dilluns, 15 desembre de 2014

El Nadal ens fa petits

Si has rebut un kit Nadalenc de La Meva Maleta, llegeix bé les instruccions i fixa't en les fotos que aquí et deixo, però sobretot, sobretot, passa-t'ho molt bé! © Carme Sala 2014 (Tots els drets reservats).


Doncs sí, ara ja podem dir que gairebé tots, estem immersos de ple en la bogeria pre-nadalenca, de sopars de feina o amics, de postres de neula sucada al cava i de pessebres, caganers i llumets intermitents, a cada balcó del carrer.
I arribats a aquest punt,  jo ja tinc preparades totes les felicitacions per amics i parents que he pensat donar, però enguany m'he inventat un sistema per no haver-les de fer totes a mà, com els Nadals anteriors i m'he expremut el cervellet de valent, perquè la feina la tinguin els altres...Que, què us sembla? Genial, no?

Bé, tota la feina pels altres tampoc...no us penséssiu. Els meus kits estàn pensats i dissenyats amb molta cura, i han estat produïts en materials de primera qualitat pensant en els que gaudeixen amb les manualitats, i són feliços de poder fer-se ells mateixos les coses; desde una catifa de trapillo, a un pessebret de butxaca.
Perquè està clar, que el Nadal ens fa petits a gairebé tots i no parlo només dels protagonistes dels meus pessebres de paper, sinó dels adults de qualsevol generació que ens deixem envair pel increïble esperit de complicitat, que ens impedeix trencar la Màgia dels més menuts i que ens empeny a cridar com a bojos, la nit de Reis quan veiem a passar un paquet amb el nostre nom escrit, a la Cavalcada Màgica del 5 de Gener...per molta barba o cabells blancs que pentinem.

Que res trenqui aquest esperit; Seguim essent tots petitets, un Nadal més si us plau!

Pau a tots i bones Festes, amics.

divendres, 31 octubre de 2014

Castanyada apocal.líptica


© Carme Sala. Tots els drets reservats.


Avui al mercat, comenta una castanya,
desde el fons del sac:

 Deixeu-me sortir primera, que només tinc una idea al cap!
Aquesta nit hi ha una gran festa i amb les amigues,
hi volem anar; que ballarem al voltant d'una foguera,
i jo no em voldria pas despistar.

Està en boca de tots, que és una Party descomunal!
Com deu ser de gros, el què allí s'hi cou,
que ningú torna per revelar, els detalls de l'enrenou!

Però no patiu, que estic disposada a trencar la tradició;
xerraré pels colzes i desvetllaré tot el que allà vegi.
Mal que demà, se m'acusi de cometre un sacrilegi.

No cal que espereu desperts a que torni,
que segur que serà de matinada;
ja m'enteneu...que tinc previst passar-ho molt bé
i les de la colla, ja no som mainada!

Carme Sala

PS: Bona castanyada a tots i vigileu amb el foc!


dimarts, 28 octubre de 2014

Regals pels nouvinguts més guapos del món

Dedicat al Marcel...que fa volar l'estel.

Dedicat al Teo...que va arribar fent piruetes, al costat de les orenetes!

Dedicat a l'Aleix; El seu germà, li ensenya a pescar un peix.





L'Aina fa una acrobàcia...però de la corda fluixa no baixa!


Què passa tot d'una, que sembla que ha arribat el torn a la gent del meu voltant de portar nens i nenes al món, com si no hi hagués demà?

Sigui perquè l'ancestral promesa de que els nouvinguts vénen amb barres de pà de série, sota el braç segueix convencent a algun que altre incaut o més probablement, perquè ha arribat el gran moment i ja tocava (que vulguis que no, els anys passen per tots igual i tot obrador té la seva data de cloenda) la qüestió, és que ja tenim aquí una nova generació de Teos, Marcels i Aines, disposada a fer ballar el paraigües a avis, pares i tiets en general;

Benvinguts doncs, petits humans de manetes molsudes! Comenceu a fer-vos a la idea de que als vostres ancestres ens resulta impossible contenir les ganes de petonejar-vos, explicar-vos contes i de regalar-vos el primer bastó de pà per rosegar o el primer globus d'heli per fer volar! O sigui que més val que preneu paciència amb la nostra creixent empalagositat...i sinó, haver-vos-ho pensat abans! Potser si provéssiu de no ser tan monos...
I és que entre tantes opcions com hi ha al món, d'oferir-vos allò que pensem que més us agradarà, jo m'he empescat la formula per regalar-vos a cadascún de vosaltres, el dibuix que correspòn a la vostra inicial; un regal que pretén ser tan únic i irrepetible com ho sou vosaltres mateixos i a sobre fet a mà (però amb el cor, eh?).

No puc adivinar encara, si us agradarà...però és que vosaltres a mi, m'encanteu, nanos...


PS: Molt aviat, si us ha agradat la idea, podreu encarregar la vostra inicial amb personatge a la meva botiga d'Etsy (en preparació).


REGALOS PARA LOS RECIÉN NACIDOS MÁS GUAPOS DEL MUNDO

¿Què está ocurriendo, que parece que estoy rodeada de gente que no para de traer niños al mundo como si no hubiera un mañana?

Quizás la ancestral promesa de que los recién nacidos llegan con barras de pan de serie bajo el brazo, siga convenciendo a algún incauto o más probablemente porque ha llegado el gran momento o porque ya tocaba (que al final, en esto de la procreación, todo taller viene con su fecha de cierre por jubilación) la cuestión es que ya tenemos aquí una nueva generación de Teos, Marcels y Anas, dispuesta a hacer bailar a abuelos, tías y parientes varios, a su alrededor;

Bienvenidos pues, pequeños mofletudos! ya os podéis empezar a hacer a la idea de que a vuestros ancestros, se nos hace muy, muy difícil contener las ansias de comeros a besos, de contaros cuentos, o de regalaros vuestro primer bastón de pan para roer, o vuestro primer globo de helio, para dejarlo volar.
Empezad a armaros de paciencia con nosotros y nuestra empalagosidad...y sinó, ¡pues haberlo pensado primero! Quizás si intentaráis no ser tan monos...

Y es que, entre tantas opciones como hay en este mundo para intentar acertar con el mejor regalo para haceros yo, me he currado esta fórmula para regalaros a cada uno de vosotros, el dibujo que mejor se adapta a vuestra inicial, en un intento de hacer algo tan único e irrepetible como vostros mismos y encima, hecho a mano (aunque con el corazón).

