dimecres, 10 d’abril de 2019

Olor de llibre i roses


© Carme Sala. Tots els drets reservats. Prohibida la seva
reproducció sense autorització expressa de l'autora.

Desde l'arribada del Ratolí Pérez a Sabadell i la seva veïna Olívia, ja us puc dir que el carrer de La Borriana, està a petar de nens i fans dels rosegadors més cool de les nostres terres. I no m'estranya.

De l'Olívia i la seva dèria per la lectura, ja us en vaig parlar en el darrer post de la maleta, però el que us vinc a anunciar avui és que si sou lectors tan entusiastes com ella i volteu per Sabadell, ja esteu tardant a recollir el vostre punt de llibre gratuït, edició especial St. Jordi amb l'Olívia súper-star com a protagonista.

Els podeu trobar a La llar del Llibre, Llibreria Macondo i Llibreria Paes. Afanyeu-vos que volen!

dijous, 7 de març de 2019

La Veïna rosegadora



Tots els drets reservats © Carme Sala

Si fa quatre dies donavem la benvinguda al ratolí Pérez al carrer de la Borriana de Sabadell, avui toca saludar la seva flamant veïna: l'Olívia rosegadora!

Just acabada de instal.lar l'Olívia ha deixat ben clares quatre coses:

La primera és que ella, a diferència de la cèl.lebre rateta escombradora d'escaletes, té altres inquietuts i poc temps per a escombres...en realitat ella, inverteix tant temps com pot en llegir les muntanyes de llibres que tant li agraden, i deixa la Rumba fer la feina.
Experta en formatges, estic segura que en un  tres i no res, serà una gran veïna pel Pérez!

Ah, i ja us aviso per endavant...encara que bufona i d'aspecte dolcet, no suporta que li diguin cuqui...es comenta que la darrera vegada que li van deixar anar aquesta floreta, va respondre sense pèls a la llengua:

"Cuqui? A mi m'has dit cuqui?...què dius ara! Si jo les cuquis, me les menjo!!!!"

Au doncs, ja esteu avisats. I qui avisa no és traïdora; És avisadora!
La seva arribada just avui 8 de Març, ja és tota una declaració de intencions. Benvinguda rosegadora, et seguim :)


diumenge, 10 de febrer de 2019

Benvingut a Sabadell, Pérez!

© de la il.lustració Carme Sala. Tots els drets reservats.
© de la il.lustració Carme Sala. Tots els drets reservats.


Sabeu qui s’acaba de instal.lar a Sabadell? Ni més ni menys que el #ratoliperez!


Si aneu al Carrer de la Borriana, n. 15 i esteu molt atents potser el veureu entrar o sortir...tot i que és ràpid i sigilós com ell sol i feineja de nit, com tots sabeu.

Aquí us deixo el seu retrat, perquè us en feu una idea.



Podeu visitar casa seva i fer-vos la vostra selfie a peu de porta, si a més useu el hashtag #ratoliperez al pujar-la a Instagram, sortireu a les cerques de totes les imatges que els seus fans pugen sense parar; A mi, m’entusiasma aquesta divertidíssima iniciativa d' #agrupaciopessebristessabadell en la que hi han posat tot el carinyo i saber fer.

Benvigut a Sabadell Pérez!


dilluns, 31 de desembre de 2018

Feliç i hervíbor any Nou!


Fa un any, vaig decidir convertir-me en vegetariana i avui per celebrar-ho m'ha vingut de gust compartir-ho amb vosaltres. N'estic tan contenta i convençuda d'haver près aquesta decisió que he volgut fer públic el meu compromís per l'any nou amb la sana intenció d'animar-vos a passar a la zona verda, als que estigueu tantejant aquesta opció.
A tots: vegetarians convençuts o en potència, però també als que encara no heu donat el pas però us remou la consciència quan adelanteu un camió carregat de bestiar camí del escorxador per l'autopista, us desitjo un gran any! 

