dimarts, 11 d’octubre de 2011

Estirant el fil...





Troballa  amb sorpresa...només calia estirar del fil.
Imatge Via LasTejeymaneje

Imatge Via Sally Edelstein

En una de les meves darreres excursions gràfico-arqueològiques per la web, vaig tenir la sensació d'haver-me topat amb un petit tresor, quan en una botiga d'Etsy vaig trobar un curiós pin publicitari de la marca de llanes, Vasa Nomotta.
No coneixia la marca, però el disseny d'aquest pin va ser més que suficient per obrir-me la gana i despertar la meva curiositat, per la seva imatge de manera que em vaig capbussar al Google, disposada a trobar milers de resultats  i imatges que satisféssin les meves ànsies;

Per sorpresa meva, la cerca no va tenir milers de respostes, ni tampoc centenars...però em va alegrar descobrir que al bloc de LasTejeymaneje ja hi van penjar fa temps, una petita col.lecció d'anuncis publicitaris de Nomotta Yarns que em va confirmar que seguir estirant del fil (i mai millor dit), potser sí que valia la pena.
Així que vaig continuar la meva cerca a Flickr, on em vaig topar amb la versió publicitària de la mare i la filla  en tonalitats rosa, en un anunci datat de l'any 1954...la Sally, propietària de la imatge que aquí veieu, va resultar ser una amable col.leccionista d'anuncis publicitaris d'aquella època que desde Nova York va respondre al meu correu autoritzant-me a compartir l'arxiu al meu bloc.
Imagino, que tot plegat deu semblar una mica rocambolesc, però a estonetes lliures jo ja he satisfet part de la meva ànsia: ara, tinc un valuosíssim pin de menys de 4 dòlars comprat a l'altra punta de món, he descobert que ben aprop meu hi ha amants incondicionals de les madeixes que ja es delien pels seus anuncis vistosos molt abans que jo i he afegit una nova coneguda virtual de Nova York a la llista, amb qui comparteixo l'amor pels anuncis d'una altra època.
I així, sense tenir ni idea de teixir, me'n adono que amb la meva curiositat he contribuït a teixir xarxes noves al ciberespai o vés a saber, potser només a enredar-les una miqueta més...

Però jo ja he dit, que he satisfet només una part de la meva ànsia...el pin va resultar ser minúscul, i les troballes, només virtuals; I com que jo desitjava una cosa amb una mica més de substància, davant la impossibilitat de trobar, no vaig tenir més remei que inventar, tot despertant la meva faceta de falsificadora de poca monta.
Ara m'en adono, que potser ja ha arribat l'hora de sortir a estirar les cames i deixar que em toqui l'aire. Ja m'ho diuen a casa que passo massa hores davant del ordinador :-)


Fotografies Misteral. Tots els drets reservats.


Tirando del hilo...


En una de mis recientes excursiones gráfico-arqueológicas por la web, tuve la sensación de haberme topado con un pequeño tesoro, cuando en una tienda de Etsy encontré este curioso pin publicitario de la marca de lanas, Vasa Nomotta.

No conocía la marca, pero el diseño de este pin fue más que suficiente para abrirme el apetito y despertar mi curiosidad por su imágen de manera que me zambullí en Google, dispuesta a encontrar miles de resultados e imágenes con las que que satisfacer mis ansias;
Para mi sorpresa, la búsqueda no obtuvo miles de respuestas, ni apenas cientos...pero me alegró descubrir que en el blog de mis queridas Tejeymaneje ya dedicaron hace tiempo, alguna que otra entrada a la pequeña colección de anuncios publicitarios de Nomotta Yarn,  que me acabó de confirmar que seguir tirando del hilo (y nunca mejor dicho), valía la pena.

Así que continué mi búsqueda en Flickr, donde me topé con la versión publicitaria de la madre y la hija en tonalidades rosa, en un anuncio fechado el año 1954...Sally, la propietaria de la imágen que aquí véis, resultó ser una amable coleccionista de anuncios publicitarios de aquella época que desde Nueva York respondió a mi correo autorizándome a compartir su archivo en mi blog.

Imagino que todo esto, os parecerá un poco rocambolesco, pero a ratitos libres yo ya he satisfecho una parte de mi ansia: ahora, tengo un valiosísimo pin de menos de 4 dólares comprado en la otra punta del mundo, he descubierto que muy cerca mi hay amantes incondicionales de las madejas que ya se emocionaban con sus anuncios vistosos mucho antes que yo y he añadido a la lista otra conocida virtual, con quién comparto el amor por los anuncios de otra época, desde Nueva York.
Y así es como, sin tener ni idea de tejer descubro que con mi curiosidad he contribuido a estrechar y crear nuevas redes en el ciberespacio o quién sabe, puede que sólo a enredarlas...

