dilluns, 19 març de 2012

iaia Maleta


Com haureu pogut veure, l'aventura d'en Morris (a pesar del seu final feliç) m'ha deixat fora de joc una bona pila de dies i tot i que tenia un munt de bones raons per airejar aquesta maleta (que ja començava a fer pudor de tancat), he de confessar que la vida darrerament no m'ha donat ni un borrall de tranquilitat, fins el punt, que assentar-me a escriure quatre ratlles mitjanament ordenades em començava a semblar ja, una missió impossible;

Els ínfims progressos emocionals del Morris (que encara avui us juro, segueix sent el gos més poruc i desconfiat del món) estàn sent tractats amb una intensiva teràpia basada en grans dosis de paciència i afecte, seguint el savi consell d'alguns amos de gossos que algún dia van estar tan atemorits com el nostre; Ens han assegurat que, el temps i la rutina afectiva provoquen miracles en animalons com ell. I dono fè, que en això estem.

Fa uns dies però, i mentre ja estàvem posats de plè en aquesta teràpia canino-afectiva, vem encetar una altra campanya: la de de convèncer la nostra estimada iaia Maleta (o Carme gran, si així ho preferiu) per acceptar la nostra proposta de venir a viure amb nosaltres a casa, ara que la seva cadera ha decidit boicotejar-li la mobilitat.
Era evident que, habilitar  la nostra planta baixa perquè ella s'adaptés a la seva nova cadira de rodes, resultava infinitament més còmode i simple que fer-ho al seu pis, tota sola i sense els accessos adequats al seu estat. Però el caràcter independent i bohemi de la Carme gran, jugava en contra de la nostra candidatura, de manera que, ens hi vem haver d'esmerar a fons...perquè per una estona, aquesta adolescent de 82 anys deixés de pensar obsessivament en el moment de poder tornar a anar per conte propi allà on vulgui, sense donar explicacions a ningú. 
Està clar que el Senyor Morris i la iaia Maleta, són dues ànimes lliures...compartint espai i aspiracions;

Esperem seguir esmerant-nos perquè tothom es trobi com peix dins l'aigua dins d'aquesta casa, no sigui que una matinada d'aquestes ens trobem una nota sobre la taula de la cuina, justificant una fugida de casa...per partida doble!

Benvinguda a casa, iaia!!!!!!



ABUELA MALETA

Como habréis podido ver, la aventura de Morris (a pesar de su final feliz) me ha dejado fuera de juego un montón de días y aunque tenía un puñado de buenas razones para airear esta maleta (que ya empezaba a oler a cerrado) debo confesar que en estos últimos días la vida no me ha dado tregua, hasta el punto que, escribir cuatro líneas medianamente ordenadas y claras era, misión imposible.

Los ínfimos progresos emocionales de Morris (que aún hoy os aseguro, es el perro más miedoso y desconfiado del mundo) están siendo tratados con una intensiva terapia basada en grandes dosis de paciencia y afecto, siguiendo el sabio consejo de algún que otro dueño de perro con un pasado tan traumático como el del nuestro; nos han asegurado, que el tiempo y la rutina afectiva provocan milagros, en animales como él. Y doy fe, que en eso estamos.

Hace unos días, metidos de lleno en esta terapia canino-afectiva decidimos iniciar una campaña en paralelo: la de convencer a nuestra querida abuela Maleta (o Carme mayor, si os gusta más así) de que aceptara nuestra propuesta de mudarse a vivir a nuestra casa, ahora que su cadera ha decidido boicotearle casi por completo su movilidad.
Era evidente que habilitar nuestra planta baja para que ella se adaptara a su nueva silla de ruedas, resultaba infinitamente más cómodo y simple que hacerlo en su piso ella solita y sin los accesos adecuados a su nuevo estado.
Pero, el carácter independiente y bohemio de mi señora madre, jugaba en contra de nuestra candidatura, así que tuvimos que esmerarnos a fondo, para que por un rato, nuestra adolescente de 82 años dejara de pensar una y otra vez en el momento en que pueda volver a ir por cuenta propia allá donde quiera, sin dar explicaciones a nadie...
Está claro que el Señor Morris y la Abuela Maleta, son dos almas libres, compartiendo espacio y aspiraciones bajo el mismo techo.

