(Cliqueu en la imatge per ampliar)
Un encàrreg dolcíssim aquest. Una tieta, enamorada dels seus 3 nebots de gairebé 8 mesos, em va preguntar quin dibuix se'm ocurriria perquè ella els el pugués regalar.
Trigèmins: dues nenes i un nen....un munt de bolquers i una feinada pels pares, vaig pensar jo...però també il.lusió elevada al cub.
Em va alegrar molt que confiés en mi per fer-lo...i així és com em va sortir.
TRILLIZOS
Un encargo muy dulce, éste que recibí hace poco. Una amiga, enamorada de sus tres sobrinos de apenas 8 meses, me preguntó qué dibujo les haría para podérselo regalar.
Trillizos: dos niñas y una niño...montones de pañales y ni un minuto de descanso para los padres, pensé yo...pero también ilusión elevada al cubo.
Me alegró muchísimo, que confiara en mi para hacerlo....y así es cómo salió.
TRIPLETS
This is a very sweet commission I got recently. A friend of mine, in love with her three nephews (about 8 months old), asked me what would I draw to make a nice present to the busy parents of the triplets.
Triplets! (thought to myself) two girls and a boy ... lots of diapers and not a moment of rest for the parents...but also illusion multiplied by three!
I was thrilled, she trusted me to do this.... and this is how it went.
Que rebonics i dolços t'han quedat!Un regal d'allò més maco, segur que triomfa ;D
ResponEliminaPetonets!!
Si més no, mirats en el dibuix semblen tan adorables :) espero que serveixi perquè els pares se'l mirin quan se sentin angoixats i es calmin :)
ResponEliminaQuin dibuix més maco! Un gran regal.
ResponEliminaM'agrada el dibuix! Estic amb la Clídice, ha de ser un bàlsam en alguns moments dels pares!
ResponEliminaHa de ser com un malson, quan et donen la notícia, però després, triple alegria. Recordo una entrevista a la Roser Capdevila, que deia que el que més li havia impressionat quan li van dir que esperava les tres bessones era saber que dins seus hi havia 60 dits!
ResponEliminaI els teus trigèmins del dibuix... gairebé fan ganes de mossegar-los les galtes :-)
Ooooo que dolç!! Molt, molt bonic! Me'ls emporto els tres (només per una estona) :-))
ResponEliminaCarmaleta, ...aquest dibuix és... trifantàstic !!
ResponEliminammmmm me'ls menjaria,... quina atipada..:)
encantadora, dolça, tendra....
ResponEliminaLYN NEWHOUSE: T'asseguro que jo, que els vaig conèixer en foto, eren tan rebonics com et pugui's imaginar...la ventatja de retratar canalla tan petita, és que segur, que no rondinaran si troben no s'assemblen prou! :-)
ResponEliminaCLIDICE: Bé, si això ajuda ja em sento força satisfeta...però que no els falti la valeriana! ;-p
SM: Dibuixar nadons i criatures petites, és una de les coses que més m'agraden...les meves nenes sempre m'han inspirat molt, en cada una de les etapes de la seva vida!
TIRANTLOBLOC: Això de tenir trigèmins ha de ser tota una proesa. Admiro els pares que amb famílies nombroses, s'ho maneguen millor que jo només amb dues filles!
Segur que veure'ls així, tots tres tan quietets, tampoc deu ser gaire habitual...Me'n alegro que t'agradi!
ANA PRINCESA DEL GUISANTE: Aquesta no la sabia! La Roser sempre em sorprèn amb les seves divertides afirmacions. 60 dits! quina basarda! jajajaja!
Millor contar dits, que còlics! ;-p
Una abraçada
MARTA CABROL: Estic segura, que els pares ho notarien de seguida si te'ls enduies massa estona :-)) Gràcies Marta!
LOLITA LAGARTO: Quan són així de petits, sempre ens els menjariem....i llavors quan creixen i es fan adolescents, ens arrepentim de no haver-ho fet! ;-p
Estic contenta que t'agradi!
ROKINS: Ja no necessito sentir més! Gràcies mil!
Ai!
ResponEliminaque no sé què passa últimament amb els meus comentaris...
Res, que m'encanta el dibuixet és que és superteu i saps que aquest estil... ai!
I la meva enhorabona per al pare i la mare: triple feina, triples alegries!!!
MELOENVUELVEPARAREGALO: Misteris de la blogosfera! Jo per si de cas, ara, quan acabo d'escriure un comentari, abans d'enviar-lo, el copio....i si se'l empassa, en faig un altre idèntic i avall! (és que m'ha passat algunes vegades i fa molta ràbia!)
ResponEliminaSobre els trigèmins...tu ho has dit: tot per triplicat! Les alegries millor de tres en tres! oi?
