© carme Sala 2012 |
Per fi ahir, 20 dies després de la seva desaparició, quan ja començavem a pensar que no el tornariem a veure més, vem rebre la trucada que ens confirmava que algunes històries, encara poden acabar com els contes de tota la vida, amb els seus protagonistes feliços, tot menjant anissos.
La veritat és que l'aventura del Goyo, va culminar amb un final feliç, tot sigui dit, gràcies a la Providència i als nombrosos Àngels de la Guarda, que de tot arreu li van anar sortint; ja que si, vem començar a buscar-lo un reduït grup de persones al mateix minut de la seva desaparició, ahir divendres, hi havia una veritable legió de persones disposades a fer el possible perquè la història acabés bé.
Així va ser, com a través del Facebook, el Goyo va acabar sent gairebé una cel.lebritat que tenia amb el cor en un puny a una pila de persones que ajudaven amb veritable altruïsme a fer-ho tot de la millor manera possible.
Com que a aquestes alçades, ja no dono a l'abast per agraïr personalment a tots i cada un dels que m'heu ajudat en el seu rescat com a mi m'agradaria, he pensat que aquí us deixaré dues imatges prou eloqüents a mode de medalla i en format de fons d'ordinador, perquè us les descarregueu.
En Misteral, les nenes, la senyora Maleta i en Goyo-Morris en persona (millor dit, en gos) us agraïm de tot cor, la vostra col.laboració....i ara, ja ho podeu dir ben alt i amb la flema que es mereix: "Sí, jo també vaig ajudar a trobar-lo!"
En Misteral, les nenes, la senyora Maleta i en Goyo-Morris en persona (millor dit, en gos) us agraïm de tot cor, la vostra col.laboració....i ara, ja ho podeu dir ben alt i amb la flema que es mereix: "Sí, jo també vaig ajudar a trobar-lo!"
¡ENCONTRADO!
Por fin ayer, 20 días después de su desaparición, cuando ya empezábamos a pensar que no lo volveríamos a ver jamás, recibimos la llamada que nos confirmaba que algunas historias todavía pueden acabar como los cuentos de toda la vida, o sea, con sus protagonistas felices y comiendo perdices.
La verdad es que la aventura del Goyo, culminó con un final feliz, todo sea dicho de paso gracias a la Providencia y a los numerosos Ángeles de la Guarda, que de todas partes le fueron saliendo, pues si, empezamos buscándolo, un reducido grupo de personas al mismo minuto de su desaparición, ayer viernes, ya había una verdadera legión de personas dispuestas a hacer lo posible para que la historia terminara bien.
La verdad es que la aventura del Goyo, culminó con un final feliz, todo sea dicho de paso gracias a la Providencia y a los numerosos Ángeles de la Guarda, que de todas partes le fueron saliendo, pues si, empezamos buscándolo, un reducido grupo de personas al mismo minuto de su desaparición, ayer viernes, ya había una verdadera legión de personas dispuestas a hacer lo posible para que la historia terminara bien.
Así fue, como a través de Facebook, Goyo acabó convirtiéndose casi en una celebridad, que tenía con el alma encogida al numeroso grupo de amigos que ayudaron con verdadero altruismo a que todo se hiciera de la mejor manera posible.
A estas alturas, ya no doy a basto, para agradecer personalmente a todos y cada uno de los que habéis participado de una manera u otra en su rescate, como a mí me gustaría y por eso he pensado que aquí os dejaré dos imágenes (bastante elocuentes) a modo de medalla y en formato de fondo de ordenador, para que os las descarguéis, si así os apetece.
Misteral, nuestras niñas, la señora Maleta y Goyo en persona (bueno, perro), os agradecemos de todo corazón vuestra colaboración....y ahora, ya lo podéis decir bien alto y con toda la flema que se merece: "Sí, yo también ayudé a encontrarlo!"
A estas alturas, ya no doy a basto, para agradecer personalmente a todos y cada uno de los que habéis participado de una manera u otra en su rescate, como a mí me gustaría y por eso he pensado que aquí os dejaré dos imágenes (bastante elocuentes) a modo de medalla y en formato de fondo de ordenador, para que os las descarguéis, si así os apetece.
Misteral, nuestras niñas, la señora Maleta y Goyo en persona (bueno, perro), os agradecemos de todo corazón vuestra colaboración....y ahora, ya lo podéis decir bien alto y con toda la flema que se merece: "Sí, yo también ayudé a encontrarlo!"