Deseamos seguir esmerándonos para que cada uno de los habitantes de nuestra morada se encuentren como pez en el agua, no sea que una madrugada de estas nos encontremos una nota encima de la mesa de la cocina, justificando una huida...¡por partida doble!


¡¡¡¡Bienvenida a casa, Yaya!!!!!


66 comentaris:

  1. Aquesta família vostra, amb el Morris poruc i fugisser i la iaia maleta adolescent, mereix ser laprotagonista d'un llibre! :) Ànims i molt d'amor, que això ho soluciona tot...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salvador, tens raó: inspiració no ens en falta! i per sort d'amor, tampoc! :-)

      Una abraçada.

      Elimina
  2. Entenc molt bé la iaia maleta, i també us entenc a vosaltres. Quin compromís! Vaig entrenant-me, perquè quan arribi el torn, no esdevingui el convidat de pedra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fer-se gran sentint-se jove per dins, sempre resulta un contrast brutal pel qui ho pateix i no deixa de sorprendre als que ens ho vivim desde fora...la gran ventatja, és que amb aquest esperit, un no pot esdevenir mai un convidat de pedra!

      En aquest sentit (i pensant que a tu, encara et queda mooolt lluny)...no crec que, hi hagis de patir gens :-)

      Elimina
  3. Ja aneu ben servits amb aquesta gent que no vol créixer! Abans us fareu vells vosaltres :)

    Ja has pensat a fer-li una maleta al Morris?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja t'ho dic! A aquest pas, semblaré més vella jo, que la meva mare! hahaha!
      Sobre la maleta del Morris, tinc la sensació que la porta sempre posada...apunt, per si l'escapada se li posa a "tiro"! :-)

      Elimina
  4. Ep!Ep! m'apunto a escriure la biografia de la iaia del descapotable :-) Des del nostre castell li donem la benvinguda, i ha de saber que casa nostra també té una planta baixa... sempre que vulgui hi té un lloc.

    Petonets a totes dues i a la resta dels inquilins de ca la Maleta.
    Al Morris no, perquè igual es fa pipí al damunt de l'ensurt. A ell, només una mirada de reüll.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana, li faig arribar la teva benvinguda a la Carme gran...si tinguéssim, un Castell com el teu, potser deixaria de preguntar per tornar a casa seva! :-)

      T'agraeixo la mirada de reüll pel Morris...així enlloc de pipí, la cosa quedarà només amb uns discrets tremolors, a sota la taula de la cuina, hahaha!

      Elimina
  5. Ha, ha, sempre és millor que fugin ells a l'aventura de manera voluntària, abans no fos cas que la maleta els prepareu vosaltres i aquesta sigui la coartada que feu servir!!!

    Ha, ha, jo confesso que he estat a punt de fer-ho moltes vegades, però mai ho he aconseguit..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme J, jo ja els veig protagonitzant el Thelma & Louise, en versió road-movie sabadellenca! Quin parell aquests dos, hahaha!

      Elimina
  6. Carme, sort que ja has 'tornat' a la blogosfera!!! Em sembla que ara ja tindràs més històries per explicar-nos!!! Ben tornada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tirant, he estar raptada literalment per un munt d'obligacions materno-filials...però he tornat amb més ganes que mai! :-)

      Quina alegria saber que algú m'ha trobat a faltar!
      Cafè? Croisant?

      Petonets!

      Elimina
  7. Crec que haureu de vigilar més a la iaia que al Morris.....a aquetes edats les costums són molt arrelades i no deixen que ningú els doni consells.
    Espero que tot vagi bé!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, amb la pràctica que he agafat darrerament amb les meves teenagers, això em sembla bufar i fer ampolles! ;-P

      Elimina
  8. I tant que et trobavem a faltar ! Aquest blog teu enganxa, i molt, ja ens diràs quina goma d´enganxar fas servir.... Enhorabona per la tornada, i ara ja saps que et toca, explicar-nos aventures d´aquest duo que ara comparteix sostre i que has dibuixat, tant encertat i tant preciós.

    Una abraçada.
    Fulls Grocs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fulls grocs, la combinació d'una iaia, dues adolescents i un gos escapista a casa, dóna per fer un "vodeville" ben entretingut...ens hauries d'haver vist dissabte a la tarda, anant de botigues amb tota la "troupe"!