No puedo saber aún, si os gustará mi idea...pero es que vosotros a mi ¡me encantáis!

PS: Muy pronto aceptaré encargos personalizados. Coming soon, en mi tienda Etsy (en preparación)


diumenge, 5 octubre de 2014

Carta d'un gos, als seus voluntaris (amb final molt feliç)



Quan vaig obrir els ulls de matinada, gairebé vaig tenir la certesa que sense adonar-me del moment crucial, devia haver creuat l'arc de Sant Martí (la metàfora que alguns humans useu, per referir-vos a la mort dels gossos que estimeu).
Com ha estat? Em vaig preguntar; He traspassat mentre dormia? Coi, ja sabem que aquestes coses passen, i jo sóc gran i he vist de tot, en la meva llarga vida de gos.

Amb la poca llum que entrava per la finestra, vaig mirar detingudament el meu voltant; allí estava jo, mandrosa i tranquila, ajaguda en aquell llitet còmode i un pèl petit, que no feia olor ni de mi, ni de res. Tot estava calmat i asèptic. Fins i tot el terra era sec i lluent, i no se sentia ni un lladruc; I el més sorprenent de tot, no hi havia rastre per enlloc, d'aquella odiosa boira baixa que tants anys m'havia seguit a tot arreu.

Definitivament, o havia traspassat o estava en mig d'un somni molt, molt estrany...

Al intentar aixecar-me però, el mal als ossos i la gana, em van confirmar per fi, que estava equivocada i que per força, encara seguia al món dels vius.
Vaig començar a retornar lentament a la realitat i només llavors em va venir al cap, el llarg viatge en cotxe que m'havia portat fins aquí; cargolada damunt la manta amb olor de gos del seient del darrera, i d'aquella gent que assentats al davant d'esquenes a mi, es giraven tot sovint durant el trajecte i em deien amb veu calmada: bonica...bonica, com si no sabéssin el meu nom, una vegada i una altra.

I en aquest punt, vaig ser capaç de recordar el minut zero; quan vaig veure per últim cop les vostres cares emocionades, sense que jo puguès entendre el perquè, tot dient-me Adéu; Veu anar sortint un per un, a desitjar-me sort, a les portes de la Protectora, esperant que per fi, el vostre somni es fés realitat. I llavors, us vaig seguir mirant desde dins el cotxe fins que us veu fer petits, tan petits, que a través de la finestra del darrera, ja no us podia distingir.

Jo, hauria estat incapaç de somiar en res semblant a això...i per això, us en dono les gràcies.
I és que, us trobo a faltar molt, moltíssim; però no patiu. Que no estic trista.

Vosaltres, m'heu cuidat, alimentat i estimat cada un dels dies d'aquests darrers 8 anys de la meva vida, quan de joveneta vaig anar a parar a la Protectora, o la que fins ara era, la meva única casa.
M'he fet gran al vostre costat, i ara que m'he convertit en una venerable àvia de 13 anys, us vau prometre que no podia passar ni un dia més, sense que conegués la comoditat d'una casa, un llit tou i unes atencions, que vosaltres no em podieu donar per bé, que heu fet més del que cap altre ser hauria pogut fer.

I ara ja sé, que aquí també seré feliç, a pesar d'enyorar-vos...perquè aquí em necessiten i sento que m'han fet un lloc al seu cor, del que n'estic molt orgullosa. Bé, sincerament m'agradaria dir que també voldria un lloc al seu sofà, però això, ja és més complicat.
Així que ells s'hi aixequen, corren a tapar-lo amb unes cadires al damunt, i ja no queda gens d'espai per a mi. No trobo la manera de demanar-los que les treguin, però veient que vosaltres hi teniu tanta traça per adivinar el que jo vull...no em farieu pas aquest darrer favor?

Un mil.lió de gràcies amics i amigues voluntaris...tan de bò la resta de companys peluts de la gossera, tinguin la mateixa sort que jo i trobin uns humans que els facin un lloc a casa seva, i també al seu cor.

Jo ja ho sabia de sobres, però ho volia tornar a dir: la vostra feina és única i impagable.


Diana

La Diana, ha estat un regal per a nosaltres. Enteneu perquè porta un llaç, ara?

CARTA DE UN PERR@, A SUS VOLUNTARI@S (CON FINAL MUY FELIZ)


Nada más abrir los ojos de madrugada, tuve la certeza de que sin darme cuenta del momento crucial, debía haber cruzado el arco iris (la metáfora que los humanos usáis para referiros a la muerte de los perros que amáis).
Como ha sido? Me pregunté; He traspasado mientras dormía? Caramba, ya sabemos que estas cosas pasan, y yo ya soy mayor y he visto de todo, en mi larga vida de perro.

Con la poca luz que entraba por la ventana, pude fijarme en mi alrededor; allí estaba yo, perezosa y tranquila, acostada en una cama cómoda, aunque un poco pequeña, que no olía ni a mí, ni a nada. Todo estaba calmado y aséptico. Incluso el suelo estaba seco y brillante, y no se oía ni un ladrido; Y lo más sorprendente de todo, no había rastro por ninguna parte, de esa niebla odiosa que durante tantos años me había estado siguiendo a todas partes.

Definitivamente, o había traspasado o estaba en mitad de un sueño muy, muy raro...

Pero al intentar levantarme, el dolor de huesos y el hambre, me confirmaron por fin, que estaba equivocada y que por fuerza, aún seguía en el mundo de los vivos. Empecé a volver lentamente a la realidad y sólo entonces me vino a la cabeza, el largo viaje en coche que me había llevado hasta aquí; hecha un ovillo sobre la manta que olía a perro del asiento de atrás, y aquella gente que sentados delante pero de espaldas a mí, se giraban a menudo durante el trayecto y me decían con voz calmada: bonita...bonita, como si no supieran mi nombre, una y otra vez.

Y en ese momento, fui capaz de recordar el minuto cero; cuando vi por última vez vuestras caras emocionadas, sin que yo pudiese entender el porqué, que me decían Adiós; Fuistéis saliendo uno por uno, a desearme suerte a las puertas de la Protectora, esperando que por fin vuestro sueño se cumpliera. Y entonces, os empezastéis a hacer pequeñitos, pequeñitos...hasta, que desde la ventana de atrás, ya no os pude distinguir.

Yo, habría sido incapaz de soñar nada parecido a esto...pero os doy las gracias por haberlo deseado por miY es que, os echo mucho, muchísimo de menos; pero no sufráis, que no estoy triste.

