 |
| Fotografia Misteral |
Fa unes setmanes l'Ana (Como la Princesa del Guisante), va tenir la genial idea de reciclar de forma creativa, les caixes de vins que tenia buides a casa, i va penjar una entrada al seu blog on explicava com fer-ho.
Desde el primer moment em va semblar una magnífica ocurrència, (ja que les coses guapes, si reciclades doblement guapes), així que vaig decidir guardar la idea, pel dia que trobés una estona per fer manualitats.
L'Ana, però, que em coneix bé i sap que tinc una llista inmensa de coses que reservo per fer quan tingui una mica de temps lliure, es va posar a la feina per fer aquesta increïble caixa-armari que en Misteral es va afanyar a penjar al costat del seu escriptori.
La fórmula és boníssima: jo dibuixo, l'Ana cus i en Misteral endreça...no ho trobeu genial?
A casa estem al.lucinats.
Gràcies Ana! Vals un Imperi!
YO DIBUJO, TU COSES, EL ORDENA...
Hace unas semanas Ana (Como la Princesa del Guisante), tuvo la genial idea de reciclar de forma creativa, las cajas de vinos que tenía vacías en casa, y se le ocurrió colgar una entrada en su blog donde explicaba cómo hacerlo.
Desde el primer momento me pareció una magnífica ocurrencia, (ya que las cosas guapas, si recicladas doblemente guapas), de manera que decidí guardarme la idea, hasta el día que encuentre un rato para hacer manualidades.
Ana, sin embargo, que me conoce bien y sabe que tengo una lista inmensa de cosas que reservo para cuando tenga un poco de tiempo libre, se puso manos a la obra, para hacer esta increíble caja-armario que Misteral se apresuró a colgar al lado de su escritorio.
La fórmula es buenísima: yo dibujo, Ana cose y Misteral ordena... no lo encontráis genial?
En casa estamos alucinados. Gracias Ana! Vales un Imperio!
Desde el primer momento me pareció una magnífica ocurrencia, (ya que las cosas guapas, si recicladas doblemente guapas), de manera que decidí guardarme la idea, hasta el día que encuentre un rato para hacer manualidades.
Ana, sin embargo, que me conoce bien y sabe que tengo una lista inmensa de cosas que reservo para cuando tenga un poco de tiempo libre, se puso manos a la obra, para hacer esta increíble caja-armario que Misteral se apresuró a colgar al lado de su escritorio.
La fórmula es buenísima: yo dibujo, Ana cose y Misteral ordena... no lo encontráis genial?
En casa estamos alucinados. Gracias Ana! Vales un Imperio!
I com ho fas perquè tot llueixi tan bonic a casa teva?
ResponEliminaMisteral ha suportat estoicament tota la Tournée de la nostra "abuelita", fent, a més, de reporter gràfic. No sabia com podria agrair-li que sempre em fes la foto del millor perfil. S'ho ha guanyat, no trobes?
I respecte als teus dibuixos sempre han combinat molt bé amb tot el que jo faig, ja ho saps :-)
Petons a tots dos. Me n'alegro que els nostres camins s'hagin trobat. I que el pobre Sr. Pèsol es trobi tan a gust amb vosaltres com jo mateixa.
ANA PRINCESA DEL GUISANTE: Deu ser la màgia de la càmara...i que la sel.lecció dels objectes és exquisida, of course! ;-P
ResponEliminaDels cònjuges, només puc dir que m'oloro que si un dia tu i jo partíssim peres (Déu no ho vulgui) ells seguirien quedant, de tant en tant, per allò de tastar uns vins...no creus?
Una abraçada guapa!
Quina bona idea! El que cal tenir és la manya que té l'Ana amb l'agulla i la traça teva amb el llapis!!!
ResponEliminaEl resultat és guapíssim, felicitats a les artistes i a qui la gaudeix.
petons,
PD: m'ha encantat això de "paraula de maleta"
es normalisim que esteu alucinats, jo ho estic ara!
ResponEliminaMELOENVUELVEPARAREGALO: Doncs sí, una idea fabulosa la de l'Ana, reciclar així dóna gust!
