Imatge extreta del curtmetratge de Spike Jonze: Mourir Auprès de Toi |
Amb el record encara ben fresc del darrer festí que en honor a Sant Galderich un quants companys blocaires i acompanyants (cada cop menys virtuals) ens vem oferir, començo el dilluns amb la sensació d'haver passat una jornada estupenda, en la que els amfitrions van aconseguir que ens sentíssim un cop més, com a casa nostra.
No us enganyeu: no és l'aire de Dosrius, ni tampoc crec que les forces tel.lúriques en siguin les responsables; Hi ha, qui sosté que la protecció del Sant patró a qui dedicàvem la festa, és la causant que tot sortís tan rodó. I no seré pas jo qui digui que no, però...
quan en Misteral aquest matí m'ha enviat aquesta animació, hem acordat penjar-la aquí i dedicar-la als fabulosos amfitrions (i això sí que és empíricament demostrable) que van fer que un cop més tot sortís perfecte.
Va per vosaltres Leb i Carme J, espero que us agradi ;-)
Con el recuerdo aún fresco del último festín que nos ofrecimos en honor a Sant Galderich, unos cuantos bloggeros y acompañantes (cada vez menos virtuales) empiezo el lunes con la sensación de haber pasado una jornada estupenda, en la que los anfitriones consiguieron que nos sintieramos una vez más cómo en casa.
No nos engañemos: no es el aire de Dosrius, ni tampoco creo que fuesen las fuerzas telúricas las responsables del éxito. Hay quién sostiene, que la protección del Santo Patrón a quién dedicábamos la fiesta fué la causante de que todo saliese redondo. Y no seré yo quién les lleve la contraria, pero...
cuando Misteral de buena mañana, me ha enviado este cortometraje animado, hemos acordado inmediatamente ponerlo aquí, para dedicárselo a los fabulosos anfitriones que hicieron posible (y esto sí que es seguro) que todo saliera perfecto.
Tweet
APRÈS LE FESTIN
Con el recuerdo aún fresco del último festín que nos ofrecimos en honor a Sant Galderich, unos cuantos bloggeros y acompañantes (cada vez menos virtuales) empiezo el lunes con la sensación de haber pasado una jornada estupenda, en la que los anfitriones consiguieron que nos sintieramos una vez más cómo en casa.
No nos engañemos: no es el aire de Dosrius, ni tampoco creo que fuesen las fuerzas telúricas las responsables del éxito. Hay quién sostiene, que la protección del Santo Patrón a quién dedicábamos la fiesta fué la causante de que todo saliese redondo. Y no seré yo quién les lleve la contraria, pero...
cuando Misteral de buena mañana, me ha enviado este cortometraje animado, hemos acordado inmediatamente ponerlo aquí, para dedicárselo a los fabulosos anfitriones que hicieron posible (y esto sí que es seguro) que todo saliera perfecto.
Tweet
Una genialitat que serà molt ben acollida per els màgics amfitrions.
ResponEliminaBona festa i bona setmana
M'afegeixo a la teva dedicatòria... Per la Carme i en Leb, que han estat uns amfitrions extraordinaris.
ResponEliminaQue eròtic! l'erotisme dels osos? i el patiment, encara que finalment els dos esdevenent esquelets...això vol dir que després de la mort hi ha sexe? uau! jo crec que al Leb i la Carme J els hi agradarà!
ResponEliminaHa, ha... he bellugat la mandíbula amb un curtmetratge com aquest!
ResponEliminaGARBÍ24: Oi, que els esquelets ja semblen anunciar la propera diada de tots Sants? :-)
ResponEliminaBona setmana!
MARI CARMEN: Aquests amfitrions, són de llibre: Modèlics! :-)
ARIS: Veig que no se t'han escapat les escenes de Kamasutra-esquelètic que apareixen als crèdits! Hahahaha! Són genials, eh? :-)
Et vem trobar a faltar, Aris!
GALDERICH: Sort de l'humor, perquè tot semblava presagiar un final ben tràgic! :-D
¡Absolutamente a la altura de los anfitriones!