diumenge, 25 de novembre de 2018

Cartell Agrupació de Pessebristes de Sabadell


Aquest any he tingut l'oportunitat de col.laborar amb l'Agrupació de Pessebristes de Sabadell, fent el cartell inaugural de la temporada d'exposició de pessebres que tindrà lloc a partir del proper dia 1 de Desembre, al seu local de Sabadell.
Com a sabadellenca amant dels pessebres i de la majoria d'expressions nadalenques d'arreu del món, em fa molt feliç de col.laborar amb una entitat com aquesta i us convido a visitar el fantàstic recull de pessebres que tindrà lloc en breu, a la meva ciutat. Animeu-vos-hi, que no us decebrà.

dimecres, 25 de juliol de 2018

Obert per Vacances





Si esteu apunt de tancar la paradeta, o ja fa dies que l'heu tancat, sapigueu que Rocafort de Bages està obert per vacances i a més està de festa! Així que si no teniu plans i us voleu divertir o no coneixeu la localitat...ja sabeu!

Bon estiu, bona festa i bones vacances, si en teniu :)

diumenge, 1 de juliol de 2018

Perquè és una xica excel.lent! (i sempre ho serà)


Us presento la meva germana Imma. Avui fa anys i a mi, com a germana petita seva amb agraïment i carinyo pels anys que hem passat en comú, em vé de gust fer-li aquest post honorífic a La Maleta, amb el que li vull dir que estic encantada de tenir-la aprop i que de poder escollir germana en cas de reencarnació en properes vides, no dubtaria ni un instant en repetir amb ella. 

Metòdica, perfeccionista i perapunyetes com cap altre (obligatòria pinzellada crítica per equilibrar els compliments) és una noia estupenda es miri com es miri; si ja la coneixeu i us la trobeu avui no badeu i feliciteu-la com cal! I si no la coneixeu, fixeu-vos bé en la foto...tot i haver crescut i posat anys al damunt, segueix tan bonica i eixerida com aleshores -que ja és dir- així que fora excuses i a veure si fem realitat el famós l'eslógan de "si un desconocido te regala flores"...

Sapigueu que en un sondeig de popularitat realitzat recentment a través del internet i pels carrers del seu veïnat, 5 de cada 4 persones enquestades van declarar: "Sí, no hi ha dubte, la Imma és una xica excel.lent!"

Felicitats bonica!

dimarts, 26 de juny de 2018

Querido Tano

Retrat de'n Tano; Any 2008

Avui em toca acomiadar-me d'un amic. Un ser diferent i únic (extra-ordinari, en el sentit més estricte de la paraula) a qui, després de bastants anys de compartir vivències, en Misteral i jo, vem escollir per ser el padrí de la nostra filla Martina.

Però vet aquí que les seves grans dimensions corporals i el baix i brusc to de veu del padrí en qüestió (que el feien més proper al Capità Haddock que qualsevol altre ser humà que hagi conegut) van ser durant tota la infantesa de la fiola, una barrera important a franquejar cada cop que ell s'hi apropava carinyós i que va tardar bastants anys en superar.
Fa poc, es meravellava encara de que la fiola ja no plorés desconsolada cada cop que el veia, tot presumint d'una enorme paciència i delicadesa que, de fet, no havia vist que hagués tingut mai amb ningú més...

Per això, la Martina i jo, ara fa 8 anys li vam regalar aquest retrat fet a quatre mans; just en el moment en que ella va aconseguir canviar por per curiositat i va començar a tenir algunes converses fascinants amb aquell home gros, de caràcter anàrquic i alhora exquisit, col.leccionista insaciable de camions de bombers, però també generós, esnob i excessiu com cap altre. L'adjectiu "enfant terrible" li hauria escaigut estupendament bé, si no fós perquè donada la seva envergadura física, hauria semblat més aviat, una ironia fina.

Aquest és el nostre petit homenatge a en Tano...l'home gran i tossut amb qui tantes coses bones hem compartit i que tot just ens acaba de deixar. No l'oblidarem mai.

En paraules de la Martina: "De petita em semblava que aquell home barbut era temible. Ara, gràcies al pas del temps i la seva paciència amb mi, he après que era una persona que em despertaria una curiositat immensa per la vida."