ResponElimina...i a sobre, no m'he cansat gens! ;-D
GEMMA DOE: A casa hem al.lucinat cogombres...però d'Almeria, que cal recolzar la causa! ;-)
Una feina, ben feta, xula i útil; ho té tot!
ja se'm ha girat feina....tinc tres o quatre caixes d'aquestes a casa que la meva dona guarda per si un dia.........
ResponEliminaM'agrada l'idea
Em fa molta gràcia. Li podríem trobar una variant de l'estil jo escric tu endreces?
ResponEliminaGARBÍ24: Després d'haver vist com han quedat els baguls al cap d'una estona d'haver passat per les teves mans, n'estic completament segura, que te'n sortiràs perfectament amb les caixes de vi :-)
ResponEliminaAixò ja és, de segon curs de Bricomania, almenys!
EDUARD ARIZA: Les combinacions són infinites, però sobretot a mi, les que més m'agraden són les que la particula "endreçar" recau en la segona o tercera persona i la de "dibuixar" en la primera del singular :-D
Una abraçada.
Adorei, ficou lindo!
ResponEliminaQuin tandem no? tu i l'Anna sou genials juntes..a veure amb que ens sopendreu la pròxima vegada...molst petonets plens de sucre màgic.....muuuuaaa
ResponEliminaEyyyyyyyyyyy, recuerdo la entrada!!!.
ResponEliminaqué bien que os ha quedado. Me gusta mucho, es muy original, chula y personal.
Bravo por los tres!
MARIACININHA: EL trabajo más difícil lo hizo Ana...yo sólo le di la excusa! :-)
ResponEliminaBeijos!
LA PINTORETA: L'Ana és com una formigueta, sempre pensant en com fer coses per sorprendre als altres...i t'asseguro que aquest cop, ho va ben aconseguir :-)
LELES: ¿Has visto que partidazo les saca a unas cajas que la mayoría, habríamos tirado?
Qué suerte servirle de inspiración :-)
Queda demostrado que vuestra "alquimia" juntas no se limita a los cuentos...¡me encanta!
ResponEliminaUn besico.
Recordo quan li feia al meu fill uns espaterrants escuts, brodats damunt feltre, que el convertien en mecànic o astronauta...
ResponEliminaAra imagino que guapa seria una gran pancarta reivindicativa feta amb punt de cadeneta.
Es increible el que pots fer amb una caixa. Sou com una organització a petita escala, potser que us dediqueu a decorar cases!
ResponEliminaAccepteu encàrrecs? :-)
ResponEliminaDe veritat que ha quedat preciós. Com enyoro els dies que, de ben petit, m'asseia al costat de la meva àvia i m'ensenyava a cosir i brodar!
MARIAPI: En este caso, el mérito es todo de Ana...pero me gusta eso de la alquimia.
ResponEliminaSuena mágico ;-)
Petonets
EN GIRBÉN: Doncs em trec el barret! Perquè jo cosir...més enllà d'una bora o un botó... ;-P
Ara, t'asseguro que, anar a una "mani" amb la pancarta feta de "tatxado" i punt de creu, cridaria força l'atenció! hahaha!
ARIS: Insisteixo que aquí la que té més mèrit és la meva companya, que ha lijat, grapat, cosit i encolat amb tot el carinyo del món...jo em limito a donar les gràcies i a dir:
OoooOOooOOOooooOOoHhhhhh! :-)
Ara, potser sí que ens ho haurem de rumiar!
Petons.
ENRICH H. MARCH: I tant que n'acceptem! No estic segura del què et podem oferir, però mira...tu demana! :-)
Però hauré de buscar urgentment una iaia voluntària, perquè me n'ensenyi a mi de cosir! hahaha!
Sí que és xulo, sí...l'Ana té molta idea.
¿puedo invitar a desayunar al señor del sombrero?
ResponElimina(sonrisa)
DARA SCULLY: Buena pregunta...pero quizás sea mejor que te responda él mismo, a no ser, que también pueda venir yo ;-P
ResponEliminaOstres que xulo! Molt bona idea! Sempre sap greu llençar les capses de vins no? Una bona solució! Misteral has quedat molt guapo!I com sempre les "endreçades" que fas m'encanten ^-^
ResponEliminaAPANONA: Em fa vergonya reconèixer, que jo sóc de les que les guarden sense arribar a fer-ne mai res...però l'enmagatzemar s'ha d'acabar!