Vosotros, me habéis cuidado, querido y alimentado cada uno de los días de estos últimos 8 años de mi vida; desde que de de jovencita fui a parar a la Protectora o la que para mi era hasta ahora, mi única casa.  
Me he hecho mayor a vuestro lado, y ahora que me he convertido en una venerable anciana de 13 años, os prometistéis que no podía pasar ni un día más, sin que conociera la comodidad de una casa, una cama blanda y unas atenciones, que vosotros no me podíais dar, a pesar de haber hecho más de lo que nigún otro ser hubiese sido capaz.

Y ahora por fin sé, que aquí también seré feliz, a pesar de la añoranza que siento a veces.. porque aquí me necesitan y siento que me han hecho sitio en su corazón, que es algo de lo que me siento muy orgullosa. Bueno, sinceramente me gustaría añadir que también querría un sitio en su sofá, pero eso ya va a ser más complicado.
He notado, que en cuanto ellos se levantan, corren a taparlo con unas sillas por encima, y ya no queda espacio para . No encuentro la manera de pedirles que las quiten, así que viendo que vosotros tenéis tanta maña para adivinar lo que yo necesito...no haríais por mi, este último favor?

Un millón de gracias amig@s...solo deseo que el resto de compañeros peludos de la Protectora, tengan la misma suerte que yo y encuentren unos humanos que les hagan un lugar en su casa, y también a su corazón.

Yo ya lo sabía de sobras, pero lo quería volver a decir: vuetro trabajo y dedicación, es único e impagable.

Diana

dilluns, 8 setembre de 2014

Una passejada amb la Maria

Apunteu-vos a la lluita contra el Càncer infantil.


La Maria, la filla d'uns amics propers, hauria fet divuit anys el proper 28 de Setembre si l'any 2009 el Càncer no se l'haguès emportat, d'una manera tan injustament prematura.

La seva família, ha engegat una iniciativa en aquesta data tan especial per a ells, que m'agradaria molt compartir amb tots vosaltres i ens convoca, a tothom qui vulgui, a fer una caminada a Sant Julià de Cerdanyola per recaptar fons per avançar en el tractament del càncer infantil. Aquest és el regal que la seva família, vol fer-li a ella.
El preu de la inscripció és de 5 euros per persona (que són íntegrament per l’obra social de Sant Joan de Déu) però també s'hi poden fer donatius, doncs el 70 % del pressupost per investigació sobre càncer infantil és privat.

La malaltia i la mort de la Maria van ser un un fet devastador per a la família i els amics, però el dia 28 tenim l'oportunitat de contribuïr a vèncer aquesta enfermetat, amb un nou granet de sorra i pels qui la vam conèixer, a més, expressar la nostra estima a ella i a la seva família. Afegiu-vos-hi.

Maria, mai t'oblidarem.

Tota la info, aquí.

dilluns, 4 agost de 2014

Una capsa plena de festa!

Portada del programa d'enguany © Carme Sala. Tots els drets reservats.


Amb l'arribada de la calor, una de les primeres coses que em vénen al cap, és com resoldre la portada del programa de la Festa Major de Rocafort, el poble on estiuejo desde que tinc ús de raó.
Us vinc a ensenyar la d'enguany, a veure què us sembla. Espero que us agradi.

La capsa màgica, un cop oberta el dia 13 d'agost, promet repartir festa i diversió per a tots. Serà qüestió de comprovar-ho.

Bon estiu a tots!!!

dimecres, 11 juny de 2014

Benvenuto Teo!

Entrega especial en curs, al pas fronterer entre França i Itàlia,
dissabte passat.

Tan de bo, totes les empreses de missatgeria fóssin tan eficients com la que a França es cuida de fer arribar els nadons a bon port. Sigui, allà on sigui el port.

El Marcel i la Laura van decidir dissabte passat, fer una escapadeta a Itàlia desde Grenoble, el lloc on viuen desde fa un any i mig. Una petita i inofensiva excursió de cap de setmana, a un mes llarg vista del naixement del seu primer fill, el petit Teo.
Imagineu-vos l'escena: una parella jove, un cotxe i un cap de setmana de llibertat i esbarjo pre-maternal, per endavant...que més es pot demanar?

Dubto que trencar aigues, fós res que entrés en els seus plans just per aquell dissabte. I tot i així, estimat Murphy, va passar.

Es veu que en Teo, tenia altres plans i es frissava per arribar abans; i com que no s'ho va voler rumiar dues vegades, li va demanar a la cigonya que tenia assignada per al seu repartiment que agafés el GPS o el que li fés falta i es disposés a trobar a qualsevol preu als seus papes, als que tantes ganes tenia de conèixer.
I els va trobar, oi tant que sí!

El Teo, ja és el membre més nou de la nostra família; un preciós vuitmesó nascut a Itàlia, de pares catalans ocasionalment traslladats a França, que està fent -ell tot solet- les delícies a tots els parents d'aquesta banda del mapa, pel moment només en versió wasap.
Nosaltres, li volem donar una grandíssima benvinguda, al més impacient de la família, i aprofitem per felicitar als novíssims pares que suposo ja s'han refet del ensurt i als quatre avis, que es van desplaçar cap allà tan bon punt, les aigües van sortir de mare...i mai millor dit. 

La propera vegada, que em trobi l'avís d'un missatger que ha passat per casa meva i no m'ha pogut entregar un paquet perquè jo estava "absent", comprant pa ratllat a dues cantonades, els recriminaré que els seus serveis d'entrega, no estiguin a l'alçada dels de França. I punt.

T'estimem un munt, Teo. Benvingut al món!




BENVENUTO TEO

Ojalá todas las empresas de mensajería fueran tan eficientes como las que en Francia se ocupan de hacer llegar a los bebés a Buen Puerto. Sea donde sea, que esté el Puerto.

Marcel y Laura este pasado sábado, decidieron hacer una escapada a Italia desde Grenoble, la ciudad donde viven y trabajan desde hace año y medio. Una pequeña y aparentemente inofensiva excursión de fin de semana, a un mes y pico vista, del nacimiento de su primer hijo, Teo.
Me imagino la escena: una pareja joven, un coche y un fin de semana de libertad y recreo pre-maternal por delante...que más se puede pedir?

Dudo que romper aguas, fuera nada que estuviera en sus planes justo ese fin de semana; Pero aún y así querido Murphy, ocurrió.

