dimarts, 30 d’agost de 2011

En boles...



1970 Anunci de premsa dibuixat per Cesc; Tamany 34 x 26 cmts.


Així és com (amb perdó) la majoria de nosaltres, acabem l'estiu: en boles. I no em refereixo precisament a la pràctica del nudisme.
Molts de nosaltres, a finals del mes d'Agost, podríem vestir-nos amb el clàssic barril de fusta subjectat per uns elàstics per tapar-nos les vergonyes, (segons el llenguatge del tebeo de la meva època); Com a  senyal inequívoc d'estar ben plomats.
Amb els preus, cada dia més alts, no és d'estranyar que a finals de les vacances anem tots amb les butxaques girades del revés; per molts càlculs que abans hàgim fet i fins i tot, amb independència del nostre estatus econòmic.

Però, siguem positius...aquesta, sens dubte  és la millor raó per fer-nos retornar al lloc de treball (si tenim la sort de conservar-ne un), amb ànims suficients per reprendre les nostres tasques amb energia...perquè, si no fós per això, qui de nosaltres voldria tornar?

No crec pas que el pobre Cesc, pensés en aquestes coses quan va dissenyar aquest anunci de premsa per la marca Ocean (any 1970), anunciant calçotets i samarretes; Però a mi, només veure'l, m'ha inspirat un somriure...i a continuació, hi he vist retratada la meva pròpia situació econòmica. Exactament en aquest ordre i no al revés.

En fi companys...ànims i feliç retorn a la rutina.


En bolas...

Así es (con perdón) cómo nos sentimos la mayoría de nosotros al acabar el verano: en bolas. Y no me estoy refiriendo a la práctica del nudismo, precisamente.
Muchos de nosotros, a finales de Agosto, podríamos andar vestidos con el clásico barril de madera sujeto a unos tirantes para taparnos las vergüenzas (según el lenguaje gráfico del tebeo de mis tiempos); Cómo señal inequívoco, de estar desplumados.
Con los precios cada día más altos, no es de extrañar que hacia finales de las vacaciones nos queden los bolsillos vueltos del revés...por muchos cálculos que hayamos hecho y con independencia de nuestro estatus econòmico.


Pero, seamos positivos...ésta es sin duda, la mejor razón para retornar a nuestro trabajo (si tenemos la suerte de conservar uno), con ánimos suficientes  para retomar nuestras ocupaciones con energía; Si no fuera por ésto, ¿quién querría volver a la rutina?

No creo, ni de lejos, que el bueno de Cesc pensara en esta clase de cosas cuando diseñó este anuncio de prensa para la marca Ocean (año 1970) anunciando slips y camisetas; Pero es que a mi, nada más verlo me ha inspirado una sonrisa...y a continuación, he visto reflejada mi propia situación económica; exáctamente en éste orden y no al revés.

En fin compañeros...ánimos y feliz retorno a la rutina.






38 comentaris:

  1. Ai, aquells còmics d'en Carpanta, que somiava pollastres rostits. Res, ara a refer la bossa, que cal omplir el rebost per fer front a la tardor. Benvinguda

    ResponSuprimeix
  2. ANA PRINCESA DEL GUISANTE: Espera...només em falta engegar la dieta que fa dies que postposo, per començar a somniar amb els pollastres rostits...i llavors, ja m'hauré convertit en un personatge de còmic, de carn i ossos! hahaha!

    Petons guapa.