ResponEliminaL'Ana m'ha obert els ulls; T'hi apuntes? ;-)
Petonassos
No es que me parezca genial, es que me parece tremendamente genial.
ResponEliminaMe gusta tanto como pintas, que me encantaría tener algo así hecho por tí en mi casa, jaja.
Besitos.
ZER0GLUTEN: Tengo que repartirme el mérito con Ana...¡no sería justo que me llevara yo todas las medallas! ;-D
ResponEliminaPero me gusta tu entusiasmo; ¡A ver si nos tendremos que plantear en serio la comercialización de cajas recicladas!
Un besote
Això sí que és treball en equip.
ResponEliminaNo entenc com pot ser que amb la quantitat d'hores que em passo mirant blocs encara no hagués descobert el teu.
És preciós...passaré sovint!
Qué imaginación tan desbordante tenéis. Y la de cosas que tiramos sin sentido, ¿verdad?.
ResponEliminaHay un librito de Marina Colossanti llamado Clasificados y no tanto, que me recuerda a vuestras ideas.
Un abrazo a 42º desde ZGZ
MARGARIDA: Et puc dir exactament el mateix del teu blog...com m'ha agradat!
ResponEliminaM'agrada que ens anem seguim ;-) i benvinguda a la Maleta!
GUILLERMO: La imaginación es un "músculo" que requiere ejercicio constante, y una excelente manera puede ser, viendo lo que imaginan los demás; Me apunto enseguida el nombre y el título que me sugieres...¡lo buscaré! :-)
ResponEliminaEsperemos que las temperaturas sean benévolas con nosotros y al menos de noche, nos dejen dormir...
Abrazos "on the rocks"!
Felicitats a tots tres: ha quedat fantàstic!
ResponEliminaQuina feinada, per cert de l'Anna!
Molts petons refregits de calorr!!
MESCAPRICESBELGES: L'Ana és un prodigi en molts aspectes...i el més intrigant de tot: d'on treu el temps per poder fer tantes coses?...i que a sobre li quedin així de bé?
ResponEliminaBuf amb la caloreta! A casa , ja tinc el ventilador ben estressat, doncs fa un parell de dies que no el deixo ni descansar!
Petons evaporats :-)
Que chulo ha quedado. Yo tambien recuerdo esa entrada. De hecho, tengo una caja guardada para inventarme algo, jajaja.
ResponEliminaSolo falta que tenga tiempo, y una idea maravillosa para darle utilidad.
TC: Qué gran idea, ¿verdad? A mi, lo que me falta es la habilidad para que quede tan bien hecha, pero de utilidades se me ocurren a montones:
ResponEliminaCosturero, botiquín, almacenaje de fotos, de recetas, de cartas de amor, de cápsulas Nespresso, de colección de conchas playeras...buf! Te he inspirado algo? jejeje!
Un beso :-)
Quina traça teniu,ha quedat fantàstic.
ResponEliminaTRÁNSITO INICIAL: Moltes gràcies...ens repartim la felicitació!
ResponEliminaI ja posats, deixa'm dir-te, que quin tros de blog més xulo que tens! Et segueixo :-)
Salut
...mis más sinceras felicitaciones por ese "reciclaje" MevaMaleta, también me ha gustado como has ¿? (se ha) reorganizado esos elementos en esa pared, todos destacan o ninguno realza sobre el otro; me parece más que acertada esa colocación!!!
ResponEliminaSaludos!!!
TOMAE: La verdad es que realicé un cásting rápido de objetos, y yo no tenía muy claro si había agrupado demasiadas cosas en un espacio tan pequeño de pared...
ResponEliminaGracias Tomae; Acabas de despejar mis dudas! ;-)
Un besote!
tus ilustraciones son increibles y tu blog es estupendo, voy a tener que dedicarte un buen rato,jajaja
ResponEliminate sigo!!!
biquiños
clara
TRAVIESA DISEÑO LIBRE: ¡Cómo me gusta leer eso! :-)
ResponEliminaEstás en tu casa; espero que encuentres muchas cosas que te gusten dentro de mi maleta...
Bienvenida, ¿quieres un café?
Biquiños