Pero yo ya he dicho, que he satisfecho sólo una parte de mis ansias...el pin resultó ser minúsculo, y los hallazgos, sólo virtuales; y cómo yo deseaba algo con un poco más de sustancia, ante la imposibilidad de encontrar  no tuve más remedio que inventar, despertando así mi faceta de falsificadora de poca monta.
Ahora me doy cuenta, que tal vez ya ha llegado la hora de salir a estirar las piernas y dejar que me toque el aire. No, si al final van a tener razón en casa con aquello de que paso demasiadas horas delante del ordenador :-)

37 comentaris:

  1. M'encanta aquest post, Carme. SEmpre busco imatges maques per penjar i més ara que estic a Estones de Costura. Les trobo genials,. En tinc unes quantes d'aquests estil trobades en el goggle, però no tantes. Unes tres imatges i prou. Miraré si no et fa res de posar-me em contacte amb la Sally Edestein per a veure si tinc la possibilitat de compartir la seva col.lecció al nou bloc. Et faria res?
    Per una altra banda felicitar-te per la sortida del nou llibre, L'àvia necessita petonets! Em va encantar veure't a les fotos. Ets calcadeta!

    ResponElimina
  2. M'encanten els anuncis "vintage" i aquests són molt xulos, quina gràcia, semblen de la sèrie Vicky el vikingo ;D
    Petons!

    ResponElimina
  3. Que maco! Estic fent un master de marketing i expliquen exemples com aquest per fer que la teva marca tingui clients adictes, molt bona troballa!

    ResponElimina
  4. A veure, a veure... falsificat? d'un pin a un quadre? i si et dono un bitllet de 5 euros, en faries un més grandet,qui diu de 50, diu de 500?

    ResponElimina
  5. MORTADEL.LA: Pots posar-te en contacte amb la Sally, que segur que t'hi entendràs molt bé; A Flickr (seguint l'enllaç que he posat) veuràs quanta publicitat interessant té, però a més té web i blog! Estic encantada d'haver-t'hi pogut enllaçar ;-)

    Petons.




    LYN NEWHOUSE: Estic amb tú; La idea de les perruques de llana i la mare i la filla teixint, són una guapada :-)



    ARIS: Qui havia de dir als publicistes d'aquella època, que els anuncis que feien aleshores, serien objecte de culte als nostres temps...crec que ni en els seus somnis més humits, jajaja!




    ANA PRINCESA DEL GUISANTE: Si el disseny no m'atrapa, noooo! Jo això, mai no ho faria! :-)

    Ps: Ei! deixa que m'entreni una mica i t'aviso!

    ResponElimina
  6. Si ets coleccionista, internet pot ser un perill!

    Realment molt bonic el quadre que has fet Carme.

    ResponElimina
  7. calla que m'has fet venir ganes de tornar a teixir! :) l'altre dia vaig veure unes troques en una botiga que ... Si no hi ha res millor que l'entusiasme :)

    ResponElimina
  8. ROGER SIMÓ: Fa temps que ho intuïa; ara ho sé! :-D
    Però és tan divertit...

    Salut Roger!



    CLÍDICE: La culpa la tenen aquests anuncis! A mi també m'han vingut ganes de fer mitja, i no tinc ni agulles, hehehe!

    ResponElimina
  9. .... Carme, em sembla que has embolicat la troca amb aquest apunt! ;-)

    Qui vulgui fer-me un jersei de llana, jo poso el model! :-D

    ResponElimina
  10. Guau amb la teva madeixa de llana, entren ganes de teixir ja!!! I amb aquests anuncis que són una monada també.
    Saps que t'anava a dir que l'entrada d'avui ja feia per començar a abrigar-se, perquè ja som a la tardor... però què va, fa un sol impresionant, que no m'estranya que no et treguis encara les sandàlies :)

    ResponElimina
  11. Carme, és una de les coses interessants de la xarxa: descobrir alguna cosa que t'agrada i estir el fil, com tu dius, per resseguir el laberint que mai saps cap on et pot dur. És una aventura!

    Això sí, després cal sortir i estirar les cames :-)

    ResponElimina
  12. TIRANTLOBLOC: Sí, això sembla! Ja ho diuen a casa que sóc una "lianta"! hahaha! ;-)


    MELOENVUELVEPARAREGALO: Per decència, no em treuré el vestidet...però amb aquestes temperatures que ens està fent, ja podria anar només amb el bikini i la maleta! :-D



    ENRIC H. MARCH: Completament d'acord, disposar de tanta informació a un sol clic de ratolí és ben temptador!
    Un esport d'alt risc...per col.leccionistes empedernits ;-)

    ResponElimina
  13. Jo no puc opinar sobre aquest apunt, podria patir sobredosi...

    ResponElimina
  14. GALDERICH: I el pitjor de tot és que no fan pegats, contra aquests vicis! :-D

    ResponElimina
  15. Carme, la falsificació, en aquest cas, era un deure estètic. Imprescindible!

    ResponElimina
  16. Falsificadora de poca monta? Però si t'ha quedat guapíssim! Ah, i vull una perruca de llana ja! Que rexula :)

    ResponElimina
  17. LEBLANSKY: M'encanta la justificació: me la faig meva i...a falsificar s'ha dit! :-)


    APANONA: Estic amb tú! Ara, la perruca potser ens faria una mica de picor a la closca, però de cara a l'hivern...jo ja m'hi veig!