Avui agraeixo el teu comentari, el doble ( o millor dit, el triple!)
;-)
Besets
Quin regalàs per als pares, feinada triple i alegría i una tieta que és un primor!
ResponEliminaMeravellosa il.lustracion!
OLGA -MESCAPRICESBELGES-: Sí, jo també ho penso...aquesta tieta és un solet! Un encant rebre encàrrecs seus (ja és el segon!)
ResponEliminaMoltes gràcies...una abraçada :-)
Una tieta enamorada dels nebots i una il·lustradora enamorada de la feina. Què podia sortir malament?
ResponEliminaohhhhh aquest dibuix no pot ser més dolç, tan dolç com l'encàrrec..precios Carme els teus dibuixos tenen màgia....molts petonets plens de sucre...muak
ResponEliminaCarme, DOLÇ del tot!
ResponElimina¡Aquesta tieta repetirà, segur! A hora punta, bé, a les horeS punta seria bo passar-se a fer una ullada aquests trigèmins by Sala tant ensucrats. Petons!
GALDERICH: Ens vem entendre desde el primer moment...això deu ser química, oi?
ResponEliminaJo que estic acostumada a què em corretgeixin la feina molts cops...això va ser oli en un llum.
LA PINTORETA: Sí, quan es tracta de nadons, (com tu molt bé saps) tot tendeix a endolcir-se ràpidament! No s'hi pot fer més :-)
Gràcies Carol. Una abraçada!
MONTY: Amb tietes com aquesta, t'asseguro que m'encantaria repetir :-)
Una abraçada guapa!
Es un dibuix de postal! La meva dona té una cosina que també en va tenir 3 de cop i ja en tenia una de 7 anys. Els més divertit es que es ginecologa i el col·lega que li va fer l'ecografia només en va veure 2 nenes. A l'hora de la cesarea, quan ja havien tret 2 nes van dir "un moment, hi ha algu més, ui mira un nen" Et juro que es veritat
ResponEliminaun encargo encantador :) me gustan tus trazos, consigues darle ternura y simpatía a todos tus dibujos. petonets
ResponEliminaQuina dolçor tant esplèndida!! Una vegada més ens deixes bocabadats amb les teves obres d'art!
ResponEliminaUna abraçada
ARIS: Aquesta anècdota, sembla de ciència ficció! Ens hem partit de riure amb el Misteral...huas, huas!
ResponEliminaPer cert, ja has pensat què regalar als trigèmins? No sé, si mai et falten idees....;-p
Una abraçada!
MÓNICA: Es que los bebés inspiran mucha ternura...solo es cuestión de dejarse llevar! Muchas gracias i molts petonets.
CAROLINA: Si un nadó és dolç...imagina't tres de costat! A les fotos que em van enviar estaven per menjar-se'ls!
Me'n alegro que t'hagi agradat, moltes gràcies guapa!
Petonets
Your works are oh so SWEET!
ResponEliminaHave a happy day xx
SASKIA: I'm happy you liked it! Thank you, to stopping by my blog and have a little time to comment...you have made my day.
ResponEliminaYour blog is terrific..I'll follow you!
Have a wonderful day :-)
Ai, ai, ai, quantes coses poden passar amb tres bessons... De moment, i com qui no vol la cosa, ja han estat retratats per la Sala :)
ResponEliminaQuins bessonets més bonics! Just avui he vist un bebè i he enllorat les meves nenes quan eren així de petitones...que ràpid passa el temps!
ResponEliminaM'agraden molt els teus dibuixos! Transmeten molta pau i i molta llum. El meu descobriment d'avui!
LEBLANSKY: T'imagines l'activitat diària en una casa amb tres nadons? Jo, només de pensar-hi m'esgoto...potser per això els vaig pintar tan tranquilets ;-p
ResponEliminaBenvingut de nou...que ja se't anyorava!
APANONA: Moltes gràcies i benvinguda a la Maleta!!!!
A mi em passa igual, que tinc dues ganàpies de 10 i 11 anys i encara me les assentaria a la falda!
L'època de nadó, és preciosa però passa tan depressa...
Me'n alegro que t'hagi agradat el què has vist, passa sempre que vulguis i posa't còmode :-)
Carme
Muy bonito el dibujo, el texto y la historia!! la verdad que es una situación cúbica!
ResponEliminaUn saludo!
REPORTERO DE LLUVIA: Me encantó el encargo...tres bebés preciosos! Quizás nunca más se repita un trabajo así...o sea que no lo dudé ni un instante.
ResponEliminaAhora, me siento triplemente satisfecha ;-p
Gracias y feliz fin de semana!
Si, contaré amb tu per un futur regal. El que passa es que ja tenen onze anys com la meva filla i ara no saps mai que regalar...