      T'asseguro que a casa no ens avorrim ni mica :-)

      Una abraçada, fulleta groga.

      Elimina
  9. Amb les aportacions de la iaia Maleta -voluntàries o espontànies- el bloc maletaire segur que millora encara més :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Leb, les històries de la iaia Maleta, són dignes de tota una col.lecció de "posts"...ara només em caldrà temps per dibuixar-les i transcriu-re'les totes!
      :-)

      Elimina
    2. Hi haurà dibuixos per a cada història? Iupiiii!

      Elimina
  10. Ja veuràs com aquest parell acabarant fent-se imprescindibles l'un per l'altre. A més, tenir iaies i Morris per les cases, si t'ho mires com cal, és de les millors coses que poden passar :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clídice, el Morris (que és poruc però, de tonto no en té un pèl) ja ha descobert que ben aprop de la iaia, els pessics de croissant que cauen a sota la taula, són més grossos...entens oi, que ja no vulgui sortir d'aquí sota? :-)

      Sinergia, no és simpatia...però ja s'hi acosta.

      Petons guapa!

      Elimina
  11. Un bon tandem sembla que faran la iaia i el Morris. Petons Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Posats a compartir sostre...més val que trobin acords que no desacords, oi?
      Petonets Olga!

      Elimina
  12. I'm anxious to see the next post of Grandma Maleta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mariacininha, I'm sure that Grandma Maleta will be a good source of stories!

      I'm always happy to read you here :-)

      Elimina
  13. La teva casa ja es "Chez Maleta" la residència de les maletes...
    Em recorda aquella sèrie "con ocho basta" no sé li l'havies vist tu que ets tan jove...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, m'encanta això de "Chez Maleta", quin glamur!...i posats a semblar, prefereixo assemblar-nos als Bradford que no a "La gran familia" amb aquell avi afònic i desesperat buscant al seu nét "Chencho" pels carrers de Madrid!!!! recordes?

      Vulguis que no, els Bradfort eren molt més moderns i més guapos :-)

      (Hehehe, m'encantava la série!)

      Elimina
  14. M'encanta el dibuix i l'escrit Tieta!!!
    Molta sort a tots/es, segur que serà al revés. No només no marxaràn, sinó que hi estaran tant bé que en vindran més ;). Em fas un lloc?
    Un petonarro a tu i a la teva "peazo" familia!
    David...

    ResponElimina
    Respostes
    1. David, la porta és oberta (bé, deixem-la ajustada no sigui que l'escapista aprofiti l'avinentesa) i encara ens queden dues cadires lliures, a casa...si véns ara, fins i tot us donaré cafè! :-)

      Sort que el petonarro era prou gran, que ara n'he de fer 6 trocets perquè ens en toqui a tots! hehehe!

      Igualment guapo!!!!

      Elimina
  15. Ei!!
    què bé que tornis a obrir-nos la maleta i en aquest cas per donar la benvinguda a aquesta iaia adolescent :)
    M'encanta el dibuix que li has fet a la teva mare! Per suposat que aquí es recuperarà molt més aviat. Vigileu perquè tal i com són els dos és molt possible això de la fugida, ha,ha,ha
    Molts petons per a tots, ara quants sou: sis, set??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara (contant al Morris) ja en som 6! Una bona pila, oi?
      Faig arribar la teva benvinguda a la Sra. Maleta gran, en quant s'aixequi de la seva migdiada! :-)

      Una abraçada, guapa!

      Elimina
  16. veig que en aquesta maleta tots hi són ben rebuts.. segur que la iaia Maleta donarà per uns posts ben sucosos i divertits..
    Benvinguda Iaia Maleta! i...... a veure si et treuen la L ben aviat..:)
    què bé tornar a llegir-te!!
    ptnts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lolita, la "L" en realitat l'hauria de portar jo, quan l'empenyo pel carrer...que hi tinc ben poca traça! Però a dir veritat, ella ja comença a ser, una conductora de primera.
      Fins i tot troba a faltar fer ràfegues amb les llums llargues, quan anem a creuar una travessia, hahaha!