Fons Goyo Català |
Fondo Goyo Castellano |
Que bé, me n'alegro molt! Jo pensava que les posssibiltiats d'un final feliç eren poques, m'alegro d´haver-me equivocat. I molt maco el regalet gràfic!
ResponEliminaSalvador, a mida que passaven els dies, això mateix pensava jo...però per sort hi havia aprop meu, hi havia gent que no em van deixar rendir en cap moment. Però la fórmula és sencilla: Perseverància, carinyo i els ànims de tota aquesta gent, per alimentar-ho tot! :-)
EliminaBé, espero poder coneixer l'artista de l'escapisme en la propera visita a casa vostra. Segur que si té dos dits de front, no es tornarà a escapar, jo he menjat a casa vostra i cuineu molt bé :-)
ResponEliminaMoltíssims petons, estic molt contenta per vosaltres, perquè us mereixeu que tot us surti bé.
Ana, encara dubtem si l'hem de cridar amb el nom de Goyo, Morris...o Houdini! És un autèntic mestre del escapisme...que de moment, haurem de lligar ben curt.
EliminaI nosaltres menjem anissos, que a ell li toca pinso!
Un anisset?
Petons guapa i moltes gràcies pel teu suport!
ENHORABONA !!! Tot un bribó aquet Goyo...Morris o com sigui
ResponEliminaÉs tot un protagonista i personatge famós,de les noves xarxes socials.
Un gos molt al dia !!!
Carme! Que contenta estic de poder donar aquesta mena de notícies! I sí, tens tota la raó...ja em veig fent d'agent d'aquesta cel.lebritat peluda :-)
EliminaQue increible. Felicitatsss...desde lsmartfone de la meva filla
ResponEliminaGuau! Aris...ni jo m'ho puc creure!
EliminaAvui estem de festa! Un anisset?
Muàs!
Oh! Que bé!!!! Un final felicíssim! Ara a tancar la porta ràpidament darrera vostre, a lligar-lo ben curt i a mostrar-li que només voleu que sigui el vostre gos per cuidar-lo i donar-li amor! Llavors segur que no tornarà a escapar-se! Felicitats de tot cor! ^-^
ResponEliminaApanona, avui la maleta està radiant!
EliminaTenim tota una vida per ensenyar-li a estimar-nos. No serà difícil, segur!
Moltíssimes gràcies pel teu suport i els teus ànims guapa!
Una abraçada.
Confesso que no vaig col·laborar al rescat i que, pessimista com sóc, pensava que no li veurieu més el pèl. Però me n'alegro molt que torni a ser a casa. Si amb uns amos com vosaltres, torna a escapar-se, és que més que un gos en Goyo és un ruc.
ResponEliminaAllau, per una vegada sembla que hem desafiat les lleis de Murphy; I per la meva experiència, diria que més val, no desafiar-lo gaire aquest senyor :-)
EliminaAquest cop, li perdono...però això sí, si aquesta bestiola torna a escapar-se, ja m'ho prendré com a quelcom personal!
Un petó.
Me n'alegro molt, Carme!
ResponEliminaEnric, agafa un anisset, home...que avui encara estem de festa!
EliminaUna abraçada!
Fa pocs dies hi pensava. Sempre dic que si no hi ha notícies bones notícies però en aquest cas la cosa era el contrari.
ResponEliminaI finalment han arribat les notícies que tots esperàvem!
Felicitats pel reencontre i a gaudir-se mútuament... que ja toca.
Me'n alegro molt!! Era sa i estalvi quan el vau trobar?
ResponEliminaEduard, estava en un estat força lamentable: brut i força prim...però veient el què ha passat durant aquests darrers 20 dies (fred, neu, falta de menjar, tràfic urbà)...em sembla tota una proesa, tenir-lo avui aquí.
EliminaLa festa encara dura!!!
Un petonàs.
Carme, no saps pas que contenta que estic, xafardejava el teu bloc i sempre veia el mateix post de "perdut". Molt i molt contenta, espero que en Goyo estigui bé!! i content de tornar a ser a casa!
ResponEliminaMarta, tenia el blog en "stand By" a l'espera d'alguna notícia nova...no saps la il.lusió que fa, poder fer aquest "post" de color de rosa, al millor estil dels contes de fades :-)
EliminaMoltes gràcies per la teva companyia!
Un petonet!
Aixó podria ser el naixement d'una nova web: finalsfeliços.com...
ResponEliminaMoltissimes felicitats Carme, ara a disfrutar-lo!