Se vé que Teo, tenía otros planes y se impacientaba por salir, y como no quiso pensárselo dos veces, va y le pide a la cigüeña que tenía asignada para su reparto, que se comprara un GPS o lo que hiciera falta y se dispusiera a encontrar a sus papis, fuera como fuera.
Y los encontró, vaya que sí.

Teo, es hoy el miembro más joven de mi familia; un precioso ochomesino nacido en Italia, de padres catalanes, afincados en Francia ocasionalmente, que ya está haciendo -él solito- las delicias a los parientes y amigos que habitamos a este lado del mapa, por ahora solo en versión wasap.
Nosotr@s le queremos dar desde aquí, una calurosa bienvenida al miembro más impaciente de la familia y ya aprovechamos para felicitar a los novísimos padres (que ya deben haberse recuperado del susto) y a los 4 abuelos que salieron pitando en su dirección, tan pronto como supieron que las aguas se habían salido de madre...y nunca mejor dicho.

La próxima vez, que me encuentre el aviso de un Mensajero en mi puerta, que no haya podido entregarme un paquete durante mi ausencia, por haber ido solo, a por pan rallado a dos manzanas de mi casa, les recriminaré que sus servicios de entrega no estén a la altura de los de Francia. Y punto.

Te queremos un montón Teo; Bienvenido al mundo!


dilluns, 21 abril de 2014

Princesa busca bàner

http://comolaprincesadelguisante.blogspot.com.es/
Hall del Castell


http://comolaprincesadelguisante.blogspot.com.es/

Una de les princeses més estimades de la blogosfera, amb qui comparteixo una gran amistad i la creació de dos llibres, em va comentar fa poc que les parets del Hall del seu estimat Castell, començaven a acusar el pas del temps i que els frescos que la guarnien començaven a descolorir-se.
Preocupades per la imatge -com som les dues- ens vem posar a treballar conjuntament;
Vem triar paper nou, i teles que conjuntéssin, vem tapissar cadires, i ventilar aquest petit espai que dóna la benvinguda a tots els visitants, que s'acosten a visitar-la.
Ella, sap millor que ningú com fer sentir còmode als seus hostes, de manera que el bàner havia d'anar en consonància.

Jo no sé si he aconseguit expressar tantes coses en tan poc espai, però el que es cert és que, la Princesa que buscava bànner, ja l'ha trobat.

Ha estat un gran honor ajudar-la; No tothom pot presumir de l'etiqueta honorífica que m'ha concedit i que engantxaré ben visible a un costat de la maleta, amb allò de "by appointment to her Majesty the Princess of the Pea".




PRINCESA BUSCA BANNER

Una de las princesas más queridas de la blogosfera, con quien comparto una gran amistad y la creación de dos libros, me comentó recientemente que las paredes del Hall de su Castillo, empezaban a acusar el paso del tiempo y que los frescos que la decoraban, habían empezado a perder color.
Preocupadas por la imagen -como somos las dos- nos pusimos a trabajar conjuntamente;

Escogimos papel pintado nuevo y telas que conjuntaran con él, tapizamos sillas y ventilamos el pequeño recinto que da la bienvenida a todo el que se acerca a visitarla.
Ella sabe mejor que nadie, cómo hacer sentir cómodos a sus huéspedes, de manera que inexcusablemente el banner debía ir en consonancia.

No puedo asegurar que haya conseguido expresar tanto, en tan poco espacio, pero lo cierto es que la Princesa que buscaba banner ya lo ha encontrado.

Ha sido un honor ayudarla; No muchos pueden presumir de tener la famosa pegatina real que yo pondré bien visible en mi adorada maleta, dónde reza aquello de "by appointment to her Majesty the Princess of the Pea".

divendres, 21 març de 2014

3, 2, 1, 0...Mónpetitindi, ja és aquí!

http://www.monpetitindi.com/contacta.html 
 
http://www.monpetitindi.com/contacta.html

http://www.monpetitindi.com/contacta.html



No cal ser molt observador, per adonar-nos que estem vivint el gran moment dels tallers de manualitats; L'efervescència del "fes-ho tu mateix" (o Diy -do it yourself- com diuen ara) està en el seu punt més àlgid i tot i aquest panorama de tallers i botigues a cada cantonada, encara ha sorgit una marca nova disposada a oferir alguna cosa més, al petit artesà en potència que tots portem dins;

Pels qui dubteu, heu de saber que la Sónsoles, (ànima i mare de Mónpetitindi), és psicòloga de base i professió i ha passat més d'una dècada aprenent les tècniques artesanes i creatives, que li servien inicialment com a teràpia per guarir alguns dels conflictes emocionals més habituals dels pacients que la visitaven, i amb molt d'èxit, cal afegir; Fins que va adonar-se del potencial del que tenia entre mans.
Així que, captivada per tot aquest món va fer el salt, va extendre aquesta inquietud pedagògica a tots els públics...dels més petits als més grans.
A més dels kits de diferents dificultats, que comercialitza i que anirà ampliant al llarg d'aquesta temporada, també ofereix diferents tallers itinerants majorment a la província de Barcelona, on poder aprendre i desenvolupar tècniques de tota mena, (i us asseguro, que en domina unes quantes) a tot aquell que hi estigui interessat.

Aviso que la seva energia i il.lusió, són contagioses; Creieu-me, que sé què em dic!
Al seu web, hi trobareu informació i si voleu, podeu subscriure-us al seu newsletter per estar al corrent de tot o contactar-la per adquirir els kits, que amb tanta cura prepara.
Són exclusius, d'aquesta marca, que he tingut el plaer de dissenyar i de la que us en deixo una petita mostra dels seus elements de papereria. A veure què us sembla!

Fins Diumenge 23 de Març, podeu trobar-la a la Fira del Patchwork de Sitges, però ja us avanço ara, que la trobareu aviat, en moltes fires més. No friseu, que us tindré informats.




 3, 2, 1, 0...MÓNPETITINDI YA ESTÁ AQUÍ!

No hace falta ser muy observador para darnos cuenta que estamos viviendo el gran momentazo de los talleres de manualidades.
La efervescencia del hazlo tu mismo (Diy -do it yourself- para los entendidos) está en su punto más álgido y a pesar de este panorama repleto de tiendas y talleres a cada paso, todavía ha surgido una marca nueva dispuesta a ofrecer alguna cosa más al pequeño artesano en potencia que todos, llevamos dentro.