    ResponSuprimeix
  3. Bienvenida artista.
    Pues a mi, el anuncio, también me causó una sonrisa.
    Tendremos que tirar de paciencia y de esa habilidad pasmosa (casi mágica, un don de las mujeres) que nos ayuda a salir de las malas rachas.
    Biquiños

    ResponSuprimeix
  4. Nena, ja em disculparas, pero t'acabo de visualitzar: una gallineta somiant en un pollastre rostit... un somni eròtic? jajjajajajaja

    ResponSuprimeix
  5. Es que a sobre els que tenim fills em de pagar els llibres, la roba, el material i amb això si que quedo, més que en boles, en descobert!
    Aquest anunci del Cesc, que bo, juraria haver-lo vist, era genial el Cesc

    ResponSuprimeix
  6. És que a l'estiu es poden fer moltes coses... quina pena que s'acabi :(
    Com bé dius, tenim alicient econòmic, que si no penso que no tornaríem a la feina ;)
    Genial la il·lustració del Cesc per representar-nos aquest moment, fins i tot té connotacions estiuenques això del "Ocean" ;D
    Petonets!

    ResponSuprimeix
  7. Sempre ens quedarà la frase "mentre tinguem salut...!"

    ResponSuprimeix
  8. En fi jo ara ja temo la "reentrée". que estem tots igual igual. No sé com no es fa més nudisme, amb la crisi ;)

    ResponSuprimeix
  9. Ha, ha... molt bo en Cesc (com sempre!) i molt bo això de recordar el barril de fusta. Quan temps fa que no ho veig!

    ResponSuprimeix
  10. LELES: Los Setiembres y los Eneros, tienen la habilidad de sacar al economista que todos llevamos dentro...lástima que en mi caso, no aflore los 10 meses restantes...jajaja!

    Biquiños :-)



    ANA PRINCESA DEL GUISANTE: Eròtic i caníbal, a la par...hahaha!



    ARIS: Ai, ai, ai...l'escola és el Tsunami, que ho acaba d'arreglar tot!
    No saps pas on fan barrilets, de talla petita? ;-P

    LYN NEWHOUSE: Els personatges d'en Cesc tenen la candidesa precisa, per il.lustrar el que faci falta...si fóssin captaires enlloc de models per a calçotets, serien igualment tendres :-)

    Aprofitem les hores de claror i solet...que això caduca aviat!

    Petonassos.



    ROGER SIMÓ: Sí senyor...això, que no ens falti! :-)



    EULÀLIA MESALLES: Ja tens raó ja. O en boles, o sargits de dalt a baix :-) Estic esperant que surti algún curs en fascicles tipus: "Com sargir el seu fons d'armari, en tan sols 10 dies": Aquest arrasaria! Hahaha!

    Una abraçada!




    GALDERICH: Segurament els nostres fills no entendrien res, si veiéssin algú tapant-se amb un barril...i mira que la metàfora, és ben explícita, oi? ;-)

    ResponSuprimeix
  11. en boles i a lo loco!! vols dir que hi haurà prou barrils? mira que la cosa està que trina.. nosaltres per començar trasllat de pis, primera mesura econòmica d'urgència!
    aix Carmeleta! salut, alegria i que ens toqui la loteria!!

    ResponSuprimeix
  12. LOLITA LAGARTO: Ai, em fa l'efecte que quedarem curts de barrils a aquest pas...i al cinturó pocs foradets li queden!
    Molts ànims, esperem no haver de seguir fent equilibris gaire temps.

    Una abraçada (de marca blanca...eh?!) :-P


    CLÍDICE: Fa temps, que tinc la sensació d'estar fent un màster accelerat, en economia!
    Espero que almenys, com diu la Lolita, no ens faltin ni la salut ni l'alegria :-)

    Petons

    ResponSuprimeix
  13. Sense que serveixi de precedent, nosaltres aquest setembre l'encetem sense necessitar el barril!Potser n'hem après???Ha ha!Però val més no dir-ho massa alt perquè potser a l'octubre si que necessitarem quatre barrils: un XXL, un L, un XS i un XXS! :)

    Vols dir que no van utilitzar-lo molts anys aquest anunci? A mi també em sona! Fantàstic Cesc, com sempre!

    ResponSuprimeix
  14. I més que en boles, però hem d'arrancar per sortir d'aquesta!!Nosaltres aquest mes , més que en boles, ens hem comprat una casa de poble a restaurar, m'hauré de posar amb la lija i els mobles les 24 hores del día!
    Petons i benvinguda Carme!