Roger, el què ser segur, és que arrel de tot això, ara tinc prou experiència com per ajudar a d'altres persones que es trobin en aquestes circumstàncies. Els ànims i l'ajuda moral, són indispensables si es vol trobar un animal perdut.
EliminaI tant de bò, pugui col.laborar a fer, més finals-feliços, com aquest!
Gràcies Roger...moixaines a la Duna :-)
Me alegro mucho de la reaparición estelar de Goyo y aunque aborrezco facebook, constato por segunda vez que sirve para algo además de para el cotilleo ( el año pasado mi familia encontró una prima desconocida y estupenda...)
ResponEliminaPombolita, yo tengo que reconocer, que tampoco estaba muy inclinada a toda esta movida de las redes sociales...pero este hecho me ha convertido!
EliminaY cómo, rectificar es de sabios, pues...jajaja!
Aquí, seguimos celebrándolo...¿Una alita de perdiz?
Besos.
A vegades els ànims, els bons desitjos, les abraçades, els petons, els precs, les energies positives, les mobilitzacions,el boca-orella, les casualitats, els estels..... fan petits miracles, només cal aguantar la sotragada i no perdre mai, mai l´esperança. Oi ?
ResponEliminaFulls Grocs.
Fulls grocs, encara no sé molt bé quin procés misteriós, va ajudar a comvertir tots el granets de sorra que entre tots veu posar per trobar-lo, en granets de sucre. Però dono fè, que així va ser!
EliminaGràcies guapa, una abraçada!
Galderich ha deixat un comentari nou al vostre missatge "Trobat!":
ResponEliminaFa pocs dies hi pensava. Sempre dic que si no hi ha notícies bones notícies però en aquest cas la cosa era el contrari.
I finalment han arribat les notícies que tots esperàvem!
Felicitats pel reencontre i a gaudir-se mútuament... que ja toca.
GALDERICH: Sembla que blogger ha decidit engolir el teu comentari...el repesco del meu correu, (si no et sap greu) i el deixo aquí; (que els temps no están ni per malgastar comentaris! hahaha!)
EliminaSobre el cas Goio-Morris que avui ens ocupa: Sembla que després d'això, no haurem perdut l'esperança que la sentència "No news= Good news" a vegades, encara és certa :-)
Ara toca vigilar bé...que aquest quan veu una porta oberta, la lia
ResponEliminaJoan, casa nostra comença a semblar un submarí, amb el cancell de l'entrada, fent les funcions de cambra de descompresió, abans d'entrar o sortir.
EliminaNo ens en refiem, ni gota, del "liante", hahaha!
Jo també me n'alegro molt per tots!!!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies noia! Pau, amor i lladrucs de felicitat! :-)
EliminaCelebrem aquí també que l’hagueu retrobat!! Ara el Morris-Goyo tindrà per fi tot allò que es mereix qualsevol ser viu: respecte, cuidado i segur tot el vostre amor!!Una forta abraçada!
ResponEliminaJoan, ha estat tota una proesa això de retrobar-lo, que ha estat possible gràcies a tots el ànims i ajuda que he rebut! I sí; per fi tindrà allò que mai a cap gos li hauria de faltar: una família que l'estimi :-)
EliminaTxin-txin!
Visca! L'aventura d'en Goyo-Morris ha acabat bé, i amb una bonica il·lustració de la Sala per celebrar el happy end :)
ResponEliminaLeb, la història bé valia, no ja un dibuix...sinó un llibre! Estic pensant en fer-li la competència deslleïal al Wally, preparant el "On està el Goyo?" ambientat als carrers de Sabadell, hahaha!
EliminaPerò amb final, de color de rosa, eh? :-)
Carmaleta... confesso que ho veia molt difícil.. però està clar que quan tothom hi col.labora es poden arribar a aconseguir grans coses..
ResponEliminaEstic contenta!! (ja feia falta una bona notícia, no..?:))
i estic segura que ara que ja coneixem al Goyo tindrem il.lustracions precioses com aquesta.. què poc s'ho imaginava ell que aniria amb globus..:)
mil petonassos!
Gràcies Lolita; què m'has de dir a mi! Jo tampoc ho tenia gens clar, però no podia pas llençar la tovallola, amb tot el recolzament que tenia al darrera :-) I mira...tan persistir, ha donat els seus fruits.
EliminaMil petonassos i una abraçada!
Felicitats! Me n'alegro molt! Ja va bé tenir bones notícies de tant en tant!!! Ja toca!!!
ResponEliminaTirant, jo encara no m'ho acabo de creure, però se m'ha quedat un somriure de satisfacció a la cara...
EliminaUna abraçada!