Para los que no me creáis, tenéis que saber que Sónsoles (alma y madre de Mónpetitindi) es psicóloga de base y profesión y ha pasado más de una década aprendiendo distintas técnicas artesanas y creativas que luego usaba como terapia para combatir algunos de los conflictos psicológicos más comunes, que llegaban a su consulta, y con mucho éxito, además. Así, descubrió el enorme potencial que tenía entre manos.
De modo que cautivada por éste mundo, dió el salto y extendió su inquietud pedagógica a todos los públicos...de los más pequeños a los mayores.
Además de los kits que comercializa y que irá ampliando a lo largo de esta temporada también ofrecerá distintos talleres itinerantes mayormente en la Provincia de Barcelona, dónde se podrá aprender y disfrutar de técnicas de todo tipo (os aseguro que las conoce casi todas) a todo aquel que tenga interés.

Aviso, que su energía e ilusión se contagian facilmente...¡y sé de lo que estoy hablando!

En su web, encontraréis más información y si os interesa subscribiros a su newsletter para estar al corriente de todo o contactar para adquirir los kits que con tanto cariño prepara.
Son diseños exclusivos de su marca, la que he tenido el placer de diseñar, y de la que os dejo una pequeña muestra de sus elementos de papelería. ¡A ver que os parece!

Hasta este Domingo 23 de marzo, podréis encontrarla en la Feria del Patchwork de Sitges, pero ya avanzo que la encontraréis en muchas ferias más del sector de las manualidades...no sufráis que ya os iré informando.

dilluns, 17 març de 2014

Càsting de iaies

© Carme Sala, tots els drets reservats.


Estic segura que ningú adivinaria, que sota l'aparent calma d'aquest bloc, passen coses tan curioses com per exemple, aquest càsting d'àvies.
I tot i que encara no puc desvetllar de què es tracta el projecte que tinc a les mans, sí que em vé de gust, compartir una de les parts més divertides amb què m'he trobat: la de presentar les aspirants.

Els responsables de l'operació, ja van sotmetre a judici aquestes tres senyores amb uniforme de cuinera i van escollir la guanyadora, que a hores d'ara, té una agenda "apretadíssima" complint amb el contracte que va signar.
Les dues que van quedar fora, han tornat a les seves respectives ocupacions sense rencúnies i amb tota l'esportivitat del món. Tanta esportivitat,  que em consta que cada dilluns a la tarda, queden per comentar la jugada, davant una xocolata desfeta i una ensaïmada.

Un dia d'aquests, m'afegeixo al berenar.



CÀSTING DE ABUELAS

Estoy segura que casi nadie adivinaria, que bajo la aparente calma de este blog ocurren cosas tan curiosas como por ejemplo, este cásting de abuelas.
Y a pesar de que, no puedo ni debo desvelar de qué se trata el proyecto que tengo entre manos, sí que me apetece un montón compartir con vosotr@s uno de los momentos más divertidos con que me he encontrado: el de presentar a las aspirantes.

Los responsables de la operación, ya sometieron a juicio a estas tres señoras con uniforme de cocineras y escogieron a la ganadora, que a estas alturas ya puede presumir de una apretada agenda cumpliendo con las obligaciones del contrato que firmó. Las dos que quedaron fuera, han vuelto a sus respectivas ocupaciones sin rencores y con toda la deportividad del mundo.
Tanto es así, que me consta que cada lunes por la tarde, se reúnen para comentar la jugada ante una taza de chocolate espeso y una ensaimada.
El día menos pensado, me uno a la merienda.


dimecres, 29 gener de 2014

El talent de Dan Cassaro

Imatge d'aquí




Hi ha gent que en el repartiment de talent, sembla haver arrambat amb tot...tenen el seu, i fins i tot el que ens pertocaria als altres. Això, és el que he pensat en veure el Portfolio d'aquest grafista i il.lustrador de Brooklyn;

No només és l'autor d'una llarga llista de treballs espectaculars (entre ells molts gifs animats de MTV), sinó que a sobre, se sap vendre la mar de bé amb aquesta promo tan moderneta com dinàmica.
Ara, per culpa seva, el meu portfolio em sembla la cosa més sosa del món, i ja m'estic posant les piles intentant aprendre a tocar una armònica de joguina, per fer-me ni que sigui una petita banda sonora original, amb què muntar-lo...que no estem per multes i l'Sgae, no perdona res.

Enjoy!

dimarts, 24 desembre de 2013

Nit de Nadal



Aquest any, a casa, ens ha tocat viure la banda més trista de les festes; la de les absències importants, que just aquests dies es fan més notables que mai i que fan, que desitgis que l'aclaparador ambient d'obligada felicitat nadalenca, acabi de passar més ràpid que mai.

Ei, però tot i això, aquí seguim, intentant no perdre el pas;

Avui, em sabia greu deixar el bloc a les fosques, en una nit tan especial com aquesta i per això he vingut a penjar la meva felicitació nadalenca, com aquell que deixa la llum del cancell oberta. Un senyal, de que tot i el recolliment i l'enyorança, segueixo aquí.
I també perquè, us desitjo a tots que visqueu una nit càlida en companyia dels que més estimeu, i si pot ser, que ho feu intensament; perquè res s'oblida més ràpid, que les coses fetes a mitges tintes.

Plàcida nit a tots, amics.


NOCHEBUENA

Este año, en casa nos ha tocado vivir la faceta más triste de las fiestas. La de las absencias importantes, que parecen haberse llevado consigo las ganas de celebrarlo todo y que justo ahora, se hacen más notables que nunca; La versión navideña más amarga, que te hace desear que el abrumador ambiente de obligada felicidad, acabe de pasar más rápido que nunca.

Vale, pero a pesar de todo, aquí seguimos, intentando no perder el paso.

Hoy, me sabía mal dejar el blog a oscuras, en una noche tan especial como esta y por eso he venido a colgar mi felicitación navideña, como aquel que deja la luz de la puerta principal, abierta. La señal, de que a pesar del recogimiento y la melanconía, sigo aquí.
Y también, porque os deseo a todos que viváis una noche cálida, en compañía de los que más queréis, y si es posible, que lo hagáis intensamente; porque nada se olvida más rápido que lo que se hace a medias.

Plácida noche a todos, amigos.

dilluns, 16 desembre de 2013

Wind



Wind from Robert Loebel



Aquest curt d'animació, mostra l'hàbil adaptació d'unes persones que malgrat viure exposades a un vent huracanat han après a bregar amb unes condicions de vida difícils, aprofitant les ventatges d'aquest clima i inventant-se un sistema natural per viure.  
Vindria a ser l'exemple gràfic de la célebre frase que diu: "Si la vida et dóna llimones...fés-ne llimonada!"