      El plaer és meu, de tenir-te per aquí...guapa! :-)

      Elimina
  17. Mireu, jo sempre a la mare de la Maria Carme li he dit senyora Carme, i si vols, Carme i de vosté, que voleu, ja sóc gran i em varen educar en aquest sistema.
    Però és que veig a venir que aquest nou i simpàtic re-bateig, li escau d´allò més bé.... potser una mica agosarat... no ho sé. A mi em costarà eh ? dir-li: Com va Iaia Maleta ? o Que tal senyora Maleta Gran ?. Em sembla que continuaré adreçant-hi com sempre,...
    tot i que.... Iaia Maleta.... sona divertit ( amb tots els respectes).
    Aquesta finestra pot resultar molt sucosa si apareixen les aventures de l´àvia i l´escapista.
    Les espero, que ja feia dies que tenies la persiana abaixada.
    Petons.
    "Fulleta Groga"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entre tu i jo, et diré que li ha fet molta gràcia això de iaia Maleta...però, encara n'hi ha fet moltíssima més, veure tota aquesta pila de comentaris.
      Transcric la seva impressió, al llegir-vos:

      AI...SOU TOTS MOLT MACOS!

      Així que depart de la Carme, Carmeta, Sra. Carme o iaia Maleta: Un petó gran, Fulls Grocs! :-)

      Elimina
  18. Carme, és preciós el post i els fet que descrius encara més, les ànimes lliures s'acaben sempre, sempre trobant i el més segur és que no poden viure l'una sense l'altre. Feliç setmana Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta, segur que al final acabaran essent inseparables! Temps al temps :-)

      Feliç setmana per a tu també!

      Elimina
  19. Capaces son de fugarse juntos!

    Qué me gusta venir a tu casa y sentir tu energía positiva. Yo cuando sea mayor pido asilo político en tu maleta.

    Un beso grandísimo y otros dos para Morris y esa adolescente de alma libre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bien capaces! Aunque, con lo terca que soy yo...no se lo voy a poner nada fácil! Jejeje!

      Por cierto, debo confesarte, que a la Abuela Maleta, le encanta tu blog; O sea que ya somos dos (y seguro que muchos más) que nos alegramos de encontrarte por aquí :-)

      Besos a pares guapa; Estás en tu maleta!

      Elimina
  20. Tal como os veo u os leo tenéis mucho peligro.
    No me extrañaría nada que las iaias, los Morris y las maletas se os vayan multiplicando exponencialmente.
    Yo de vosotros dejaría que estos dos se las arreglen, dentro de casa por supuesto, solos.
    A veces estas alianzas inesperadas son perfectas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pombolita, espero que eso de multiplicarse, no sea en plan Gremlin, ¿eh? :-)

      Esperemos que estos "tal para cual" acaben encontrando ventajas en lo de convivir juntos; Yo estoy bastante segura de que no les costará mucho...tiempo al tiempo.

      Elimina
  21. Pues confieso una cosa... me encanta que vuelvan a casa (pero al revés). Un día nos fuimos nosotros y nuestra y su libertad empezaron a tomar caminos diferentes (aunque muy similares y siempre unidos). Llega un momento, duro para ambas partes (en cierto sentido), que los caminos se vuelven a unir y la familia vuelve a estar junta, a vivir culo con culo, y esa, otra vez, dependencia, a mi me gusta. Es como la familia al completo.
    Vaaaale, igual hay gente a la que no le fascina esta idea, pero a mi me encantaría tener una megamansión y vivir con toooooda la familia (con sus pros y con sus contras).
    Espero que la Abuela Maleta se sienta pronto como en casa y que Morris deje sus miedos en las nubes, lejos, lejos. Con el cariño de todos, tanto uno, como el otro, encontrarán en tu casa un nuevo hogar.

    Biquiños

    ResponElimina
    Respostes
    1. Leles, lo mejor de todo fue que en casa el acuerdo para convencerla, fué absoluto y para mi sorpresa, fueron mis hijas quienes apoyaron la candidatura con más entusiasmo (cosa que, inclinó bastante la balanza a nuestro favor, jejeje!).