    Digue'm de quin color te la vols fer, que així no repetirem! :-)

    ResponElimina
  18. Hola Carme! Quina alegria que buscant i remenant anessis a parar el nostre blog! El pin és xulíssim, la imatge amb les perruques roses un gran descobriment i el quadre m'encanta! Gràcies per mencionar-nos en el teu post.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  19. LAS TEJE Y MANEJE: A mi també em va fer molta il.lusió que la imatge més xula que apareixia relacionada amb la marca de llanes, aparegués al vostre blog!
    Ja ho diuen...volta el món i torna al Born!

    M'agrada veure que compartim gustos :-)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  20. Felicitas, mevamaleta, me n'alegro molt que t'hagin donat el premi... (pasta? no? coni, doncs ja et podien dir alguna cosa en efectiu, eh) :-))

    ResponElimina
  21. ANA PRINCESA DEL GUISANTE: Moltes gràcies Pesoleta, avui vaig a dormir tard però contenta :-)

    ...i una mica piripi.
    Amb tan brindis! ;-P

    ResponElimina
  22. Un txin txin...:)
    Felicitats, Carme!

    ResponElimina
  23. Moltíssimes felicitats!! Un premi més que merescut!

    ResponElimina
  24. Tu ja ho deies que avui duies el pijama de la sort!! :-DD

    MOLTES FELICITATS PEL PREMI!! ;-))

    ResponElimina
  25. FANAL BLAU: Txin, txin! :-) Gràcies igualment!!!!



    SM: Una alegria ja he posat el premi ben visible...avui toca presumir! :-)

    Felicitats per a tu tambe!



    ASSUMPTA: Ha funcionat! Avui que tinc una reunió important...me'l deixaré posat a sota! Jajaja!

    Moltes gràcies i felicitacions mútues!

    ResponElimina
  26. FELICITATS PEL PRÉMIUM, Carme!
    Per molts anys tinguem la "Nostra" Maleta a punt de solfa!
    Sàpigues que ja m'he posat en contacte amb la Sally, ok?
    Tot perfecta!
    GRàcies, reina.

    Mortadel.la

    Si no et surt l'ànec és perquè ara mateix treballo dins del bloc. Hauria de canviar el compte (em fa mandra!)

    ResponElimina
  27. Carmaleta.. et vinc a felicitar pel premi al blog visual, no sé si podré pasar quan el pengis.. te'l mereixes com ningú.. ets una crack de la il·lustració i estic mooolt contenta que l'hagis guanyat!
    mil feli feli feli feli citacions!

    ResponElimina
  28. Moltíssimes gràcies, a tots! Tan de bò us pugués donar les gràcies personalment...i de passada convidar-vos a una copeta de cava!

    Tenir uns seguidors com vosaltres, ja és un premi!

    Molts, molts petons! :-)

    ResponElimina
  29. Hola! Moltes felicitats!! Ahir al vespre quan van dir el teu premi ja vaig entrar el teu blog...i que bonic i ben cuidat!

    I ara m'acabo d'adonar que el dibuix que tens que diu moltes gràcies, l'havia vist en el google images quan buscava una imatge que posés "moltes gràcies" per enviar un mail....finalment en vaig agafar un altre, perquè era per un mail de feina i en buscava un de formal, però sí que m'hi vaig fixar i vaig pensar que aquest dibuix era una monada!! I vet aquí, resulta que es teu! ;P

    ResponElimina
  30. Ei!!!!!! Uau!!!!! Quin premi tan xulo!!!!
    Enhorabona.
    Te'l mereixes, i com aquest uns quants més! És tan bonic visualment que jo me l'enduia embolicat ;)

    ResponElimina
  31. BARCELONA M'ENAMORA: Em fa molta il.lusió la teva anècdota! Si hi hagués pensat abans, l'hauria penjat com si fós una entrada per agraïr totes les felicitacions que he estat rebent desde ahir :-)
    (mira potser encara hi sóc a temps)...

    Me'n alegro que t'hagi agradat el meu bloc! Espero que t'hi trobis com a casa.

    Una abraçada!


    MELOENVUELVEPARAREGALO: Moltes gràcies, em fa molta il.lusió deixar el trofeu, al costat del encapçalament...n'estic molt orgullosa :-)

    Aquesta és l'única raó que tinc per no embolicar-lo, que si no, no es veuria!!!!

    Un petonet.

    ResponElimina
  32. Carme, és un premi ben merescut! Sí!!!

    ResponElimina
  33. LEBLANSKY: M'ha fet una gran il.lusió rebre aquest trofeu! I la Gala, va ser divertidíssima; Per cert, les bambes et quedaven molt bé amb el frac ;-)

    Moltes gràcies Leb!

    ResponElimina
  34. Ja voldria jo ser una falsificadora com tú Carme!
    L'aspecte de les fotografies em recorda a revistes que hi tenia la meva mare (que tenia una màquina der teixir) per casa...

    ResponElimina
  35. MES CAPRICES BELGES: Olga, segur que si trobes l'objecte que t'enamora, t'hi poses i te'n surts fins i tot millor que jo :-)

    Això de falsificar, tot és començar, hahaha!
    Bon cap de setmana!

    ResponElimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!