Res, que m'ha encantat...i estic segura, que a vosaltres també.


WIND

Este corto de animación, muestra la increíble habilidad de unas personas que a pesar de vivir sometidas a un terrible viento huracanado, han aprendido a aprovechar las pocas ventajas de este curioso clima, inventandose un sistema natural para vivir.

Vendría a ser el ejemplo gráfico de la célebre frase que reza: "Si la vida te trae limones...haz limonada!"

Nada, que me ha encantado...y estoy segura, que a vosotr@s también.

dimarts, 10 desembre de 2013

Una cabreta enamoradissa, a la revista BarçaKids



La darrera setmana de Novembre, va sortir publicat a la revista Barça Kids, el conte que en Salvador Macip va imaginar expressament per a tots els lectors de la revista i que jo vaig poder dibuixar, amb moltíssima il.lusió;
No havia tingut temps encara d'anunciar com m'ho vaig passar de bé, treballant de nou amb les històries del Salvador, i per això encara que ja no sou a temps de comprar aquest suplement del diari "El Punt Avui" doncs aprofito ara mateix, per deixar-vos l'enllaç a la revista nº 11 perquè hi doneu un cop d'ull o us la descarregueu de franc, si us vé de gust.

Un conte dedicat a tots els que una vegada o una altra, us heu trobat en la situació d'haver-vos tingut que exprémer el cervellet, per inventar-vos una història abans de posar a dormir una criatura, i a sobre us n'heu sortit victoriosos! Que la disfruteu!

dimecres, 27 novembre de 2013

Marxar


Amics, sento dir que aquest dissabte ens va deixar la meva mare, la Carme, la que potser alguns recordareu com  "iaia maleta".

Durant aquests dos darrers anys, hem compartit la nostra vivenda amb ella; va arribar, a partir del moment en què va necessitar desplaçar-se en cadira de rodes i el seu pis es va convertir en un terreny hostil i plè de trampes; Llavors, la nostra casa ens va semblar el lloc ideal per a ella, amb els accessos a peu plà i un espai lluminós amb vistes al pati, per acollir-la;

Això ha estat, el millor que Misteral i jo hem fet, desde el naixement de les nostres filles.
Perquè, hem pogut tenir una mama al nostre abast per a aconsellar-nos en coses que coneixia moltíssim millor que nosaltres, i alhora una iaia per les nostres nenes, en el que ha resultat ser, un dels millors regals que mai ningú, els podria haver fet.
Hem pogut discutir amb ella, però també amanyagar i consolar la iaia més valenta del món, cada vegada que un nou obstacle posava a prova un obstinat esperit de superació, com pocs he vist en la vida.

I ara que ja no hi és, doncs clar... només busquem la manera d'espolsar-nos tanta tristesa de sobre; 

Provo d'imitar la seva vitalitat i la seva particular visió de la vida, (l'estimada iaia maleta era amant de des-dramatitzar-ho tot), intentant imaginar aquell moment precís, en què ella va marxar del nostre costat per passar a una altra dimensió, mentre que en aquesta, tots només encertàvem a abraçar-nos mútuament, per intentar entrar de nou en calor després del shock;

Imagino, la seva calor transformant-se en una llum potent, per il.luminar el reencontre amb els que van ser els seus parents i amics, i que desde fa alguns dies ja preparaven la seva arribada. 
Ni rastre de tristesa allà; només calor, llum i una aura de calma, felicitat i records.  Tot era apunt per ella; fins i tot una banda de músics (aconsellada pel Jaume) va arrancar amb una cançó de Nat King Cole, per donar-li la benvinguda.

Espero la serenitat dels propers dies (m'han assegurat que tot arriba) i els senyals que ella m'ha d'enviar, (com el gat que voltava pel cementiri i pidolava descarat, les manyagues de tothom), mostres que frenin en sec els nostres sanglots...perquè jo almenys, encara no he aconseguit riure, i plorar alhora amb prou soltura.

Allibera't en Pau Carme, però descansa amb moderació...que el descansar no s'ha fet per a tu. Aquí baix, ja saps que et seguim estimant un munt.



MARCHAR


Amigos, siento deciros que este sábado nos dejó mi madre, Carme, la que quizás algunos recordaréis como la "Abuela maleta".

Compartimos nuestra vivienda con ella durante estos dos últimos años, justo a partir del momento en que necesitó desplazarse en silla de ruedas y su piso se convirtió en un terreno hostil lleno de trampas; Nuestra casa parecía el lugar ideal para ella, con accesos a pie de calle y un espacio luminoso con vistas al patio, listo para acogerla;

Ésto ha sido sin duda, lo mejor que Misteral y yo hemos hecho, desde el nacimiento de nuestras hijas.
Porque, hemos podido tener una mamá a nuestro alcance para aconsejarnos en cosas que conocía muchísimo mejor que nosotros, y a la vez una abuela para nuestras niñas, en lo que ha terminado siendo uno de los mejores regalos que nadie, podría haberles hecho. Hemos podido discutir con ella, pero también acariciar y consolar la abuela más valiente del mundo, cada vez que un nuevo obstáculo ponía a prueba un empeño y espíritu de superación, cómo pocos he visto en la vida .

Y ahora que ya no está, pues claro...sólo buscamos la manera de sacudirnos tanta tristeza de encima;

Intento imitar su vitalidad y su particular visión de la vida, (nuestra amada abuela maleta era amante de desdramatizarlo todo), intentando imaginar aquel momento preciso, en el que ella se fue de nuestro lado para pasar a otra dimensión, mientras que en esta, todos sólo acertábamos a abrazarnos mutuamente, para intentar entrar de nuevo en calor después del shock;
Imagino, su calor transformándose en una luz potente, para iluminar el reencuentro con los que fueron sus parientes y amigos, y que desde hace algunos días ya preparaban su llegada.

Ni rastro de tristeza allí, sólo calor, luz y un aura de calma, felicidad y recuerdos. Todo apunto para ella, incluso una banda de músicos (que aconsejada por mi papá Jaume) arranca con una canción de Nat King Cole, para darle la bienvenida.
Espero alcanzar algo más de serenidad en los próximos días (me han asegurado que todo llega) y no perderme ni una de las señales que ella me tiene que enviar (como el gato que nos acompañó durante toda la ceremonia en el cementerio y mendigaba descarado, los mimos de todos los asistentes), no sé, muestras que frenen en seco nuestros sollozos...porque yo al menos, todavía hoy no he conseguido reír y llorar a la vez con suficiente soltura.