Te queremos, Tano.

dijous, 8 de març de 2018

El futur s'escriu en femení





El dia 8 de Març de 1908 van morir cremades 146 dones treballadores de la fàbrica tèxtil Cotton de Nova York a causa d'un incendi provocat per unes bombes incendiàries que es van llençar davant la negativa d'abandonar les protestes pels sous baixos i les nefastes condicions que patien.
La mimosa, arbust que floreix entre finals de febrer i principis de Març s'ha convertit en el símbol internacional de la dona treballadora.


dimecres, 7 de febrer de 2018

Meine Kabinenkoffer (la meva maleta de cabina)


De la meva darrera visita a Frankfurt, dos dies per feina i dos dies pel meu conte (aprofitant que ja hi era), n'he tret la conclusió que no em faria res passar-hi entre quatre i quaranta dies més, per acabar de fer-me una idea del que podria ser viure aquí (fantasia recurrent que aplico allà on vaig). Però com que no ha estat el cas, amb el què tinc ja m'apanyo per a fer un resumet del que m'ha agradat més de la ciutat per si a algú li pot servir de res.

Així que voilà, la meva Mini guia (totalment prescindible) per visitar Frankfurt amb poc temps

1. Frankfurt a peu

Ni metro ni bus. Definitivament aquesta és la millor manera per descobrir racons i establiments petits d'abast local amb personalitat pròpia que donen deu mil patades als gegants globals que omplen les ciutats d'arreu del món com Starbucks, Zaras i Ikeas de torn.
Així, anant del punt A al C, us topareu amb llibreries de segona mà, antiqüaris, forns de pa o curiosos restaurants vietnamites amb aforament per a 5 persones màxim dels que no veureu enlloc més; que dic jo,  ja que som a tants quilòmetres de casa es noti, vaja.

2. Goethe Haus

Per admiradors de Goethe o no, la visita a la Haus on va néixer val la pena. Els salons decorats amb papers pintats i tota classe de meravelles us farà sentir com si fóssiu dins una casa de nines de mitjans del s. XVIII. Lògic que amb tant confort el petit Goethe es pugués centrar en cultivar la sensibilitat que el va fer, més que famós, famosíssim a jutjar per l'enorme quantitat de retrats, bustos i escultures a la seva figura que hi ha a tot arreu.
D'haver viscut avui, Goethe tindria un instagram més plè de selfies que les Kardashians. No exagero; a la botiga del Museu hi trobareu una figureta de Playmobil en honor a la seva figura...un detall de bon gust que en matèria de souvenirs sempre és d'agraïr.

3. Fauna

La segona ventatja de caminar per la ciutat, és descobrir la seva fauna urbana:

En primer lloc, els corbs: la permanent companyia d'aquestes aus negríssimes i sorolloses que grallen sense parar desde arbres i teulats acaba sent simpàtica i tot. Són els responsables de reforçar l'estranya però agradable atmòsfera gòtica de la ciutat.
En segon lloc, el pardal assetjador de terrasses; no sigueu rancis i compartiu les molletes del vostre bretzel amb els típics pardals urbanites en versió súper-descarada. No temen la presència humana i són els "gorrons" més cuquis del planeta.
I en tercer i quart lloc, la comunitat de conills i esquirols de parc; Idèntics als nostres però evolucionats com els pardals per fer vida de ciutat i sobreviure entre l'espècie humana; sempre és una alegria trobar-te'ls estirant orelles i potes en una zona ajardinada amb tota naturalitat, igual que faries tu després d'una migdiada sota uns matolls.

4. Main

L' Eiserner Steg o pont de ferro és un dels diversos ponts que creuen el riu Main. Li diuen de ferro encara que en realitat és d'acer, fet que li permet d'aguantar estoïcament la ferralla acolorida dels candaus que els milers d'enamorats hi deixen cada dia, clàssica i típica tonteria que deu donar més d'un maldecap als serveis de manteniment del pont. El passeig fluvial al capvespre és espectacular. 

5. Caricatura Museum

Sorprenent i diminut museu dedicat al humor gràfic. Potser no a tothom li semblarà una visita imprescindible però amb les seves exposicions itinerants i la seva botiga al interior per a mi el Caricatura Museum va ser com entrar en un petit temple de reconeixement als dibuixos d'humor i els seus autors. Amen.

