 |
| Il.lustració Carme Sala. Tots els drets reservats |
Una amiga blocaire, s'ha estrenat recentment com a àvia. La seva il.lusió, per arribar a tenir al petit Pablo en braços es va arribar a fer tant contagiosa, que quan va arribar el gran dia la meva amiga Ana Princesa del pèsol i jo, vem voler plasmar el gran moment. I a quatre mans, ens va sortir això.
Clar que, no va resultar difícil empatitzar amb ella...perquè estrenar-se d'àvia, deu ser una gran cosa.
I sí...deixeu-me puntualitzar, que aquesta àvia, no és que m'hagi sortit massa jove per deferència a ella o per no saber-ne més: es veu jove, perquè ho és!
 |
| Texte Ana Bergua. Tots els drets reservats. |
A una abuela recién estrenada
Una amiga bloguera, se ha estrenado recientemente cómo abuela; Su ilusión por llegar a tener a su pequeño Pablo en brazos, era tan grande que llegó a contagiarnos a mi amiga Ana Princesa del Guisante, y a mi. Por eso cuando llegó el gran día, quisimos plasmarlo a cuatro manos...¡y esto fué lo que salió!
Claro que resultó increíblemente fácil empatizar con ella, porqué estrenarse cómo abuela, debe ser una gran cosa.
Y sí...dejadme puntualizar, que esta abuela, no me ha salido así de joven por deferencia a ella, ni por no saber más: ¡Sé vé joven, porqué lo es!
Jo he tingut el gust d'abraçar l'àvia i bressar el nadó, i veure el preciós dibuix en primícia: tres estrenes, feia tot olor de nou!
ResponEliminaUmmmm.... què més pot voler una àvia que li fan un regal així pel naixement dels seu primer nét!
ResponEliminaquina felicitació més bonica!
ResponEliminaJa em veig d'aqui vint anys fent d'avi, que es com si fesis de pare però freelance...
m'encanten els nens, menys per la nit quan et desperten
Carme, no encuentro ni las palabras, si recibir vuestro regalo fué maravilloso, éste "resopón"de cariño es ya insuperable.
ResponElimina¡GRACIAS! ¡GRACIAS!¡GRACIAS!¡GRACIAS!¡GRACIAS!¡GRACIAS!¡GRACIAS!¡GRACIAS!¡GRACIAS!¡GRACIAS!¡GRACIAS!¡GRACIAS!¡GRACIAS!¡GRACIAS!¡GRACIAS!¡GRACIAS!¡GRACIAS!¡GRACIAS!¡GRACIAS!¡GRACIAS!¡GRACIAS!¡GRACIAS!¡GRACIAS!¡GRACIAS!
... ... ... y un besote.
ANA PRINCESA DEL GUISANTE: Està clar que aquesta àvia, ens va contagiar d'il.lusió; Tantes estrenes en un sol dia, bé valien un regal, oi?
ResponEliminaGALDERICH: Literalment, estava que no cabia a la seva pell de la il.lusió...només calia retratar el moment i fer-lo perdurar :-)
ARIS: Ben vist, això de fer pare freelance, no se'm hauria ocorregut però trobo que la comparació li escau força bé!
Segur que tú seràs un avi excepcional, fins i tot quan et despertin de nit :-)
MARIAPI: Imaginar ese instante con tu primer nieto en brazos, fué fácil; Nos contagiaste ilusión, por proximidad...y sólo hizo falta un soporte dónde plasmarla.
Me alegro muchísimo por vosotros;
Besos, besitos y besazos :-)
Ayyy! que regalo más bonito! Es verdad, cuando nace un bebé nace una mamá, una abuela, etc, etc... em ha encantado la ilu y el texto! Bello, bello!
ResponEliminaM'ha encantat això de que els avis també neixen, així com els pares en el mateix moment que ho fa el nen!!!
ResponEliminaMaquíssim!!!
ResponEliminaPROJECT PARTY STUDIO: Si, tardamos media vida en nacer como padres y un poquito mas a hacerlo como abuelos...lo bueno, de todo esto es que si uno ejerce cada paso con cariño, cada vez, lo hace mejor!
ResponEliminaMe alegro que te guste; Es genial ilustrar las palabras, cuando estan tan bien puestas :-)
CARME J: A mi tambe em va agradar molt aquesta manera d'entendre la maternitat; Tant la propia com la dels fills!
En aquest cas en concret, amb l'arribada de Pablo, tothom estrenava titol! I aixo, be val una gran cel.lebracio! :-)
Petonets Carme, me'n alegro de llegir-te de nou!
ALYEBARD: Moltissimes gracies! Ens repartim, el merit, amb el 25% per cada una, i la resta pel petit Pablo i la iaia nova de trinca...es de justicia, no? :-)
Emocionant!Tot, la il.lustració, les paraules...formeu un tàndem perfecte!Molts petons Carme!!
ResponEliminaMES CAPRICES BELGES: Sembla que les dues, ens emocionem amb les mateixes coses, i això ens facilita molt la feina.
ResponEliminaM'encanta que t'agradi, molts petons Olga!
és simplement preciós!
ResponEliminaROKINS: És un plaer trobar comentaris com el teu.