Sé libre Carmen y hazlo con la misma paz con que has vivido, pero descansa con moderación...que el descansar no se ha hecho para ti. Aquí abajo, ya lo sabes te seguiremos queriéndo con locura.

dijous, 31 octubre de 2013

Castanyes, granisats i cupcakes


© Carme Sala, tots els drets reservats.



Està clar que amb les castanyes que està repartint la crisi, a les pobres castanyeres no els quedarà altra remei, que reïnventar-se i vendre tot el que es pugui, sigui de tradició nostrada com adoptada; o sigui que, benvinguts costums d'arreu del món i fora manies!

Feliç Castanyada, Castaween o Hallonyada a tots!





CASTAÑAS, GRANIZADOS Y CUPCAKES

Está claro que con las castañas que está repartiendo la crisis, a las pobres castañeras no les queda otro remedio que reinventarse y acabar vendiendo lo que se pueda, tanto si es de tradición propia como adoptiva; O sea que, bienvenidas sean las celebraciones ajenas, que no está el horno para bollos!

¡Feliz Castañada, Castaween o Halloñada a todos!

dilluns, 7 octubre de 2013

Flors, peücs i altres regals de benvinguda...

Dibuix fet per encàrreg pel petit Tomàs i els seus germans.

Aquest va ser el regal de benvinguda que una tieta generosa, va voler fer pel seu petit nebot Tomàs, als pocs dies d'haver arribat al món.
I el va encarregar pensant en ell, però també en els seus germans grans que tanta feina tindràn a partir d'ara a cuidar-lo i a estimar-lo.
Si regalar flors o peücs no us sembla prou original per felicitar un nouvingut al món, potser us tempti la idea d'encarregar un dibuix personalitzat, com aquest.

Moltes felicitats a la feliç família i gràcies per la confiança que aquesta tieta posa sempre en mi...al petit Tomàs li desitjo que ja hagi superat el jet lag provocat per aquest viatge de 9 mesos...que no és poc!
Benvingut al món Tomàs!



FLORES, PATUCOS Y OTROS REGALOS DE BIENVENIDA...

Este fue el regalo de bienvenida que una tía generosa, quiso hacerle a su nuevo sobrino Tomás a los pocos días de haber llegado a este mundo.
Y lo encargó, pensando en él pero también en sus hermanos mayores que tan ocupados andarán cuidándolo y mimándolo.
Si regalar flores o patucos os parece poco original para homenajear un recién llegado a este mundo, quizás os tiente la idea de encargar un dibujo hecho a medida, como éste.
Muchas felicidades a la feliz familia y gracias mil, a mi clienta por la confianza que siempre pone en mi...al pequeño Tomás le deseo que haya superado sin dificultades el jet lag ocasionado por este viaje de 9 meses...que no es poco!

¡¡Ah, y bienvenido al mundo!!

divendres, 30 agost de 2013

Ansietats canines

Detall del marc malparat i l'acusat, al lloc dels fets.


Si no fa gaire, confessava la meva adicció al Dogshaming, el lloc web on  els amos de tota mena de gossos, documenten les gamberrades perpetrades contra els seus béns a mode de teràpia, avui em trobo en la penosa situació d'haver-ne de documentar una de pròpia.

Sí companys, en Morris l'ha feta un cop més!
I no, no és que hagi fugit de nou. Tot i que, si hagués pogut ho hauria fet...però darrera nostre.

I és que, les conseqüències de deixar el nostre estimat gos al apartament de vacances un matí, amb la seva aigua, el seu pinso i tot l'espai fresc del món per a ell solet, no van resultar les que esperàvem: Una mosquitera estripada i el marc d'una porta rosegat a consciència, van ser la sorpresa amb la que el Morris ens va rebre a la tornada de la platja.
La propietària del apartament, que és una bellíssima persona, va acceptar les 200 disculpes que li vem demanar i el petit "apanyo" que en Misteral va mirar de fer, per pal.liar el desastre;
Sort n'hi ha de les seves bones mans i l'experiència llargament acumulada com a fuster, que si no...

Diagnòstic del problema: ansietat per separació dels amos. Solució: portar el gos a tot arreu on penséssim anar. Així de fàcil! *#"%@!!!  A veure siusplau, algún etòleg experimentat, entre els lectors?

Mentre espero a que surti el voluntari, ja us puc assegurar que el Morris avui, no s'escaparà del escarni públic que li penso fer.
Ell, aleshores no va fer ni la més lleugera mostra d'arrepentiment, tot i que la cara de peneta al fer-li la foto per documentar el nostre cas, li va quedar prou bé; o sóc jo que ho interpreto així? Algú a casa, li sembla veure un indici de provocació en el seu posat...

Ai...no sé.



ANSIEDADES CANINAS


Si hace poco, confesaba mi adicción a Dogshaming, la web donde dueños de todo tipo de perros, documentan las gamberradas perpetradas contra sus bienes a modo de terapia, hoy me encuentro en la penosa situación de tener que documentar una propia. compañeros, Morris ha vuelto a hacer de las suyas; Y no, no es que se haya escapado de nuevo. Aunque, si hubiese podido lo habría hecho...pero detrás de nosotros.

Y es que, las consecuencias de dejar nuestro querido perro en el apartamento de vacaciones por unas horas, con su agua, su pienso y todo el espacio fresco del mundo para él solito, no resultaron las que esperábamos: Una mosquitera rasgada y el marco de una puerta roído y arañado a conciencia, fueron la sorpresa con la que el Morris nos recibió a la vuelta de la playa.

La propietaria del apartamento, que es una bellísima persona, aceptó las 200 disculpas que le pedimos y el pequeño "apaño" que Misteral trató de hacer, para paliar el desastre; Por suerte, tiene muy buenas manos y bastante experiencia acumulada como carpintero, que si no ...

Diagnóstico del problema: ansiedad canina por separación de sus dueños. Solución: Ir a todas partes con nuestro perro, para evitar problemas mayores. Así de fácil! * # "% @! A ver por favor, algún etólogo experimentado, entre los lectores?

Mientras espero a que salga el voluntario, ya os puedo asegurar que Morris hoy, no escapará de su merecido escarnio público.