6. Gastronomia 

No només de cervesa i bretzels viuen els alemanys; la majoria de bars serveixen cafès expresso fets "a la italiana" i la reposteria que l'acompanya és temptadorament deliciosa. El Metropol Kaffeehaus am Dom a tocar del Museu de la caricatura és un local lluminós i clàssic d'atmòsfera bohemia on podeu demanar un tall de pastís de pastanaga o de llimona amb merenga per maridar el cafè, que si camineu com cal ja us anirà bé per recarregar energia.
Al barri de Bornheim, per degustacions més alcohòliques trobareu moltes tavernes i sidreries als voltants de Berger Straße on podeu tastar l' Apfelwein (sidra artesana) i acompanyar-lo amb especialitats culinàries alemanyes segons el vostre pressupost. I si sou vegetarians, a pràcticament tots els locals gastronòmics tenen un apartat de plats sense carn, sigui pizzeria de barri sigui gran restaurant.


7. Ecologia i sostenibilitat

Meravellada he quedat amb l'alt nivell de sostenibilitat de la ciutat; contenidors per separar vidre segons el seu color o aparells als súpers on s'abona el retorn dels envasos de plàstic per a poder ser reciclats.
Als aeroports, aquestes mateixes màquines de retorn d'envasos a l'entrada del punt d'embarcament (on Oh sorpresa! no es pot passar ni una innocent ampolleta d'aigua) són una mica diferents, no abonen el retorn del envàs, perquè aquest es converteix en un petit donatiu per a causes socials...astut, net i útil. De ser alcaldessa, jo m'ho copiava tot sense cap mena de vergonya, us juro.

I per últim, si us fa mandra caminar tant, sapigueu que la bicicleta és un mitjà estimat i respectat per tothom. Exactament igual que aquí vaja...





diumenge, 31 de desembre de 2017

Hola 2018!


Trobo que avui fa un bon dia per dir adéu a l'any i estrenar les agendes del 18. Que amb 365 dies ja n'hem tingut prou, no? Ha estat un any prou bo per a mi però crec que ara ja estic preparada per veure què ens porta el 18.

Espero que Salut, bons aliments i amor del bo per a tots, amics! A gaudir-lo al màxim.
Així que gràcies 17 i benvingut 18!

dijous, 21 de setembre de 2017

Nens, que sortim!

Tots els drets reservats


Aquest any, a les meves ànsies habituals pel començament del curs escolar s'hi han sumat, les ganes de veure aplicats els dibuixos que la xarxa de centres educatius i centres assistencials Sagrada Família d'Urgell em va encarregar, pel seu projecte "Sortim!" una invitació a tots els seus alumnes a sortir plegats per ajudar als altres; Als que tenim a prop. 

Jo que també vaig estudiar al col·legi Sagrada Família de Sabadell malgrat que aquella època em queda més aviat lluny, he decidit posar-me les piles per la temporada que comença i ja m'he comprat llibretes noves i bolígrafs (definitivament això era el el millor de la tornada) amb l'alegria nerviosa de l'escolar al començar les classes i miraré d'afegir-me en la distància i a la meva manera, al programa en qüestió...així doncs, tots apunt que ja sortim.





dijous, 10 d’agost de 2017

FM 2017!


Que sí, que ja hi tornem a ser! Que amb la calor i les cigarres, treu el nas la Festa Major de Rocafort de Bages i com en d'altres ocasions he col.laborat encantada a fer aquest disseny per cel.lebrar-la i ajudar a donar forma a la portada del programa d'enguany.

Res a dir del disseny, avui només vull recomanar-vos una visita al meu estimat Rocafort ara que s'apropen les festes i jo aquest any no hi podré ser. Així que aprofiteu els que pugueu, que s'apropa el millor moment per coneixer l'indret i la gent que l'habita, que s'han currat un programa d'actes i activitats la mar de xulo de l'11 al 27 d'Agost.

Així que salut a tots i bona festa major!



dijous, 13 d’abril de 2017

BCN fabrics

Aprofitant el meu primer festiu de Pàsqua, vinc a presumir de la meva col.laboració amb BCN fabrics i a ensenyar-vos alguns dels dissenys presentats en el seu primer catàleg.
Hi trobareu dissenys tan fresquets com aquests, o d'altres més càlids en funció del estil que estigueu buscant.
A mi, el que més il.lusió em fa és veure en què s'han convertit algunes d'aquestes teles, en caure en mans imaginatives i expertes. No deixo de impressionar-me amb tot el que poden esdevenir alguns retalls de roba estampada...i tot el que es pot fer encara!  Si sou d'entretenir-vos cosint o fent manualitats amb tela, potser us agradarà donar un cop d'ull a la seva botiga online, igual se us encèn la bombeta i descobriu la matèria ideal per fer el vostre proper davantal, coixinera o bossa del pà...qui sap? 