ResponEliminaA més només ens veiem a l'estiu.
Era molt divertit com els hi donava el biberó de cop als 3, 3 biberons, ho tenia que haver filmat!
ARIS: Això dels regals és ben difícil, perquè amb l'edat es van tornant més exigents, però de petits, qualsevol cosa de coloraines els fa gràcia...a vegades, el paper amb què un ha embolicat el mateix regal!
ResponEliminaDe veritat que m'hauria agradat veure com s'ho feia, per donar tres bibis a l'hora!
Una abraçada :-)
Carmen tus ilustraciones son muy especiales, algún día me gustaría que me contaras el proceso que sigues, materiales que usas, programas.... no sé creo que me lo pasaría en grande tomando un café contigo :)
ResponEliminaANDREA: ¡Acepto el café encantada! :-)
ResponEliminaQuizás te sorprendería descubrir, que soy bastante clásica con mi método de trabajo, ya que a pesar de usar el ordenador, la base es siempre el dibujo a mano; làpiz y papel...y tinta china por supuesto!
Éste es el caso del dibujo de los trillizos. Pero a partir de esta base y un buen escaneo, se puede añadir de todo! Y de momento, sigo aprendiendo de manera autodidacta. ¡¡Seguro que me enseñarías más cosas tu a mi, que al revés!!
Me alegro un montón de que te gusten mis dibujos.
Gracias por tu comentario,
Un abrazo
Carmeeeee, passava per aquí a fer una ullada a la il.lustració, ...tant especial.. dolça, emotiva, . mmmm'encanta... Els meus quatri ja dormen.. Desitjo que a aquestes hores també hi hagi pau a la casa dels tri-nebots. Bona nit. :-)
ResponEliminaMONTY: No m'imagino com deuen ser les cel.lebracions quan us ajunteu tots...però segur que avorrides, no! :-)
ResponEliminaUna abraçada a tots, bonica.
Quins menuts més bonics!!
ResponEliminaPer cert, el divendres passat vaig tenir el llibre "L'àvia necessita petonets" a les mans! La meva cosineta petita li va regalar aquest llibre a la meva tieta (la seva iaia)!!
Fantàstic!
-MeiA- : Quina sort aquesta iaia...de tenir qui l'estima i li dóna els petonets!
ResponEliminaGràcies...me'n alegro molt, que et vagi agradar :-)
Bonica, t'he deixat un premi al meu blog...perque m'encanta el teu, les teves il.lustracions i perue sempre em visites i és un honor per a mi!
ResponEliminaOLGA -MESCAPRICESBELGES- T'agraeixo sincerament el premi!
ResponEliminahttp://insani4.blogspot.com/2011/01/stylish-blogger-award.html
ResponEliminaMe encantan tus dibujos, aunque no me progido mucho en comentar, paso por aquí a menudo.
ResponEliminaEstoy convencida de que ese dibujo les ha maravillado.
Un abrazo.
ANA: Te agradezco mucho tu visita; a mi también me pasa a menudo...¡Me es imposible comentar en todos los blogs que sigo!
ResponEliminaPero me alegra saber que has pasado por aquí y que mi dibujo te ha gustado :-)
Muchas gracias Ana,
un beso!
Tens molta gràcia, Carme, molta. Fa dies que et miro, i trobo que ets una artista.
ResponEliminaM'agrada molt la teva obra!
Felicitats!
Mortadel.la Casolana
MORTADEL.LA: Per fi he trobat el teu bloc!
ResponEliminaNo sé per què, quan clicava el teu àlies, sempre em deia que "Google no ha pogut trobar la pàgina"! (negada que és una; Vès!) però avui ho he aconseguit...i ara ja et tinc fitxada ;-p
Per cert, me'n alegro molt de tenir-te per aquí...i dient-me aquestes coses, encara més! Què et poso, tè o cafè? :-)
Gràcies Mortadel.la.
És un plaer.
Carme Dos
Millor una til.la! Cosa de nervis filla... ben calentoneta, eh? On he de seure?
ResponEliminaEl plaer és meu, Carme TWO! T'enrecordes de la meva planxa? Oh! Quina vergonya! Soc d'aquestes..
Ai, sobre la "fichada" , jo fa dies que et tinc enllaçada! ;) Era un secret...
ResponEliminaMORTADEL.LA: jajajaja! Jo també sóc de tisanetes...tinc una valeriana que segur que t'agradaria.
ResponEliminaNo pateixi's, la confusió no va arribar ni a planxa...serà que no confonc gent, jo; Debem ser del mateix club! :-)
Ja ho he vist que estava enllaçada! Jo també t'enllaço, ara que ja sé on fer-ho!
Bon cap de setmana Mortadel.la.