Aquí us deixo aquest episodi de la série "Minuscule"; estic segura que empatitzareu amb la seva peluda protagonista.
Sense anar més lluny, aquesta passada nit he patit insomni i he maleït l'atronador xivarri del rellotge de corda que hi ha al costat del telèfon del passadís de baix. Tot i això, no he aconseguit reunir suficient empenta per aixecar-me a parar-lo o canviar-lo de lloc.
Altament recomanable, tota la série d'animació que signen els seus creadors, o sigui que aprofito per deixar-vos l'enllaç al seu web. Penso que us agradarà; Paraula de maleta!
SHHH...SILENCE
Aquí os dejo hoy este episodio de la serie "Minuscule"; Estoy segura que empatizaréis con su peluda protagonista.
Sin ir más lejos, ésta pasada noche he sufrido insomnio y he maldecido el atronador ruido del reloj de cuerda que habita al lado del teléfono, en el pasillo de abajo. Aún así, no he conseguido reunir suficiente energía cómo para levantarme a silenciarlo o cambiarlo de sitio.
Altamente recomendable, toda la serie de animación que firman sus creadores o sea que aprovecho para dejaros el enlace de su web. Creo que os gustará; ¡Palabra de Maleta!
que bo! Pobre aranya! Es desesperant.
ResponEliminaHe llegit que l'insomni sol anar lligat a la calor. Amb fred es dorm millor. Però els sorolls també son insoportables, jo, tots els rellotges a la meva habitació son digitals
ARIS: Hauré de fer un pensament, però la meva passió per les andromines antigues, fa que caigui en errors tan bàsics com tenir rellotges de corda enlloc de tenir-los silenciosos...hehehe!
ResponEliminaai ai aquest Minuscule....delicat delicat!!
ResponEliminaj´aime j´aime!!
No els coneixia! Excel·lent l'humor minimalista de l'aranya.
ResponEliminaSTEL.LA: Tan antipàtiques que em semblaven les aranyes...a partir d'avui, me les miraré d'una altra manera :-)
ResponEliminaSM: Doncs si t'ha agradat et recomano que donis un cop d'ull a la resta de capítols de la série...no tenen desperdici! :-)
qué linda! jajaja :) nos ha dejado una sonrisa dulce en los lábios! besitos, esperamos que estés bien! imaginamos que esta arañita solucionaria el problema de tu reloj! PS_ los exámenes nos están yendo por ahora muy bien! gracias :D
ResponEliminaMR SPOQUI: La arañita le apañaría un "traje" al reloj en un abrir y cerrar de ojos...seguro! jajaja!
ResponEliminaÁnimos y mucha suerte en los exámenes (aunque seguro que no la necesitais) :-)
Acabo d'afegir l'enllaç als meus preferits :)
ResponEliminaLEBLANSKY: No tenen desperdici ni els sorollets de fons...no trobes que està encertadíssim el sorollet de rodet de canya de pescar quan l'aranya puja i baixa amb el seu fil?
ResponEliminaNo cal que em diguis més...endivino que t'ha agradat! :-)
Esplèndid, Carme! M'ha agradat molt!
ResponEliminahi han coses que encara es fan bé i això dona gust
ResponEliminaOhhh és realment preciosa aquesta aranyeta....esta feta de coto fluix però negre....molts petonets plens desucre....muuuaaa
ResponEliminaGràcies per la recomanació. Que dormis millor, avui!
ResponEliminaENRICH H. MARCH: Ja era hora que algú donés un paper bò a una aranya...sempre els toca fer de dolentes! ;-P
ResponEliminaPobretes!
GARBI24: Xulo, oi? En el terreny de l'animació, avui, es fan autèntiques meravelles;
LA PINTORETA: No hi ha manera de tenir-li por a aquesta aranyeta...i mira que és ben peluda!!
Petonassos a cabassos :-)
TIRANTLOBLOC: Em sembla que avui no li donaré corda al rellotge...no sigui cas! :-)
Valens. Ho valoraré a la meva manera. Per que redimoni ningú no s'ha inventat:
ResponEliminaa- l'aixeta digital
b- els taps d'orelles per aranyes???
Coni, no era tan difícil.
:-))
Jiji, bona. Molt bona (t'estas superant, i això que ja tens el llistó ben alt)
ANA PRINCESA DEL GUISANTE: Jo encara diria més...on puc trobar una aranya que em teixeixi un vestidet pel rellotge de corda? Clar que...si li poso uns taps a les orelles, poc que voldrà teixir res!