El xai de la primera tela, ja s'ha convertit en la joia Oh!Beee, una creació artesanal realitzada en plata i esmalt al foc. Diponible aquí

Espero que hi trobeu coses que us agradin i que passeu bona Pàsqua tots!


Oh!Beee
La Gallina Paperina
Liro Liro la teva modista
Jan et Jul








dissabte, 18 de febrer de 2017

Felicitats floreta

Tinc una germana, mig poeta mig florista a qui no se li escapa mai cap detall. També és cuinera, i modista, o enfermera quan cal.
Brous o embastes, rams de flors o guisats,  no en té ni idea del què és la mandra, si el que es tracta és de donar un cop de mà.
Però de totes les habilitats, que ja porta un temps practicant, la que va aprendre primer va ser la de matinar, per exprémer bé la jornada i arribar a tot arreu sense ni haver-se de despentinar.
Avui fa anys, i no ho volem passar per alt (seria un pecat dels grans, no agraïr-li tants detalls).

M Alba, a generosa i atenta, no et guanyarem mai això està clar, però avui, seu una estona, fés el mandra i deixat mimar que demà, el sol igual que tu es llevarà molt, molt aviat.

dimarts, 3 de gener de 2017

Carta als Reis

© Carme Sala. Tots els drets reservats.


Estimats Reis d'Orient;

el medi ambient se'n va a la porra, per molt que el senyor Trump i altres insensats ens vulguin fer creure el contrari.
I com que veig que la resta de líders del món mundial tampoc s'acaben de posar d'acord, perquè la indústria deixi de contaminar ni s'incentiven nous models econòmics més sostenibles, he pensat en demanar-vos ajuda a vosaltres que a hores d'ara, em sembleu les autoritats més competents (i de llarg) amb qui puc contar.

Així que com que aquest any, m'he portat molt bé i he anat en bicicleta a treballar gairebé cada dia, us demano un planeta més net, on no tinguem que patir per l'escalfament global ni per l'extinció de les espècies.
Una raça humana més respectuosa amb l'entorn natural i uns líders polítics amb menys interessos lucratius i força més sensibilitat i sentit comú. 
Que els nostres fills i néts no ens hagin de retreure mai que ja només es troben pinguïns i óssos polars als documentals del National Geographic, entre moltíssimes altres espècies en perill de desaparició.

Sé que és un desig complicat, i potser fins i tot impossible...però per probar no hi perdo res; som molts els que us ho agraïrem.

Ah! També necessito unes ulleres noves i uns auriculars inalàmbrics; però em fa l'efecte que això us costarà molt menys de trobar.

Gràcies per avançat.



divendres, 30 de desembre de 2016

Ei, que ja comença!

© Carme Sala (tots els drets reservats)



Al final, la poca sort en els jocs d'atzar nadalencs, no m'ha permès de cel.lebrar les Festes tropicals que jo desitjava...però com que sóc positiva de mena, he vingut a dir-vos que estic contenta d'haver sobreviscut als excessos amb èxit i alegria, i ja que sóc a prop del meu ordinador (i no a sota una palmera de platja paradisíaca, sense conexió a internet) em fa il.lusió dedicar-vos a tots, el meu brindis per l'any nou.
Així que, alço la copa per desitjar-vos a tots (sense moderació de cap mena), que aquest any pugueu fer realitat algun dels vostres somnis, i que sobretot mai us falti l'energia per continuar perseguint-ne de nous!

Feliç any a tots!



dijous, 1 de desembre de 2016

Bufandes, pareos i torrons


Tothom que tingui calendari d'advent a casa, sap perfectament que avui comença oficialment el Nadal: amb el seu el conte enrera, pels preparatius de cada any i la dieta hipercalòrica en família (en l'àmbit purament consumista), a banda d'altres consideracions espirituals.