    ResponSuprimeix
  15. APANONA: Doncs, no puc més que admirar-te :-)

    Jo cada any, faig més números que una calculadora, i no hi ha manera! Això sí, anul.lar la tarja de crèdit, ha estat tot un encert...ara tiro amb la de dèbit i vigilo, mooolt més!

    A veure si al final, jo també n'aprendré!..

    L'anunci del Cesc, també a mi em resultava familiar...abans el tenia al subconscient, i ara per fi, ja és dins la maleta!

    Petonets!


    MES CAPRICES BELGES: Intueixo que aquest projecte, donarà molt bones entrades al teu bloc...que bé!

    Em fas enveja...de la bona! :-)

    ResponSuprimeix
  16. Recordo els anuncis d'Ocean! Això vol dir que a més d'estar plomat sóc una mica vell...

    ResponSuprimeix
  17. SM: De cap manera...no som pas vells...només una mica vintage, hahaha! ;-)

    ResponSuprimeix
  18. La meva maleta acabes de reflectir la meva situació. Quan la tercera setmana d'Agost vaig fer un cop d'ull al meu compte corrent vaig quedar esferit de la xifra. Es gasta massa a les vacances. Però amb quin gust es fa.

    ResponSuprimeix
  19. EDUARD ARIZA: Hi ha una dita odiosa, que resa: "sarna con gusto, no pica", que en el fons és força certa.

    I què coi! Si ens hem de deixar anar algún cop, que sigui, almenys, quan fem vacances! :-)

    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  20. Nosaltres hem anat trampejant amb el sistema de l'economia compensatòria (hotel cutre a Londres, súper hotel a Tossa...). Tornar fa pal, però també té coses bones, mmm, ser-hi hi són. Molt xulo l'anunci.

    ResponSuprimeix
  21. GEMMA SARA: A mi, el sistema de l'economia compensatoria, fa temps que em va deixar de funcionar...ara nomes puc triar entre anar despullada, o en boles ;-)

    Sort dels somriures que ens arrenca el Cesc,

    petons!

    ResponSuprimeix
  22. Mira que a mí els ratolins no em fan gaire gràcia, sobretot si són de color fosc i habiten en llocs poc saludables i tenen el poc encert de passejar-se per dintre casa o els voltants, com l´estiu passat,que a una ratota mida Moritz, se li va acudir sortir per la tapa del pou mort de l´eixida i es va passejar durant una setmana amunt i avall menjant mores i bevent aigua dels bassals. No si mirat així pot fer una certa gràcia. El que no m´agradava era la mida. Va morir d´un politraumatisme causat per una escombra, que també va morir.Un veí decidit va resoldre el problema. I varem recuperar la calma. Ara no se, perque t´ho explico... Ah si, que , resulta que m´he enamorat de´n Hummer. Ves quines coses, de l´odi a l´amor, només per qüestió de mides, color i procedència. A veure, si ens ho haurem de fer mirar això ! Si fem comparacions i ho extrapolem a la nostrs realitat social, podem pendre mal. Mira, que un ratolí blanquet anant de vacances, m´ha fet rumiar força, ai marededeu, que deu ser la calor i la xafagor... vés a saber.... Fulls Grocs.

    ResponSuprimeix
  23. FULLS GROCS: Estimada senyora, em penso que d'haver-me topat amb el imponent inquilí de la vostra eixida, a mi tampoc m'haurien vingut paraules dolces al cap!
    I és que, de fet, si ens ho parem a rumiar, no és tant una qüestió de tamanys ni de colors, com d'actituts.

    Tinc tan clar aquest punt, que si arribés el dia que el Hummer em girés cara i amb posat agressiu, es disposés a assaltar el nostre humil rebost, sense ni tant sols tapar-se la cara amb una mitja, ni fent ús de modes ni bones maneres, no m'ho rumiaria ni un minut, i li faria una maleteta amb una mica de pinso, quatre i pipes...i bon vent!!!