      Ahora solo nos faltan unos metros más de casa, una nevera doble y un coche más amplio...pero lo más importante ya lo tenemos :-)
      Creo que esta, es la lección más importante que les podemos dar a nuestras niñas...y ellas a nosotros.

      Biquiños guapa.

      Elimina
  22. Preciós el relat i tot plegat.
    M'alegro moltíssim d'aquest nova parella!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Monty, encara no contem com a família nombrosa...però som, una GRAN família! :-)

      Una abraçada, bonica!

      Elimina
  23. Ha, ha... encara s'emportarà en Morris quan retorni a casa seva. Vigila la Iaia i endavant amb la feina stereo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, on va el gos, anem els altres quatre! Si accepta les condicions...tot seu! hahaha!

      Elimina
  24. Molt d'afecte i paciència, sí. Però segur que ho esteu fent molt bé : ) La il·lustració és preciosa, m'ha agradat molt.
    Una abraçada!*

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yo Missmita, diguem-li paciència o diguem-li tossuderia...però esperem que el temps i el carinyo, facin miracles! :-)

      És un plaer tenir-te per aquí!
      Petonets

      Elimina
  25. Vaig serguir amb molta preocupació això que us va passar amb el Morris, ara m'en alegro molt que ahgi trobat algú amb que fer amistat. Les persones grans i els animals es solen entendre d'allò més bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard, segur que acabaran sent bons amics...ni que sigui per interès ;-)

      Una abraçada

      Elimina
  26. Ara si que sou una família nombrosa! No et preocupis que de mica en mica s’aniran adaptant els nouvinguts i vosaltres a ells .Segur que es faran la mar d’amics, com animes bessones i “adolescents” que sembla que son!. Una abraçada dels dos per tota la “family”!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, em sembla que fins que no ens acostumem a ser una família GRAN, haurem de portar-la tots la "L" de pràctiques! :-)
      Però anem per bon camí!

      Una abraçada

      Elimina
  27. Hola! he fet servir la teva il·lustració de la Vella Quaresma per una entrada del meu blog, he citat el teu nom i clicant a la imatge poden arribar al teu blog. També he posat un enllaç per imprimir la que es pot pintar... Espero que no et sàpiga greu. Si et sap greu no pateixis que ho puc treure, només m'ho has de dir! Només volia dir-te que m'encanten els teus dibuixos, moltes felicitats!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bet, ho has fet estupendament bé. Estic contenta que t'hagi agradat! :-)

      Moltes gràcies i un petonet!

      Elimina
    2. Que bé, moltes gràcies a tu!! :)

      Elimina
  28. Dues ànimes lliures compartint sostre, es faran amcis segur...
    Una il·lustració preciosa, per sobre de la mitja!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roger, si és cert que el "roce" fa el carinyo, estic segura que no tardaran gaire :-)

      No saps com me'n alegro que t'hagi agradat! Avui, ja m'has alegrat el dia!!!!

      Una abraçada.

      Elimina
  29. He, he, què fàcil ha sigut...!

    ResponElimina
  30. Ostres Maleta, fins avui que no havia vist la nova entrada :( Ja m'ho semblava que devia haver-hi alguna cosa que feia que no passésis per aquí a obrir la maleta...ostres, i com t'hem trobat a faltar!!! ^-^

    Doncs si que se us ha girat feina!Un escapista i una àvia adolescent, a més dels que ja sou normalment!El dibuix, xulíssim! M'encanta!

    Una abraçada ben gran i molta energia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Apanona, gràcies per aquesta energia que em dones...m'anirà molt bé, que de bateries, no vaig gaire sobrada :-)

      Una abraçada!

      Elimina
  31. Respostes
    1. p@tRi-ARt, doncs si és així...estic contentíssima de tenir-te per aquí! :-)
      Benvinguda a la Maleta!

      Elimina
  32. Hola olga,
    gracias por pasarte por mi blog, te he estado buscando en pinterest pero no te he encontrado, si quieres más datos del diseñador del taburete están en el blog. A mi me podrás encontrar en pinspire, como María García

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Magava, en Pinterest estoy como Carme Sala (mevamaleta) y el taburete lo encontrarás en este tablero: http://pinterest.com/mevamaleta/interiors/

      Muchas gracias por pasarte por aquí...te sigo en Pinterest! :-)

      Elimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!