Jo que sóc mandrosa de mena amb aquestes cel.lebracions, torno a dubtar entre prendre paciència i tirar endavant sense rondinar (com faig desde temps inmemorials) o tirar pel dret i comprar un parell de bitllets d'avió amb destí al primer indret tropical on no hagin sentit mai parlar de tions ni torrons, i ja posats, amb data de tornada pel dia que hagin desmuntat fins la darrera de les bombetes i abets, dels carrers comercials de la meva ciutat.
Paradògicament, sembla que hauré d'esperar al sorteig de les Loteries per confirmar si enguany passo els darrers dies de l'any en bufanda i botes o en pareo i xancletes, vès quina cosa.
Per això m'afanyo a deixar-vos avui mateix la meva felicitació nadalenca...enteneu-me: si finalment resulto afortunada, dubto que tingui temps per preparar un post de comiat tropical...però si per contra no em toca res de res, ja em veig prenent "Pacientol Forte" i molt enfeinada prepararant-me per arribar a tots els compromisos, així que...Bon Desembre i ja de passada, bones festes, guap@s.

divendres, 28 d’octubre de 2016

Toma castanya!

Preparats pel inminent Castaween? O sou més de Hallownyada? Està clar que això ja no ho atura ningú...o sigui que ja podeu anar rumiant què contestar quan us preguntin allò del Trick or treat, per no fer el ridícul i quedar com una persona poc viatjada, davant la canalla.
Aquesta pregunta, per mi només té una resposta: Ni trick ni treat...Toma castanya, maco!

Bona castanyada a tots, amics.

dilluns, 5 de setembre de 2016

El pernil dolç del Quico


-Perdoni! Que m'ajudaria  travessar? 
Va cridar una veu tremolosa, just darrera meu.

Allà, en una cruïlla del Carrer Mallorca de Barcelona, una senyora que sobrepassava la vuitantena d'edat, mirava de mantenir un fràgil equilibri agafada al seu bastó, a peu del pas de zebra.

-I tant, faltaria més.
Vaig contestar-li jo, sorpresa de la determinació de la senyora, tot i la seva fragilitat.

Vem travessar juntes, agafades de bracet, en direcció a un Colmado que em va assenyalar a la següent intersecció. De camí, em va explicar que no sortia mai sola, doncs ja tenia una acompanyant que el dia a dia, s' encarregava de comprar tot el que calia, però aquell dia justament lliurava, i a ella, li feia moltíssima falta una mica de pernil dolç.

-Sort que l'he trobat a vostè- Va dir amb agraïment -El Quico està apunt d'arribar i no me'n queda ni una mica per donar-n'hi.
Vam travessar les dues cantonades a pas veritablement lent, vorejant tapes de clavegueram i altres "accidents" del terreny, tantejant -los amb moviments tremolosos i insegurs constantment.

-A vegades em marejo i sola no ho hauria pas pogut fer -Em va dir un parell de vegades.

Dono fe que la Carme (vaig preguntar-li el nom, donada la intimitat, de la situació) era conscient tant de les seves limitacions com de la seva obstinació, doncs per ella, aquella era una situació molt arriscada que li podia valer un bon sermó si el seu fill ho sabia, però no hi podia fer res; estava entossudida a comprar el pernil i tornar a casa quant abans millor, doncs el Quico estava apunt d'arribar i ella havia d'obrir-li la porta.
Veient la situació, vaig oferir-me a entrar al colmado amb ella i a tornar-la de nou al seu portal.
Com ho hauria fet, sinó? Ella hauria corregut un risc massa gran i jo, no hauria dormit tranquila, pensant si hauria arribat sana i estàlvia  a casa.

Així que, un cop fet tota la maniobra i de nou, al portal de casa seva amb els 150 grs de pernil dolç tallat finet a la bossa, i veient-la amb pressa per pujar, vaig preguntar si el Quico no tenia claus per entrar, doncs potser ja se'l trobaria a dalt al pis, esperant-la.

-Ui no, no. Al Quico l'han vingut a buscar per rentar-lo i pentinar-lo al "Gat i Gos" i me'l vindran a portar en un no-res...no voldria pas que arribés i es trobés que no tinc ni una llesqueta de pernil dolç per a obsequiar-lo.




dissabte, 6 d’agost de 2016

Roma, è sempre al dente

© Carme Sala; Tots els drets reservats.