    Sens dubte la seva eixida és un lloc fabulós, i un cop lliure de peluts i foscos sers indesitjables, més!

    Guardi's de la calor tant com pugui :-)

    Una forta abraçada a vostè i la sra. del piano;
    De tot cor,

    Maleta.

    ResponSuprimeix
  24. Una bona retallada.
    La costa de setembre pujar-la en boles ... glamurós i tot!
    Genial!

    ResponSuprimeix
  25. A mí también me has despertado una sonrisa. En un día que estaba siendo negro total tiene lo suyo. Gracias.
    Muchos besitos.

    ResponSuprimeix
  26. MÓN COSIT A MÀ: Tant de bò, després de la pujada, ens arribi un descens reconfortant!

    Feliç Setembre low cost :-)
    Petonets

    ZER0GLUTEN: Me alegra haberte hecho sonreir...ojalá haya dado una pincelada de color a tú día (aunque sea pequeñita) :-)

    Gracias a ti por pasar.
    ¡Ánimos y besitos!

    ResponSuprimeix
  27. Bendita rutina... però el ritme! Ai! Encara l'agafo a poc a poc.
    Boníssima la teva descripció de com acabem l'estiu, i més amb les calors que de vegades hi ha a l'agost!!!
    A aquest color li aniria bé una mica de color com el de l'últim regal del "meloenvuelve", no trobes? ;)
    uns quants petons d'inici de curs!!

    ResponSuprimeix
  28. Ai! volia dir: a "aquest dibuix" del Cesc li podria anar bé una mica de color...
    glups...

    ResponSuprimeix
  29. MELOENVUELVE: Ben tornada, encara que sigui a ritme pausat :-)
    M'he quedat de pasta en veure el teu darrer post...quin descobriment tan divertit! Segur que al senyor cepat amb bigoti, del anunci li aniria re-bé un toc de color. Això sí, a conjunt amb el rètol, eh? Hehehe!

    Brillant!

    Petonets acolorits!

    ResponSuprimeix
  30. Jjajajaj!!!mejor reir que llorar! Un besito Carmen, me encanta todo que llevas en tu maletita ;)

    ResponSuprimeix
  31. PROJECT PARTY STUDIO: Pienso igual que tú! Para cuatro días que estamos aquí...

    Gracias guapa, es un placer encontrarte aquí :-)

    ResponSuprimeix
  32. Doncs jo quan penso en barrils penso en els germans Dalton! Quines coses això de l'imaginari! En fi, que sí, que no surten els números i fa una mica de canguelis. Així que més val pendre-s'ho amb bon humor i encara millor, amb l'humor de Cesc! Gràcies i benvinguda, Maleta!

    ResponSuprimeix
  33. COQUMA: Diuen que mal de molts, consol de...tots! :-)
    Les butxaques buïdes, són l'empenta que necessitem, per tornar obedients i somrients als nostres llocs de treball després de les vacances.

    Feliç retorn a la rutina,
    petonets!

    ResponSuprimeix
  34. Braslips, mítica paraula!

    Si només mirés el futur, no faria res. He gastat massa, però enguany els tenia. Quan no n'hi hagi, no gastaré.

    Benvinguda!

    ResponSuprimeix
  35. ENRICH H MARCH: Absolutament d'acord: els mots, braslip i esquijama, han quedat totalment fossilitzats!

    Carpe Diem, mentre puguem!
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  36. M'agrada -i trobo a faltar- aquesta publicitat tan dolça i gens agressiva :)

    ResponSuprimeix
  37. LEBLANSKY: M'agrada la filigrana que fa en Cesc, per anunciar roba interior, sense dibuixar-ne ni una peça!
    Humor+inteligencia, són una fórmula ideal per fer publicitat, encara que darrerament sembla escassegin alguns d'aquests ingredients!

    Ei! Nosaltres, no faltarem a la desfilada, eh? :-)

    Una abraçada

    ResponSuprimeix

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!