ResponEliminaMmmmm..no sé, no sé...
Quantes qüestions sense resposta ;-P
Si et fa falta jo te'l faria de ganxet, tinc una llana verdigrogataronjarosa divina de la muerte!
ResponEliminajajaja
ANA PRINCESA DEL GUISANTE: Valen! Necessitaràs taps digitals, mentre teixeixes? ;-P
ResponEliminaEn Carles Hernando va recomanar aquesta sèrie ja fa molt de temps. Amb la família varem seguir el fil d'aquests dibuixos i ens ho vam passar d'allò més bé!
ResponEliminaGALDERICH: Com no podia ser d'una altra manera! Jo vaig descobrir-ho al mateix lloc que tu, però la série me l'estic començant a mirar ara...és boníssima, desde els personatges als efectes de sò.
ResponEliminaUn 10! :-)
Es per riure amb ganes. En serio és molt simpàtica l'aranya aquesta. A veure si l'aconsegueixo per arreglar una canonada de casa els avis que sempre goteixa una mica.
ResponEliminaEDUARD ARIZA: Apanyada, oi? A les aranyes com aquesta, no les fariem fora de casa a cops d'escombra :-)
ResponEliminaFa un temps els feien al K3/33/3XL/CSP ja no sé com coi li diuen en aquest canal ^-^ i ens agradaven molt. Està super ben fet!
ResponEliminaSi que empatitzes si amb l'aranyeta! També em molesten aquests sorollets. Tot i que a mi, sempre m'han agradat, sobretot aquestes de potes llaaaargues!
És la primera aranya que em cau bé, serà perquè només té dos ulls, les de debò em neguitegen cosa mala. Una sèrie molt bona, merci! Bon cap de setmana! :)
ResponEliminaMe n'adono de la fortuna que tinc de dormir sempre que vull, però és clar, és el meu hobby i l'he cultivat amb passió durant anys. Ànims!
APANONA: hehehe! Jo tampoc sé com es diu aquest maleït canal!!! Però, les meves filles ja havien vist la série i la coneixien millor que jo...ehem, sembla que m'hauré de deixar aconsellar més sovint per elles! :-)
ResponEliminaCLIDICE: A mi les de les potes llargues fa anys que em van deixar de fer por, però tampoc és que les tingui de mascotes...clar que si tinguéssin una mirada com la de la protagonista, a casa n'estaria farcit!!
Hauré de provar de contar aranyes, doncs ;-P
Por fin he podido poner forma a la persona que ilustra el cuento de La abuela necesita besitos y que has hecho con Ana Bergua. Eres una gran artista y tus dibujos hacen hablar perfectamente a los protagonistas del cuento.
ResponEliminaFue un acto el de Zaragoza en la presentación de vuestro libro muy entrañable. Lo pasamos muy bien tertuliando.
Un abrazo
Sembla mentida que un personatge sense pràcitcament expressió pugui transmetre tant! Alguns actors humans, amb tants músculs a la cara, i boca i parpelles i dents, n'haurien d'apendre d'aquests animadors...
ResponEliminaBoníssim! I això que les aranyes no són amigues de la meva devoció.
ResponEliminaROGER SIMÓ: És que deu haver estudiat el mètode Stanislavski, hahaha! :-D
ResponEliminaMELOENVUELVEPARAREGALO: Doncs jo penso que a les aranyes, més val tenir-les d'amigues que d'enemigues!! ;-P
GUILLERMO: Tu mensaje me había pasado inadvertido completamente...¡qué mal me sabe!
ResponEliminaEl placer fué mútuo...me queda un fantástico recuerdo de nuestro paso por Zaragoza.
Muchísimas gracias por tus palabras, me encanta que te gusten mis dibujos :-)
¡Un fuerte abrazo!
Carmen, hemos estado cotilleando tus post.... y encontramos esta maravilla!!!! No conocía estos cortos animados, gracias por el descubrimiento, lo acabamos de publicar en facebook: http://www.facebook.com/pages/Project-Party-Studio/132263036803381
ResponEliminaBesito!
PROJECT PARTY STUDIO: Genial! Me encanta que os guste...y que encontréis cositas en mi maleta! Es un placer, compartirlo con vosotras :-)
ResponElimina