Després d'uns dies a Roma, he arribat a la conclusió bàsicament, de dues coses; La primera, és que no totes les obres d'art de la ciutat estàn als museus, ni estàn catalogades en cap guia o tour turístic; Les marquesines de molts comerços romans són tan dignes d'admirar com el Panteó o les estatues de Bernini. A més, no fareu cúes quilomètriques i en trobareu a cada cantonada.

La segona, és la gran contradicció de que el país amb més carrers empedrats del món (Roma n'és la prova) vagi batejar un calçat tan impossible i difícil, com ho són les sabates de taló d'agulla o stilettos, malgrat no poder-se lluïr pràcticament enlloc. 

Tot plegat, m'ha deixat amb ganes de saber més; perquè una setmana dona per a poc, la llista d'emperadors és molt llarga i la meva memòria escassa...clar, que com que tinc el cap cap plè de pardals i de marquesines de tota mena, no em queda gaire espai per a d'altres coses. Però ja em va bé; Ja estic planificant "il ritorno", perquè una ciutat on es menja tan bé i té tantes fonts d'aigua fresca es mereix una dotzena de visites més, com a mínim. M'ha donat la sensació que aquesta, per molt mil·lenària que sigui, mai deixarà de ser una ciutat viva i fresca; Roma, sempre al dente.

Aquí us deixo el meu mini mosaïc fotogràfic...o us pensàveu escapar sense veure el meu reportatge romà?  Va no rondineu, que comparat amb alguns reportatges que us tocarà empassar-vos, us ho he fet prou picadet. 




dimarts, 26 de juliol de 2016

A l'estiu, confetti fins al niu





Ja la tenim aquí La Festa Major de Rocafort de Bages, cada dia és una mica més aprop. I aquest any promet ser tan fabulosa, que us asseguro que ni els pardals se la perdràn. No ho dic jo, eh? que ja sabeu com fa la dita: al estiu, confetti fins al niu.

O sigui que, bona Festa Major, hi sou tots convidats!

dimecres, 18 de maig de 2016

Cuinetes, tradició i iaies amb davantal











Fa un temps vaig proposar aquí al bloc un Càsting de iaies, coincidint en un moment en que em va tocar il·lustrar per a Círculo de Lectores, la col·lecció "Los recetarios de nuestras abuelas" y que comprèn els següents títols: "Primeros platos", "Carne y Huevos", "Tapas", "Pescado y marisco", i "Postres".
Avui per fi, us puc desvetllar la que va ser la iaia guanyadora del càsting i que podreu trobar, movent-se amb una gràcia innata entre els fogons d'aquests volums, estrenant davantal i amb el cabell acabat de crepar.
Aquí us la deixo...a veure què us sembla.

diumenge, 15 de maig de 2016

Cinc setmanes de colònies


Ei, que d''aquí poc tindrem aquí, les noves aventures de'n Biel i en Picapoc! En aquesta segona entrega, el Salvador Macip ha imaginat noves situacions emocionants, que jo m'he encarregat de il.lustrar. Esperem que us agradin tant de llegir, com a nosaltres de recrear-les! Molt, molt aviat...a totes les llibreries!

Il·lustració Carme Sala; Tots els drets reservats

dijous, 4 de febrer de 2016

Aperitius coreans

Aprofitant que fa una pila de dies que no entro al bloc ni per treure la pols, i que aquestes alçades ja tocaria desar el tió (que té tiranyines fins a la barretina) us porto uns dibuixets que he fet per una editorial coreana;
El llibre en qüestió, es titula Ten Little Indians i com el seu títol indica està protagonitzat per deu Petits indis que preparen una obra de teatre, amb la finalitat d'ensenyar als nens de preescolar d'aquell país a contar fins a 10 en anglès.
Ha estat un repte important, no per la dificultat del encàrrec sinó pels malabars amb la meva agenda laboral, però espero haver-me'n sortit prou dignament; Així que m'arribi la mostra impresa us l'ensenyo i ho decidim. Mentretant, aquí us deixo un petit aperitiu...a la coreana :)

Quatre dels deu membre de la Banda

Tots els drets reservats
Tots els drets reservats