeu mai no arriba de troabr les parelles.

    ResponElimina
  8. Sempre anem simétrics. Potser la sol.lució seria anar sempre amb mitjons desaparellats acompanyat de patilles asimétriques.........Ara que hi penso,podria ser un bon logo per als anti-sistema no?

    ResponElimina
  9. SM: No sé la llei de Murphy, fa cap menció dels mitjons desaparellats, però, en cas de què no n'hi hagi cap al respecte, ja me la invento jo:

    "Tot receptacle pensat amb voluntad de reunir mitjons desaparellats, será suficient garantia de no tornar-ne a aparellar cap dels individuus que hi hagi dins seu"...

    Això sí, la bossa almenys té la seva conya! :-)


    MISTERAL: No dissimulis...será que no t'he vist mai portar un mitjó de cada color!
    Això teu, no és anarquia...és daltonisme!!! Hahahaha!

    ResponElimina
  10. Doncs nosaltres vam trobar on s'amagueeeen!!!I no ens va fer cap gràcia perquè un mini mitjonet de bebè gairebé se'ns carrega la rentadora!

    Tot i així han seguit les desaparicions...així que trobo que és molt bona idea la cistelleta :D

    ResponElimina
  11. Pues a mi que me pongan dos de esos, porque tengo el fondo del cesto de la ropa limpia llenita de calcetines singles buscando pareja...
    Y yo pensando que sólo me pasaba a mí!!!
    Un biquiño artista!

    ResponElimina
  12. Jo porto els mitjons lligats amb una cadena. És incòmode per caminar, però així mai no els desaparello... :-)

    ResponElimina
  13. Jo crec que hi ha una altre dimensió darrera la rentadora, on viuen tots els mitjons desaparellats...
    Besits i bon cap de setmana!

    ResponElimina
  14. APANONA: Ahà! Així que la pitjor amenaça de les rentadores, ja no és la CALÇ?
    I jo que fa temps que em deixo fortunes en Calgonit, i resulta que tenia els enemics ficats als calaixos de casa!!! :-)
    Gràcies per l'avís...maleïts mitjons!

    Bon cap de setmana!



    DOLORES CEBALLOS: Ya ves...parece que los aparejadores de calcetines, somos legión!
    Quizás haya llegado el momento de imponer la moda del calcetín bi-color (un pié de cada)...¡la de disgustos que nos ahorraríamos!

    ¡¡Petonets y buen fin de semana!!


    MES CAPRICES BELGES: Sí, això és ben probable...com una espècie de llimb dels mitjons singles, organitzant festes a tort i a dret!
    Els molt promiscus!!!! :-)

    Petonets Olga i molt bon cap de setmana!

    ResponElimina
  15. TIRANTLOBLOC: Mil perdons Tirant, t'he saltat sense donar-me'n conte!

    Escolta, em sembla una idea boníssima aquesta de la cadeneta, però et sugeriria que canviéssis cadeneta per goma de saltar, que si se t'escapa l'autobús, almenys puguis fer una bona carrera!
    ...i resultarà molt més silenciós, on vas a parar!!!

    :-) Que la jornada el.lectoral et sigui lleu!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  16. Una de les meves moltes fallides en l'escampall de la Sta. Rita d'ahir és que no haver-te fet tot el cas que et mereixes.
    Tanmateix, sóc dels que creuen que les ganes tot ho possibiliten.
    Ara miraré d'estar al cas...
    (No és fàcil procurar estar-se'n dels blocs. És ben difícil de seguir aquesta prescripció mèdica).

    ResponElimina
  17. EN GIRBÉN: El sentiment és recíproc! La trobada arrossaïre d'ahir, va ser gairebé com un speed dating, pels que encara no ens coneixem personalment; erem molta colla i el temps ens jugava a la contra!

    Però com tu dius, això té fàcil solució: a la propera paella, continuem allà on ho haviem deixat :-)

    Una abraçada.

    ResponElimina
  18. Bé emparellar els mitjons és un joc de mag i mages professional. Jo tinc una bosseta no tant bonica com la que has trobat i allí acampen un any darrera una altre... si trobo la sol.lució t'ho faré saber. petons. el got de llet amb colaco boníssim!

    ResponElimina
  19. Molt bona idea i un dibuixet molt simpàtic!
    Segur que a casa-maleta n'hi ha un fet a casa :)
    A mi també em passa i sempre és amb els mitjons negres, al final s'ajunten i es separen com volen... són d'un liberal!
    petons,

    ResponElimina
  20. Jo els guardo en una capseta tota bufona...
    I un cop a l'any, l'obro i els trec tots (nets!) i començo a mirar. Si ho fas amb amor, gairebé sempre pot trobar alguna parella.
    L'únic inconvenient és que si són de les nenes, a aquestes ja els hi ha crescut el peu...

    ResponElimina
  21. ANÒNIM: Aquest és l'inconvenient, que els peus creixen...i els mitjons, no! De tota manera, quin plaer tan gran, poder-los aparellar tant de temps després :-)

    ResponElimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!