ResponEliminaEns sentim, simplement satisfetes! :-)
Una abraçada
Ha de ser una gran experiència.......però puc esperar.....:-) I reconec que heu fet una molt bona feina....felicitats!!!
ResponEliminaGARBI 24: Coincideixo amb tu...em sembla, que jo tambe podre esperar!!!! :-)
ResponEliminaMoltes gracies, el merit es totalment compartit.
Una abraçada
una àvia que acaba de néixer ha de ser jove a la força, és una àvia recien nascuda! una curiosa manera de veure-ho que m'ha agradat molt!
ResponEliminala il·lustració preciosa... com sempre...:)
LOLITA LAGARTO: Quan les paraules són tan encertades, dibuixar sempre costa menys!
ResponEliminaMoltes gràcies guapa...tens un cafè pagat! :-)
Petonets
Boniques paraules i preciosa il·lustració, quin equipàs! :)
ResponEliminaLYN NEWHOUSE: Moltes gracies, ja veus que seguim pedalant juntes :-)
ResponEliminaPetons!
Quan vaig veure la il·lustració la vaig trobar preciosa, igual que les paraules que són d'allò més encertat. Sí que formeu un bon tàndem, l'Anna i tu, però també era fàcil regalar alguna cosa a aquesta àvia tan maca :)
ResponEliminaUn petonàs per a totes i un altre per al Pablo!
MELOENVUELVEPARAREGALO: Sí senyora...aquesta àvia s'ho val, i el petit Pablo, m'han dit que està per menjar-se'l a petons!
ResponEliminaA partir de les paraules de l'Ana, tot resulta molt sencill :-)
Gracies guapa...un petonas!!!!
Realment, ets una veritable detallista. És motl agradable tot plegat a més de l'il·lussió de ser àvia.
ResponEliminaEDUARD ARIZA: Un esdeveniment com aquest es mereixia un regal fet amb il.lusio...i aixo gairebe es un diploma, a l'avia mes feliç del mon!
ResponEliminaMoltes gracies Eduard...no t'ho havia dit encara, pero m'agrada molt el teu nou avatar; es simpatic i veritablement identificatiu! :-)
Petons.
Espero néixer com a àvia algun dia, la vostra visió m'ho ha fet del tot desitjable :)
ResponEliminaCLÍDICE: Si arribat el moment, encara em dedico a això...ja pots contar amb el meu dibuix! :-)
ResponEliminaUna abraçada.
Fa poc vaig saber que una amiga meva (lleugerament més gran que jo) ha estat àvia. La vaig veure contenta i la vaig veure jove. Però collons... àvia!
ResponEliminaLLUÍS BOSCH: És cert que alguns títols, impressionen una mica, sobretot quan arriben aviat, però al capdavall no és res, que el temps no curi :-)
ResponEliminaUn dibuix preciós Carme, com no podia ser d'una altra manera...
ResponEliminaAcabo de passar-me pel bloc de la abuela necesita besitos, quin munt d'il·lustracions supermagnífiques que hi has penjat! Com que són supermagnífiques, et superfelicito!
ResponEliminaROGER SIMÓ: Venint d'un artista com tú, encara agraeixo més el compliment :-)
ResponEliminaMoltes gràcies Roger, i bon cap de setmana!
Carme!
ResponEliminaEste regalo tan especial esta ya en la habitación de Pablo!! Nos encanta! El dibujo y el texto transmiten tantísimo cariño... GRACIAS!!!
POTO: Me encanta saberlo! :-) En realidad, la que nos transmitió todo el cariño que destila, fué la abuela...nosotras sólo lo plasmamos.
ResponEliminaMuchísimas felicidades a todos y un besito tierno a Pablo.
Carme
Feliz abuela! Se ve encantada! Me gusta
ResponElimina;)
LAS SANDALIAS DE ANA: Te aseguro que la abuela, está que no cabe en su piel :-)
ResponEliminaMe alegro un montón de leerte,
¡Te mando muchos besitos!
Conozco a una que se estrenó hace poco y le ha cambiado la vida... casi más que a la madre de la criatura, ja, ja, ja... !!!
ResponEliminaEnhorabuena a la feliz abuela ;O)
Besitos.
MARTA: ¡No lo dudo! Con los tiempos que corren, a la mayoría de abuelas les toca revivir su "maternidad", a tope. Benditas abuelas...¡qué haríamos sin ellas! ;-)
ResponEliminaBesotes
Gràcies Carme per passar sempre pel blog!Petons
ResponEliminaMES CAPRICES BELGES: El mateix et dic! :-)
ResponEliminaUna abraçada.
Quina combinació tant entranyable! Com sempre la tendresa està present en tot el que fas: Felicitats!
ResponEliminaCAROLINA: Moltes gràcies...deu ser que la tendresa de les petites coses, s'encomana :-)
ResponElimina¡¡Qué ternura en tus trazos y en las palabras para ella y Pablo. Besitos y felicidades para la abuela
ResponEliminaMÓNICA: Hay sentimientos que se transmiten con facilidad; la emoción de ésta abuela de estreno, nos contagió de lleno :-)
ResponEliminaMolts petons Mónica!