Bellprat 2011

Moment de glòria per a nosaltres. Roser ets un sol!

Roser Capdevila i companyia. Fotografies ©Alfons Orriols

No massa vegades es té l'oportunitat, d'estar molt aprop d'algú a qui admires; I a vegades aquesta oportunitat passa tan ràpid, que un no sap molt bé com reaccionar: jo, encara que no ho sembli, no sé demanar autògrafs ni expressar verbalment la meva admiració cap algú; per molt que me'n mori de ganes.

Ahir diumenge però, en motiu de la 3ª edició de la Vila del Llibre, vem tenir la sort de coincidir una estona llarga amb la Roser Capdevila a la taula on els autors convidats signàvem llibres; com que la taula era petita i la cúa d'admiradors d'aquesta artistassa semblava infinita,  vem poder gaudir una bona estona de la seva proximitat física, per quedar-nos embadalides veient-la signar el què a mi, em van semblar milers de llibres i llibrets que ella ha anat il.lustrant al llarg de la seva carrera, als seus nombrosos fans pels qui va tenir paraules amables i divertides, a més de dibuixos genials.

Les darreres, vem ser l'Ana i jo; que vem poder esperar fins el final per tenir una breu xerrada amb ella; Unes quantes dedicatòries més tard ja puc dir que és la persona senzilla, divertida i propera que un s'espera trobar. I fins i tot una mica més.

Va marxar de la Vila del llibre de Bellprat, (que per cert us recomano entusiàsticament), amb el nostre llibre sota el braç; creieu que podíem demanar res més?

Bellprat 2011

No muchas veces se tiene la oportunidad, de estar muy cerca de alguien a quién admiras. Y a veces ésta oportunidad pasa tan rápido que uno no sabe muy bien cómo reaccionar: yo, aunque no lo parezca, no sé pedir autógrafos ni expresar verbalmente mi admiración hacia alguien, por mucho que me muera de ganas de hacerlo.

Sin embargo ayer Domingo, fuímos invitadas a la 3 ª edición de la Vila del Llibre de Bellprat, dónde tuvimos la suerte de coincidir un largo rato con Roser Capdevila, compartiendo la mesa en la que los autores invitados, dedicábamos los libros. Aprovechando que el espacio era reducido y la cola de admiradores de esta artista parecía infinita, pudimos disfrutar un buen rato de su proximidad física, viéndola firmar lo que a mí  me parecieron miles de libros y libritos que ella ha ido ilustrando a lo largo de su carrera, a sus numerosos fans para los que tuvo palabras amables y divertidas, además de dibujos geniales.

Las últimas, fuímos Ana y yo, que pudimos esperar hasta el final para tener una breve charla con ella; Unas cuantas dedicatorias más tarde ya puedo decir que es la persona sencilla, divertida y cercana que uno se espera encontrar. E incluso un poco más.

Se marchó de la Vila del llibre de Bellprat, (que por cierto os recomiendo entusiásticamente), con nuestro libro bajo el brazo; ¿creéis que podíamos desear algo más?