ResponEliminaGran altura por cierto...
POMBOLITA: Grandes anfitriones y excelentes invitados! Fue una alegría conocerte...espero seguir conversando contigo muy pronto, menudo hallazgo! :-)
ResponEliminaBesote.
Un obsequi preciós!
ResponEliminaSalvant totes les diferències del món, m'ha fet recordar una cançó punk dels Siniestro Total: "Los esqueletos no tienen pilila". La festa vinent, si m'animo, la canto...
EN GIRBÉN: Mira que hi ha testimonis, eh? Te la farem cantar! ;-P
ResponEliminaHahahaha!
Grrr, no he pogut veure-ho, estic amb el pequeñito... Un petó
ResponEliminaANA, PRINCESA DEL GUISANTE: T'agraeixo igualment la teva visita...quan tornis a caseta ja el veuràs, però alguna cosa em diu que t'encantarà!
ResponEliminaBesets guapa!
No hi vaig ser, però a canvi de la postal, en Galderich m'ha enviat un pot d'olives. Quan me les hagi menjades (i depèn de com em trobi) t'explicaré que potser era aquest el factor.
ResponEliminaLLUÍS BOSCH: Sí, si us plau...fes-nos-ho saber!
ResponEliminaI sobre la postal, què et puc dir? Em va semblar tot un regalàs.
Llàstima que no hi fóssis en persona per donar-la en mà.
Personalment, tenia ganes de conèixe't en versió desvirtualitzada :-)
Guau!!! quina xulada, l'amor triomfant més enllà de la vida :)
ResponEliminaFantabulós! quina xulada de vídeo!
ResponEliminaAquest soc jo -> :)
i aquesta la Carme J -> :)
la mar de feliços, gràcies guapos!
Carme! Quin video més xulo!!! I quins anfitrions més somrients :) Feliç setmana per a tothom.
ResponEliminaMELOENVUELVEPARAREGALO: I tant, vici post-mortem!:-)
ResponEliminaLEBLANSKY: Talment l'un per l'altre...Gràcies de nou, per la vostra hospitalitat. Bona setmana!!
MARTA (VOLAR DE NIT): Em va semblar el curtmetratge perfecte pels responsables de tant "jolgorio"!
Visca Dosrius, el Leb i la Carme!
Petons i bona setmana :-)
El vido és "fantabulós" que diria el nostre amfitrió. M'ha agradat mooolt. I de la festa, què més podem dir? Cada cop que ens trobem poden el llistó més amunt aquests dos!
ResponEliminavido=video, of course
ResponEliminaEULÀLIA MESALLES: Deu ser genètic, això de ser tan bon amfitrió...jo per molt que m'hi esforci, no m'hi acosto ni de lluny ;-)
ResponEliminaHauré de seguir prenent nota; Quan és la propera?
hahaha!
Oh, que xulo una trobada blogaire! Jo com que porto poquet amb blog mai he anat a cap, però ja m'imagino que deu ser molt i molt maco! ;P
ResponEliminaEp, maleta, he bescanviat el teu cromo dels esquelets pel del Micro Llop
ResponEliminahttp://vimeo.com/984305
Totalment diferent i també una meravella.
BARCELONA M'ENAMORA: Va ser tan xula...jo, vaig vèncer la meva timidesa amb la primera i m'ho vaig passar tan bé, que ara ja no me'n perdria cap altra! ;-)
ResponEliminaTot és animar-se!
Una abraçada!
La trobada bestial, però s'ha de dir que si no fos pel Leb i la Carme i les seues ganes d'organitzar-les no hauríem passat mai de la primera.
ResponEliminaCARLES HERNANDO: Totalment d'acord! I ja en van unes quantes...:-)
ResponEliminaEn l'art d'exercir d'amfitrions, ells ja tenen el Màster, hahaha!
Agradar? És senzillament genial!
ResponEliminaCarme, si no et sap greu, em sembla que el duré cap el meu bloc.
Nice art work
ResponElimina