Él, en su momento, no hizo ni la más ligera muestra de arrepentimiento aunque no negaréis que la cara de penita que puso al hacerle la foto, le quedó estupenda; O, ¿es que soy yo la que lo interpreta así? en casa, alguien ha comentado que más que pena, percibe algún indicio de provocación en su actitud...

Ay...no .

dijous, 1 agost de 2013

Rocafort 2013

Foto Misteral (©Alfons Orriols)


Per fi! Després d'uns quants anys dissenyant portades pel programa de la Festa Major de Rocafort de Bages he aconseguit, que en Misteral col.laborés amb mi, i aquí teniu el resultat de la nostra primera portada conjunta!
Aprofitant que el binomi, vacances-espardenyes, funciona la mar de bé quan estiueges en un petit poblet mediterrani,  em va semblar de llei, convertir aquest humil objecte en el símbol de les nostres festes d'enguany, així que espero que us faci el pes.

I igual que vaig fer ara fa un any, us convido de nou a prendre part d'aquesta Festa Major, per la que -cal aclarir- no és obligatori ni l'us de la corbata ni el de les espardenyes. Si veniu amb ganes de passar-ho bé, sempre hi sereu benvinguts...o sigui que, bones vacances a tothom i ens veiem a la tornada!




Rocafort 2013

¡Por fin! Después de algunos años diseñando portadas para el programa de actos de las Fiestas de Rocafort de Bages, he conseguido que Misteral colaborara conmigo y aquí tenéis el resultado de nuestra primera portada conjunta.
Aprovechando el estupendo binomio que forman alpargatas y vacaciones, cuando veraneas en un pueblecito mediterráneo, nos pareció de ley, convertir tan humilde y práctico objeto en el símbolo de este año...así que espero que os guste.

Lo mismo que hice hace ahora un año, os invito de nuevo a participar de estas Fiestas, para la que -aclaro- no se os exigirá ni el uso de la corbata ni tampoco de las alpargatas. Si venís con ganas de pasarlo bien, sempre seréis bienvenidos...o sea que, felices vacaciones a todos. ¡Nos vemos a la vuelta!

dissabte, 15 juny de 2013

Avui que fas anys...


© Carme Sala. Tots els drets reservats.


No volia deixar escapar l'oportunitat de fer-te una petita festeta maletera i afegir-me al nombrós club de fans que avui et volem desitjar que tinguis un dia tan especial, com ho ets tú mateixa! T'ho mereixes re-guapa;

Ara els de casa nostra,  a més de portar-te al cor també et portem a la Maleta. Smuacks!!!



dimarts, 11 juny de 2013

Cinc dies en una altre planeta. (Una aventura d' en Biel i en Picapoc).


Biel, Picapoc i les seves mascotes.
La família d'en Biel
La família d'en Picapoc

Avui sí, ja el tenim aquí! Amb tots vosaltres, en Biel i en Picapoc, els protagonistes del llibre per a petits lectors, escrit per en Salvador Macip i dibuixat per mi.
Espero que us agradi molt...o millor encara, que us encantin les peripècies d'aquest parell, quan decideixen intercanviar-se de casa i de planeta.
Avui ja, a totes les llibreries.

En català i en castellà, publicat per La Galera.


CINCO DIAS EN OTRO PLANETA

Hoy sí, por fin lo tenemos aquí. Con todos vosotros Gabi y Picapoco, los protagonistas del libro para pequeños lectores, escrito por Salvador Macip y dibujado por mi.
Espero que os guste mucho...o mejor aún, que disfrutéis un montón con las peripecias de este par, cuando deciden intercambiarse de casa y de Planeta.

Hoy ya, en todas las librerías.

En catalán y castellano, publicado por La Galera.

dilluns, 10 juny de 2013

Demà, no és un dia com qualsevol altre!


Uns quants tès i cafès més tard...

I ho entendreu de sobres, quan us digui que demà, és el dia que La Galera, ha escollit per publicar el darrer llibre escrit per en Salvador Macip i il.lustrat per una servidora.
Clar que, el dia que vaig rebre la proposta d'aquest autor i científic "boig" (per polifacètic, inquiet i talentós...tot en un) preguntant-me si m'agradaria  il.lustrar un conte d'aventures intergalàctiques que li voltava pel cap desde feia un temps, tampoc va ser un dia qualsevol.
Vaig acceptar la proposta d'inmediat, de manera que a falta de nau sideral aparcada a peu de porta per trobar-nos a mig camí entre Leicester i Sabadell, ens vam haver de conformar amb alguns correus, per començar a definir el caràcter i l'aspecte dels petits protagonistes del llibre: en Biel i en Picapoc.
Avui, us puc assegurar que vaig prendre la millor decisió i que me'n alegro moltíssim que el Salvador se'n refiés de mi.

I voilà...uns quants tès i cafès més tard, per fi podem dir que ja els tenim aquí!

Demà, si res no falla faré un post per donar-los a conèixer amb tots els honors, però no cal que us digui que ja podreu anar-los a trobar a les llibreries si els voleu conèixer de més aprop i saber com s'ho maneguen, per passar Cinc dies en un altre Planeta.



MAÑANA, NO ES UN DÍA COMO CUALQUIER OTRO

Y lo entenderéis de sobras, cuando os diga que mañana, es el día que La Galera, ha elegido para publicar el último libro escrito por Salvador Macip e ilustrado por una servidora.

Claro que, el día que recibí la propuesta de este autor y científico "loco" (por polifacético, inquieto y talentoso, todo en uno) preguntándome si me apetecería ilustrar una historia de aventuras intergalácticas que le rondaba por la cabeza desde hacía un tiempo, tampoco fue un día cualquiera...
Acepté la propuesta al vuelo, y a falta de nave sideral aparcada a pie de puerta para encontrarnos a medio camino entre Leicester y Sabadell, tuvimos que apañarnos con el clásico intercambio de correos para empezar a definir el carácter y el aspecto de los pequeños protagonistas del libro: Gabi y Picapoco.
Hoy puedo asegurar, que tomé la mejor decisión y que me alegro un montón de que Salvador se fiara de mi.

Y voilà...unos cuantos  tés y cafés más tarde, ¡por fin podemos decir que ya los tenemos aquí!

Mañana si nada falla, haré un post para dar a conocer el libro con todos los honores, pero debéis saber que ya estará disponible en la librería para que podáis conocerles de cerca y averiguar como se las apañan para pasar cinco días en planeta ajeno.