Si, ja son aquí, a finals de març algun tímid vol dels falciots i orenetes, que viuen al meu carrer, anunciava l´arribada d´un estol immens d´ocells xisclaires, que ompliran el cel vols perpetus. I tornaran al nius de sempre o el refaran depressa, fent viatges amb el bec ple de fang per acollir fillets de boques grosses que esperaran amb delit els viatges imparables dels seus pares. I es faran grans i aprendran a volar, i un dia marxaran. LLuny. Però sabent que tornaran sempre...
Com és que ens fascinen tant aquests petits mestres del vol ? I els seus crits ens evoquen infanteses plenes jocs, de berenars de pa amb oli i sucre, de mesos d´estiu intensos, d´enyorament... potser també.
I un dia les tornarem a veure com s´apleguen, per marxar, ben posades en els fils elèctrics, xerrant sense parar. Elles potser no ho saben, però són el pentagrama final dels nostres estius, la música escrita per un moment que arrenca amb una volada.
Fulls grocs, tu també ets del club! Tinc ben clar, que tu, també les esperaves; Benvingudes elles. I ben tornada tu, en companyia de les teves paraules. Sempre :)
#moltfan (de les orenetes i de la maleta)
ResponEliminaGràcies estimada; que tingueu molt bones vacances de Pàsqua! :)
ResponEliminaMolt bonic el dibuix, com tots...
ResponEliminaBones vacances.
Moltes gràcies Enebea, i bones vacances a tu també!! :)
EliminaSi, ja son aquí, a finals de març algun tímid vol dels falciots i orenetes, que viuen al meu carrer, anunciava l´arribada d´un estol immens d´ocells xisclaires, que ompliran el cel vols perpetus. I tornaran al nius de sempre o el refaran depressa, fent viatges amb el bec ple de fang per acollir fillets de boques grosses que esperaran amb delit els viatges imparables dels seus pares. I es faran grans i aprendran a volar, i un dia marxaran. LLuny. Però sabent que tornaran sempre...
ResponEliminaCom és que ens fascinen tant aquests petits mestres del vol ? I els seus crits ens evoquen infanteses plenes jocs, de berenars de pa amb oli i sucre, de mesos d´estiu intensos, d´enyorament... potser també.
I un dia les tornarem a veure com s´apleguen, per marxar, ben posades en els fils elèctrics, xerrant sense parar.
Elles potser no ho saben, però són el pentagrama final dels nostres estius, la música escrita per un moment que arrenca amb una volada.
Fulls Grocs.
Fulls grocs, tu també ets del club! Tinc ben clar, que tu, també les esperaves;
ResponEliminaBenvingudes elles. I ben tornada tu, en companyia de les teves paraules. Sempre :)
M'encanta... és super bonica! :)
ResponEliminaMoltes gràcies Apanona! :)
Elimina