Carme, avui seré molt breu: me n'alegro MOLTÍSSIM!!
ResponEliminaAra tanca bé les portes per aquest aventurer!;)
Moltes gràcies Olga! M'en alegro d'haver pogut fer un post tant feliç com aquest. L'alegria compartida, és doble alegria :-)
EliminaPortes, tancades i barrades!
Contrasenya: "Està el gos ben agafat?"
Hahahaha!
Quina sort!!! m'alegro molt que hagi aparegut. Tinc un amic que fa un mes que ha perdut la seva gossa, la "Rossita"i encara no l'ha trobat. Sé que està molt desesperat, porta molts anys amb ella i la troba molt a faltar, espero que tingui la mateixa sort que vosaltres!. Petons forts!
ResponEliminaGràcies Mentxu, estem contentíssims! :-)
EliminaEm sap molt greu això de la Rossita, m'agradaria poder-la ajudar! Sobretot digues-li, que ho difongui moltíssim a través del Facebook, que a mi m'ha ajudat moltíssim i si ho publica, que m'agregui com amiga que jo el puc ajudar.
T'ho dic de tot cor...ara que he passat per aquí, ja sé com es pateix.
Si vols, pots passar-li el meu correu, jo tinc enllaços que li poden ser útils.
Una abraçada, guapa.
Caram! una mica més i m'ho perdo (i m'haurien hagut de buscar a mi ^^) Quanta felicitat! me n'alegro moltíssim! Ara a malcriar-lo de mala manera :)
ResponEliminaClídice, m'agrada el teu consell...crec que anem per molt bon camí.
EliminaTot pot ser, que al final ens acabi avorrint, per pesats!
Un petó gran!
Felicidades, me alegro que lo encontraron pronto y ya esta de regreso contigo :o)
ResponEliminaAún nos cuesta creer, que por fin que vuelva a estar con nosotros en casa...aunque ahora, le vigilamos mucho; ¡Es un escapista acabado! :-)
EliminaGracias Ale, un abrazo.
Ei!!!
ResponEliminame n'alegro un munt!!! Què bé que hagi acabat així, com caient del cel! He, he, he,
Ja ho deia jo, últimament les històries de gossos aventurers amb què em trobo acaben bé.
Ara a gaudir de la seva companyia.
petons per a tots cinc, (ostres, sou com "Els cinc" amb gos incorporat!)
Ja ho veus! Era gairebé impossible que tornés, però, amb tants angelets de la Guarda pendents d'ell...jugavem amb ventatja!
EliminaReparteixo els petons! ;-)
Una abraçada.
Eeeeiii, familia, aquest Goio-Morris, us té molt ocupats ? Et trobo a faltar homónima de la maleta............. Tot bé, oi?
ResponEliminaHahaha, ja ho veus! M'he près unes vacances bloggeres...per alliberar tot l'estrés acumulat al llarg de l'aventura!
EliminaM'agrada que em trobi's a faltar Carme; Mmmmm....cinc minutets més, i ara torno, eh? :-)
Petonarros!
Muuuuuuuuuuuuuuuuàs a dojo !!! Fins aviat !!!
EliminaEnhorabona!!!! A tu i a tota la família! M'acabo d'assabentar ara de què la història ha tingut un final feliç! Aquest gos està en molt bones mans!!!!
ResponEliminaSempre fa il.lusió compartir els finals feliços, oi? Esperem que les aventures que el nostre gos ens depari a partir d'ara, siguin més tranquiles que aquesta :-)
EliminaUna alegria tornar-te a llegir, bonica
Petons x 2!!!!
OOOh que bé que hagis trobat el teu gos!! Com sempre, meravallosos els teus dibuixos, m'encanten!
ResponEliminaMoltes gracies Neus, si t'ha agradat ja pots descarregar-te el teu!!!
EliminaMolts petons i fina aviat :-)
Hola, aquests dies he tingut problemes informàtics i he perdut tots els seguidors. Si vols pots tornar-me a seguir a Educació i les TIC
ResponEliminaGràcies. Espero veure't aviat pel meu bloc. Salutacions.
Joel, ja està fet! :-)
EliminaCarmaleta... caram amb el Goyo! no et deixa ni treure el nas per aquests camins siderals..
ResponEliminaper quan la segona aventura del Goyo?? vinga, que la blogosfera està molt pansida...:)
ptóbup bup! bup!
Lolita, t'estimo un munt! :-)
EliminaEn un tres i no res, torno amb vosaltres...guapa!
Quina sort!
ResponElimina:DD